Stanley Kubrick

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Stanley Kubrick

Auto-retrat de Stanley Kubrick
Naixença: 26 de juliol de 1928
Nova York, Nova York (EUA)
Defunció: 7 de març 1999 (70 anys)
Harpenden, Hertfordshire (Regne Unit)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Toba Metz (1948–1951)
Ruth Sobotka (1954–1957)
Christiane Harlan (1958–1999)
Millors pel·lícules
1987 Full Metal Jacket
1980 The Shining
1975 Barry Lyndon
1971 A Clockwork Orange
1968 2001: una odissea de l'espai
1963 Doctor Strangelove
1962 Lolita
1960 Espàrtac
1957 Camins de glòria
1956 The Killing
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Premis Oscar
Millors efectes visuals
1969 - 2001: una odissea de l'espai
Premis BAFTA
Millor director
1976 - Barry Lyndon
Academy Fellowship
2000 - Trajectòria cinematogràfica
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1997 - Trajectòria cinematogràfica
Fitxa a IMDb

Stanley Kubrick (Nova York, 1928 – Harpenden, Regne Unit, 7 de març de 1999) fou un famós i sovint controvertit guionista, productor i director de cinema estatunidenc que destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intel·lectual. Va estar nominat diversos cops pels premis Oscar però només va ser guardonat en una ocasió.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Els inicis

Nascut al Bronx de Nova York en una família acomodada, Kubrick va interessar-se des de ben jove per la fotografia, que començà a practicar de manera no professional amb una càmera Gaflex regalada per sos pares. Abans d'això havia estat bateria d'un grup de jazz i aficionat als escacs. La seva passió per la fotografia va ajudar-lo en la seva carrera, que començà en aconseguir un treball en la revista Look, gràcies a una foto que va prendre d'un venedor de diaris plorant la mort d'en Roosevelt. Al llarg de quatre anys va realitzar reportatges gràfics de les més diverses celebritats del moment, guanyant-se el reconeixement professional.

A la seva joventut va freqüentar habitualment el Museu d'Art Modern de Nova York, així com el cinema Loew's Paradise, on va forjar-se la seva passió cinèfila. A poc a poc, va créixer en ell la idea d'abandonar el treball de fotògraf per dedicar-se professionalment al cinema. Les seves majors influències, reconegudes en diverses entrevistes, foren els directors Max Ophüls, pel seu treball amb la càmera, i Sergei Eisenstein, per la seva tècnica de muntatge.

El 1951 Kubrick realitzà els seus primers curtmetratges: Day of the Fight, una espècie de documental sobre un combat de boxa (tema sobre el que tornaria a la seua filmografia), i Flying Padre, documentant la vida d'un clergue que viatja en avioneta als pobles.

Aquesta experiència li serviria per introduir-se a la indústria cinematogràfica, fet que va confirmar amb el rodatge del seu primer llag Fear and Desire el 1953. D'aquesta cinta en queden ben poques còpies, ja que el mateix Kubrick s'encarregà, en assolir cert status i reconeixement com a director, de fer-les desaparèixer de la circulació, per considerar aquesta pel·lícula immadura i, en les seves paraules, una "errada". El film contava la història d'un escamot de soldats que lluita a una terra desconeguda. Els dos bàndols enemics enfrontats estan interpretats pels mateixos actors, fet que reflexa el caràcter encara amateur d'aquesta realització.

En 1955, Killer's Kiss (El petó de l'assassí), el seu segon llargmetratge finançat amb l'escàs èxit de l'anterior producció, va demostrar el talent fotogràfic de Kubrick i la seva capacitat expressiva en l'ús de la il·luminació. Aquesta cinta de suspens sobre un boxejador, la seva atractiva veïna i el seu nuvi mafiós, va cridar l'atenció del productor independent James B. Harris, que produirà els seus següents films.

De la seva col·laboració va nàixer la productora Harris-Kubrick, que finançaria la següent pel·lícula d'en Kubrick The Killing (Atracament perfecte) l'any 1956. Es tracta d'un clàssic film negre basat en una novel·la de butxaca de Lionel White, que relata la preparació i desenvolupament d'un atracament a l'hipòdrom. De nou, el seu talent amb la llum i, ara també, una perfecta interpretació del temps cinematogràfic, amb continus canvis de punt de vista, va suposar la confirmació del director i atragué les mirades d'alguns dels grans de Hollywood. Entre ells, Kirk Douglas, que firmà amb la Harris-Kubrick un contracte per cinc pel·lícules.

[edita] Maduresa

En 1957 Kubrick rodarà la primera d'aquestes, Paths of glory (Senders de glòria), on Douglas interpretava un coronel encarregat de defensar els seus soldats, acusats en consell de guerra de covardia davant l'enemic, tot açò ambientat a la França de la Primera Guerra Mundial. Aquesta cinta anti-bel·licista, que basant-se en un esdeveniment real apuntava a l'absurditat de la guerra, li valdria la primera polèmica a la seva carrera. A França, el missatge va entendre's com un atac a la milícia francesa i el film va estar prohibit fins el 1975.

