Regla del dèficit zero
 |
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat. La informació continguda pot estar obsoleta o pendent d'actualitzar. Si us plau, no introduïu informació especulativa i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per a donar més detalls. |
El sostre de dèficit constitucional és una disposició econòmica liberal en una Constitució que disposa que els polítics no malbaratin els recursos públics gastant per dessobre dels ingressos, doncs si els polítics gasten a curt termini més recursos públics d'aquells que l'estat recapta via impostos, aleshores provoquen un dèficit pressupostari i l'estat es veu en la obligació de demanar préstecs als mercats internacionals de capitals, préstecs que generen un creixent deute públic a mig i llarg termini, i que al seu torn provoca una creixent despesa financera (interessos del deute) que compromet la sostenibilitat de les finances públiques a llarg termini.
Es va aplicar per primer cop a alguns Estats dels Estats Units i, encara que alguns partits de dretes han proposat diverses vegades que s'introdueixi a la dels Estats Units, això no s'ha dut mai a terme. En canvi es tracta d'un dels vuit principis establerts al pressupost de la Unió Europea, que a més de no poder ser excedentari (fer beneficis econòmics) ni deficitari (pèrdues econòmiques) ha de ser anual i començar sempre l'1 de gener. A partir de 2011 aquesta polèmica restricció ha estat proposada a alguns països de la UE.
En 2011 existeix només a la constitució alemanya, a l'article 109, i ha estat introduïda després d'anys de debat.[1] En setembre de 2011 s'aprovarà una proposta conjunta del PP i del PSOE que pretén reformar unilateralment la constitució espanyola per a prohibir el dèficit i a més, a diferència d'Alemanya, també el deute públic.
Taula de continguts |
Cas espanyol [modifica]
A Espanya ha estat introduïda fent una modificació de l'article 135 de la Constitució, pactada y redactada en un dia pel PP i el PSOE. A l'igual que la llei Òmnibus a Catalunya, a estat àmpliament criticada per la seva forma, ja que ha estat presentada al Congrés dels Diputats en agost, sense acompanyar-la dels informes que solen presentar-se amb les modificacions de lleis, i deixant només dos dies, en comptes de les dues setmanes habituals, per a presentar esmenes. Dos sindicats de jutges i entitats com Justícia i Pau denuncien també el fet que una reforma constitucional com aquesta no es ratifiqui en un referèndum.
El sostre de dèficit constitucional a Espanya posa límits també a cadascuna de les seves comunitats autònomes, incloent Catalunya, illes Balears i la Comunitat Valenciana, i minva la seva autonomia dins de l'Estat Espanyol.
Va estar votada a favor pel PP, el PSOE i el PNV. CiU no va votar i ERC hi va votar en contra.
Constitucionalitat polèmica [modifica]
El fet d'imposar una ideologia a una Constitució ha despertat una forta polèmica a tota Europa. A França, per exemple, la pressió social ha fet declarar al seu president Nicolas Sarkozy, de l'UMP, que mai es faria a l'Estat Francès. A Espanya s'ha portat a terme però aixecant moltes crítiques tant de fons com per la forma en que s'ha fet.
De la forma es critica sobretot el fet de modificar la Constitució d'una manera tan ràpida, sense opció a debat i sense referèndum, a més de la manca de transparència. Alguns veuen estrany que en 33 anys el PP i el PSOE s'hagin negat ni a plantejar-se altres reformes constitucionals proposades per altres partits (referents a les comunitats autònomes, a la monarquia, etc.) i que de sobte es consideri trivial fer-ne una modificació.
Els detractors consideren que la reforma incompleix el preàmbul i l'article 1 de la Constitució. Opinen que no es pot imposar una ideologia no compartida per tots els ciutadans ni tots els partits polítics, que en una democràcia ja existeixen les eleccions i els diferents partits polítics per a prendre decisions segons les circumstàncies i la conjuntura actual, i sobretot segons la conveniència i voluntat dels votants a cada legislatura.
El mateix PSOE afirma que està pensada per cercar l'aprovació i confiança "dels mercats" i no dels ciutadans. Els partits d'esquerres troben que limitar el deute públic fa augmentar el deute privat, i que això convé als bancs perquè fan negoci sobretot am el deute; i són més forts amb els clients privats que front a Estats. També que limitar el deute impedeix les inversions, i amb elles la millora contínua i la competitivitat. I sobretot que, no estant els partits que l'han votada disposats a pujar impostos (progressius), aquesta obliga a minvar l'estat del benestar i el benefici social, a privatitzar serveis socials com la sanitat, l'educació o les pensions; cosa que només afavoreix els bancs o els més rics.
Fins i tot la desafecció política per part de la societat que comporta, directa i indirectament, a través de les seves conseqüències, la reforma constitucional, afavorix les grans banques, ja que fa que els ciutadans es desvinculin dels polítics, que no confiïn en ells i en que deixin de demanar-los regularitzar les activitats econòmiques o altres coses que podrien afeblir el poder o les finances d'accionistes, especuladors i banca e general.
A més, sembla que no és tècnicament fàcil vetllar per a que el que es proposa sigui viable (no s'ha complert en vint anys a França, i només un any, dels vint darrers a Alemanya) ni a qui ni com demanar responsabilitats en as que no es compleixi.
Sindicats de la policia, de jutges, tots els sindicats obrers (CNT, UGT, CCOO, etc.), el moviment ATTAC, el moviment dels "indignats" i molts altres s'han manifestat a tota Espanya contra la imposició del dèficit nul a la Constitució espanyola. Centenars de milers de ciutadans van signar una petició de ratificació en un referèndum. La pàgina web del PSOE es va piratejar perquè demanés un referèndum.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ El techo de deuda constitucional, el siguiente paso de la eurozona El Mundo 23/08/2011 (castellà)
