Spiderman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Spiderman, o l'home aranya és un personatge fictici de còmic, creat per l'Stan Lee i l'Steve Ditko, sempre s'ha publicat a l'editorial Marvel Comics, la qual té els drets exclusius del personatge. També se n'han fet diverses adaptacions a la televisió i al cinema.[1]


Dins de la trajectòria del personatge, cal destacar l'etapa de Stan Lee i Steve Ditko (1962-1966), la del propi Stan Lee i John Romita Sr. (1966-1973), sens dubte la de Roger Stern i John Romita Jr. (1982-1984) i recentment, la de Joseph Michael Straczynski i John Romita Jr. (2001-2004).

Spider-man
Spiderman
Publicat per Marvel Comics
Primera aparició Amazing Fantasy núm. 15 de 1962
Creat per Stan Lee (guionista i pare de l'actual univers Marvel) i Steve Ditko(dibuixant i co-argumentalista)
Dades
Nom real Peter Benjamin Parker
Estat Actiu
Afiliacions actuals Cap
Afiliacions anteriors Els venjadors (Avengers), Els nous venjadors (New Avengers), els 4 fantàstics (Fantastic Four), Els nous guerrers (New Warriors)
Àlies coneguts Spidey, Aranyeta, Trepa-murs, Cap de xarxa, Llançaxarxes, "El seu amistós veí Spiderman", Capità Univers, Spider-Hulk, Spider-Fènix, El sorprenent Home Bossa, Hornet, Dusk, Ricochet, Prodigy, Man-Spider.
Familiars
ABND = Abans de Brand New Day
  1. Richard Parker (pare, mort)
  2. Mary Parker (mare, morta)
  3. Mary Jane Watson-Parker (Esposa ABND)
  4. May Parker-Watson (Filla, morta supostament al néixer).
  5. Benjamin Richard Parker-Watson, fill en l'univers paral·lel de Spidergirl.
  6. Gayle Watson (cunyada)
  7. Philip Watson (sogre)
  8. Madeline Watson (sogra, morta)
  9. May Parker (tía)
  10. Benjamin Parker (tiet, mort)
  11. Ben Reilly (clon, mort)
  12. Harry Osborn (antic millor amic/enemic, mort ABND)
  13. Felicia Hardy (la Gata Negra antiga companya i amant)
Parella Actualment Solter (antigament Mary Jane ABND)
Poders destacats Força i reflexes proporcionals als d'una aranya, enfilar-se per les parets, un sisè sentit, el seu famós sentit aràcnid (llançament de teranyines biològiques i fiblons en els braços, ABND).

Originalment es va construir uns disparadors de teranyines, de les quals se'n fabricava els cartutxos per a llançar-les. Després de Brand New Day torna a fer-los servir.

L'origen d'un mite[modifica | modifica el codi]

Spiderman per poc no va desaparèixer; ja que deien que:

  • No pots dir-li a un heroi "Home Aranya" perquè a la gent li fa fàstic les aranyes.
  • No pots fer que un adolescent sigui un superheroi. Els adolescents només poden ser personatges secundaris (Spidey era adolescent quan va començar la sèrie).
  • Un noi tant tímit no podria ser un heroi
  • No pots donar-li a un heroi tants problemes. Els lectors no el veuran prou heroic.
  • No hi pot haver un heroi que no sigui alt, elegant i atractiu (Peter era la típica imatge d'estudiós d'aquells temps)
  • No pots fer que tingui una noia que el sobreprotegeixi tant i el tingui tan contemplat, no feia pas impressió de mascle viril.

Stan Lee (editor, guionista i pare de l'actual cosmologia de la Marvel) i Steve Ditko (dibuixant creador de Spiderman i co-argumentista) no van fer cas d'aquests comentaris i en el darrer exemplar de Amazing Fantasy van publicar la primera historieta de l'enfilamurs, publicat l'agost del 1962. Com que era el darrer exemplar, era l'ocasió somiada perquè Spiderman pogués veure la llum. Si la historieta es frustrava ningú no la recordaria i es podria diluir en el no-res. Malgrat això, aquell exemplar amb Spiderman a la portada va fer forrolla, fou número 1 de vendes de l'any. A partir d'aquest bum, Martin Goodman (Director editorial) li va concedir la seva pròpia sèrie, l'encara actual "The Amazing Spider-man". El primer exemplar d'aquesta va sortir a la llum el març del 1963.

