Spútnik 3

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sputnik 3)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sputnik 3
Tipus de missió Ciència terrestre
Designació Harvard 1958 Delta 2
Núm. SATCAT 8
Lloc web NASA NSSDC Master Catalog
Duració de la missió 692 dies
Propietats de la nau espacial
Fabricant Korolev
Massa de llançament 1.327 kg
Inici de la missió
Data de llançament 15 de maig de 1958 07:12 UTC
Coet Sputnik 8A91
Lloc de llançament Cosmòdrom de Baikonur
Fi de la missió
Data de decaïment 6 d'abril de 1960
Paràmetres orbitals
Sistema de referència òrbita geocèntrica
Règim Òrbita terrestre baixa
Semieix major 7.418,7 km
Excentricitat 0,110932
Perigee 217 km
Apogee 1.864 km
Inclinació 65,18
Període 105,9 minuts
Ubicació del Cosmòdrom de Baikonur

L'Spútnik 3, va ser un satèl·lit artificial soviètic llançat 15 de maig del 1958 des del cosmòdrom de Baikonur amb un coet R-7/SS-6 ICBM modificat. Era un satèl·lit de recerca per explorar l'atmosfera superior i l'espai proper. A causa d'una fallada en el mecanisme d'enregistrament, el satèl·lit no va detectar la radiació dels cinturons de Van Allen. (ja que el 3 de febrer del 1958, un altre Spútnik 3 va fallar abans).

Història[modifica | modifica el codi]

El juliol de 1956 l'OKB-1 de la Unió Soviètica va començar el disseny i construcció del primer satèl·lit artificial terrestre, denominat ISZ, amb el nom en clau pel dissenyadors d'"Object D".[1] Aquest disseny va començar el gener de 1956 amb la intenció que el llançament es realitzés durant l'Any Geofísic Internacional.[2]

De fet aquest havia de ser el primer satèl·lit artificial llançat pels soviètics, però en va acabar sent el tercer degut a les dificultats de desenvolupament dels aparells científics i l'equip de comunicació.[3] El coet propulsor era una versió modificada del nou míssil balístic (ICBM), R-7 Semiorka que es va denominar 8K71,[4] estava preparat pel llançament abans que el propi satèl·lit. Per evitar que els americans s'avancessin en el llançament del primer satèl·lit artificial el soviètic van accelerar el disseny i llançament dels senzills satèl·lits "Prosteyshiy Spútnik 1" ("Sàtel·lit Simple 1" o PS-1) i l'Spútnik 2 (PS-2) també s'acabà llançant abans que el més ambiciós Object D.

Dades tècniques del vehicle llançador[modifica | modifica el codi]

R-7 Semiorka:

Vehicle llançador Codi Trams Alçada (m) Diàmetre base (m) Pes (t)
Spútnik 3 8А91 2 31 10,3 269,3

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Siddiqi, Asif A.. Sputnik and the Soviet Space Challenge, Gainesville, Florida. The University of Florida Press, 2003, p. 176. ISBN 0-8130-2627-X
  2. Siddiqi, Asif A.. Sputnik and the Soviet Space Challenge, Gainesville, Florida. The University of Florida Press, 2003, p. 149. ISBN 0-8130-2627-X
  3. Harford, James.. Korolev how one man masterminded the Soviet drive to beat America to the Moon, New York. John Wiley & Sons, Inc., 1997, p. 126. ISBN 0-471-14853-9
  4. Zaloga, Stephen J.. The Kremlin's Nuclear Sword, Washington. The Smithsonian Institution Press, 2002, p. 232. ISBN 1-58834-007-4

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spútnik 3 Modifica l'enllaç a Wikidata