Sorell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sorell
Taggmakrill, Nordisk familjebok.png
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Carangidae
Gènere: Trachurus
Espècie: T. trachurus
Nom binomial
Trachurus trachurus
(Linnaeus, 1758)

El sorell (Trachurus trachurus) és un peix de la família Carangidae de molta importància comercial.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Talla: màxima de 60 cm i comuna entre 10-30 cm.
  • Cos fusiforme, allargat, poc elevat i, lleugerament, comprimit.
  • Escates petites i cicloides (llises).
  • De 66 a 76 escudets a la línia lateral principal; la línia lateral accessòria acaba a prop de l'extrem posterior de la segona aleta dorsal per darrere del radi 20è.
  • Rostre obtús.
  • Ulls grossos amb pupil·la adiposa, ben desenvolupada.
  • Boca grossa, obliqua i terminal; dents petites, en una sola filera.
  • Primer arc branquial amb 15-18 branquispines superiors i 41-48 inferiors.
  • Dues aletes dorsals, la primera formada per espines, la segona amb una espina i la resta per radis tous.
  • Anal, relativament curta, amb 3 espines, tot i que les dues primeres són sovint poc visibles i queden incloses a la pell; la resta està formada per radis tous.
  • Les pectorals, falciformes.
  • La caudal, forcada.
  • Coloració del dors negre blavós, amb els flancs argentats i el ventre blanquinós.
  • Té una petita taca negra a la vorera superior de l'opercle.
  • Les aletes són de grises a vermelloses.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Espècie pelàgica migradora litoral. Forma grans bancs prop de la superfície i la línia de costa.

Els juvenils solen estar associats amb meduses, així com als objectes flotants.

Sorells.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenta de petits peixos, crustacis i calamars.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Arriba a la maduresa sexual quan té una longitud a la furca de 20 cm. La reproducció té lloc de gener a abril.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a tota la Mediterrània (rarament a la Mar Negra) i a l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia fins al Senegal, incloent-hi les illes Madeira, Canàries i Cap Verd).

Pesca[modifica | modifica el codi]

Pesca industrial, semiindustrial, artesanal i esportiva. Es captura amb arts de platja, tremalls, encerclament, volantí, palangres i de ròssec.

Es tracta d'una espècie popular de preu relativament baix.

A la Mediterrània hi ha dues espècies més del mateix gènere (Trachurus mediterraneus i Trachurus picturatus), amb les quals s'acostuma a confondre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
  • Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
  • Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  • Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 68.
  • Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
  • Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]