Star Wars episodi II: L'atac dels clons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Star Wars Episode II:
Attack of the Clones

Star Wars Episodi II: L'atac dels Clons
StarwarsII.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: George Lucas

Producció: Rick McCallum
George Lucas

Guió: Història:
George Lucas
Pel·lícula:
George Lucas
Jonathan Hales

Música: John Williams

Fotografia: David Tattersall

Muntatge: Ben Burtt

Protagonistes: Ewan McGregor
Natalie Portman
Hayden Christensen
Ian McDiarmid
Samuel L. Jackson
Christopher Lee

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 16 de maig de 2002
Gènere: Ciència-ficció, aventures, acció
Duració: 120 min.
Idioma original: Anglès
Doblada al català: [1]

Companyies
Distribució: 20th Century Fox1
Pressupost: 115.000.000 $[2]
Ingressos: 649.398.328 $[2]

Pàgina sobre “Star Wars Episode II:
Attack of the Clones
a IMDb

Valoracions
IMDb 6.8/10 stars

Star Wars episodi II: L'atac dels clons (títol original en anglès Star Wars Episode II: Attack of the Clones)[1] és una pel·lícula de ciència-ficció de l'any 2002 dirigida per George Lucas i escrita per ell mateix i Jonathan Hales. És la cinquena entrega de la saga La guerra de les galàxies i la segona en ordre cronològic.

El repartiment principal està format per Ewan McGregor, Hayden Christensen, Natalie Portman, Samuel L. Jackson, Christopher Lee, Ian McDiarmid, Temuera Morrison, Frank Oz, Anthony Daniels i Kenny Baker. El rodatge va començar a mitjans de 2000, en els estudis de 20th Century Fox, a Austràlia. Els exteriors són del Palau Reial de Caserta i els jardins del llac de Como, tots dos a Itàlia, així com del desert de Tunísia i la plaça d'Espanya de Sevilla. Va ser la primera pel·lícula que es va rodar completament amb càmera digital d'alta definició (24 fotogrames per segon).[3] Els efectes especials van ser a càrrec d'Industrial Light & Magic, empresa fundada per Lucas durant la producció del primer lliurement de la saga, Una nova esperança.

La trama es desenvolupa deu anys després dels successos ocorreguts en la pel·lícula anterior, The Phantom Menace. Després de la batalla de Naboo, la galàxia es troba en perill d'una guerra civil. Sota la direcció d'un jedi renegat que es fa dir comte Dooku, molts sistemes estel·lars amenacen amb la secessió de la República Galàctica. Després de diversos intents d'assassinat de la senadora Padmé Amidala, l'anterior reina de Naboo, el padawan Anakin Skywalker és assignat per protegir-la, mentre que el seu mestre, Obi-Wan Kenobi, s'encarrega d'investigar qui està darrere aquests intents.

Va ser estrenada el 16 de maig de 2002 als Estats Units i va rebre comentaris desiguals per part de la crítica cinematogràfica. Amb un pressupost de 115 milions de dòlars, va aconseguir recaptar 649.398.328 dòlars a les taquilles de tot el món i es va situar com la quarta pel·lícula de la saga amb més recaptació.[2] Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

« Fa molt de temps en una galàxia molt, molt llunyana [...] En el senat galàctic regna la inquietud. Diversos milers de sistemes solars han declarat la intenció d'abandonador la República. [...] Aquest moviment separatista liderat pel misteriós compte Dooku ha provocat que el limitat nombre de cavallers jedis els hi resulti difícil mantenir la pau i l'ordre a la galàxia. [...] La senadora Amidala, antiga reina de Naboo, torna al senat galàctic per donar el seu vot a la crida de crear un exèrcit de la república que ajudi els desbordats jedis... »
— Text introductori[4]

Després que un caça-recompenses fos mort en fracassar en l'intent d'assassinar a la senadora Padmé Amidala, el consell jedi li encarrega al padawan Anakin Skywalker la missió de protegir-la, mentre que el seu mestre, Obi-Wan Kenobi, intenta descobrir la identitat de l'assassí del caça-recompenses.

Anakin i Padmé parteixen del planeta Coruscant cap a Naboo, planeta d'origen de la senadora. Allà, Anakin revela a Padmé el que sent per ella i alhora s'assabenta que és correspost. No obstant això, tots dos decideixen reprimir els seus sentiments, ja que als jedis no se'ls permet enamorar-se. Durant la seva estada a Naboo, Anakin té un malson on veu patir la seva mare, Shmi Skywalker, i, juntament amb Padmé, decideixen viatjar a Tatooine. Allà es reuneixen amb la nova família de Shmi, els Lars, que els hi expliquen que la seva mare va ser segrestada feia ja un mes pels tusken, els habitants de les sorres. Anakin parteix a la seva recerca i troba la seva mare presonera en un campament dels tusken. No obstant això, després d'unes poques paraules, Shmi mor i Anakin, furiós, assassina despietadament tota la tribu tusken. Shmi és portada i enterrada a la granja dels Lars.