L'any 1960, Kirk Douglas va produir i protagonitzar la següent pel·lícula de Kubrick, Spartacus (Espàrtac), que havia estat en un primer moment encomanada al realitzador Anthony Mann qui, en no satisfer les demandes de Douglas, va delegar el treball en Stanley Kubrick, qui acabava de trencar la seva col·laboració amb Marlon Brando al rodatge de One-Eyed Jacks. Kubrick acceptà i finalitzà la cinta, sabent que, tot i les limitacions amb què treballaria en una producció d'alt pressupost com aquesta, el treball suposaria una bona espenta en la seva carrera com a director. Tot i la total manca de control sobre el guió, Kubrick va aconseguir completar una obra molt digna, que va ser reconeguda pel públic i la crítica (concedint-li tres Oscars).

Ja amb el reconeixement de la indústria, amb major llibertat expressiva i després de rescindir el contracte que el lligava amb Douglar, en 1962 va rodar Lolita basant-se en la novel·la de Vladimir Nabokov, qui l'ajudà a escriure el guió. Al film, James Mason representava a un home dominat per una passió incontrolable cap a una ardent i desinhibida adolescent. La pel·lícula, igual que la novel·la, va despertar les ires dels sectors més puritans dels Estats Units, fins el punt que alguns capellans exhortaven a no veure-la. La polèmica, tanmateix, només va fer que augmentar l'èxit comercial de l'obra.

Després d'aquest triomf, tant comercial com artístic, va abocar-se a projectes més arriscats i complexes. Així, en 1964 i ja deslligar de Harris, realitzà amb l'excel·lent col·laboració de Peter Sellers (interpretant fins a tres papers) Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb (Telèfon roig: volem cap a Moscou), una comèdia d'humor negre que parodiava el compromès tema de la carrera armamentística a la Guerra Freda. La pel·lícula fou un altre èxit comercial, però en aquest cas la crítica va fer-li front a Kubrick, titllant-lo d'anti-americà. Aquest fet farà que Kubrick traslladi la seva residència a Anglaterra i prengui la decisió de no tornar a residir mai als Estats Units.

[edita] La llegenda

A partir d'aquest època, les obres de Kubrick van anar apareixent cada cop més ocasionalment i més separades en el temps. En aquesta nova etapa les seues pel·lícules assolirien una major profunditat intel·lectual i, alhora, l'estil de Kubrick anirà fent-se cada cop més perfeccionista en l'aspecte tècnic. El 1968 Kubrick va signar una de les millors obres de la seva carrera, 2001: A space odyssey (2001: Odissea a l'espai), que destacarà per la seva bellesa plàstica en la posada en escena, dignificant un decaigut gènere com la ciència-ficció. Kubrick comptà amb les millors innovacions tècniques i desplegà tot un seguit de trucatges i efectes especials i òptics sense precedents (reconeguts amb l'Òscar de l'acadèmia americana), que gairebé acabaren per arruïnar la productora. Tot i això, l'èxit comercial salvà l'empresa i Kubrick posà el seu segell a una de les obres més modernes i arriscades de la història del cinema. L'ampli ventall de temes tractats (l'evolució de la raça humana, la soledat, la mort, la immortalitat i la intel·ligència artificial, avançant-se amb molt a produccions més recents sobre el tema) convertiren la pel·lícula en una obra de culte a tot el món, el renom de la qual no ha deixat de créixer amb el temps tot i algunes acusacions de petulància i estetisme extrem.

Uns anys més endavant apareixeria A Clockwork Orange (La taronja mecànica), adaptant una novel·la d'en Anthony Burgess. La pel·lícula, que narra les aventures de l'Alex, aficionat a la violació, a la ultra-violència i a Beethoven, va rebre les crítiques dels sectors més conservadors, fins al punt que va retirar-se de l'exhibició a les illes britàniques. Avui, és considerada una cinta de culte.

Menys coneguda resulta la seva següent obra, Barry Lyndon, on el director realitza un exercici d'estil, de gran bellesa visual, adaptant una novel·la d'època. El fracàs del projecte de Kubrick d'adaptar la vida de Napoleó va propiciar la realització d'aquest film de caire històric. Ni la crítica ni el públic, però, van acompanyar-lo aquest cop.

Tot just començat els anys 80 i per recuperar el prestigi perdut amb Barry Lyndon, Kubrick va iniciar l'adaptació d'un relat avalat per l'èxit: The Shining (La Resplendor) d'Stephen King. El film de terror, ple de moments estel·lars, de bon gust per la composició i l'ús psicològic del color i amb una memorable interpretació d'en Jack Nicholson, va ser tot un triomf.

