Stalag Luft III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Model de Stalag Luft III

Stalag Luft III (Stammlager der Luftwaffe, o camp permanent de les forces aèries III) era un camp alemany de presoners de guerra de les forces aèries. Va ser construït l'any 1942 i estava situat en un bosc prop del que avui és la ciutat de Żagań a Polònia, aproximadament 160 Km al sud-est de Berlín.

El lloc va ser escollit perquè seria molt difícil escapar fent un túnel. Tot i això, el camp és conegut per la fuga massiva d'aproximadament 80 presoners mitjan un túnel. Dues pel·lícules s'han inspirat en aquest fet: La gran evasió (The Great Escape, 1963) i The Wooden Horse (1950).[1][2]

El camp[modifica | modifica el codi]

Era un dels 6 camps de presoners de guerra, i es va construir especialment per al creixent nombre de presoners de les forces aèries. A l'inici els presoners eren principalment anglesos i americans, però finalment van entrar-hi també pilots d'altres nacionalitats. Al juny de 1944 el camp acollia 10.494 oficials i sotsoficials de les forces aèries.[3]

La vida al camp[modifica | modifica el codi]

Kommandant Oberst Friedrich Wilhelm von Lindeiner-Wildau, Kommandant del Stalag Luft III.

Per evitar infiltracions els nouvinguts al camp havien de ser reconeguts per 2 presoners dins el camp. Qualsevol que no superés aquesta prova era interrogat intensivament i se li assignava una llista de presoners que l'havien d'escortar a tota hora fins que fos declarat genuí. Es varen detectar molts infiltrats emprant aquest mètode i no es coneix ningú que hagi escapat de la detenció. Un malnom comú per als guardes alemanys era "goons" (en anglès tonto) els guardes però ho acceptaven pensant que eren les inicials per "German Officer Or Non-Com" (Oficial alemany o no tinents). Els guardes alemanys eren perseguits a tot arreu on anessin per presoners que mitjan un elaborat sistema de comunicació per signes, avisaven a la resta de presoners de la seva situació. Els seus moviments s'enregistraven curosament en un diari custodiat per una llista d'oficials. Incapaços d'aturar-lo aquest sistema va ser permès i fins i tot en una ocasió el comandant von Lindeiner el va utilitzar per castigar dos guardes que havien acabat el seu servei abans del permès.[4]

Presoners famosos[modifica | modifica el codi]

La "gran evasió"[modifica | modifica el codi]

Sota la direcció del comandant Roger Bushell, els presoners van excavar 3 túnels anomenats "Tom", "Dick" i "Harry". "Tom" hauria de ser el més important i en realitat l'única via d'escapament, és el túnel on més intensivament es va treballar, "Harry" era el túnel de reserva i "Dick" el túnel sacrificat. Estava previst, que el descobrissin, en cas que hi hagués sospites sobre la construcció d'un túnel, despistant així l'excavació dels altres dos.

Preparació de la fuga de Stalag Luft III[modifica | modifica el codi]

No obstant això, "Tom" va ser descobert casualment després de cinc mesos d'excavacions. Sobre l'evolució de "Dick" no se'n sap gaire - fonts americanes escriuen, que "Dick" no va ser mai descobert pels alemanys, que van saber-ho només després de l'alliberació del camp. Com a més probable existeix l'opció que "Dick" fos descobert a partir de recerques intensives un cop descobert "Tom". Tots els treballs es van concentrar en "Harry", que tenia la seva entrada al la cabana 104.[5]

La nit del 24 de març al 25 de març de 1944 va començar la fuga cap a les 22:30h a través del túnel "Harry". "Harry" tenia 102 metres de llarg, tenia tres estacions intermèdies de 0,70 m × 0,70 m i es trobava a 8,5 metres de profunditat del terra. La veritable fugida, és a dir la sortida del camp, es va endarrerir degut al fet que en aquella època de l'any el sòl encara estava congelat i varen trigar quatre hores més del planejat en penetrar fins a la superfície.

El túnel era també 10 metres massa curt, així no acabava al bosc, com estava planejat, sinó una mica abans, obligant els fugitius a sincronitzar la sortida amb la patrulla de vigilants, això va provocar un altre endarreriment del transcurs de la fuga, comprenent aviat els fugitius que no podrien fugir les 220 persones que planejaven sinó unes 100 aproximadament. La fuga va ser descoberta a les 4:55h aproximadament. A aquest hora havien fugit pel túnel 87 persones, 11 de les quals es trobaven a la frontera amb el bosc i per això no es van comptar com a fugitius. Per a 76 la fuga va tenir èxit, però degut a les hivernals condicions meteorològiques 73 persones van ser empresonades.

Repercussions[modifica | modifica el codi]

Nacionalitats de les 50 Víctimes
UK 21 britànics
Canada 6 canadencs
Poland 6 polonesos
Australia 5 australians
South Africa 3 sud-africans
Norway 2 noruecs
New Zealand 2 neozelandesos
Greece 1 grec
France 1 francès
Lithuania 1 lituà
Czechoslovakia 1 txec
Belgium 1 belga

Després de la fuga, els alemanys van fer un inventari del camp i es van adonar de com intensos havien sigut els treballs. 4.000 somiers de fusta havien desaparegut, per no mencionar la completa desaparició de 90 llits, 52 taules, 34 cadires, 10 taules individuals, 76 bancs, 1.219 ganivets, 478 culleres, 582 forquilles, 69 llampares, 246 gerros d'aigua, 30 pales, 300 metres de cable elèctric, 180 metres de corda i 3.424 tovalloles. Es van usar 1.700 mantes juntament amb més de 1.400 llaunes Klim[6] (Klim tin és un terme de la segona guerra mundial emprat per descriure les llaunes de llet (milk) subministrades per la creu roja - Klim és milk a l'inrevés).

Després de la fuga Hitler tenia intenció de fer afusellar els 73 fugitius, però va cedir a la pressió exercida per Hermann Göring i finalment va ordenar matar més de la meitat. El general Artur Nebe va escollir els 50 que serien executats. Va ser una experiència traumàtica per ell. Per ordres de Hitler (l'ordre de Sagan) 50 presoners de diverses nacionalitats van ser afusellats.[6]

Membres de la policia i la Gestapo van ser interrogats després de la guerra a London Cage. El 3 de setembre de 1947 un tribunal militar britànic va dictar sentència sobre 18 implicats en l'afusellament. Quatre dels acusats van ser arrestats llargament, catorze van ser condemnats a mort, tretze de les quals van ser executades a Hamelín. En un procés posterior es van jutjar altres tres implicats en l'afusellament.

Imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.imdb.com/title/tt0057115/plotsummary (alemany)
  2. Stalag Luft III - The Great Escape (anglès)
  3. WWII Living Memorial: Stalag Luft III (anglès)
  4. The Great Escape Stalag Luft III
  5. Gardam, John. Ordinary Heroes (en anglès). GeneralStore PublishingHouse, 1992, p. 174. ISBN 0919431585. 
  6. 6,0 6,1 Carroll, Tim. The Great Escapers. Mainstream Publishers, 2004. ISBN 1-84018-904-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stalag Luft III Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 51° 35′ 55″ N, 15° 18′ 27″ E / 51.59861°N,15.30750°E / 51.59861; 15.30750