Espira (Alemanya)

(S'ha redirigit des de: Spira)
Plantilla:Infotaula geografia políticaEspira
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 49° 19′ 00″ N, 8° 26′ 01″ E / 49.3165553°N,8.433615°E / 49.3165553; 8.433615
EstatAlemanya
Estat federatRenània-Palatinat Modifica el valor a Wikidata
Capital de
bisbat d'Espira (888–1294) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població51.368 (2022) Modifica el valor a Wikidata (1.202,72 hab./km²)
Geografia
Superfície42,71 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRin Modifica el valor a Wikidata
Altitud92 m-113 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació150 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governStefanie Seiler (en) Tradueix (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal67346 i 6720 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic06232 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDEB38 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya07318000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Tønsberg
Radviliškis
Spalding (en) Tradueix (1956–2016)
Chartres (1959–)
Kursk (1989–)
Ravenna (1989–)
Gniezno (1992–)
Jamnia (1998–)
Districte de Rusizi (2001–)
Ningde (2013–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webspeyer.de… Modifica el valor a Wikidata

Espira (Speyer en alemany) és una ciutat de la regió del Palatinat de l'estat de Renània-Palatinat, a Alemanya. Té aproximadament uns 50.000 habitants. Està localitzada al costat del Rin i a 25 kilòmetres de Ludwigshafen i Mannheim. El primer nom que és conegut de la ciutat és el de Civitas Nemetum, anomenada per la tribu teutònica dels Nèmetes, assentats en aquests territoris en l'antiguitat. Pels voltants de l'any 500 la ciutat va rebre el nom de Spira a causa del riu "Speyerbach" que hi passa i aflueix al Rin a la mateixa ciutat.

Speyer té un nucli antic compacte dominat per la Catedral d'Espira i l'Altpörtel, que era el portal d'entrada a la ciutat en el passat. Sota l'altar de l'església hi ha les tombes de vuit emperadors i reis germànics, els cossos dels quals es creu que van desaparèixer durant la invasió francesa dels segles xvii i XVIII.

Cronologia[modifica]

Vista d'Espira el 1637
Espira l'any 1792, durant les guerres contra les tropes revolucionàries franceses
Espira el 1900
L'Altpörtel també a l'any 1900
La catedral en l'actualitat
Data Fet
10 aC. El campament romà de Noviomagus s'estableix entre el que en l'actualitat és l'ajuntament i el palau episcopal.
346 Un bisbe del poble es mencionat per primera vegada
614 Es fa la primera menció del nom de Spira a causa de la citació d'un bisbe al concili de París de l'any 614.
segle XI Una moneda de plata d'Espira arriba a les illes Fèroe i són trobades el 1863 amb 97 monedes més. Aquesta troballa és coneguda amb el nom de Tresor de Sandur.
1030 L'emperador Conrad II comença la construcció de la Catedral d'Espira, avui declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
4 de maig del 1047 L'emperador Enric III porta el cadàver de Sant Guido de Pomposa a Speyer.
1076 L'emperador Enric IV fa passar la Ruta Penitencial de Canossa per la seva ciutat més estimada, Espira.
1096 Durant la Primera Croada, la comunitat jueva de Speyer és massacrada.
1294 El bisbe d'Espira perd els privilegis que tenia i la ciutat passa a tindre el títol de Ciutat Lliure Imperial del Sacre Imperi Romanogermànic
1526 La Primera Dieta de Speyer decreta la legalitat de la pràctica i l'ensenyança del luteranisme
1527–1689 Speyer és la seu de la Cambra de Justícia de l'Imperi
10 d'abril de 1529 L'entitat territorial evangèlica de Reichsstand protesta contra l'edicte de Worms que impedia la Reforma Protestant[1]
1689 Durant la Guerra dels Nou Anys la ciutat és destruïda per les tropes del General Mélac en un incendi. La ciutat no és reconstruïda fins a l'any 1698.
1792 La ciutat és conquerida per les tropes revolucionàries franceses i queda fins a 1814 sota domini francès. Speyer es nomena capital de la sotsprefectura anomenada Département du Mont-Tonnerre del Primer Imperi Francès.
1816 La ciutat es converteix en capital del Palatinat i se seu del govern de la Baviera del Rin, més tard anomenada Baviera Palatina fins al final de la Segona Guerra Mundial
1883-1904 Es construeix l'església de Gedächtniskirche der Protestation en record a la protesta de 1529, coneguda com la "Protesta d'Espira"
1923 Els separatistes palatins construeixen un govern autònom del Palatinat
1924 Atemptat sobre el president del govern del Palatinat, Franz Josef Heinz
1930 El 27 de maig l'exèrcit francès abandona l'àrea, el 24 de juny ho fa la Gendarmeria Nacional Francesa de la capital del Palatinat (Pfalz). Aquest mateix any se celebren els 900 anys de la Catedral d'Espira, i la font de la plaça de la catedral és omplerta amb 1560 litres de vi, acte que no es feia des de 1871. A Espira és tradició que en un nomenament d'un nou bisbe o en un esdeveniment important, la font de la catedral s'ompli amb vi.
1936 Speyer es converteix en guarnició dels regiment d'infanteria 104 i 110 de l'exèrcit del Tercer Reich, així com en seu del districte militar (fins al 1941), a causa d'això a la ciutat s'hi van instal·lar instal·lacions antiaèries i militars de reserva.
1938 Nit dels vidres trencats: Els nacionalsocialistes van calar foc a la sinagoga edificada l'any 1937. La deportació de jueus d'Espira es va allargar fins a l'any 1940. En dos anys 50 jueus locals van ser deportats, i pocs van sobreviure a l'Holocaust.

