Steffi Graf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Steffi Graff
Steffi Graf (2008)
Steffi Graf (2008)
Nom real Stefanie Maria Graf
País Alemanya Alemanya
Residència Las Vegas (EUA)
Naixença 14 de juny de 1969 (1969-06-14) (45 anys)
Mannheim (Alemanya Occidental)
Alçada 1,75 m
Pes 64 kg
Professional 1982
Retirat 13 d'agost de 1999
Joc Dretana (revés a una mà)
Diners guanyats US$ 21.891.306
(4a de la història)
Hall of Fame 2004 (Pàgina membre)
Web oficial Steffi-Graf.net
Individual
Rècord partits 900-115
Títols 107
(3a de la història)
Millor rànquing 1 (17 d'agost de 1987)
Grand Slams
Open d'Austràlia G (1988, 1989, 1990, 1994)
Roland Garros G (1987, 1988, 1993, 1995, 1996, 1999)
Wimbledon G (1988, 1989, 1991, 1992, 1993, 1995, 1996)
US Open G (1988, 1989, 1993, 1995, 1996)
Altres torneigs
Copa Masters G (1987, 1989, 1993, 1995, 1996)
Jocs Olímpics Or Or (1984 demostració)

Or Or (1988)

Dobles
Rècord partits 173-72
Títols 11
Millor rànquing 5 (21 de novembre de 1988)
Altres torneigs
Jocs Olímpics Bronze Bronze (1988)

Perfil de Steffi Graff a WTA

Stefanie Maria "Steffie" Graf (Mannheim, Alemanya Occidental, 14 de juny de 1969) és una tennista professional alemanya retirada, considerada una de les millors jugadores de la història i antiga número 1 del rànquing WTA.

Va guanyar 22 títols de Grand Slam, la segona de tota la història del tennis en categoria femenina darrere Margaret Court (24), i la millor des de la instauració de l'Era Open. Actualment és l'única tennista que ha guanyat en quatre ocasions els quatre Grand Slams i també és l'única (homes i dones) en aconseguir un Golden Slam, va guanyar els quatre Grand Slams i la medalla d'or als Jocs Olímpics de Seül disputats en un mateix any (1988). També va disputar un total de 29 finals de Grand Slam, tretze d'elles consecutives entre el 1987 i el 1990. Cal afegir un títol de dobles i tres finals més de dobles.

Graf estigué en la primera posició del rànquing mundial durant 377 setmanes consecutives, la ratxa més llarga de la història de l'Era Open, i també manté el rècord de nombre d'ocasions com a número 1 a final d'any, amb vuit. Va aconseguir un total de 107 títols individuals, situant-se en tercera posició de la llista per darrere de Martina Navrátilová (167) i Chris Evert (154).

La principal característica del seu estil de joc fou la gran versatilitat en totes les superfícies de joc. Està considerada una de les millors tennistes de la història i moltes de les seves rivals afirmen que és la millor.[1] Diversos periodistes especialitzats van nomenar-la la millor tennista del segle XX.[2]

Es va retirar l'any 1999 quan encara estava en tercera posició del rànquing mundial. Posteriorment es va casar amb el tennista estatunidenc, i també ex-número 1 del món, Andre Agassi, a l'octubre de 2001. Es va traslladar a la seva residència de Las Vegas i van tenir dos fills, Jaden i Jaz Elle.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Steffi Graf començà a jugar al tennis a l'edat de 4 anys per iniciativa del seu pare Peter Graf. Després de guanyar les copes "Junior" d'Alemanya i Europa amb regularitat, va debutar com a professional el 18 d'octubre de 1982 a Suttgart, perdent l'endemà contra Tracy Austin (4-6, 0-6). Durant els primers anys no va aconseguir resultats destacables a excepció de guanyar el torneig dels Jocs Olímpics de Los Angeles. Aquest esdeveniment representava la tornada del tennis al programa olímpic i era de demostració, de manera que no fou recompensada amb la medalla d'or oficial. Graf fou la participant més jove, amb 15 anys, i va representar a Alemanya Occidental.[3] El seu pare controlava estretament la seva agenda per limitar els seus partits i no cremar-se físicament. Per exemple, el 1985 només va disputar deu torneigs declinants nombroses invitacions per dedicar-se a millorar el seu joc. A poc a poc va agafar més consistència en el seu joc preparant-se per assaltar el domini del circuit femení que es disputaven Martina Navrátilová i Chris Evert.