Mentrestant, les investigacions d'Obi-Wan el porten al planeta Kamino, on descobreix que els kaminoans estan preparant un exèrcit de clons per servir a la República per encàrrec d'un mestre jedi que va ser assassinat anys enrere. A més, allà es troba el caça-recompenses que estava buscant, Jango Fett, i al qual els kaminonians estan fent servir per crear els clons. Fett aconsegueix escapar, però Obi-Wan el segueix fins al planeta Geonosis, on descobreix que es troben els separatistes liderats pel comte Dooku, deixeble del lord sith Darth Sidious. Obi-Wan tracta d'enviar un missatge al consell jedi per informar-los, però a causa d'una fallada en el seu transmissor, l'hi envia a l'Anakin que es troba a menor distància, perquè ell el torni a enviar. Obi-Wan acaba sent capturat mentre gravava el missatge, pel que Anakin i Padmé també van a ajudar-lo després de reenviar el missatge. Tots dos cauen també presoners, però nombrosos jedis arriben a Geonosis per rescatar-los. Això no obstant, la majoria dels jedis són neutralitzats per l'exèrcit androide dels separatistes i quan tot semblava perdut, el mestre Yoda apareix amb milers de clons portats de Kamino.

Comença llavors la batalla de Geonosis, la primera lliurada entre la República i els separatistes i la qual dóna lloc a les guerres clon. En el fragor de la batalla, el comte Dooku fuig, perseguit per Anakin i Obi-Wan, acaba enfrontant-se amb ells i vencent-los. Instants abans el comte Dooku no doni el cop final a un Obi-Wan mal ferit i un Anakin amb el braç amputat, apareix el mestre Yoda. Dooku fuig, en veure la superioritat de qui havia sigut el seu mestre. Poc després, Anakin, ara amb un braç mecànic, es casa en secret amb Padmé en els llacs de Naboo.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Personatge Veu en català[1]
Anakin Skywalker Óscar Muñoz
Padmé Amidala Núria Trifol
Obi-Wan Kenobi Xavier Fernández
Comte Dooku Joaquim Díaz
Mace Windu Jordi Royo
Yoda Ricard Parmerola
Palpatine/Darth Sidious Jordi Daude
Jar Jar Binks Aleix Estadella
Shmi Skywalke Concha Garcia Valero
Jango Fett Pere Molina
Senador Bail Organa Eduard Farelo
Cliegg Lars Jaume Comas
C-3PO Albert Mieza
Watto Jaume Lleal
Capità Typho Santi Lorenz
Boba Fett Àlex Vilalta
  • Ewan McGregor com a Obi-Wan Kenobi: mestre jedi i mentor del padawan Anakin Skywalker. Investiga l'intent d'assassinat de Padmé, fet que el va portar a descobrir la creació d'un exèrcit de clons.
  • Hayden Christensen com a Anakin Skywalker: aprenent padawan d'Obi-Wan. Es creu que és l'escollit, qui portarà l'equilibri a la força, aquell qui acabarà amb els siths. A causa que entre la primera i segona pel·lícula transcorre un període de deu anys, Jake Lloyd, que va interpretar Anakin Skywalker de nen a The Phantom Menace, no va poder seguir amb el paper. L'equip encarregat de les audicions va realitzar una gran recerca pels Estats Units per trobar al nou actor que interpretaria a Skywalker, van tardar sis mesos abans d'escollir Christensen.[5] Lucas va fer audicions a diversos actors, majoritàriament desconeguts, abans Christensen fos escollit. Entre els molts aspirants hi havia Ryan Phillippe, rebutjat per ser massa gran pel paper,[6] Colin Hanks, fill del també actor Tom Hanks, va ser rebutjat per la seva «falta de química» amb Natalie Portman.[7] Leonardo DiCaprio també es va reunir amb Lucas per al paper, no obstant això, el seu publicista, Ken Sunshine, va confirmar que l'actor ja estava ocupat, ja que durant el rodatge de L'atac dels clons tenia previst filmar la pel·lícula Gangs of New York, de Martin Scorsese.[8]
  • Natalie Portman com a Padmé Amidala: antiga reina de Naboo, recentment ha estat elegida senadora del planeta.
  • Ian McDiarmid com a Canceller Palpatine/Darth Sidious: exsenador galàctic de Naboo, acumula enormes poders d'emergència en l'esclat de les guerres clon.
  • Christopher Lee com a Comte Dooku/Darth Tyranus: mestre sith que lidera el moviment separatista. És sospitós en les investigacions d'Obi-Wan.
  • Samuel L. Jackson com a Mace Windu: mestre jedi que està dins del consell jedi, té recels del poder que té el senat galàctic.[9]
  • Temuera Morrison com a Jango Fett: caça-recompenses que dóna el seu ADN als kamino per la creació de l'exèrcit clon. A més del seu sou, va demanar un clon no alterat per tenir-lo com a fill, Boba Fett.
  • Frank Oz posa la veu a Yoda: mestre jedi d'una espècie desconeguda. Està dins del consell jedi i és instructor de molts joves padawans.
  • Anthony Daniels com a C-3PO: androide de protocol que ara està en propietat de la família Lars.
  • Kenny Baker com a R2-D2: robot astromètric sota les ordres d'Anakin i Obi-Wan.
  • Daniel Logan com a Boba Fett: el clon de Jango Fett, és creat artificialment a petició del seu pare.
  • Silas Carson com a Nute Gunray i Ki-Adi-Mundi: Gunray is el virrei de la federació de comerç, intenta matar la senadora Padmé com a venjança de la pèrdua del planeta Naboo. Ki-Adi-Mundi és un mestre jedi de la cambra del consell jedi.
  • Ahmed Best com a Jar Jar Binks: representant gungan en el senat galàtic.
  • Rose Byrne com a Dormé: mà dreta de la senadora Padmé Amidala.
  • Pernilla August com a Shmi Skywalker: mare de l'Anakin. Mor a les seves mans i és un dels detonants de la seva caiguda al costat fosc.

