Space Launch System

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Space Launch System
SLS
Representació artística del llançament de la versió tripulada del Block 1 del SLS
Funció Vehicle de llançament
País d'origen Estats Units
Dimensions
Diàmetre 8,4 m (etapa del nucli)
Etapes 2
Capacitat
Càrrega útil a LEO De 70.000 a 129.000 kg
Coets associats
Família Vehicle de llançament derivat del transbordador espacial
Historial de llançaments
Estat En fase de desenvolupament
Llocs de llançament LC-39, Kennedy Space Center
Primer vol 17 de desembre de 2017[1]
Càrregues útils Orion MPCV
Boosters (Block I)
Núm. de Boosters 2 Space Shuttle Solid Rocket Boosters
(5 segments)
Motors 1
Impuls 16.013,6 kN
Impuls total 32.027,2 kN
Impuls específic 269 segons
Temps d'ignició 124 segons
Combustible Propulsor compost de perclorat d'amoni (APCP)
Primera etapa (Block I) - Etapa Nucli
Diàmetre 8,4 m
Motors 4 RS-25D
Impuls 7.440 kN
Impuls específic 363 segons (nivell del mar)
Combustible LH2/LOX
Primera etapa (Block IA/II) - Etapa Nucli
Diàmetre 8,4 m
Motors 5 RS-25E
Impuls 9.300 kN
Impuls específic 363 segons (nivell del mar)
Combustible LH2/LOX
Segona etapa (Block I) - ICPS
Longitud 13,7 m
Diàmetre 5 m
Massa en buit 3.490 kg
Massa ocupada 30.710 kg
Motors 1 RL10B-2
Impuls 110,1 kN
Impuls específic 462 segons
Temps d'ignició 1125 segons
Combustible LH2/LOX
Segona etapa (Block II) - Earth Departure Stage
Motors 3 J-2X
Impuls 3.930 kN
Impuls específic 448 segons (buit)
Combustible LH2/LOX

El Space Launch System, o SLS, és un vehicle de llançament pesat derivat del transbordador espacial dels Estats Units dissenyat per la NASA. D'això es desprèn la cancel·lació del Programa Constellation, i substitueix al jubilat Transbordador Espacial. La NASA va contemplar la transformació dels dissenys dels vehicles Ares I i Ares V en un sol vehicle de llançament utilitzable tant per a tripulació com per a càrrega.

El vehicle de llançament SLS serà actualitzat al pas del temps amb versions més potents. La versió inicial Block I, sense etapa superiror, pot enlairar una càrrega útil de 70 tones mètriques a l'òrbita. La versió final del Block II amb una etapa superior anomenada Earth Departure Stage, depenent de la seva configuració, tindrà una capacitat d'enlairament de càrrega útil de 130 tones mètriques a l'òrbita terrestre baixa,[2] 12 tones mètriques per sobre del Saturn V, que converteix el SLS com el vehicle de llançament més pesat mai construït.[3]

El SLS serà capaç de transportar astronautes i maquinari a destinacions properes a la Terra com asteroides, la Lluna, Mart, i la majoria de punts de Lagrange. El SLS també podria realitzar viatges a l'Estació Espacial Internacional, si fos necessari. El Programa SLS està integrat amb el Programa Orion de la NASA, proporcionant un vehicle tripulat multipropòsit per a quatre persones. El SLS utilitzarà les instal·lacions d'operacions i llançament del Kennedy Space Center de la NASA, Florida.

Missió Data prevista Variant Notes
SLS-1/EM-1 Decembre de 2017 Block I[4] Enviar un Orion/MPCV en un vol no tripulat al voltant de la Lluna.
SLS-2/EM-2 2021[5] Block I[4] Enviar un Orion MPCV amb quatre membres en òrbita lunar.
SLS-3 Agost de 2022[6] Block IA[4]
SLS-4 Agost de 2023[6] Block IA[4]
SLS-5 Agost de 2024[6] Block IA[6] Missió de recull de mostres a Mart[7]
SLS-6 Agost de 2025[6] Block IA[6] Missió d'exploració tripulada a Mart: Orion BEO recull mostres de Mart i retorn a la Terra
SLS-7 Agost de 2026[6] Block IA[6] Llançament de càrrega
SLS-8 Agost de 2027[6] Block IA[6] Llançament tripulat
SLS-9 Agost de 2028[6] Block IA[6] Llançament de càrrega
SLS-10 Agost de 2029[6] Block IA[6] Llançament tripulat
SLS-11 Agost de 2030[6] Block IA[6] Nova configuració, llançament de càrrega
SLS-12 Agost de 2031[6] Block IA[6] Missió tripulada
SLS-13 Agost de 2032[6] Block II[6] Nova configuració, llançament de càrrega

Galeria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Space Launch System: How to launch NASA’s new monster rocket». NASASpaceFlight.com, 20 febrer 2012. [Consulta: 9 abril 2012].
  2. «The NASA Authorization Act of 2010». Featured Legislation. Washington DC, USA: United States Senate, 15 juliol 2010. [Consulta: 26 maig 2011].
  3. Stephen Clark. «NASA to set exploration architecture this summer». Spaceflight Now, 31 març 2011 [Consulta: 26 maig 2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Acronyms to Ascent – SLS managers create development milestone roadmap». NASASpaceFlight.com, 23 febrer 2012. [Consulta: 9 abril 2012].
  5. «Orion's First Test Flight Offers Space Launch System a First Look at Hardware Operation, Integration». NASA, 29 juny 2012. [Consulta: 11 desembre 2012].
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 Chris Bergin. «Preliminary NASA Plan Shows Evolved SLS Vehicle 21 Years Away». NASASpaceflight.com, 27 juliol 2011. [Consulta: 28 juliol 2011].
  7. nasaspaceflight.com

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Space Launch System