No aconseguiria el seu primer títol fins al 13 d'abril de 1986, vencent Chris Evert en la Family Circle Cup. Fou la primera vegada que va vèncer a Evert i a partir d'aquí ja no va perdre cap partit contra ella. La seva confirmació fou espectacular guanyant els tres torneigs següents d'Amelia Island, Charleston i Berlín, culminant amb la victòria davant Navrátilová en la final. Al Roland Garros va entrar com a tercera cap de sèrie però va perdre a quarts víctima d'un virus. Aquell any va guanyar un total de vuit torneigs i va ser finalista en el torneig de final de temporada, Virginia Slims Championships davant Navrátilová.

L'any 1987 va trencar definitivament amb l'hegemonia d'Everts i Navrátilová amb un inici d'any fulgurant. Sis torneigs guanyats en la primera meitat de l'any fins a arribar al primer títol de Grand Slam al Roland Garros davant Navrátilová. Tanmateix, la tennista estatunidenca la va derrotar en les finals de Wimbledon i US Open, ambdues en dos sets. Graf va esdevenir la tennista número 1 del circuit el 17 d'agost de 1987. Les dues victòries de Grand Slams de Navrátilová van provocar que la primera posició del rànquing a final d'any s'hagués de decidir en el Virginia Slam Championships, però l'estatunidenca va perdre davant Gabriela Sabatini a quarts de final i Graf va aconseguir el títol davant l'argentina. El rendiment de Graf fou espectacular durant tot l'any amb 11 títols i un rècord de 74 victòries i només dues derrotes en les finals de Wimbledon i el US Open. Un cop consolidat el seu tron en el rànquing femení mundial, Graf es va mantenir en aquesta posició durant un total de 186 setmanes fins al 10 de març de 1991.

Golden Slam (1988)[modifica | modifica el codi]

L'any 1988 va continuar de forma espectacular amb la primera victòria a l'Open d'Austràlia, on no va concedir cap set i només va perdre 29 jocs en tot el torneig. Seguidament va perdre dos cops davant Sabatini i va tornar a guanyar a Amelia Island, San Antonio, Miami i Berlín. També va defensar el seu títol de Roland Garros vencent a Natasha Zvereva per un doble 6−0 en només 32 minuts.[4] Posteriorment va aconseguir el seu primer títol de Wimbledon guanyant a Navrátilová, que defensava sis títols consecutius, en tres sets. Al final de l'estiu, va aconseguir també el seu primer US Open davant Sabatini. La conseqüència d'això fou que va guanyar el Títol del Grand Slam, és a dir, els quatre torneigs de Grand Slam en la mateixa temporada, fita que només havien aconseguit anteriorment Maureen Connolly Brinker (1953) i Margaret Court (1970). La fita més important, però, va arribar en vèncer a Sabatini per un doble 6−3 en la final de l'esdeveniment de tennis en els Jocs Olímpics de Seül. Amb aquest títol va esdevenir la primera tennista, i de moment l'única, que va guanyar els quatre títols de Grand Slam i la medalla d'or en uns Jocs Olímpics en un mateix any, fita que els mitjans de comunicació van anomenar Golden Slam.

En el 1988 també va guanyar el seu únic títol de dobles de Grand Slam amb la victòria a Wimbledon juntament amb Gabriela Sabatini. Als Jocs Olímpics no va aconseguir el títol però si la medalla de bronze amb la seva compatriota Claudia Kohde-Kilsch. En el Virginia Slims Championships que tancava la temporada, fou eliminada per Pam Shriver en la seva tercera derrota de l'any. Amb tots els èxits aconseguits durant l'any, fou nomenada BBC Overseas Sports Personality of the Year l'any 1988.

