Spitsbergen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta de l'illa de Spitsbergen. Pel que fa a l'arxipèlag sencer, vegeu Svalbard
Spitsbergen
Mapa de situació de Spitsbergen dins les illes Svalbard
Situació de Spitsbergen dins les illes Svalbard
Capital Longyearbyen
Oceà oceà Àrtic
Arxipèlag Svalbard
Superfície 37.673 km²
Llargada màxima 280 km
Amplada màxima 225 km
Altitud màxima 1.713 m (Newtontoppen)
Perímetre 3.919 km
Coordenades 78° 45′ N, 16° 00′ E / 78.750°N,16.000°E / 78.750; 16.000Coord.: 78° 45′ N, 16° 00′ E / 78.750°N,16.000°E / 78.750; 16.000
Població 2.800 hab. (2004)

Spitsbergen (anteriorment coneguda com a Vestspitsbergen o Spitsbergen Occidental) és l'illa més gran de l'arxipèlag noruec de Svalbard, a l'oceà Àrtic. Té una superfície de 37.673 km² i fa 280 km de llargada i entre 40 i 225 km d'ample. La població és de 2.800 habitants (2004), més de la meitat dels quals resideixen a la vila de Longyearbyen, capital de l'arxipèlag. Culmina al Newtontoppen, de 1.713 m d'altitud.

Spitzberg significa en neerlandès muntanya punxaguda com ho és aquesta que es pot veure des de Longyearbyen

Amb el nom noruec de Spitsbergen (de vegades també escrit Spitzbergen o Spitzberg, segons el nom original neerlandès) s'ha conegut tradicionalment l'arxipèlag sencer, i avui dia encara s'utilitza habitualment aquesta denominació per a les illes Svalbard.

Tot i dependre de Noruega, l'arxipèlag es regeix pel Tractat de Svalbard, signat el 1920 per 30 estats, que dóna certs drets d'accés a altres estats. Les mines de carbó explotades per interessos russos, per exemple, a Barentsburg (el segon nucli de població de l'illa) són conseqüència d'aquest tractat.

A partir del 2008 hi funciona un banc de llavors amb mostres de tot el món "La volta amb llavors a Svalbard"

El parc nacional del Nord-oest de Spitsbergen conté dues de les fonts d'aigües termals més al nord del planeta, situades a 80° de latitud nord.

Història[modifica | modifica el codi]

Baleners neerlandesos prop de Spitsbergen, per Abraham Storck, (1690).

El nom de Spitsbergen significa "muntanyes punxegudes" i li fou donat originàriament per l'explorador neerlandès Willem Barentsz, que va descobrir l'illa en la seva recerca del Pas del Nord-est cap a la Xina el 1596. L'arxipèlag sembla que ja el coneixien els caçadors russos pomors des dels segles XIV o XV, per bé que no se'n té cap prova sòlida anterior al segle XVII. Es pensaven que allò que havien descobert era part de Grenlàndia i ho van anomenar "Grumant" (Грумант). També pot ser que descobrissin l'arxipèlag víkings procedents de Noruega el 1194. El nom de Svalbard s'esmenta per primer cop a les sagues islandeses dels segles X i XI, encara que possiblement es refereixin a l'illa de Jan Mayen, o fins i tot a Grenlàndia.

Spitsbergen és una de les tres illes habitades de l'arxipèlag, i d'acord amb el Tractat de Svalbard, els ciutadans de qualsevol dels països firmants podien instal·lar-se a l'arxipèlag. Actualment sols Noruega i Rússia exerceixen aquest dret. L'assentament més gran de l'illa és la ciutat de Longyearbyen, mentre el segon és la mina de carbó de Barentsburg.

Durant la Segona Guerra Mundial l'illa va ser ocupada per les tropes aliades el 1941 per prevenir la seva ocupació per part de l'Alemanya nazi. Noruega havia caigut sota el control nazi el 1940. La majoria dels habitants de l'illa eren russos, i la Unió Soviètica tenia un pacte de no-agressió amb Alemanya que va estar vigent fins al 22 de juny de 1941. El Regne Unit i Canadà van enviar forces militars a l'illa per destruir instal·lacions, mines de carbó, principalment soviètiques, i evitar que els alemanys l'ocupessin.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Spitsbergen Operation", Lone Sentry website

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spitsbergen Modifica l'enllaç a Wikidata