Spanair

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Spanair
ECIZK.jpg
IATA
JK
OACI
JKK
Indicatiu
Spanair
Fundació desembre de 1986
Fi de les operacions 27 de gener de 2012
Aeroport principal Aeroport de Barcelona - el Prat
Pla de vol freqüent SpanairStar
Saló de l'aeroport Sala VIP
Aliança Star Alliance
Flota 45
Destinacions 26
Eslògan de la companyia La Spanair de tots
Seu L'Hospitalet de Llobregat
Dirigents Ferran Soriano (CEO)

Spanair era una aerolínia catalana fundada el 1986, inoperativa des del 28 de gener de 2012.[1] Des de la compra, el 30 de gener de 2009 per part de la societat "Iniciatives Empresarials Aeronàutiques SA" (IEASA), participada per institucions i empresaris catalans, del 80,1% del seu accionariat, fins aleshores en mans de Scandinavian Airlines, que conservà el 19,9% de l'aerolínia.[2] Des del 14 de setembre del 2009 té la seu central a l'edifici Spanair de l'Hospitalet de Llobregat, al Baix Llobregat.

Spanair és membre de Star Alliance i oferia, des del seu "hub" a l'Aeroport Internacional de Barcelona vols regulars a l'interior d'Espanya i Europa, amb una extensió a l'Àfrica Occidental i vols xàrter arreu del món per a operadors turístics.

Després d'haver d'afrontar una situació econòmica crítica, el vespre del 27 de gener de 2012 la companyia va suspendre tots els vols indefinidament i va tancar l'empresa.[1] La fi de les operacions s'esdevingué després de la retirada de Qatar Airways de les negociacions per invertir-hi 150 milions d'euros i a la possibilitat que la Generalitat de Catalunya li retirés les subvencions.[3] En el moment del tancament, Spanair comptava amb prop de 2.000 treballadors i una flota de 36 avions.[4]

El 12 de novembre de 2012, el responsable executiu de Qatar Airways, Akbar al-Baker, va admetre que la seva companyia no va continuar les negociacions per comprar Spanair a conseqüència d'amenaces de la Unió Europea, segons les quals s'afirmava que hauria de retornar les subvencions rebudes per la companyia.[5]

Història[modifica | modifica el codi]

Fundació[modifica | modifica el codi]

Spanair SA fou fundada el desembre de 1986 per Scandinavian Airlines (SAS) i Teinver (societat d'inversions de Gonzalo Pascual i Gerardo Díaz Ferrán) com a subsidiària de la companyia nord-europea.[6][7][8] Tanmateix, les operacions de vol no van començar fins al març de 1988. Inicialment operava exclusivament com a companyia xàrter transportant passatgers d'Espanya principalment a les illes Balears i a les illes Canàries, però també a la resta d'Europa.

Vols regulars[modifica | modifica el codi]

Un Airbus A320-200 amb els nous colors de Spanair

L'any 1991 van començar els vols de llarg recorregut als Estats Units, Mèxic i la República Dominicana. Però va ser realment l'any 1994 el que va tenir una vital importància en la història de Spanair. En aquest any, va finir el monopoli del grup Iberia en el mercat de vols regulars domèstics espanyol (fins aleshores Aviaco, Binter Canarias, Binter Mediterráneo i la mateixa Iberia eren les úniques companyies que podien operar vols regulars a la península i als arxipèlags) i la companyia va començar a operar en les seves pròpies rutes nacionals. En aquest procés es van crear el servei d'assistència en terra (handling), que es convertiria en Newco, i la companyia de venda de bitllets Fuerza de Ventas.

L'any 1997 va produir-se un segon gran avanç en implantar-se una sèrie de vols regulars intercontinentals des de Madrid, amb l'Aeroport Internacional Washington-Dulles com a primera destinació. A mesura que s'adquirien nous avions s'hi van afegir altres destinacions, com ara São Paulo, Rio de Janeiro, Buenos Aires i l'Havana. En aquest període, Spanair comptava amb tres Boeing 767-300 a la flota, dos de propietat de la companyia i l'altre llogat a l'austríaca Lauda Air.

L'any 1999, i després d'un procés d'estudi en què es van considerar diverses possibilitats, es va firmar un acord amb Airbus per renovar la flota de MD-80 amb avions de la família A-320.

Després de l'11-S[modifica | modifica el codi]

Com a conseqüència dels atemptats de l'11-S de Nova York i la posterior crisi de les línies aèries, Spanair va cancel·lar els seus vols intercontinentals i es va desfer dels Boeing 767 i oferia les rutes amb vols amb codi compartit.