Nous reptes (1989-92)[modifica | modifica el codi]

L'any 1989 començava amb l'especulació si Graf seria capaç de tornar a repetir la gesta i molts periodistes i ex-tennistes consideraven que segurament ho tornaria a repetir. Graf va continuar amb el seu gran nivell de forma i va guanyar novament l'Open d'Austràlia davant Helena Suková. El seu domini en el circuit fou tan aclaparador que va guanyar sis torneigs més durant el primer terç de l'any exceptuant una única derrota davant Sabatini en la final d'Amelia Island. Tanmateix, la seva ratxa de victòries en Grand Slam es va tallar al Roland Garros quan es va trobar una jove tennista de disset anys anomenada Arantxa Sánchez Vicario en la final que la va vèncer en tres sets. Graf es va refer ràpidament defensant el títol a Wimbledon vencent a Monica Seles, Sánchez Vicario, Evert i Navrátilová en el camí. Seguidament va guanyar dos torneigs més a l'estiu i va tornar a defensar el títol del US Open davant Navrátilová. Tot i no aconseguir el títol de Grand Slam, Graf va tancar l'any amb tres torneigs Grand Slam, el Virginia Slims Championships, un total de 14 títols, un rècord de 86-2 en els partits disputats i només va perdre 12 sets durant tot l'any.

El 1990 va començar igual que l'any anterior amb el tercer títol consecutiu a Austràlia, amb vuit victòries en els darrers nou Grand Slams disputats. Després de la derrota en el Roland Garros davant Sánchez Vicario, Graf va encadenar una ratxa de 66 victòries fins a perdre amb Seles en la final de Berlín, aconseguint així la segona ratxa de victòries més llarga de la història WTA darrere les 74 de Navrátilová. Durant el transcurs d'aquest torneig, el diari alemany Bild va filtrar un possible escàndol que involucrava el seu pare. Les pressions sobre la tennista anaren creixent i en una roda de premsa durant el desenvolupament del torneig de Wimbledon, Graf trencà a plorar davant les contínues preguntes dels periodistes sobre aquest tema. Això va afectar el seu rendiment en les pistes perdent en la final de Roland Garros davant Seles, en la semifinal a Wimbledon davant Garrison i en la final del US Open contra Sabatini.[5] Malgrat aconseguir només un títol de Grand Slam, Graf va guanyar deu títols durant el 1990 i es va mantenir en la primera posició del rànquing mundial.

Diferents lesions i problemes personals van afectar el seu rendiment durant tot l'any 1992. Aprofitant l'ocasió, Seles es va convertir en la nova dominadora del circuit femení guanyant els Grand Slams d'Austràlia, Roland Garros i US Open. Això va provocar que s'acabés la ratxa de 186 setmanes consecutives en la primera posició del rànquing femení. Graf va perdre a quarts de final de l'Open d'Austràlia davant Jana Novotná, la primera vegada que no arribava a semifinals d'un Grand Slam des de 1986. Al Roland Garros va patir una de les derrotes més doloroses de la seva carrera després de perdre amb Sánchez Vicario, on només va guanyar dos jocs. Això no obstant, es va refer reconquerint el títol de Wimbledon davant Sabatini i momentàniament el número u del rànquing. Navrátilová aconseguí derrotar-la per fi després de quatre anys, a derrota a semifinals del US Open, fet que provocà que Seles la desbanqués de nou en el rànquing. Posteriorment va perdre novament en la Copa Masters femenina. Graf va tancar l'any amb set títols i aconseguint la victòria número 500 de la seva carrera, però també va perdre el número u del rànquing i va trencar definitivament amb el seu entrenador de molt temps Pavel Složil.

Una xarampió va provocar que Graf no pogués diputar els primers torneigs de l'any 1992 i es va perdre l'Open d'Austràlia. Va tornar al circuit sense estar en el millor estat de forma i només va guanyar un torneig durant el primer terç de l'any. En el Roland Garros va guanyar Sánchez Vicario a semifinals però va perdre davant Seles amb 10-8 al tercer set. Les dues tennistes es van troba novament a la final de Wimbledon però Graf es va venjar en dos sets. Seles va disputar el partit amb gairebé total silenci per les contínues crítiques sobre els seus crits quan copejava la pilota. Graf també va guanyar tots els partits que va disputar en la Copa Federació i Alemanya va guanyar a Espanya en la final.[6] A l'estiu va representar Alemanya en els Jocs Olímpics de Barcelona, però va perdre en la final davant Jennifer Capriati aconseguint així la medalla d'argent. Fins a final d'any va aconseguir quatre títols indoor més però va perdre amb Sánchez Vicario als quarts de final del US Open i a primera ronda del Virginia Slims Championships davant Lori McNeil.