Amb el temps acabaria per ser la sèrie més venuda de la Marvel i Spiderman arribaria a ser considerat una icona cultural. El nom original en anglès és Spider-Man (amb el guió), ja que el seu creador literari, Stan Lee, no unia en el nom del superheroi tal com feia DC Comics amb els seus, Superman, Batman, ...Per això existeix Iron Man, Ant Man (Home Formiga), ...

L'èxit d'un superheroi diferent[modifica | modifica el codi]

Dècada del 1960[modifica | modifica el codi]

La primera col·lecció de còmics de Spiderman fou "The Amazing Spiderman" al començament dels anys 60, aquesta col·lecció fou la columna vertebral de tot allò que es publica de l'home aranya.

Dècada del 1970[modifica | modifica el codi]

Steve Ditko mantingué com a dibuixant fins al número #38 de la sèrie, però abandonà l'empresa per diferències creatives amb Stan Lee. El substituiria als anys 70 John Romita Sr. com a dibuixant, que dotà Spiderman d'un aire més romàntic, fent-lo més corpulent i seductor. Llevat de fer de Gwen Stacy (un personatge en aquells moments secundari) en el gran amor de Peter Parker, introduiria també Mary Jane en la seva vida, encara que durant bastants números abans d'ensenyar la seva cara la mostrarien entre ombres per a crear suspens. Peter considerava un "mal tràngol" haver de conèixer-la. Temps després acabaria per casar-s'hi.

A començament dels anys setanta, una història de Spiderman obligà la revisió del Comics Code, el mecanisme de censura dels còmics americans. Fins aleshores, aquest codi prohibia formalment la menció a les drogues, si bé fos per parlar-ne negativament. Tot amb tot, en aquell temps el Departament de Salut dels Estats Units es dirigí a Stan Lee per sol·licitar-li que escrigués una història amb un missatge contra les drogues en alguna de les seves edicions més venudes. Lee va triar la sèrie Amazing Spiderman per a fer un arc de tres episodis del número #96 al #98(de maig a juliol del 1971). En l'aventura Harry Osborn, el millor amic de Peter Parker cauria en el món de les drogues, addicte al LSD. Per bé que la història afirmava el seu missatge antidrogues, el Comics Code va rebutjar d'incloure-hi el seu segell. Stan Lee va decidir de publicar-la sense aquest segell, la qual cosa va fer que finalment se'n flexibilitzin les normes que el regulaven.

Més tard, Stan Lee i John Romita abandonarien llur feina a Amazing Spiderman, i, encara que després s'encarregarien de les tires de premsa del personatge, aquest recauria en mans del jove guionista Gerry Conway, el qual treballaria amb artistes com Ross Andru i escriria dos de les més famoses històries de l'aràcnid: "La Mort de Gwen Stacy" i la saga de "El Clon".

Marvel, en resposta a gran succés de vendes de "The Amazing Spiderman" va crear "Marvel Team Up" el 1972, la segona col·lecció de Spiderman, que de bell antuvi havia d'emparellar a Spiderman i la Torxa humana dels 4 fantàstics, però al número 3 de la col·lecció Spiderman ja va canviar de parella i fins a la fi de la col·lecció al número 150, Spiderman a cada lliurament lluitava amb un altre heroi o heroïna contra diverses amenaces. Aquesta sèrie, a desgrat dels alts i baixos, va viure a la fi del 70 una gran etapa amb la parella artística Chris Claremont al guió i John Byrne al dibuix.

El 1976 començaria la seva segona sèrie en solitari, Peter Parker, The Spectacular Spider-man, que encreuaria les seves històries amb les de Amazing, sèrie que aprofundia més la vida privada de l'home aranya, ambla seva feina, els seus estudis i la seua vida sentimental.

Dècada del 1980[modifica | modifica el codi]

A mitjan 80, concretament el 1985, Marvel va retirar "Marvel Team Up" i va llançar al seu lloc "The web of Spiderman" (la teranyina de l'home aranya), la tercera col·lecció de l'aràcnid.

Dècada del 1990[modifica | modifica el codi]

Als anys 90 destaca l'etapa escrita per Todd McFarlane que s'havia guanyat el favor dels fans per la seva feina gràfica a Amazing. En el seu primer número d'aquest nou lliurament en va vendre 3 milions d'exemplars; ja que llevat dels fans també hi havia una forta especulació en el món de còmic americà, un fenomen que el portaria a la més gran crisi de la seva història, de la qual començaria a recuperar-se la dècada següent. Marvel ha publicat un munt d'especials, novel·les gràfiques o minisèries de Spiderman. També Spiderman ha estat un convidat habitual en altres còmics de l'editorial.

