Sorell blancal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sorell blancal
Jurel blanco o mediterráneo (Trachurus mediterraneus).jpeg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Carangidae
Gènere: Trachurus
Espècie: T. mediterraneus
Nom binomial
Trachurus mediterraneus
(Steindachner, 1868)

El sorell blancal o sorell blanc[1] (Trachurus mediterraneus) és un peix de la família dels caràngids.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Talla: màxima 60 cm, comuna de 10 a 50 cm.
  • Cos fusiforme, allargat, poc elevat i lleugerament comprimit.
  • Escates petites i cicloides (llises).
  • De 75 a 89 escudets a la línia lateral principal; la línia lateral accessòria acaba entre l'extrem posterior de la primera aleta dorsal i els radis tercer i quart de la segona.
  • Rostre obtús.
  • Ulls grossos amb pupil·la adiposa ben desenvolupada.
  • Boca grossa, obliqua i terminal; dents petites, en una sola filera.
  • Primer arc branquial amb 13-17 branquispines superiors i 36-41 inferiors.
  • Dues aletes dorsals, la primera formada per espines i la segona amb una espina i la resta per radis tous.
  • L'anal, relativament curta amb 3 espines, tot i que les dues primeres són sovint poc visibles i queden incloses a la pell; la resta està formada per radis tous.
  • Les pectorals falciformes.
  • La caudal forcada.
  • Coloració del dors entre el verd blavós i el grisenc, amb els flancs argentats i el ventre blanquinós.
  • Té una petita taca negra a la vorera superior de l'opercle.
  • Les aletes són groguenques.

Comportament[modifica | modifica el codi]

  • Espècie pelàgica migradora litoral.
  • Forma grans bancs prop de la superfície i la línia de costa, fins als 250 m de fondària.
  • Els juvenils solen estar associats amb meduses, així com als objectes flotants.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenta de petits peixos i invertebrats.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Arriba a la maduresa sexual quan té una longitud a la furca de 23 cm i sol fresar durant l'estiu i la tardor.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a tota la Mediterrània i a la Mar Negra. A l'Atlàntic Oriental des del Golf de Biscaia fins al Marroc.

Pesca[modifica | modifica el codi]

Pesca industrial, semiindustrial, artesanal i esportiva; es captura amb arts de platja, tremalls, encerclament, volantí, palangres i de ròssec.

Es tracta d'una espècie popular de preu relativament baix.

A la Mediterrània hi ha dues espècies més del mateix gènere (Trachurus trachurus i Trachurus picturatus), amb les quals s'acostuma a confondre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Toni Llobet i François. Presència. juliol 2009.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
  • Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
  • Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 66.
  • Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
  • Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
  • Steindachner, F. 1868. Ichthyologischer Bericht über eine nach Spanien und Portugal unternommene Reise. (V Frotsetzung.) Übersicht der Meeresfische an den Küsten Spanien's und Portugal's. Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 57: 351-424, Pls. 1-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sorell blancal