Segon període de domini (1993-96)[modifica | modifica el codi]

Monica Seles va guanyar a Graf en la final de l'Open d'Austràlia del 1993. Aquest nou gran duel per dominar el circuit femení es va trencar sobtadament quan un malalt mental va apunyalar a l'esquena a Seles mentre disputava el partit de quarts de final d'Hamburg davant Magdalena Maleeva el 30 d'abril de 1993. Inicialment es va pensar en un acte relacionat amb el conflicte bèl·lic que afectava Iugoslàvia, país natal de Seles, però l'autor, Günter Parche, va confessar que era admirador de Graf i que ho havia fet per ajudar-la a recuperar el número u del rànquing. Aquest fet va tenir gran repercussió entre els esportistes que es van tornar més cautes amb els seus admiradors i tots els organitzadors d'esdeveniments esportius van haver de re-examinar les seves mesures de seguretat. Per la seva part, Seles va estar 27 mesos fora del circuit recuperant-se de les ferides i de les seqüeles psicològiques, però mai va tornar a estar al mateix nivell de joc. Amb l'absència de la seva gran rival, Graf va guanyar els tres Grand Slams restants de l'any i va recuperar el tron després de 22 mesos. En el Roland Garros va guanyar a Mary Joe Fernandez, a Jana Novotná a Wimbledon i a Helena Suková al US Open. Tanmateix, el camí no va ser tan fàcil i li va costar començar a guanyar els primers títols de l'any. Després de guanyar nou torneigs durant l'any, va aconseguir el Virginia Slims Championships vencent a Sánchez Vicario.

El 1994 va començar formidablement amb el títol de Austràlia vencent a Sánchez Vicario i concedint-li només dos jocs. Seguidament va guanyar els quatre torneigs següents fàcilment, ja que va perdre el seu primer set de l'any després de guanyar-ne 54 consecutivament. La primera derrota es va produir en la final d'Hamburg davant Sánchez Vicario després de 36 victòries consecutives. Quan tot indicava que tornaria a aconseguir el Títol de Grand Slam, Graf va perdre davant Mary Pierce a semifinals de Roland Garros i seguidament va perdre en primera ronda a Wimbledon davant Lori McNeil, fet que no succeïa en deu anys. Durant l'estiu va tornar a patir greus dolors a l'esquena i per tal de poder disputar el US Open, abans de cada partit feia un tractament de dues hores i vestia una faixa durant el partit. Tanmateix, això no va servir de gaire perquè els dolors era cada vegada més intensos i finalment va decidir descansar durant dos mesos per tornar a jugar al Virginia Slims Championships, on va perdre davant Pierce a quarts de final.

Les lesions van evitar que jugués l'Open d'Austràlia i va tornar al circuit per disputar i guanyar el Roland Garros i Wimbledon, ambdós davant Sánchez Vicario. Al US Open va coincidir de nou amb Seles en la final, el primer torneig que disputava després de l'atac sofert el 1993, i la va vèncer en tres sets. Finalment també va guanyar el WTA Tour Championships davant Anke Huber amb un total de nou títols. En la parcel·la personal, Graf fou acusada per les autoritats alemanyes d'evadir el pagament d'impostos en els primers anys de la seva carrera. En la seva defensa, va al·legar que a l'inici, el seu pare Peter era el seu representant financer i ell és qui controlava la seva economia. El seu pare fou condemnat a passar 45 mesos a la presó, però fou alliberat després de realitzar serveis socials durant 25 mesos. Els fiscals van tancar el cas quan van acordar amb Graf el pagament d'una multa d'1,3 milions de marcs al govern alemany.

L'any 1996 fou una repetició de l'anterior, on les lesions van provocar que no pogués jugar a Austràlia, posteriorment va defensar els tres títols de Grand Slam repetint contrincant en les finals, i també va guanyar WTA Tour Championships davant Martina Hingis. Malauradament, no va poder participar en els Jocs Olímpics d'Atlanta a causa d'una lesió al genoll dret.[7]

Darrers anys (1997-99)[modifica | modifica el codi]

Durant els darrers anys de la seva carrera tennística, Graf va patir nombroses lesions i recaigudes, especialment en els genolls i l'esquena. L'any 1997 es va perdre la majoria del circuit i també el primer lloc del rànquing a mans de Hingis. Deu anys després d'aconseguir el primer títol de Grand Slam, era la primera temporada en la qual no n'aconseguia guanyar cap. El 1997 només va poder guanyar un títol, i després de perdre's la primera meitat del circuit de la temporada 1998, va guanyar-ne tres de menors superant a les tennistes més importants.

