Sprattus fuegensis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sprattus fuegensis

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Ordre: Clupeiformes
Subordre: Clupeoidei
Família: Clupeidae
Subfamília: Clupeinae
Gènere: Sprattus
(Girgensohn, 1846)[1][2]
Espècie: S. fuegensis
Nom binomial
Sprattus fuegensis
((Jenyns, 1842)[3]
Sinònims
  • Clupea fuegensis (Jenyns, 1842)
  • Sprattus fueguensis (Jenyns, 1842)[4]

Sprattus fuegensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 18 cm de llargària màxima (normalment, en fa 15).
  • 13-21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal.
  • Nombre de vèrtebres: 52-58.
  • Cos de color blau fosc al dors i blanc platejat als laterals i el ventre.
  • Totes les aletes són transparents.[6][7]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

A Xile és depredat pel lluç austral (Merluccius australis), i a les illes Malvines per Cottoperca gobio, Salilota australis, Schroederichthys bivius, l'agullat (Squalus acanthias), Bathyraja brachyurops i Bathyraja griseocauda.[8][9][10][11][12]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, pelàgic-nerític, oceanòdrom[13] i de clima subtropical (38°S-58°S, 70°W-57°W).[6][14]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic sud-occidental: des de la latitud 40°S fins a la Terra del Foc i les illes Malvines.[6][14][15][16][17]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Girgensohn O. G. L., 1846. Anatomie und physiologie des Fisch-nervensystems. Mem. Acad. Imp. Sci. St. Petersb. v. 5. 275-589.
  2. uBio (anglès)
  3. Jenyns, L., 1840-1842. Fish. A: The zoology of the voyage of H. M. S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R. N., during the years 1832 to 1836. Londres: Smith, Elder, and Co. Issued in 4 parts. Fish, Voyage Beagle: i-xvi + 1-172, Pls. 1-29.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. ISBN 92-5-102340-9.
  8. FishBase (anglès)
  9. Arkhipkin, A., P. Brickle, V. Laptikhovsky, L. Butcher, E. Jones, M. Potter i D. Poulding, 2001. Variation in the diet of the red cod with size and season around the Falkland Islands (south-west Atlantic). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 81(6):1035-1040.
  10. Brickle, P., V. Laptikhovsky, J. Pompert i A. Bishop, 2003. Ontogenetic changes in the feeding habits and dietary overlap between three abundant rajid species on the Falkland Islands' shelf. J. Mar. Biol. Assoc. UK 83(6):1119-1125.
  11. Laptikhovsky, V.V. i A.I. Arkhipkin, 2003. An impact of seasonal squid migrations and fishing on the feeding spectra of subantartic notothenioids Patagonotothen ramsayi and Cottoperca gobio around the Falkland islands. J. Appl. Ichthyol. 19:35-39.
  12. Payá, I., 1992. The diet of Patagonian hake Merluccius australis polylepis and its daily ration of Patagonian grenadier Macrouronus magellanicus. P. 753-760. A: A.I.L. Payne, K.H. Brink, K.H. Mann i R. Hilborn (eds.) Benguela trophic functioning. S. Afr. J. Mar. Sci. 12.
  13. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  14. 14,0 14,1 Whitehead, P.J.P., 1985.
  15. Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  16. Gru, D.L. i M.B. Cousseau, 1982. Estudio de edad y crecimiento de la sardina fuegina (Sprattus fuegensis) de las costas de la provincia de Santa Cruz e Islas Malvinas. Rev. Invest. Desarr. Pesq. 3:51-58.
  17. Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 369 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Pauly, D., 1989. Food consumption by tropical and temperate fish populations: some generalizations. J. Fish Biol. 35 (Suppl. A):11-20.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]