Sphincterochila candidissima
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Sphincterochila candidissima
 Sphincterochila candidissima
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Sphincterochila candidissima (Draparnaud, 1801)[1] |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
Helix candidissima Draparnaud, 1801 |
||||||||||||||||||
Sphincterochila candidissima és una espècie de cargol pulmonat, de la família Sphincterochilidae. És característica la seva conquilla dura i d'un blanc intens d'uns 16–25 mm.[3] La conquilla és imperforada, globosa, sòlida i cretàcia. La closca té cinc verticils, força aplanats, els superiors carenat per sobre la sutura. L'últim gir es desvia al front. El peristoma és engruixit. [3]
És habitual en la regió del Mediterrani Oriental en terres baixes amb una alta insolació i àrides de sòl prim o inexistent, amb un estrat de tipus calcari.[4] Ha estat identificat en diversos punts de la geografia catalana d'interès natural: Parc Natural de Collserola [5] la Meda Gran al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter[6] o Sebes (Flix)[7] La seva distribució a les Balears es limita a les Pitiüses, possiblement introduïda per l'home tot i que hi ha indicis fòssils de la seva presència, mentre que a les Gimnèsies és absent.[8]
Notes [modifica]
- ↑ Draparnaud J. P. R. (1801). Tableau des mollusques terrestres et fluviatiles de la France. pp. [1-2], 1-116. Montpellier, Paris. (Renaud; Bossange, Masson & Besson).
- ↑ [1]
- ↑ 3,0 3,1 Tryon G. W. Jr. (1887). Manual of Conchology. Second series: Pulmonata. Volume 3. Helicidae - Volume I. page 10. Plate 2, figure 31-35..
- ↑ Sphincterochila candidissima a Animalbase
- ↑ Bros, V.. «Inventari faunístic dels mol·luscs continentals de la serra de Collserola (Barcelona, NE de la península ibèrica): resultat d’una revisió bibliogràfica» (
PDF). Arxius de Miscel·lània Zooògica, vol. 7, 2009, p. 1–45 [Consulta: 28 abril 2011]. - ↑ Altimira, C.. «Contribución al conocimiento de la fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Gerona» (en castellà). Miscelánea Zoológica, Vol. 2, Núm. 3, 1967, p. 17-27 [Consulta: 28 abril 2011].
- ↑ ABELLA CIURANETA, JOAN CARLES. «Fauna malacològica de la reserva natural de fauna salvatge de Sebes, Flix». Miscel·lània del CERE, 16, 2005, p. 141-170 [Consulta: 28 abril 2011].
- ↑ Altaba, Cristian R.; C. R. C. PAUL Societat d'Història Natural de les Balears. «Els mol·luscs terrestres fòssils de les Illes Pitiüses». Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, 35, 1992, p. 159 [Consulta: 28 abril 2011].
PDFEnllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sphincterochila candidissima |
-
Visió de l'obertura de Sphincterochila candidissima
-
Dibuixos en perspectiva de l'apertura, basal, i apical de la conquilla de Sphincterochila candidissima