Amb la revolució que va causar el dibuix de Todd Mcfarlane es va publicar la quarta col·lecció "Spiderman", que havia de servir de lluïment a aquest dibuixant, però al cap de pocs números aquest va fundar la seva pròpia editorial i va abandonar el projecte.

El 1999 es duria a terme una reconversió dràstica de la franquícia aràcnida. Es va anul·lar la sèrie Amazing Spider-man al lliurament #441 (novembre del 1998), per tornar després amb un nou número #1. El mateix passaria amb la segona col·lecció de l'enfilamurs "Peter Parker: Spider-man". Els nous números #1 de l'home aranya arribarien a primer del 1999, de la mà de l'escriptor Howard Mackie, qui d'anys ençà escrivia alguna de les col·leccions de Spiderman i del dibuixant i guionista John Byrne, que miraria de redefinir l'origen del personatge amb una sèrie que aviat passaria a l'oblit : Spider-man: Chapter One. Ni la reeixida comercial ni el de la crítica acompanyaria aquest rellançament en fals del personatge, que semblava, a judici de tothom, haver perdut l'eclat d'abans.

Dècada del 2000[modifica | modifica el codi]

Spiderman

Amb el començament del nou segle, Joe Quesada, un nou Director Editorial, va engegar una operació per a retornar l'esplendor al personatge (i a tota la Marvel en general), que va suposar l'entrada del prestigiós guionista de televisió Joe Michael Straczynski per a realitzar aquest quefer. L'arribada de J. M. Straczynski fou amplament aplaudida pels lectors que aviat en farien pujar les vendes, malhgrat que els canvis no exempts de polèmica, com la que va aixecar la saga Pecats del Passat. Amb Straczynski, Amazing va recuperar la seva numeració original, i així, el desembre del 2003, veuria la llum el seu històric #500. La col·lecció ha seguit aquesta numeració des de llavors.

Habitualment Spiderman té dues o tres sèries regulars al mercat, suportades per altres minisèries i especials. A més l'any 2000, va tenir lloc el llançament de la versió Ultimate de Spider-man, una aposta de la Marvel per a modernitzar tots els personatges de la sèrie. En aquesta nova versió narren la història clàssica en termes moderns, per acostar el personatge i enganxar al clàssic uns lectors que suposadament arriben 4 dècades tard. La sèrie escrita per Brian Michael Bendis i dibuixada en els seus 110 primers números per Mark Bagley, obtindria un èxit increïble i portaria el mascarat a aquest nou públic desitjat.

És per això que no s'explica la decisió de Joe Quesada de manar a Straczynski que abans de retirar-se de la vida de l'aràcnid retorni aquest al seu origen. Així que després de la saga Civil War (en què Spiderman es desemmascara davant de la televisió i esdevé un proscrit perseguit per la meitat dels superherois liderats per Tony Stark, àlies IronMan), fan que la Tia May rebi un tret que la deixarà en coma i es consumirà fins a la mort. Per tal d'evitar-ho Spiderman, en la saga One More Day (Un dia més) farà un pacte amb Mephisto i aquest esborrarà de la seva vida Mary Jane Watson, la seva actual dona, i retornarà aquest a una vida de postadolescent en la saga consecutiva Brand New Day.

Spiderman no s'ha traduït mai al català, si bé els diversos grups editorials que l'han publicat són catalans (Editorial Bruguera, Editorial Planeta, Vértice...) o tenen seu a Catalunya (Panini).

Sinopsi (Amazing Fantasy #15)[modifica | modifica el codi]

1962: Peter Parker és un jove estudiant de 15 anys, un dia en una exhibició de ciències a l'aula 30 del seu institut, una aranya passa pel mig d'un giny d'alta radiació, i casualment l'insecte absorbeix enormes quantitats de radioactivitat i abans de morir-se pica Peter Parker a la mà. Marejat, Peter surt a prendre l'aire i per poc un cotxe no l'atropella, però un nou instint aràcnid l'avisa a temps i d'un salt s'enganxa a la paret més propera i comença a enfilar-s'hi fins a arribar al capdamunt del terrat. S'adona que és capaç de revessar la polaritat de l'electricitat estàtica i que pot adherir a les parets. Un cop a dalt, prem amb la mà un tub d'acer i l'arruga com si fos paper.

El combat dura a penes 5 vinyetes, només el temps d'entrar al ring, d'esquivar d'un salt Hogan i d'agafar-lo amb una mà i penjar-lo pal amunt. Hogan, el triturador, tapant-se la cara per no veure l'alçada, suplica que el torni a terra. En veure això l'organitzador i productor de televisió li proposa a Peter que no es tregui la màscara, perquè li dóna un toc mestre, i li ofereix d'aparèixer al Show d'Ed Sullivan.