El 1999 va disputar la primera final de Grand Slam en tres anys i va aconseguir una victòria memorable al Roland Garros en el que seria el seu últim títol. Addicionalment va esdevenir la primera tennista a vèncer a les tres primeres del rànquing mundial en un mateix torneig de Grand Slam, Lindsay Davenport a quarts de final, Seles a semifinals i Hingis en la final. Després de disputar la final, Graf va assegurar que aquesta seria la seva darrera participació en el torneig, acabant així amb els rumors sobre la seva retirada.[8] A Wimbledon va disputar la seva darrera final perdent davant Davenport. En aquesta ocasió també va disputar el doble mixt fent parella amb John McEnroe, però van declinar jugar la semifinal per tal de no perjudicar més el seu genoll i poder disputar el seu accés a la final individual.[9]

El 13 d'agost va anunciar la seva retirada definitiva del circuit femení professional mentre ostentava la tercera posició del rànquing mundial femení. En les declaracions que va realitzar va assegurar que havia aconseguit tot el que s'havia proposat en el tennis i que sentia que no s'havia deixat res per assolir.[10]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

En els anys 1990 va mantenir una llarga relació amb el pilot de cotxes Michael Bartels.[11]

El 22 d'octubre de 2001 es va casar amb Andre Agassi, que també havia estat número 1 del circuit masculí.[12] Quatre dies després va donar a llum, sis setmanes prematurament, el seu fill Jaden Gil. El 3 d'octubre de 2003 va néixer la seva segona filla, Jaz Elle.

El 1991, la ciutat alemanya de Leipzig li va dedicar l'escola de tennis amb el nom de Steffi Graf Youth Tennis Center.[13] També és fundadora i directora de la Fundació Children for Tomorrow, en la qual es pretén ajudar a joves víctimes de la violència, la persecució i les guerres, a fi de facilitar el seu accés a la rehabilitació físico-terapèutica.[13] El 1999 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports pels seus extraordinaris èxits esportius.

Grand Slams[modifica | modifica el codi]

Individual: 31 (22-9)[modifica | modifica el codi]

Campiona (22)[modifica | modifica el codi]

Medaller
Tennis
Jocs Olímpics
Competint per RFA RFA
Or Los Angeles 1984 Individual femení[14]
Or Seül 1988 Individual femení
Bronze Seül 1988 Dobles femenins
Competint per Alemanya Alemanya
Plata Barcelona 1992 Individual femení
Any Torneig Oponent Resultat
1987 Roland Garros EUA Martina Navrátilová 6−4, 4−6, 8−6
1988 Austràlia EUA Chris Evert 6−1, 7−6
1988 Roland Garros (2) BLR Natalia Zvereva 6−0, 6−0
1988 Wimbledon EUA Martina Navrátilová 5−7, 6−2, 6−1
1988 Estats Units ARG Gabriela Sabatini 6−3, 3−6, 6−1
1989 Austràlia (2) Txecoslovàquia Helena Suková 6−4, 6−4
1989 Wimbledon (2) EUA Martina Navrátilová 6−2, 6−7, 6−1
1989 Estats Units (2) EUA Martina Navrátilová 3−6, 7−5, 6−1
1990 Austràlia (3) EUA Mary Joe Fernández 6−3, 6−4
1991 Wimbledon (3) ARG Gabriela Sabatini 6−4, 3−6, 8−6
1992 Wimbledon (4) Sèrbia i Montenegro Monica Seles 6−2, 6−1
1993 Roland Garros (3) EUA Mary Joe Fernández 4−6, 6−2, 6−4
1993 Wimbledon (5) CZE Jana Novotná 7−6, 1−6, 6−4
1993 Estats Units (3) CZE Helena Suková 6−3, 6−3
1994 Austràlia (4) CAT Arantxa Sánchez Vicario 6−0, 6−2
1995 Roland Garros (4) CAT Arantxa Sánchez Vicario 7−5, 4−6, 6−0
1995 Wimbledon (6) CAT Arantxa Sánchez Vicario 4−6, 6−1, 7−5
1995 Estats Units (4) EUA Monica Seles 7−6, 0−6, 6−3
1996 Roland Garros (5) CAT Arantxa Sánchez Vicario 6−3, 6−7, 10−8
1996 Wimbledon (7) CAT Arantxa Sánchez Vicario 6−3, 7−5
1996 Estats Units (5) EUA Monica Seles 7−5, 6−4
1999 Roland Garros (6) Suïssa Martina Hingis 4−6, 7−5, 6−2

