Sordello

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sordello

Sordello (c. 1180, Goito, província de Màntua- c. 1268) també conegut en occità com a Sordèl) va ser un trobador llombard del segle XIII que escrigué poesia en occità. Se'l coneix sobretot de manera indirecta gràcies a les lloances d'altres poetes: com per exemple Dante Alighieri a la seua obra De vulgari eloquentia, i al Purgatori de la Divina Comèdia. És a més l'heroi d'un poema de Robert Browning (Sordello, 1840).

La vida de Sordello divergeix molt dels retrats que se n'han fet posteriorment encara que fos el més famós dels trobadors d'Itàlia. Se sap que li agradaven les baralles, el 1220 va veure's implicat en una gresca de taberna a Florència; el 1226, mentre es trobava a la cort de Ricard de Bonifazio a Verona, va segrestar l'esposa del seu protector, Cunizza, a instigació del seu germà, Ezzelino da Romano. Aqueix escàndol va condicionar la seua fugida el 1229 a Provença, on sembla que va viure cert temps abans de viatjar per altres països. Durant la croada albigesa va romandre a Aragó, després marxà a Poitou i s'establí a la cort de Sauvaric de Mauleón, i finalment a la cort de Ramon Berenguer IV. Entrà després al servei de Carles d'Anjou, i es pensa que el va acompanyar, el 1265, a la seua expedició cap a Nàpols (on hauria tingut com a recompensa certes propietats després de la conquesta), participà en la guerra d'Itàlia i en la batalla de Benevent. El 1266 el feren presoner a Nàpols. Les darreres proves documentals de la seua vida són del 1269, i se suposa que va morir a Provença.

El seu poema didàctic, L'ensenhamen d'onor, les seues cançons d'amor i les seues peces satíriques tenen pocs punts comuns amb la presentació de Dante.

Fou el darrer enamorat públic de la dama Guida de Rodés. Se'n conserven 12 cançons amoroses influïdes per Pèire Vidal, amb llengua fluïda, clàssica i sense cap italianisme. També va compondre Ricas Nòvas, disputa poètica amb Pèire Bramon, i un planh a la mort de Blacas d'Aulps, considerada la seva millor obra.

Més recentment es poden trobar referències a Sordello a les obres 'Molloy' i 'Malone Dies' de Samuel Beckett. Ezra Pound l'evoca a els Cants. També el trobem a Nocturno de Chile, de Roberto Bolaño.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Robèrt Lafont i Christian Anatole (1973) Història de la literatura occitana Dopesa, Barcelona.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]