Aquell mateix any es va inaugurar el Salierbrücke, el primer pont d'Espira que creuava el Rin.

1945 Les tropes nazis volen el pont del Rin amb el fi d'evitar la invasió de l'exèrcit americà que va ocupar la ciutat, poc després que els francesos l'assaltessin. A la Segona Guerra Mundial 1464 habitants d'Espira van morir, i 263 més van desaparèixer.
1956 Es construeix un nou pont sobre el Rin, fruit de la cooperació de la ciutat amb altres localitats com Chartres, a França, i Spalding, al Regne Unit
1957 Es fa una gran restauració de la catedral a causa de l'aniversari de la seva benedicció, que se celebraria el 1961. El 1996 es va començar una altra restauració.
1947 Es funda la Universitat Alemanya de les Ciències Administratives d'Espira Arxivat 2012-04-14 a Wayback Machine.
1988 Espira rep les visites de personatges il·lustres com ara el Papa Joan Pau II, el president dels EUA Ronald Reagan i el president de la Unió Soviètica Mikhaïl Gorbatxov.
1990 La ciutat celebra 2000 anys d'existència i rep la visita del president dels EUA George Herbert Walker Bush el 18 de novembre
1994 Espira torna a rebre la visita d'un president dels EUA, Bill Clinton
1998 Speyer rep el Premi Europeu pels seus esforços en la integració de la ciutat dins la Unió Europea
2006 La ciutat és encarregada de ser la seu del Rheinland-Pfalz-Tag (dia de Renània-Palatinat) que es va celebrar del 19 al 21 de maig

Llocs i edificis[modifica]

Banys jueus d'Espira
  • La Catedral d'Espira és declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La "Speyerer Dom" (nom alemany), és l'obra romànica més gran del món.
  • L'Altpörtel s'aixeca a l'altra punta de la Maximilianstraße, el carrer principal de la ciutat. Aquesta torre de 55 metres d'alçada es va edificar com a porta occidental de la ciutat durant l'edat mitjana, la part inferior es va construir entre els anys 1230 i 1250, i la superior (de 20 metres) entre 1512 i 1514.
  • Speyer té el pati jueu (Judenhof) més antic d'Alemanya, datat del segle xii. Entre les edificacions que s'hi troben hi ha la Mikwe, el lloc on es feia el bany ritual jueu.
  • L'església de Dreifaltigkeitskirche és una església barroca, de doctrina luterana edificada el segle xviii.
  • La Gedächtniskirche der Protestation és una església construïda a finals del segle xix i a començaments del segle XX en memòria de la "Protesta d'Espira".
  • En reacció a l'església que recordava la "Protesta d'Espira", els catòlics van aixecar l'any 1914 la Josephskirche.
  • A prop de l'estació hi ha la Bernhardskirche que s'edificava el 1953 com a església de la pau entre Alemanya i França.

