Sostre
En construcció, es coneix per sostre la superfície interior, generalment horitzontal, per damunt dels límits superiors de les parets d'un edifici o d'una habitació, i en aquest cas separa dues cambres sobreposades i serveix de coberta a la de sota i de paviment a la de dalt. La superfície inferior del sostre s'acostuma a anomenar també sòtil (a Mallorca s'utilitza sempre aquest nom per designar genèricament el sostre) i la coberta que dóna a la part exterior de l'edifici és la sostrada, teulada o terrat.
En general no és un element estructural, sinó més aviat un acabament de superfície que oculta la part inferior del terra (forjat)[1] o de la teulada que hi ha per damunt de l'estructura.
Depenent de la finalitat i del tipus de construcció, el sostre pot ser dissenyat i construït de diverses formes (horitzontal, en forma de volta, de cúpula, etc.) i amb una gran varietat de materials.
Taula de continguts |
Referències [modifica]
- ↑ Carles Buxadé Ribot; Joan Margarit Consarnau. Seccions i sostres sense bigues de formigó armat: Disseny i càlcul. Edicions de la UPC, 1998, p. 106 i ss.. ISBN 9788483012550 [Consulta: 16 abril 2011].
Bibliografia [modifica]
- Palaia Pérez, Liliana. Vocabulario básico de construcción arquitectónica. Ed. Universitat Politècnica de València, 2005. ISBN 84-97058844. (castellà)
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sostre |