Curt Polycarp Joachim Sprengel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Spreng.)
L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és Spreng..[1]
Infotaula de personaCurt Polycarp Joachim Sprengel

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Kurt Sprengel Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Kurt Polykarp Joachim Sprengel Modifica el valor a Wikidata
3 agost 1766 Modifica el valor a Wikidata
Boldekow Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 1833 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Halle Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri St. Laurentius (Halle) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Halle Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Halle Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, micòleg, pteridòleg, professor d'universitat, metge, briòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Halle Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Académie nationale de médecine
Acadèmia Prussiana de les Ciències
Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Acadèmia Bavaresa de Ciències Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralOswald Heer Modifica el valor a Wikidata
Abrev. botànicaSpreng. Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAnton Sprengel Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 160033695 IPNI: 9992-1 Modifica el valor a Wikidata

Curt Polycarp Joachim Sprengel o Kurt (Boldekow, Mecklemburg-Pomerània Occidental, 3 d'agost del 1766 - Halle (Saxònia-Anhalt), 15 de març del 1833) fou un botànic i metge alemany.

Biografia[modifica]

El seu oncle, Christian Konrad Sprengel (1750-1816), és recordat pels seus estudis sobre la pol·linització entomofília -un tema on s'avançà extraordinàriament a la seva època-. El pare d'en Curt, un pastor protestant, li proporcionà una sòlida i àmplia formació, i el fill es distingí ja de jove com a lingüista, no tan sols en llatí i grec, sinó també en àrab. A l'edat de catorze anys publicà la seva primera obra, Anleitung zur Botanik für Frauenzimmer.

L'any 1784 començà a estudiar teologia i medicina a la universitat de Halle, però aviat es concentrà en la segona carrera en detriment de la primera, i es titulà el 1787. Dos anys més tard va ser contractat com a professor extraordinari de la mateixa universitat, i el 1795 va ser promogut a la categoria de professor ordinari i director del jardí botànic de Halle. Dedicà la major part del seu temps a la tasca mèdica i a investigar la història de la medicina, i tingué un alt nivell com a investigador tant en medicina com en botànica. Entre les seves més importants contribucions a aquesta darrera ciència hi ha el paper que tingué en l'origen i la promoció de la investigació microscòpica de l'anatomia dels teixits de les plantes superiors, encara que els microscopis defectuosos que utilitzà resten valor -però no mèrit- a les conclusions obtingudes. També va fer aportacions valuoses tant al sistema de classificació natural com al linneà. Publicà manuals i històries de la medicina i de la botànica, i fou autor de diverses traduccions. Entre els seus alumnes de la universitat de Halle tingué Karl Hermann Konrad Burmeister, futur professor de zoologia a la mateixa universitat, i que seria director del Museo Público de Buenos Aires[2] durant 30 anys.

Va ser elegit membre corresponent de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències al 1810. Els gèneres Sprengelia (Sm.) de la família de les ericàcies i Curtia (Cham. Schltdl.) de la família de les gencianes van rebre aquests noms en homenatge seu.

Obres[modifica]