Infraestructures[modifica]

Trànsit rodat

Espira està excel·lentment connectada per una xarxa de carreteres i autopistes. La Bundesautobahn 61 que enllaça la ciutat de Basel a Suïssa amb el centre de l'estat de Hessen. Amb una importància menor, hi ha les carreteres Bundesstraße 39, que uneix el Palatinat amb la frontera francesa i holandesa, i la Bundesstraße 9 que passa per ciutats com Colònia o Estrasburg a França.

Trànsit per ferrocarril

La ciutat té l'estació de tren de Hauptbahnhof (Estació Principal). Per aquesta hi circulen trens que uneixen la ciutat amb Magúncia i també línies com la S-Bahn RheinNeckar que l'enllaça amb ciutats importants com Heidelberg, Kaiserslautern, Mannheim, Karlsruhe, Homburg, Osterburken o Germersheim, als estats de Renània-Palatinat, Saarland, Hessen i Baden-Württemberg.

Trànsit fluvial

Espira té un port comercial i unes drassanes ubicades a una vora del Rin.

Trànsit aeri

Els aeroports de Frankfurt del Main i el de Stuttgart són els més propers a la ciuat, ambdós a una hora aproximadament. Speyer té un camp d'aviació propi, tot i que és només per l'ús d0un club esportiu i de jets privats.

Panorama de la Domplatz, on se situa la font de la catedral.
.

Política[modifica]

Ajuntament d'Espira (Rathaus Speyer)
Església barroca de Dreifaltigkeitskirche
Partits i associacions de votants %
2004[2]
Escons
2004
%
1999
Escons
1999
CDU 39,1 17 42,8 19
SPD 23,0 10 30,7 13
Grup de Votants d'Espira 9,5 5 8,3 4
GRÜNE 9,5 4 6,5 3
REP 5,0 2 4,7 2
Comunitat de la ciutat d'Espira 5,0 2 0,0 0
FDP 4,6 2 3,9 2
ödp 4,3 2 3,5 1
total 100,0 44 100,0 44
participació en % 49,7 54,5

Ciutats agermanades[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Stadt Speyer (Hrsg.): Geschichte der Stadt Speyer. Bd. 1–3. Speyer 1982.
  • Fritz Klotz: SPEYER, eine kleine Stadtgsschichte, Beiträge zur Speyerer Stadtgeschichte, Heft 2, Bezirksgruppe Speyer des Historischen Vereins der Pfalz, 1971, mehrere Auflagen
  • UNTER DEM PFLASTER VON SPEYER, Archäologische Grabungen von 1987-1989, herausgegeben von der Stadt Speyer und dem Landesamt für Denkmalpflege, Abt. Archäologische Denkmalpflege, Amt Speyer, Verlag der Zechnerschen Buchdruckerei in Speyer, 1. Auflage 1989, ISBN 3-87928-894-1
  • Landeskirchenrat der Evangelischen Kirche der Pfalz (Hrsg.): Erbe und Auftrag. Die Gedächtniskirche zu Speyer im Strom protestantischer Erinnerungskultur. verlag regionalkultur, Ubstadt-Weiher 2004, ISBN 978-3-89735-277-3.
  • Hubert Neumann: Sozialdisziplinierung in der Reichsstadt Speyer im 16. Jahrhundert. Gardez Verlag, St. Augustin 1997.

Enllaços externs[modifica]