Sphinx ligustri

Sphinx ligustri

Dades
Hoste	aliguer, Filipendula ulmaria, saüc, Lilà, Symphoricarpos, Freixe i Ligustrum
Envergadura	4,7 in
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Sphingidae
Tribu	Sphingini
Gènere	Sphinx
Espècie	Sphinx ligustri (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims	Sphinx chishimensis Matsumura, 1929 Sphinx spiraeae Esper, 1800 Sphinx ligustri albescens Tutt, 1904 Sphinx ligustri amurensis Oberthür, 1886 Sphinx ligustri brunnea Tutt, 1904 Sphinx ligustri brunnescens (Lempke, 1959) Sphinx ligustri cingulata (Lempke, 1964) Sphinx ligustri eichleri Eitschberger, Danner & Surholt, 1992 Sphinx ligustri fraxini Dannehl, 1925 Sphinx ligustri grisea (Closs, 1917) Sphinx ligustri incerta Tutt, 1904 Sphinx ligustri intermedia Tutt, 1904 Sphinx ligustri lutescens Tutt, 1904 Sphinx ligustri nisseni Rothschild & Jordan, 1916 Sphinx ligustri obscura Tutt, 1904 Sphinx ligustri pallida Tutt, 1904 Sphinx ligustri perversa Gehlen, 1928 Sphinx ligustri postrufescens (Lempke, 1959) Sphinx ligustri rosacea Rebel, 1910 Sphinx ligustri seydeli Debauche, 1934 Sphinx ligustri subpallida Tutt, 1904 Sphinx ligustri typica Tutt, 1904 Sphinx ligustri unifasciata Gschwandner, 1912 Sphinx ligustri weryi Rungs, 1977 Sphinx ligustri zolotuhini Eitschberger & Lukhtanov, 1996

Sphinx ligustri és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae que habita gran part de la regió paleàrtica fins al Japó. És absent al nord d'Europa (Irlanda, Escòcia, Islàndia, nord de la Península Escandinava), a Grècia i a algunes illes del Mediterrani, com les Illes Balears. Als Països Catalans no és gaire comuna.

Morfologia

Imago

• 
  ♀
• 
  ♀ △
• 
  ♂
• 
  ♂ △

L'eruga pot arribar als 100 mm. Cos verd amb set línies obliqües blanques i violetes a cada costat; cua negra amb costats grocs; cap verd amb dues línies negres. Durant les primeres fases del desenvolupament li manquen els colors violetes a les ratlles. Molt poc variable. Quan està a punt de pupar el seu dors adquireix un to rosat.

L'imago té una envergadura alar d'entre 90 i 120 mm. Cap i tòrax gris fosc o negre. Abdomen amb una línia dorsal marró i nombroses franges horitzontals negres i rosades que es van alternant. Ales anteriors amb diferents tonalitats marrons i grises i on es mostren diverses línies característiques negres. Ales posteriors rosades amb dues franges negres.

Eruga en estat d'alerta (Riemer Park, Múnic, Alemanya)

Ecologia

Habita en boscos clars, bosquines, camps oberts, prats, jardins i parcs. L'eruga s'alimenta de Ligustrum, Ribes, Rubus idaeus, Spiraea, Sorbaria sorbifolia, Aruncus silvestris, Malus domestica, Fraxinus excelsior, Syringa, Viburnum opulus, Lonicera i Symphoricarpos.

El període de vol va des de finals d'abril fins a l'agost en dues generacions. En regions fredes només n'hi ha una al juny. Hibernació com a pupa en una càpsula subterrània.

És víctima de parasitoides de la família Ichneumonidae i Tachinidae. Cada femella sol posar més de 200 ous individualment, més rarament per parelles o grups de tres. Els imagos acostumen a reposar a les branques o troncs d'arbres.

Bibliografia

• Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. ISBN 84-7031-555-2.
• D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0798-4.
• P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs

• UK Moths (anglès)
• Biodiversidad Virtual (castellà)
• Sphingidae of Western Palaearctic (anglès)