Abans d'haver-se iniciat el rodatge de la pel·lícula, es va dir que Catherine Zeta-Jones havia de formar part del repartiment en el paper d'una sith i Ralph Fiennes com a intèrpret del jove Moff Tarkin.[10] A E! Online van informar que George Lucas havia permès al grup musical 'N Sync gravar un petit cameo en la pel·lícula per tal de satisfer les seves filles. No obstant això, durant la post-producció, aquesta escena va ser omesa.

Producció[modifica | modifica el codi]

Guió[modifica | modifica el codi]

Després de rebre tant crítiques positives com negatives a The Phantom Menace, Lucas es va mostrar reticent a tornar a l'escriptori. El març de 2000, però, tres mesos abans de començar el rodatge, va completar un esborrany de guió la pel·lícula: un primer i un segon guió. Per la realització del tercer guió, que posteriorment es convertiria en el guió de rodatge, Lucas va demanar ajuda a Jonathan Hales, qui havia escrit diversos capítols de The Young Indiana Jones Chronicles; no obstant això, tenia poca experiència a l'hora d'escriure pel·lícules de cinema. El guió final es va acabar una setmana abans de l'inici del rodatge.

En forma de broma, el nom provisional de la pel·lícula era Jar Jar's Big Adventure (La gran aventura de Jar Jar), una sarcàstica referència a la negativa rebuda al personatge Jar Jar Bings de The Phantom Menace.[11]

Durant el desenvolupament del guió de L'Imperi contraataca, en un principi Lucas tenia la intenció que Lando Calrissian fos un clon originari de les guerres clons, mencionades per Obi-Wan Kenobi a Una nova esperança.[12][13] Més endavant, va esdevenir un concepte alternatiu per un exèrcit clon de shocktroopers de la República.[14]

Rodatge[modifica | modifica el codi]

Des de les primeres col·laboracions en la sèrie de televisió The Young Indiana Jones Chronicles, George Lucas es va interessar per la fotografia digital. Mogut per l'interès del director, l'any 1996, el productor Rick McCallum va convèncer a l'empresa Sony perquè desenvolupés una càmera digital d'alta definició de 24 fotogrames per segon. A The Phantom Menace es van realitzar algunes proves digitals, però la tecnologia no estava del tot llesta. La versió final de la càmara va arribar a les mans de McCallum tan sols una setmana abans que es comencés a rodar L'atac dels clons.[5]

El rodatge va començar el 26 de juny de 2000 als 20th Century Fox Studios d'Austràlia. Després de dos mesos i mig, es va iniciar el rodatge en exteriors, primer al Palau Reial de Caserta, a Itàlia, on ja s'havien rodat les escenes del palau de Naboo de The Phantom Menace. Els jardins del llac de Como, també a Itàlia, van ser un altre dels paisatges usats per a la representació de Naboo. Tot seguit, l'equip es va traslladar al desert de Tunísia, on es van rodar les escenes del planeta Tatooine, com van fer en les anteriors pel·lícules de la saga. L'escena de la granja de la família Lars que apareix a La venjança dels Sith, quan Obi-Wan lliura el nadó Luke a Owen i Beru Lars, va ser gravada en aquest mateix lloc, així com les escenes de L'atac dels clons. Finalment, la ciutat de Sevilla, i més concretament la plaça d'Espanya, va servir com a paisatge per a la ciutat de Theed, capital de Naboo.[5]

L'ús de les noves càmeres digitals va suposar un estalvi de temps durant la producció de la pel·lícula perquè no s'havia de revelar com el cel·luloide i permetia muntar i modificar les escenes de forma ràpida, ja que no calia escanejar les preses per modificar-les a ordinador i després tornar a escanejar-les a la pel·lícula.[5]

Diferents localitzacions en les quals va tenir lloc el rodatge de L'atac dels clons
Plaça d'Espanya, a Sevilla (Espanya).
Plaça d'Espanya, a Sevilla (Espanya).
Hotel Sidi Driss, a Matmata (Tunísia)
Hotel Sidi Driss, a Matmata (Tunísia)
Vila del Balbianello i el llac Como (Itàlia).
Vila del Balbianello i el llac Como (Itàlia).

Efectes especials[modifica | modifica el codi]

Yoda generat per ordinador.