Finalista (9)[modifica | modifica el codi]

Any Torneig Oponent Resultat
1987 Wimbledon EUA Martina Navrátilová 5−7, 3−6
1987 Estats Units EUA Martina Navrátilová 6−7, 1−6
1989 Roland Garros CAT Arantxa Sánchez Vicario 6−7, 6−3, 5−7
1990 Roland Garros (2) Iugoslàvia Monica Seles 6−7, 4−6
1990 Estats Units (2) ARG Gabriela Sabatini 2−6, 6−7
1992 Roland Garros (3) Sèrbia i Montenegro Monica Seles 2−6, 6−3, 8−10
1993 Austràlia Sèrbia i Montenegro Monica Seles 6−4, 3−6, 2−6
1994 Estats Units (3) CAT Arantxa Sánchez Vicario 6−1, 6−7, 4−6
1999 Wimbledon (2) EUA Lindsay Davenport 4−6, 5−7

Dobles: 4 (1-3)[modifica | modifica el codi]

Campiona (1)[modifica | modifica el codi]

Any Torneig Parells Oponents Resultat
1988 Wimbledon ARG Gabriela Sabatini Letònia Larisa Savchenko Neiland
BLR Natasha Zvereva
6–3, 1–6, 12–10

Finalista (3)[modifica | modifica el codi]

Any Torneig Parells Oponents Resultat
1986 Roland Garros ARG Gabriela Sabatini EUA Martina Navrátilová
HUN Andrea Temesvári
6–1, 6–2
1987 Roland Garros (2) ARG Gabriela Sabatini EUA Martina Navrátilová
EUA Pam Shriver
6–2, 6–1
1989 Roland Garros (3) ARG Gabriela Sabatini Letònia Larisa Savchenko Neiland
BLR Natasha Zvereva
6–4, 6–4

Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Any Torneig Superfície Oponent Resultat
1r lloc 1984 Los Angeles Dura Iugoslàvia Sabina Goles 1–6, 6–3, 6–4
Or 1988 Seül Dura ARG Gabriela Sabatini 6–3, 6–3
Plata 1992 Barcelona Terra batuda USA Jennifer Capriati 6–3, 3–6, 4–6

El color vermell indica que Graf va guanyar el títol però com que el tennis era un esdeveniment en aquesta edició dels Jocs Olímpics, no va ser guardonada amb una medalla d'or.

Dobles[modifica | modifica el codi]

Any Torneig Superfície Parella Oponents Resultat
Bronze 1988 Seül Dura FRG Claudia Kohde-Kilsch Empat

En aquesta edició no es va disputar el partit pel tercer lloc i es van guardonar amb medalla de bronze les dues parelles semifinalistes.

Títols: 118 (107-11-0)[modifica | modifica el codi]

Individual (107)[modifica | modifica el codi]