Star Alliance[modifica | modifica el codi]

L'1 de maig del 2003 Spanair va entrar a formar part de Star Alliance, l'aliança de companyies aèries més important del món, amb una àmplia oferta de vols regulars a Espanya i també diverses destinacions a Europa i Àfrica, amb l'objectiu d'atraure el viatger de negocis.

Tanmateix, l'oferta de vols nacionals es va veure afectada per la implantació del servei ferroviari d'alta velocitat AVE entre Madrid i ciutats com Barcelona o Màlaga.

Accident aeri[modifica | modifica el codi]

Article principal: Vol 5022 de Spanair

El 20 d'agost del 2008, a les 14:24, un avió McDonnell Douglas MD-82 matrícula EC-HFP “Sunbreeze” del vol JK 5022 de Spanair es va estavellar amb 166 passatgers i 6 tripulants a l'aeroport de Madrid-Barajas. L'aparell feia la ruta regular cap a Las Palmas de Gran Canaria i, sense que se'n sàpiga la raó, ja que encara no s'ha presentat el report final, a l'hora d'assolir la velocitat de rotació, va caure cap a una de les pistes adjacents a la Terminal 4 de l'aeroport, es migpartí en dos trosos i s'incendià. Hi van morir 154 persones, la darrera en un hospital de la Comunitat de Madrid, després de 3 dies de l'accident. Segons els mitjans, l'avió, que havia pertangut abans a una companyia sud-coreana, ja va sortir amb retard per problemes tècnics. L'aparell tenia 15 anys d'antiguitat, va volar per primera vegada el 1993 amb la companyia Korean Air i Spanair l'havia comprat el 1999.

Etapa catalana[modifica | modifica el codi]

El grup Scandinavian Airlines posseïa el 94 % de Spanair i, en un comunicat de premsa, el 13 de juny del 2007 va anunciar que vendria les seves accions en la companyia. El procés es va aturar el 19 de juny del 2008, però una oferta del 20 de gener de 2009 procedent d'un grup inversor català va ser acceptada i Scandinavian Airlines esdevé un soci minoritari.

El 31 de març del 2009 es va completar la venda de la companyia als nous propietaris i es constituí el consell d'administració amb Ferran Soriano com a president, Benny Zakrisson (Scandinavian Airlines) com a vicepresident i Rafael Suñol, Maria Reig, Carles Tusquets (Catalana d'Iniciatives), Joan Gaspart, Jordi Clos, Jordi Mestre (Turisme de Barcelona), Agustí Cordón (Fira de Barcelona), Lars Lindgren (Scandinavian Airlines), Jordi Bagó, Miquel Martí i Josep Mateu (Volcat 2009) com a consellers. Soriano, Zakrisson, Suñol, Mateu i Gaspart integren la comissió executiva.

A partir del canvi de mans, aquesta empresa va encetar un procés de sanejament econòmic i un canvi d'imatge desenvolupat a partir d'un programa de cocreació, mitjançant el seu web.[9] Un exemple és la participació oberta al públic per trobar una nova imatge corporativa, que proclamà un guanyador el 13 de maig del mateix any.

El 17 de juny del 2009, ja amb el nou logotip, Spanair féu el vol d'inauguració de la Terminal 1 de l'Aeroport de Barcelona - el Prat. El primer dia d'operacions des de la nova terminal va concloure per a Spanair sense incidències importants i bona puntualitat. Paral·lelament es manifesten a la seu de Palma de Mallorca molts dels seus treballadors davant la manca d'informació sobre el seu possible trasllat a Barcelona, nova seu de l'empresa. El personal administratiu i gran part de l'equip gestor, molts amb una àmplia experiència, temen pels seus de treball.

Flota[modifica | modifica el codi]

El 18 de novembre del 2010, la flota de Spanair estava formada pels següents aparells:[10]

Flota de Spanair
Avió Total Passatgers Notes
Airbus A320-232 19 168/180 3 amb els nous colors
Airbus A321-231 5 212
Boeing 717-200 0 125 Retirats a finals del 2010
McDonnell Douglas MD-82 1 153/170 Fora servei el 2010
McDonnell Douglas MD-83 3 153/170
McDonnell Douglas MD-87 3 109/115 Fora servei el 2010
Total 32

L'aerolínia va anunciar el 19 d'agost del 2009 la intenció de reemplaçar 11 jets McDonnell Douglas de la seva flota amb avions Airbus nous el 2010.[11]

Acords de Codis Compartits[modifica | modifica el codi]

El gener de 2011, Spanair mantenia acords de codis compartits amb les següents aerolínies:[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]