  • Anleitung zur Botanik für Frauenzimmer 1780 ("Guia a la botànica per a dones")
  • Beitrage zur Geschichte des Pulses Halle, 1787 ("Contribucions a la història del pols")
  • Apologie des Hippokrates und seiner Grundsätze Leipzig, 1789-1791 ("Apologia d'Hipòcrates i els seus principis")
  • Versuch einer pragmatischen Geschichte der Arzneikunde 1792–1799 ("Intent d'una història pragmàtica de la medicina"). Segona edició: Halle: Johann Jacob Gebauer, 1799-1803, tercera edició Halle: Gebanerschen Buchhandlung, 1821-1828
  • Beitrage zur Geschichte der Medicin Halle, 1794-1796, 3 vols. (Publicació periòdica "Contribucions a la història de la medicina")
  • Handbuch der Pathologie 1795–1797 ("Manual de patologia"). Tercera edició Leipzig, 1798-1806
  • Index plantarum in Horto Botanico Academiae Halensis cultarum Halle, 1797
  • Antiquitatum botanicarum specimen primum Leipzig: Schäffer, 1798
  • Des botanische Garten der Universität zu Halle Halle, 1800 ("El jardí botànic de la universitat de Halle")
  • Handbuch der Semiotik Halle, 1800 ("Manual de semiòtica"). Nova edició, Viena, 1815
  • Kritische Uebersicht des Zustandes der Arzneikunde in dem letzten Jahrzehend Halle, 1801 ("Estudi crític de la farmacologia en els darrers deu anys")
  • Anleitung zur Kenntniss der Gewächse Halle, 1802–1804 i 1817–1818 ("Instruccions per al coneixement de les plantes")
  • Gardenzeitung Halle, 1803-1807 ("Diari del Jardí")
  • Geschichte der Medicin im Auszuge Halle, 1804 ("Història de la medicina en extractes")
  • Geschichte der wichtigsten chirurgischen Operationen Halle, 1805 ("Història de les principals operacions quirúrgiques")
    • 2n volum Geschichte der Chirurgie Halle, 1819 ("Història de la cirurgia")
  • Flora Halensis Halle, 1806–1815 (reedició en microfitxes: Nova York, N.Y. : Readex Microprint Corporation, 1975)
  • Historia rei herbariae Amsterdam: sumtibus Tabernae librariae et artium, 1807-1808, 2 vols. (segona edició Altenburg-Leipzig: F.A. Brockhaus, 1817-18)
  • Institutiones pharmacologiae Amsterdam: sumtibus Tabernae librariae et artium, 1809–1819, 6 vols
  • Von dem Bau und der Natur der Gewächse Halle, 1812 ("De la construcció i la naturalesa de les plantes")
  • Plantarum Umbelliferarum denuo disponendarum Prodromus Halle, 1813
  • Plantarum minus cognitarum pugillus Halle: C. A. Kümmelium, 1813–1815 (reimpressió en microfitxa Leiden : IDC, [198?])
  • Institutiones medicae Amsterdam, Leipzig, 1809-1919 (6 vols.) Milà: Johannes Silvestri, 1816-1817 (reimpressió en 11 vols.)
  • Geschichte der Botanik Altenburg, Leipzig, 1817–1818, 2 vols. ("Història de la botànica"; reedició en microfitxes: Nova York, N.Y. : Readex Microprint Corporation, 1975)
  • Species umbelliferarum minus cognitae 1818
  • Geschichte der Medicin 1820 ("Història de la medicina", traduït al francès París: Deterville, 1815-1820)
  • Neue Entdeckungen im ganzen Umfang der Pflanzenkunde Leipzig, 1820–1822
  • Augustin Pyramus de Candolle, K. Sprengel Elements of the philosophy of plants Edimburg: William Blackwood, 1821
  • Literatura medica externa recentior, seu enumeratio librorum ... ad doctrinas medicas facientium qui extra Germaniam ab anno inde 1750 impressi sunt Leipzig, 1829

Traduccions i edicions de textos[modifica]

  • Galè Fieberlehre Breslau-Leipzig: Johann Crust Rener, 1788
  • William Buchan Hausarzneykunde Altenburg, 1791 (Domestic medicine, 1769)
  • Pierantonio Perenotti di Cigliano Von der Lustseuche Leipzig, 1791 (Storia generale dell' origine, dell' essenza e specifica qualita della infezione venerea Turin, 1788)
  • Jan Hendrik van Kinsbergen Beschreibung des Archipelagus Rostock, 1791
  • Carl Peter Thunberg Reise in Africa und Asien Berlín, 1792
  • Peter Jonas Bergius Von Leckereyen Halle, 1792
  • Jackson Úber die Fieber in Iamaica Leipzig, 1796
  • Roscoe Leben Lorenz von Medici Berlin, 1797
    • Wilhelm Roscoés Lorenz von Medici Viena: Härter, 1817
  • Godofredo Sellii Liber de curandis hominum morbis Berlín, 1798
  • Paul Joseph Barthez Neue Mechanik der willkührlichen Bewegungen der Menschen und Thiere Halle, 1800 (Nouvelle Mécanique des mouvements de l'homme et des animaux Paris: Méquignon l'aîné, 1798)
  • Franz Xavier Swediaur Von der Lustseuche Berlin, 1801
  • Tàcit Germanien Halle: Carl Friedrich Schimmelpfennig, 1819
  • Teofrast Naturgeschichte der Gewächse Altona: Hammerich, 1822
  • Carl von Linné Systema vegetabilium Gottinga (Halis): sumtibus Librariae Dieterichianae, 1825-1827 (16a. edició)
  • Dioscòrides Pedaci De materia medica, libri quinque ad fidem codicum manuscriptorum Leipzig: Cnoblochius, 1829
  • Carl von Linné Genera Plantarum Gottinga, 1830-1831 (9a. edició).

Referències[modifica]

  1. ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. ↑ «Carlos Germán Burmeister, reseña biográfica.». Arxivat de l'original el 2008-12-01. [Consulta: 11 febrer 2010].

Bibliografia[modifica]

  • Wolfgang Kaiser, Arina Völker Kurt Sprengel (1766-1833) Halle: Abt. Wissenschaftspublizistik d. Martin-Luther-Univ., 1982
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Curt_Polycarp_Joachim_Sprengel&oldid=29710483»