Llegenda
Grand Slam (22)
WTA Tour Championship (5)
Or Olímpic
Tier I (16)
Tier II (29)
Tier III (9)
Tier IV (8)
VS (17)
Núm. Data Torneig Superfície Oponent Resultat
1. 13 d'abril de 1986 Family Circle Cup, Hilton Head, Carolina del Sud, EUA Terra batuda USA Chris Evert 6–4, 7–5
2. 20 d'abril de 1986 Sunkist WTA Championships, Amelia Island, Florida, EUA Terra batuda FRG Claudia Kohde-Kilsch 6–4, 5–7, 7–6(3)
3. 3 de maig de 1986 U.S. Women's Clay Court Championships, Indianapolis, EUA Terra batuda ARG Gabriela Sabatini 2–6, 7–6(5), 6–4
4. 3 de maig de 1986 German Open, Berlín, Alemanya Terra batuda USA Martina Navrátilová 6–2, 6–3
5. 24 d'agost de 1986 United Jersey Bank Classic, Mahwah, Nova Jersey, EUA Dura USA Molly Van Nostrand 7–5, 6–1
6. 14 de setembre de 1986 Toray Pan Pacific Open, Tòquio, Japó Moqueta BUL Manuela Maleeva-Fragniere 6–4, 6–2
7. October 12, 1986 European Indoors, Zuric, Suïssa Moqueta Txecoslovàquia Helena Suková 4–6, 6–2, 6–4
8. 26 d'octubre de 1986 Pretty Polly, Brighton, Regne Unit Moqueta SWE Catarina Lindqvist 6–3, 6–3
9. 26 de febrer de 1987 Virginia Slims of Florida, Boca Raton, Florida, EUA Dura Txecoslovàquia Helena Suková 6–2, 6–3
10. 8 de març de 1987 Lipton International Players Championships, Key Biscayne, Florida, EUA Dura USA Chris Evert 6–1, 6–2
11. 13 d'abril de 1987 Family Circle Cup (2) Terra batuda Suïssa Manuela Maleeva-Fragniere 6–2, 4–6, 6–3
12. 19 d'abril de 1987 Bausch & Lomb Championships (2) Terra batuda Txecoslovàquia Hana Mandlikova 6–3, 6–4
13. 10 de maig de 1987 Masters de Roma, Roma, Itàlia Terra batuda ARG Gabriela Sabatini 7–5, 4–6, 6–0
14. 17 de maig de 1987 German Open (2) Terra batuda FRG Claudia Kohde-Kilsch 6–2, 6–3
15. 6 de juny de 1987 Roland Garros, París, França Terra batuda USA Martina Navrátilová 6–4, 4–6, 8–6
16. 16 d'agost de 1987 Virginia Slims of Los Angeles Dura USA Chris Evert 6–3, 6–4
17. 27 de setembre de 1987 Citizen Cup, Hamburg, Alemanya Terra batuda FRG Isabel Cueto 6–2, 6–2
18. 1 de novembre de 1987 European Indoors (2) Moqueta Txecoslovàquia Hana Mandlikova 6–2, 6–2
19. 22 de novembre de 1987 Virginia Slims Championships, Nova York, EUA Moqueta ARG Gabriela Sabatini 4–6, 6–4, 6–0, 6–4
20. 24 de gener de 1988 Open d'Austràlia, Melbourne, Austràlia Dura USA Chris Evert 6–1, 7–6(3)
21. 6 de març de 1988 U.S. Hardcourt Championships, San Antonio (Texas), EUA Dura BUL Katerina Maleeva 6–4, 6–1
22. 27 de març de 1988 Lipton International Players Championships (2) Dura USA Chris Evert 6–4, 6–4
23. 15 de maig de 1988 Lufthansa Cup - German Open (3) Terra batuda Txecoslovàquia Helena Suková 6–3, 6–2
24. 5 de juny de 1988 Roland Garros (2) Terra batuda URSS Natasha Zvereva 6–0, 6–0
25. 3 de juliol de 1988 Wimbledon, Londres, Regne Unit Gespa USA Martina Navrátilová 5–7, 6–2, 6–1
26. 31 de juliol de 1988 Citizen Cup (2) Terra batuda BUL Katerina Maleeva 6–4, 6–2
27. 28 d'agost de 1988 United Jersey Bank Classic (2) Dura FRA Nathalie Tauziat 6–0, 6–1
28. 11 de setembre de 1988 US Open, Nova York, EUA Dura ARG Gabriela Sabatini 6–3, 3–6, 6–1
29. 2 d'octubre de 1988 Jocs Olímpics, Seül, Corea del Sud Dura ARG Gabriela Sabatini 6–3, 6–3
30. 30 d'octubre de 1988 Midland Bank Championships, Brighton, Regne Unit Moqueta Suïssa Manuela Maleeva-Fragniere 6–2, 6–0