Es va fer un ús exclusiu d'animàtics digitals en comptes dels storyboards. Encara que Lucas en el passat havia utilitzat altres formes de producció de guions gràfics de moviment, després de The Phantom Menace es va prendre la decisió de fer un ús creixent de la tecnologia digital.[15] El procés es va iniciar amb la creació del que el departament de Ben Burtt va anomenar videomatic, gravat amb una càmera de vídeo domèstica. En aquest departament, ajudants de producció i familiars dels treballadors van actuar davant la pantalla verda. Utilitzant imatges generades per ordinador (CGI), el departament de previsualització treballava davant el croma, després s'editava aquest material i s'enviava a Lucas per rebre canvis i aprovacions. El resultat havia de ser un exemple aproximat del qual es pretenia que fos el producte final. El departament de previsualització va crear una versió més fina del videomatic, un animatic, amb actors virtuals, accessoris i conjunts que van ser reemplaçats per les contraparts digitals per donar una visió més precisa, però encara en brut, del que s'hauria de veure. L'animatic va ser posteriorment presentat al set i mostrat als actors perquè poguessin entendre el concepte de l'escena que s'estava filmant. A diferència de la majoria de les seqüències d'acció, la batalla de Geonosis no va tenir ni storyboard ni videomatic, sinó que va ser enviada directament a animatics després que el departament hagués rebut una vaga pàgina de la seqüència. La intenció era crear una sèrie de petits esdeveniments que serien editats junts per encaixar dins de la pel·lícula acabada. El departament animatic va donar carta blanca pel que fa als esdeveniments que es crearien en l'animatic: Lucas només va demanar bones escenes d'acció per poder triar i aprovar més tard.[15]

A més de la introducció de la càmera digital, L'atac dels clons va destacar els «digitals duplicats», com els models generats per ordinador que duplica els actors, de la mateixa manera que ho va fer amb l'equip d'especialistes. També va fomentar l'autenticitat dels personatges generats per ordinador mitjançant la introducció d'un nou completament del CGI, el personatge de Yoda. Rob Coleman i John Knoll van preparar dues proves d'en Yoda generat per ordinador utilitzades per l'àudio de L'Imperi contraataca. L'aparició d'en Yoda a l'Episodi V també va servir com a punt de referència per a la creació del Yoda informàtic, Lucas va declarar en repetides ocasions al departament d'animació que "el truc" per a l'animació d'en Yoda era fer-lo com el titella en el qual es va basar, per tal de mantenir un flux de continuïtat. Frank Oz (veu i titellaire de Yoda en la trilogia original i en The Phantom Menace) va ser consultat, el seu consell va ser que havia de ser molt vell, adolorit i frígid.[16] Coleman va explicar el procés de fer en Yoda digital com la versió de titelles, dient: "Quan Frank Oz mou el cap, les orelles s'agiten. Si no sabéssim això, no es veuria com en Yoda".[17] A causa de les acrobàcies en la lluita amb espases de llum entre el comte Dooku i Yoda, l'actor Christopher Lee de 78 anys en aquell moment va necessitar un doble d'acció per dur a terme les escenes més exigents en el seu lloc. El rostre de Lee se superposa sobre el cos del doble en totes les preses que no eren primers plans, les quals sí que realitzava el mateix Lee. Lucas sovint anomena el duel crucial per al departament d'animació, ja que tenia tant potencial per ser humorístic com dramàtic.[16]

Banda sonora[modifica | modifica el codi]

John Williams, com a les quatre entregues anteriors, va ser l'encarregat de compondre la banda sonora de L'atac dels clons.

Sony Classical va posar a la venda la banda sonora de la pel·lícula el 23 d'abril de 2002. John Williams va compondre i dirigir la i la London Voices i l'Orquestra Simfònica de Londres la van realitzar.[18][19] S'han distribuït quatre cobertes diferents de la banda sonora: una amb el personatge de Yoda, una altra amb Anakin i Padmé, una altra amb Jango Fett i una altra amb el cartell final usat per a la pel·lícula.[20]

Estrena[modifica | modifica el codi]

El tràiler de la pel·lícula, de dos minuts i mig de durada, va ser estrenat el 10 de març de 2002 a la cadena de televisió Fox, i va ser emès entre les sèries Malcolm in the middle i The X-Files. Cinc dies després, aquest mateix tràiler es va començar a emetre a la pantalla gran durant els anuncis de la pel·lícula Ice Age.[21]

L'estrena mundial de L'atac dels clons va ser el 16 de maig de 2002, va rebre la qualificació PG (Parental Guidance Suggested: control de pares suggerit) per la Motion Picture Association of America, associació nord-americana encarregada de la classificació per edat de les pel·lícules.[22] Abans que la pel·lícula fos estrenada, hi va haver una sèrie de controvèrsies respecte de la pirateria. Una setmana abans de l'estrena, va aparèixer una còpia pirata de la pel·lícula a Internet, realitzada presumptament durant una mostra privada i gràcies a una càmera de vídeo digital que gravava la pantalla en què s'estava emetent. Els analistes van predir que fins a un milió de persones haurien vist aquesta còpia abans no fos estrenada als cines.[23] A més a més, les autoritats van confiscar milers de còpies pirates en DVD i VCD de L'atac dels clons a Kuala Lumpur, capital de Malàisia, abans de l'estrena de la pel·lícula. De nou a Malàisia, encara que aquesta vegada a la duana amb Singapur, van arrestar una setmana després de l'estrena mundial, el 23 de maig, una parella que acabava de rebre 9.000 còpies pirata, que havien estat introduïdes clandestinament al país.