Es crea l'uniforme de l'actual Spiderman i els disparadors de teranyines.

Després del programa de televisió tot són elogis per al novament presentat en societat SPIDERMAN. Propostes d'exclusives, entrevistes, feines a Hollywood... Amb tot això un home passa corrents pel seu costat, un policia crida que l'aturin. Però Peter no fa res i deixa que se'n vagi per l'ascensor. "Em sap greu amic, aquesta és la teva feina! En sóc fart que em prenguin per un totxo... D'ara endavant em preocuparé pel número u, és a dir : jo" - li diu Peter al policia. Hores més tard... Els oncles de Peter, l'oncle Ben i la tia May li regalen un microscopi. Serà el darrer regal que rebrà de son oncle, ja que dies més tard, en tornar a casa, el mateix policia que ell no volgué ajudar li donaria la mala notícia: "Males notícies nen, han assassinat el teu oncle !". Spiderman enrabiat surt a la recerca de l'assassí, el troba en una caseta del port, l'atonyina fins que el deixa sense sentits i el lliura a la policia. Des d'aquell moment jura que defensarà la justícia. Perquè compren que "Un gran poder comporta una gran responsabilitat" com el seu oncle Ben li havia dit un cop.

La vida d'un heroi[modifica | modifica el codi]

Peter Benjamin Parker, és fill de Richard Parker i May Fitzgerald en un afer d'infidelitat (com es pot verificar en Trouble, el Secret de la Tia May). Richard Parker era un conquistador superficial, sortia amb Mary la puritana millor amiga de May Fitzgerald. Aquesta darrera que a la seva època era més solta no es va pensar la importància de sortir amb Ben Parker (el germà de Richie) ni que la seva millor amiga fos l'oficial. Anaren al llit més d'una vegada junts Richard i May. En naixeria Parker segons la profecia que va augurar una vella vident: "Mary tindrà un fill el primer cop que faci l'amor amb un noi, i May no tindrà mai fills". La profecia es completaria quan May, després de rodar món i acabar tristament vivint amb un maltractador en una caravana, lliurés el seu fill a Mary i li demanés que se'n fes càrrec. Mary utilitzaria aquest nen per comprovar si Richard l'estimava de veritat o no...

Finalment Richard i Mary Parker criarien Peter Parker. May i Ben Parker no tindrien mai fills; ja que en Ben era estèril per culpa de les pallisses rebudes de petit. Quan Peter es va fer una mica gran fou orfe en perdre els pares en un accident d'avió en plena missió com a espies pel govern d'EE.UU.

Peter va passar a càrrec dels seus oncles (en realitat la seva veritable mare), però ell mai no ho sabria.

Com es descriu en la Sinopsi Peter Parker adquireix els poders d'una aranya radioactiva i esdevé SPIDER-MAN.

A desgrat d'aquests poders, Peter Parker troba moltes dificultats per a millorar la seva vida diària i tot sovint es demana si no seria millor abandonar la seva carrera justiciera, que sovint només li porta problemes a ell i a tots els qui l'envolten.

Irònicament, Peter Parker ha treballat com a fotògraf free-lance per a aquest mateix periòdic venent fotografies de Spiderman durant molt de temps (del qual té el monopoli assegurat, la qual cosa aixeca dubtes sobre el seu valor i de la concurrència deslleial en aquest afer).

El seu uniforme[modifica | modifica el codi]

Spider-Man, amb l'uniforme blau i vermell

Utilitza un vestit de Spandex -el material de la majoria de vestits dels súper herois de la Marvel- aquest li serveix per a preservar la seva identitat secreta, ja que és integral. Té una caputxa-passamuntanyes, guants, samarreta i pantalons.


Spiderman ha disposat de diversos vestits. Destaquen:

  1. L'uniforme blau i vermell clàssic, amb el qual es va fer famós des de la seva primera aparició
  2. El vestit negre alienígena (tret de la saga Secret Wars de la Marvel) del qual després en derivaria en Venom
  3. El robòtic vermell i groc creat per Tony Stark (alias Iron Man) en la fase prèvia a la guerra civil (saga civil war de la Marvel).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Frattini, Eric; Palmer, Óscar. Guia Básica del Cómic (en castellà). Madrid: Nuer ediciones, 1999, p. 174-175. ISBN 8480680547 [Consulta: 21 agost 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spiderman