Stavka

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Comandament Principal de les Forces Armades (Stavka)
Ставка Верховного Главнокомандования (Ставка)
Insígnia de l'Exèrcit Soviètic
Data de lleva: 23 de juny de 1941
Dissolució: 3 d'agost de 1945
País: Unió Soviètica Unió Soviètica
Arma: Forces Armades de la Unió Soviètica
Comandants:
Coronel: Semió Timoixenko
Stalin
Guerres i batalles:
Guerres i batalles: Gran Guerra Patriòtica

La Stavka (Ставка) era el Quarter General Superior de les Forces Armades als darrers temps de la Rússia Imperial i a la Unió Soviètica. A la literatura occidental, sovint s'escriu STAVKA (en majúscules), com si fos un acrònim.

La Stavka russa durant la I Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

El comandant en cap de l'Exèrcit Rus a inicis de la I Guerra Mundial era el Gran Duc Nicolau Nikolaievitx, un nét del Tsar Nicolau I. Va ser nomenat en el darrer moment a l'agost de 1914, i no va tenir res a veure en la formulació dels plans militars per dirigir la guerra. Era competent, però no brillant. A l'estiu de 1915 el propi Tsar prengué el comandament personalment.

La Stavka va estar primer situada a Baranovichi, una ciutat bielorrussa (llavors polonesa). El 1915, amb l'avanç alemany es desplaçà a Mahiliov.

La Stavka soviètica durant la II Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

La Stavka de les forces soviètiques durant la Segona Guerra Mundial (l'anomenada Gran Guerra Patriòtica), també anomenada Comandament Principal de les Forces Armades de l'URSS (Stavka Glavnogo Komandovaniya) va ser establerta el 23 de juny de 1941, mitjançant un decret secret signat per Stalin en les seves capacitats de Cap de Govern i Líder del Partit Comunista de la Unió Soviètica. D'acord a aquest decret, la Stavka estava composta pel Ministre de Defensa Mariscal Timoixenko (com a president), el cap de l'Estat Major General Mariscal Gueorgui Júkov, Stalin, el Ministre d'Exteriors Viatxeslav Mólotov, el Mariscal Voroixílov, el Budionni i el Comissari del Poble de la Marina Almirall Nikolai Kuznetsov.

El mateix decret organitzà a la Stavka la institució de consellers permanents, formada pels camarades Mariscals Kulik, Shaposhnikov, Meretskov, el cap de la Força Aèria Roja Jigarev, Vatutin, Vóronov, Anastàs Mikoian, Làzar Kaganòvitx, el Cap de l'NKVD Lavrenti Bèria, Voznesenskiy, Andrei Jdanov, Gueorgui Malenkov i Lev Mekhlis.

Ben poc després, el diputat ministre de defensa Meretskov va ser detingut, acusat amb càrrecs falsos per Bèria i Merkulov. Poc després, Meretskov va ser alliberat de la presó i el mateix dia (a inicis de setembre de 1941) va ser cridat pel propi Stalin.

La Stavka del Comandament Principal va ser reorganitzat en la Stavka del Comandament Suprem (Stavka Verkhovnogo Komandovaniya) el 10 de juliol de 1941. El 8 d'agost de 1941 va tornar a ser reorganitzada com la Stavka del Principal Comandament Suprem (Stavka Verkhovnogo Glavnokomandovaniya).

23 de juny — 10 juliol de 1941 10 juliol de 1941 — 17 de febrer de 1945 17 de febrer — 3 d'agost de 1945
President Semió Timoixenko Ióssif Stalin Ióssif Stalin
Membres Ióssif Stalin Semió Timoixenko Aleksei Antónov
Gueorgui Júkov Gueorgui Júkov Gueorgui Júkov
Semion Budionni Semion Budionni Aleksandr Vasilevski
Kliment Voroixílov Kliment Voroixílov Nikolai Bulganin
Nikolai Kuznetsov Borís Xàpoixnikov Nikolai Kuznetsov
Viatxeslav Mólotov Viatxeslav Mólotov