Recepció[modifica | modifica el codi]

Recaptació[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula va recaptar un total de 649.398.328 dòlars a tot el món després d'estar 172 dies als cinemes i va aconseguir el 25è lloc en el rànquing de pel·lícules amb més recaptació de tota la història.[2] Va ser l'única pel·lícula de Star Wars que no va ser la pel·lícula més taquillera de l'any als Estats Units, ja que Spiderman i El senyor dels anells: Les dues torres, amb una crítica més favorable, van quedar per davant.

País Recaptació[2] Data de l'estrena
Alemanya Alemanya 34.683.410 $ Dijous 16 de maig de 2002
Argentina Argentina 993.508 $ Dijous 4 de juliol de 2002
Austràlia Austràlia 18.632.998 $ Dijous 16 de maig de 2002
Àustria Àustria 3.332.086 $ Divendres 17 de maig de 2002
Bèlgica Bèlgica 3.110.599 $ Dimecres 15 de maig de 2002
Belize Belize
Costa Rica Costa Rica
El Salvador El Salvador
Guatemala Guatemala
Hondures Hondures
Nicaragua Nicaragua
Panamà Panamà
1.293.273 $ Divendres 21 de juny de 2002
Bolívia Bolívia 194.407 $ Dijous 20 de juny de 2002
Brasil Brasil 4.201.526 $ Dilluns 1 de juliol de 2002
Bulgària Bulgària 217.337 $ Divendres 17 de maig de 2002
Xile Xile 1.759.483 $ Dijous 4 de juliol de 2002
Xina Xina 5.488.408 $ Divendres 12 de juliol de 2002
Colòmbia Colòmbia 990.362 $ Divendres 14 de juny de 2002
Corea del Sud Corea del Sud 7.139.915 $ Divendres 5 de juliol de 2002
Croàcia Croàcia 302.478 $ Dijous 16 de maig de 2002
Dinamarca Dinamarca 3.473.145 $ Dijous 16 de maig de 2002
Equador Equador 430.056 $ Divendres 12 de juliol de 2002
Egipte Egipte 96.433 $ Dimecres 29 de maig de 2002
Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units 412.783 $ Dimecres 15 de maig de 2002
Eslovènia Eslovènia 149.540 $ Dijous 16 de maig de 2002
Espanya Espanya 16.189.195 $ Divendres 17 de maig de 2002
Estats Units Estats Units 310.676.740 $ Dijous 16 de maig de 2002
Estònia Estònia 110.144 $ Divendres 17 de maig de 2002
Filipines Filipines 2.074.021 $ Dimecres 15 de maig de 2002
Finlàndia Finlàndia 2.024.522 $ Dijous 16 de maig de 2002
França França 30.664.323 $ Dimecres 15 de maig de 2002
Grècia Grècia 810.883 $ Divendres 17 de maig de 2002
Hong Kong Hong Kong 1.909.959 $ Dijous 16 de maig de 2002
Hongria Hongria 2.415.086 $ Dijous 16 de maig de 2002
Índia Índia 617.073 $ Divendres 7 de juny de 2002
Indonèsia Indonèsia 257.215 $ Dimecres 21 d'agost de 2002
País Recaptació[2] Data d'estrena
Islàndia Islàndia 288.982 $ Divendres 17 de maig de 2002
Israel Israel 820.753 $ Dijous 16 de maig de 2002
Itàlia Itàlia 8.241.121 $ Dijous 16 de maig de 2002
Jamaica Jamaica 8.241.121 $ Dimecres 5 de juny de 2002
Japó Japó 78.182.528 $ Dijous 13 de juliol de 2002
Letònia Letònia 89.813 $ Divendres 17 de maig de 2002
Líban Líban 85.949 $ Dijous 16 de maig de 2002
Lituània Lituània 78.260 $ Divendres 17 de maig de 2002
Malàisia Malàisia 1.102.637 $ Dijous 16 de maig de 2002
Mèxic Mèxic 8.793.561 $ Dilluns 1 de juliol de 2002
Noruega Noruega 2.677.905 $ Dimecres 22 de maig de 2002
Nova Zelanda Nova Zelanda
Fiji Fiji
2.561.531 $ Dijous 16 de maig de 2002
Països Baixos Països Baixos 3.944.693 $ Dijous 16 de maig de 2002
Perú Perú 1.124.802 $ Dijous 4 de juliol de 2002
Polònia Polònia 3.103.567 $ Dijous 16 de maig de 2002
Portugal Portugal 1.488.369 $ Divendres 17 de maig de 2002
Puerto Rico Puerto Rico 1.879.144 $ Dijous 16 de maig de 2002
Regne Unit Regne Unit
Irlanda Irlanda
58.762.764 $ Dijous 16 de maig de 2002
República Txeca República Txeca
Eslovàquia Eslovàquia
873.260 $ Dijous 16 de maig de 2002
República Dominicana República Dominicana 116.799 $ Dijous 27 de juny de 2002
Romania Romania 212.278 $ Divendres 17 de maig de 2002
Rússia Rússia 5.258.522 $ Dijous 16 de maig de 2002
Singapur Singapur 2.040.600 $ Dijous 16 de maig de 2002
Sud-àfrica Sud-àfrica 816.904 $ Divendres 21 de juny de 2002
Suècia Suècia 5.786.670 $ Dijous 16 de maig de 2002
Suïssa Suïssa 3.471.877 $ Dijous 16 de maig de 2002
Tailàndia Tailàndia 2.035.976 $ Divendres 17 de maig de 2002
Taiwan Taiwan 1.332.618 $ Dissabte 18 de maig de 2002
Turquia Turquia 905.667 $ Divendres 17 de maig de 2002
Uruguay Uruguai 106.984 $ Divendres 5 de juliol de 2002
Veneçuela Veneçuela 850.917 $ Dimecres 3 de juliol de 2002
Sèrbia i Montenegro Sèrbia i Montenegro 76.457 $ Dijous 16 de maig de 2002

