Spitsbergen
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta de l'illa de Spitsbergen. Pel que fa a l'arxipèlag sencer, vegeu Svalbard |
Spitsbergen (anteriorment coneguda com a Vestspitsbergen o Spitsbergen Occidental) és l'illa més gran de l'arxipèlag noruec de Svalbard, a l'oceà Àrtic. Té una superfície de 37.673 km² i fa 280 km de llargada i entre 40 i 225 km d'ample. La població és de 2.800 habitants (2004), més de la meitat dels quals resideixen a la vila de Longyearbyen, capital de l'arxipèlag. Culmina al Newtontoppen, de 1.713 m d'altitud.
Amb el nom noruec de Spitsbergen (de vegades també escrit Spitzbergen o Spitzberg, segons el nom original neerlandès) s'ha conegut tradicionalment l'arxipèlag sencer, i avui dia encara s'utilitza habitualment aquesta denominació per a les illes Svalbard.
Tot i dependre de Noruega, l'arxipèlag és regit pel Tractat de Svalbard, signat el 1920 per 30 estats, que hi dóna certs drets d'accés a altres estats. Les mines de carbó explotades per interessos russos, per exemple, a Barentsburg (el segon nucli de població de l'illa) són conseqüència d'aquest tractat.
El parc nacional del Nord-oest de Spitsbergen conté dues de les fonts d'aigües termals més al nord del planeta, situades a 80° de latitud nord.
[edita] Història
El nom de Spitsbergen significa "muntanyes punxegudes" i li fou donat originàriament per l'explorador neerlandès Willem Barentsz, que va descobrir l'illa en la seva recerca del Pas del Nord-est cap a la Xina el 1596. L'arxipèlag sembla que ja el coneixien els caçadors russos pomors des dels segles XIV o XV, per bé que no se'n té cap prova sòlida anterior al segle XVII. Es pensaven que allò que havien descobert era part de Grenlàndia i ho van anomenar "Grumant" (Грумант). També pot ser que descobrissin l'arxipèlag víkings vinguts de Noruega el 1194. El nom de Svalbard s'esmenta per primer cop a les sagues islandeses dels segles X i XI, tot i que possiblement es refereixin a l'illa de Jan Mayen, o fins i tot a Grenlàndia.