Set anys passarien fins a la presentació de la seua següent cinta, la penúltima de la seua carrera. A Full Metal Jacket (La jaqueta metàl·lica), Kubrick tornava al cinema bèl·lic, de nou, per deixar palès el seu anti-bel·licisme, aquest cop, des de l'experiència americana al Vietnam. La pel·lícula resulta, de nou, un bon èxit a la taquilla. Serà en aquesta època, a més, quan començarà a esdevenir un personatge de culte, un mite vivent. Els primers treballs d'estudi de la seua obra van començar a aparèixer al mateix temps que la premsa el presentava com un geni paranoic que vivia reclòs a la seva mansió.

Poc abans de la seva mort, l'any 1999, va estrenar-se la darrera obra d'en Kubrick: Eyes Wide Shut. En aquesta, Kubrick comptava amb Tom Cruise i Nicole Kidman com a protagonistes d'un relat carregat d'erotisme i de provocació, una paròdia de la societat actual reflectida en la hipocresia d'una parella de classe alta de Nova York. La mort del director va esdevenir tot just estrenada la pel·lícula, ajudant a augmentar la llegenda d'un dels més importants directors del cinema nord-americà recent.

[edita] Llegat

La influència de Kubrick en el cinema contemporani és enorme i difícil de definir en la seva real dimensió. No només per la gran quantitat de llibres dedicats a la seva persona i al seu treball, les compilacions que el situen entre els més importants de la història, així com documentals televisius sobre la seva vida i assajos publicats en diversos mitjans de comunicació, sinó també pels èxits fílmics que aconseguir en vida i l'aportació que va realitzar l'status quo de rol del director dins la indústria cinematogràfica.

Kubrick va lluitar i va aconseguir el tan anhelat control total sobre les seves pel·lícules, amb la finalitat que la seva visió fílmica no es veiés afectada més que pel que l'entenia com coherència artística. Sense estudis formals de cinema, va participar en cada etapa de la producció d'una cinta, aprenent les tècniques i l'ofici, arribant a aportar innovadors procediments tècnics (efectes especials, sistema de filmació, noves càmeres, focus, llums i lents) i narratius que li van permetre a la indústria en general avançar varis anys.

Un altre apartat on va ser decisiu va ser en l'ocupació de la banda sonora en les cintes que va dirigir, anticipant-se a diverses tendències, incorporant tant l'enciclopèdica revisió de la música pertanyent a l'època en la qual és ambientada la pel·lícula de torn, així com també emprar les aportacions de l'electrònica quan aquesta s'aplicava principalment en el camp experimental.

Les seves pel·lícules no deixaven d'incorporar els seus propis interessos intel·lectuals i les reflexions sobre l'home i la seva lluita constant amb el seu entorn, ja sigui físic, social, psicològic o metafísic. La seva observació sobre l'ésser humà sempre guardava una distància prudent, que en comptes de fredor (com ho titllen alguns crítics), podria més aviat llegir un veritable interès i oberta curiositat per entendre el procedir del personatge com a peça dins d'un engranatge més complex que el purament cultural. El busca aquells codis dins de cada ésser humà que ho empenyen a accionar d'una forma en particular, tant en la intimitat com en l'odissees titànica que modifiquen el curs la història, creant en el procés imatges tan sobresortints i atemporals que s'han convertit en part de la cultura popular.

Un tema final podria ser la seva obsessió amb els detalls i la qualitat del producte. Pocs directors van fer d'això un tema major: entendre el film com a acte d'aprenentatge extrem de l'entorn del personatge, en base a una sòlida investigació que va portar, juntament amb el seu perfeccionisme, a dilatar els seus rodatges i augmentar l'aura mítica que projectava a la premsa .

[edita] Filmografia

[edita] Premis

[edita] Premis Oscar

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1988 Millor guió adaptat
amb Michael Herr i Gustav Hasford		 La jaqueta metàl·lica Candidat
1976 Millor pel·lícula Barry Lyndon Candidata
Millor director Barry Lyndon Candidat
Millor guió adaptat Barry Lyndon Candidata
1972 Millor pel·lícula La taronja mecànica Candidata
Millor director La taronja mecànica Candidat
Millor guió adaptat La taronja mecànica Candidata
1972 Millors efectes visuals 2001: Una odissea a l'espai Guanyadora
Millor director 2001: Una odissea a l'espai Candidat
Millor guió original
amb Arthur C. Clarke		 2001: Una odissea a l'espai Candidata
1965 Millor pel·lícula Dr. Strangelove Candidata
Millor director Dr. Strangelove Candidat
Millor guió adaptat
amb Peter George i Terry Southern		 Dr. Strangelove Candidata

[edita] Premi Globus d'Or

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1976 Millor director Barry Lyndon Candidat
1972 Millor director La taronja mecànica Candidat
1963 Millor director Lolita Candidat
1961 Millor director Espàrtac Candidat

[edita] Festival de Venècia

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1997 Lleó d'Or a la carrera
1962 Lleó d'Or Lolita Candidat

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Stanley Kubrick
Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Biografies
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Stanley_Kubrick»