Crítica[modifica | modifica el codi]

Com ja li va passar a la seva predecessora, L'atac dels clons va rebre tant crítiques positives com negatives. A data de setembre de 2013, el lloc web Rotten Tomatoes reporta que la pel·lícula posseeix 143 avaluacions positives d'un total de 216, el que es tradueix en un 66% de «frescor» amb una puntuació de 6,5 sobre 10.[24] Per la seva banda, el lloc Metacritic li va donar una puntuació de 53 sobre 100, basant-se en 39 crítiques realitzades per mitjans especialitzats.[25] Els usuaris d'Internet Movie Database (IMDb), amb 157.672 vots, atorgaren en el seu moment a la pel·lícula una nota mitjana de 6,8 sobre 10 punts possibles.[26]

Hayden Christensen 05-2005.jpg
Natalie Portman at TIFF 2009.jpg
Bona part de les crítiques negatives que va rebre L'atac dels clons es van centrar en la falta de química entre Hayden Christensen i Natalie Portman, així com en els aspectes del guió relacionats amb el romanç dels seus personatges.

Bona part dels comentaris negatius es van centrar en aspectes del guió, tot i que la major part dels crítics van reconèixer una millora respecte a The Phantom Menace. Roger Ebert, del Chicago Sun-Times, va puntuar la pel·lícula amb dues estrelles de quatre possibles i va criticar el romanç entre Padmé Amidala i Anakin Skywalker, basat en els «clixés romàntics més bàsics i cansats», així com el diàleg «pla» que manté durant la primera hora de la pel·lícula per establir els punts de la trama i informar els espectadors del que ha passat des del final del primer lliurament, va comparar per això als personatges amb advocats en lloc d'herois.[27] Kenneth Turan, dels Angeles Times, va coincidir pràcticament en tot amb Ebert en criticar la manca de química entre la parella protagonista i el diàleg «pla». També va afegir que ni tan sols actors de la talla d'Ewan McGregor i Natalie Portman van ser capaços d'animar la pel·lícula, encara que posava com a excepció d'aquest fet la interpretació del comte Dooku per part de Christopher Lee.[28] La crítica de Mick LaSalle, del San Francisco Chronicles, va seguir la mateixa direcció que les dues anteriors, encara que no va ser tan crític amb la relació entre Amidala i Skywalker i va destacar aquest últim com «el millor de la pel·lícula [...], l'únic amb la capacitat de sorprendre'ns».[29]

Todd McCarthy, de la revista Variety, va coincidir en l'aspecte dels «diàlegs mundans» entre la parella, però va afegir que «l'exposició i el sentit de la narració són més clars i rendibles» i que «algunes de les interpretacions són realment decents». Va destacar a més la gran tasca del dissenyador de producció Gavin Bocquet, la dissenyadora de vestuari Trisha Biggar i l'equip d'efectes visuals, especialment la creació digital d'en Yoda amb «infinitament més mobilitat i expressivitat que el seu homòleg a El retorn del jedi».[30] Michael Wilmington, del Chicago Tribune, va qualificar L'atac dels clons com la «més emocionant i visualment espectacular de totes les pel·lícules de Star Wars fins a la data». Va esmentar la qualitat dels efectes visuals i va descriure la pel·lícula com una «narració visual de primer ordre», també va destacar el carisma de certs personatges com Yoda o C3PO, i l'agradable transició d'Ewan McGregor amb presagis de l'Obi Wan interpretat per Alec Guinness en la trilogia clàssica. Va incloure una comparació entre la crueltat del comte Dooku de Christopher Lee i el Darth Vader de James Earl Jones.

Pocs mesos abans de l'estrena de l'episodi III, La venjança dels sith, l'actor Ewan McGregor va qualificar els combats d'espases làsers que apareixen a L'atac dels clons com a «insatisfactoris» en comparació amb els climàtics duels de l'última entrega de la saga.[31]

Nominacions i premis[modifica | modifica el codi]

L'actor Christopher Lee, intèrpret del comte Dooku, va rebre un premi MTV Movie a la «Millor lluita».
Premi Categoria Receptor(s) Resultat
Premis Oscar Millors efectes especials Rob Coleman
Pablo Helman
John Knoll
Ben Snow
Nominats
Premis Saturn Millor pel·lícula de ciència-ficció L'atac dels clons Nominat
Millor director George Lucas Nominat
Millor actriu Natalie Portman Nominada
Millor interpretació d'un actor jove Hayden Christensen Nominat
Millors efectes especials Rob Coleman
Pablo Helman
John Knoll
Ben Snow
Guanyadors
Millor música John Williams Nominat
Millor vestuari Trisha Biggar Guanyador
Premis MTV Movie Millor lluita Christopher Lee Guanyador
Millor interpretació virtual L'atac dels clons
(per a Yoda)
Nominat
Millor seqüència d'acció L'atac dels clons
(per a la batalla de Geonosis)
Nominada

