Spania

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Spania fou el nom grec de la província bizantina d'Hispània,[1] establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part. Formaven part de Spania les Illes Balears,[1] també conquerides als vàndals el 534. La ciutat de Ceuta, també sota control bizantí (i abans visigot), no formava part de Spania, sinó de la Mauritània Segona[1] ja que incloïa la part de Tingitana recuperada el 534.

La presència bizantina a la península comença el 552 quan un exèrcit arriba de Constantinoble donar suport a Atanagild, revoltat al sud contra el rei Àkhila I, en el marc de l'expansió de l'Imperi per la Mediterrània occidental, en el regnat de l'emperador Justinià, amb l'ambiciós objectiu de reconstruir el domini de l'Imperi Romà.[1] En algun moment entre el 552 i el 565 (mort de l'emperador Justinià) Atanagild va signar un tractat delimitant la frontera entre el seu regne i la província bizantina.[1] Després de diferents avenços i retrocessos, els visigots del Regne de Toledo acabarien expulsant els bizantins en temps de Suintila entre el 621[1] i el 625.[2]

La historiografia tradicional defensava el control bizantí de la zona entre Cartagena, (Carthago Spartaria), i la zona de l'actual ciutat de Huelva. Els autors més "bizantinistes" allargaven el control bizantí fins a les ciutats de Còrdova i de Dénia, sense basar-se en les fonts i guiant-se per criteris més que dubtosos.[1]

De fet, les úniques ciutats sota control bizantí demostrat són les de: Cartago Spartaria, Malaca, Basti, Asidonia, Septem (Ceuta) i Sagontia (Gigonza). Es considera que el domini bizantí va incloure la costa entre Cartagena i la desembocadura del Guadalete, a la badia de Cadis, o sigui, la part sud Bètica (tot el territori al sud de Sierra Nevada) i una franja de la Cartaginense.[1] En cap cas podrien haver dominat Còrdova, que va revoltar-se el 550 contra Agila, i degué restar independent fins que Leovigild la va reconquerir el 572.[1] Posteriorment la ciutat s'uniria al fill d'aquest, Hermenegild, en la seva revolta cap al 582, essent reocupada per Leovigild el 584. Aquest període d'independència del poder visigot de la ciutat hauria fet pensar els historiadors en una ocupació bizantina, avui dia descartada.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Thompson, E.A.. Los Godos en España. Madrid: Alianza Editorial, 1971, p. 365-383. ISBN 84-206-1321-5. 
  2. Palao Vicente, Juan José. Militares y civiles en la antigua Roma: dos mundos diferentes, dos mundos unidos (en castellà). Universidad de Salamanca, 2010, p. 247. ISBN 8478001867. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Roger Collins. "España en la Alta Edad Media 400 - 1000". Crítica. 1986

Coord.: 36° 43′ N, 4° 25′ O / 36.717,-4.417