Sense paraules (pel·lícula de 1994)
Speechless  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Ron Underwood |
| Protagonistes | |
| Producció | Geena Davis i Renny Harlin |
| Guió | Robert King |
| Música | Marc Shaiman |
| Fotografia | Donald Peterman |
| Muntatge | Richard Francis-Bruce |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1994 |
| Durada | 94 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica |
           | |
Sense paraules (original: Speechless) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ron Underwood estrenada el 1994 i doblada al català.[1]
Argument[modifica]
Julia Mann (Davis) i Kevin Vallick (Keaton) són escriptors insomnes que s'enamoren, però seu affair entra en un bucle perquè els dos estan escrivint discursos per a candidats rivals a Nou Mèxic. Julia està treballant pel candidat del Partit demòcrata i Kevin pel del Partit republicà. La trama es complica amb l'exmuller de Kevin (Bedelia), que també treballa en la campanya Republicana, i "Mr. Flack Jacket", un locutor de la TV "Bagdad Bob" Freed (Reevs), el promès allunyat de Julia, que li va al darrere.[2]
Comentaris[modifica]
Entretinguda comèdia romàntica de rivalitats professionals, tallada amb el patró de les clàssiques, aprofitant-se de la química entre la parella protagonista.
Repartiment[modifica]
- Geena Davis: Julia Mann
- Michael Keaton: Kevin Vallick
- Christopher Reeve: Bob 'Bagdad' Freed
- Bonnie Bedelia: Annette
- Ernie Hudson: Ventura
- Charles Martin Smith: Kratz
- Gailard Sartain: Cutler
- Ray Baker: Garvin
- Mitch Ryan: Wannamaker
- Willie Garson: Dick
- Paul Lazar: Harry
- Richard Poe: Tom
- Harry Shearer: Chuck
- Steven Wright: Eddie
- Jodi Carlisle: Doris Wind
Rebuda[modifica]
La pel·lícula va rebre sobretot crítiques negatives, amb un índex del 12% a Rotten Tomatoes.
Premis i nominacions[modifica]
Nominacions[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Sense paraules
- ↑ «Spechless». The New York Times.