Edició domèstica[modifica | modifica el codi]

L'atac dels clons va ser llançada en DVD el 14 de novembre de 2002. George Lucas va editar i afegir certs elements que fan al DVD lleugerament diferent de la seva projecció en sales de cinema. Presenta un comentari d'àudio del director George Lucas, del productor Rick McCallum, l'editor i dissenyador de so Ben Burtt, del director d'animació d'ILM Rob Coleman i dels supervisors d'efectes visuals d'ILM Pablo Helman, John Knoll i Ben Snow.

En el DVD de continguts extres s'hi inclouen nombrosos documentals sobre la pel·lícula, alguns ja emesos per televisió i internet i d'altres exclusius. Entre els exclusius n'hi ha un sobre els efectes sonors, un altre sobre la creació dels personatges digitals com Yoda i Dexter, dos sobre els efectes visuals i un vídeo promocional del reportatge còmic titulat R2-D2: Beneath the Dome, emès a la televisió nord-americana i en el qual es relata la vida de l'astrodroide R2-D2 com si es tractés d'un actor real. L'actriu Carrie Fisher, que va interpretar la princesa Leia en la trilogia original, va participar en la promoció. Entre els ja publicats hi ha els dotze documentals curts que van ser penjats a la web oficial de Star Wars durant el rodatge de la pel·lícula i que cobreixen la producció global de L'atac dels clons, i els tres emesos per televisió que tracten sobre les escenes d'acció, la història general i la història d'amor entre Padmé i Anakin, respectivament.[32][33]

També vénen incloses vuit escenes que van ser suprimides de la versió projectada als cinemes. Entre aquestes hi ha: la sala d'anàlisi, els hangars del temple jedi, nous personatges i la família de Padmé entre altres.[33] Les pel·lícules de Star Wars van ser llançades en Blu-ray el 16 de setembre de 2011 en tres edicions diferents.[34] El DVD va rebre diverses nominacions, però no va arribar a aconseguir cap premi:[35]

Premi Categoria Receptor(s) Resultat
Premis Saturn Millor edició especial en DVD L'atac dels clons Nominat
Premis DVD Exclusive Millor disseny de menús Van Ling Nominat
Premis DVD Exclusive Original documental retrospectiu John Shenk Nominat
Premis DVD Exclusive Millor contingut extra nou Jim Ward Nominat
Premis DVD Exclusive Millors escenes noves ampliades i reconstruïdes George Lucas Nominat

Adaptacions[modifica | modifica el codi]

Es van publicar dues novel·les basades en la pel·lícula: una de juvenil editada per Scholastic,[36] i una altra escrita per R.A. Salvatore, que inclou algunes escenes inèdites.[37] Una adaptació del llibre dividida en quatre còmics va ser escrita per Henry Gilroy i publicada per Dark Horse Comics.[38]

Al·lusions a la trilogia seqüela[modifica | modifica el codi]

La trilogia que constitueix una protosecuela de la saga de Star Wars (episodis I, II i III). Fa sovint al·lusió a la trilogia original (episodis IV, V i VI) i ajuda a connectar totes les pel·lícules. George Lucas s'ha referit a la sextalogia com un llarg poema que rima.[39]

A L'atac dels clons hi ha una clara al·lusió a L'Imperi contraataca, ja que en ambdues es produeix una persecució i el perseguit aconsegueix escapar de forma semblant: en aquesta pel·lícula, Obi-Wan Kenobi escapa de Jango Fett en un camp d'asteroides acostant el seu caça espacial a una de les roques per tal de desaparèixer dels sensors del seu enemic, mentre que a L'Imperi contraataca, Han Solo utilitza una tàctica similar acostant el Falcó Mil·lenari a un destructor imperial.

També apareix l'origen de la gegantina estació espacial coneguda com l'Estrella de la Mort. Durant la batalla de Geonosis, per tal de portar-la al seu mestre Darth Sidious, el comte Dooku es guarda un holograma en què apareix l'estació.

Seqüela[modifica | modifica el codi]

El 15 d'agost de 2008 es va estrenar als cinemes nord-americans Star Wars: The Clone Wars, una pel·lícula d'animació CGI que va servir com a avançament de la sèrie amb el mateix nom i que va ser estrenada la tardor del mateix any a les cadenes de televisió Cartoon Network i TNT. La sèrie, que està feta en el mateix format que la pel·lícula, compta amb episodis de mitja hora de durada i en ambdues es narren els esdeveniments que tenen lloc entre L'atac dels clons i La venjança dels Sith i està ambientada a les guerres clon.[40]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. ^ Els drets de distribució seran transferits a Walt Disney Studios Motion Pictures el maig de 2020.[41]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fitxa de doblatge al català». Eldoblatge.com, 8 de novembre de 2013. [Consulta: 8 de novembre de 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Star Wars: Episode II – Attack of the Clones». boxofficemojo.com, 2002. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  3. Agencias. «La nueva entrega de La guerra de las galaxias llega hoy a España» (en castellà). El País, 17 de juny de 2002. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  4. «Attack of the Clones Script» (en anglès). BlueHarvest.net. [Consulta: 13 d'agost de 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Suplement de la revista Cinemanía. Star Wars, especial 5 de 6/Episodi II (maig de 2005) pag.21
  6. «Star Wars Woes For Ryan Phillippe» (en anglès). IMDb, 5 de desembre de 2001. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  7. «Hayden's Chemistry With Natalie Portman» (en anglès). IMDb, 6 de juny de 2000. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  8. Ryan, Joal. «ROLE CALL: Leo out of Anakin Sweepstakes» (en anglès). Hollywood.com, 4 d'abril de 2000. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  9. «Samuel L. Jackson returns as jedi master in Star Wars: Episode II - Attack of the Clones» (en anglès). Jet, 3 de juny de 2002. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  10. Cagle, Jess (29 d'abril de 2002). "Meet Mr. and Mrs. Vader", en l'edició canadenca de Time, pag. 53
  11. Kaminski, 2007, p. 374.
  12. Bouzereau, 1997, p. 196.
  13. Kaminski, 2007b, p. 158.
  14. Kaminski, 2007b, p. 162.
  15. 15,0 15,1 State of the Art: The Previsualization of Episode II DVD Special Feature, [2002]
  16. 16,0 16,1 From Puppets to Pixels: Digital Characters in Episode II DVD Special Feature, [2002]
  17. Cagle, Jess (April 29, 2002). "Yoda Goes Digital-and Conquers Too," Time Canadian Edition, page 48.
  18. «Star Wars Episode II: Attack of the Clones – Original Motion Picture Soundtrack» (en anglès). Sony Music Classical. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  19. «Star Wars Episode II: Attack of the Clones» (en anglès). The Official Star Wars Music Website. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  20. «Original Motion Picture Soundtrack Star Wars Episode II: Attack of the Clones» (en anglès). TheForce.net. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  21. «World premiere of new "Star Wars: Episode II" trailer on Mar. 10» (en anglès). Hollywood.com, 1 de març de 2002. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  22. «Parents Guide for Star Wars: Episode II - Attack of the Clones (2002)» (en anglès). IMDb. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  23. «Copias de El ataque de los clones circulan por Internet días antes de su estreno oficial» (en castellà). ABC, 13 de març de 2002. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  24. «Star Wars Episode II: Attack of the Clones» (en anglès). Rotten Tomatoes. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  25. «Star Wars: Episode II - Attack of the Clones» (en anglès). Metacritic. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  26. «User ratings for Star Wars: Episode II - Attack of the Clones (2002)» (en anglès). Internet Movie Database. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  27. EBERT, Roger. «Star Wars - Episode II: Attack Of The Clones (PG)» (en anglès). Chicago Sun-Times, 10 de maig de 2002. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  28. TURAN, Kenneth. «Star Wars: Episode II Attack of the Clones» (en anglès). Los Angeles Times, 13 de maig de 2002. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  29. LASALLE, Mick. «Just another Clone. Episode II trumps Menace, but great visuals can't fully redeem tired formula» (en anglès). San Francisco Chronicles, 16 de maig de 2002. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  30. MCCARTHY, Todd. «Star Wars: Episode II - Attack of the Clones» (en anglès). Variety, 8 de maig de 2002. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  31. «McGregor Slams Star Wars II» (en anglès). IMDb, 23 de febrer de 2005. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  32. «Star Wars episodio II: el ataque de los clones - Análisis» (en castellà). ZonaDVD. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  33. 33,0 33,1 «Star Wars episodio II: el ataque de los clones - Análisis» (en castellà). ZonaDVD. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  34. «The Star Wars Saga on Blu-ray Now!» (en anglès). StarWars.com. Lucasfilm, 4 maig 2011. [Consulta: 18 de juliol de 2013].
  35. «Awards for Star Wars: Episode II - Attack of the Clones» (en anglès). IMDb. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  36. Patricia C. Wrede. Star Wars, Episode II – Attack of the Clones (Junior Novelization). Scholastic Paperbacks, 2002-04-23. ISBN 0-439-13928-7. OCLC 49622734. 
  37. «Episode II Novel Paperback Edition» (en anglès). Starwars.com, 5 de desembre de 2002. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  38. «Episode II Adaptation & Free Comic» (en anglès). Starwars.com, 5 de març de 2002. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  39. «The Beginning» a Star Wars Episode I: The Phantom Menace, DVD documental (2001)
  40. «La Fuerza regresará a los cines el próximo verano» (en castellà). El País, 12 de febrer de 2008. [Consulta: 16 de setembre de 2013].
  41. Masters, Kim. «Tangled Rights Could Tie Up Ultimate 'Star Wars' Box Set (Analysis)» (en anglès). The Hollywood Reporter, 30 octubre 2012. [Consulta: 18 de juliol de 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Star Wars episodi II: L'atac dels clons Modifica l'enllaç a Wikidata