31. 29 de gener de 1989 Open d'Austràlia (2) Dura Txecoslovàquia Helena Suková 6–4, 6–4
32. 19 de febrer de 1989 Virginia Slims of Washington, Washington DC, EUA Moqueta USA Zina Garrison 6–1, 7–5
33. 5 de març de 1989 U.S. Hardcourt Championships (2) Dura USA Ann Henricksson 6–1, 6–4
34. 19 de març de 1989 Virginia Slims of Florida (2) Dura USA Chris Evert 4–6, 6–2, 6–3
35. 9 d'abril de 1989 Family Circle Cup (3) Terra batuda URSS Natasha Zvereva 6–1, 6–1
36. 7 de maig de 1989 Citizen Cup (3) Terra batuda Txecoslovàquia Jana Novotná No presentada
37. 21 de maig de 1989 Lufthansa Cup - German Open (4) Terra batuda ARG Gabriela Sabatini 6–3, 6–1
38. 9 de juliol de 1989 Wimbledon (2) Gespa USA Martina Navrátilová 6–2, 6–7(1), 6–1
39. 6 d'agost de 1989 Great American Bank Classic, San Diego, EUA Dura USA Zina Garrison 6–4, 7–5
40. 20 d'agost de 1989 United Jersey Bank Classic (3) Dura HUN Andrea Temesvári 7–5, 6–2
41. 10 de setembre de 1989 US Open (2) Dura USA Martina Navrátilová 3–6, 7–5, 6–1
42. 22 d'octubre de 1989 BMW European Indoors (3) Moqueta Txecoslovàquia Jana Novotná 6–1, 7–6(6)
43. 29 d'octubre de 1989 Midland Bank Championships (2) Moqueta Iugoslàvia Monica Seles 7–5, 6–4
44. 19 de novembre de 1989 Virginia Slims Championships (2) Moqueta USA Martina Navrátilová 6–4, 7–5, 2–6, 6–2
45. 28 de gener de 1990 Open d'Austràlia (3) Dura USA Mary Joe Fernandez 6–3, 6–4
46. 4 de febrer de 1990 Toray Pan Pacific Open (2) Moqueta CAT Arantxa Sánchez Vicario 6–1, 6–2
47. 15 d'abril de 1990 Bausch & Lomb Championships (3) Terra batuda CAT Arantxa Sánchez Vicario 6–1, 6–0
48. 6 de maig de 1990 Citizen Cup (4) Terra batuda CAT Arantxa Sánchez Vicario 5–7, 6–0, 6–1
49. 5 d'agost de 1990 Canadian Open, Montreal, Canadà Dura BUL Katerina Maleeva 6–1, 6–7(6), 6–3
50. 12 d'agost de 1990 Great American Bank Classic (2) Dura Suïssa Manuela Maleeva-Fragniere 6–3, 6–2
51. 30 de setembre de 1990 Volkswagen-Damen-Grand Prix, Leipzig, Alemanya Moqueta CAT Arantxa Sánchez Vicario 6–1, 6–1
52. 14 d'octubre d 1990 BMW European Indoors (4) Moqueta ARG Gabriela Sabatini 6–3, 6–2
53. 28 d'octubre de 1990 Midland Bank Championships (3) Moqueta Txecoslovàquia Helena Suková 7–5, 6–3
54. 11 de novembre de 1990 Virginia Slims of New England, Worcester, Massachusetts, EUA Moqueta ARG Gabriela Sabatini 7–6(5) 6–3
55. 31 de març de 1991 U.S. Hardcourt Championships (3) Dura Iugoslàvia Monica Seles 6–4, 6–3
56. 5 de maig de 1991 Citizen Cup (5) Terra batuda Iugoslàvia Monica Seles 7–5, 6–7(4), 6–3
57. 19 de maig de 1991 Lufthansa Cup - German Open (5) Terra batuda CAT Arantxa Sánchez Vicario 6–3, 4–6, 7–6(6)
58. 7 de juliol de 1991 Wimbledon (3) Gespa ARG Gabriela Sabatini 6–4, 3–6, 8–6
59. 6 d'octubre de 1991 Volkswagen-Damen-Grand Prix (2) Moqueta Txecoslovàquia Jana Novotná 6–3, 6–3
60. 13 d'octubre de 1991 BMW European Indoors (5) Moqueta FRA Nathalie Tauziat 6–4, 6–4
61. 27 d'octubre de 1991 Midland Bank Championships (4) Moqueta USA Zina Garrison 5–7, 6–4, 6–1
62. 8 de març de 1992 Virginia Slims of Florida (3) Dura Aragó Conchita Martínez 3–6, 6–2, 6–0
63. 3 de maig de 1992 Citizen Cup (6) Terra batuda CAT Arantxa Sánchez Vicario 7–6(5), 6–2
64. 17 de maig de 1992 Lufthansa Cup - German Open (6) Terra batuda CAT Arantxa Sánchez Vicario 4–6, 7–5, 6–2
65. 5 de juliol de 1992 Wimbledon (4) Gespa FR Yugoslavia Monica Seles 6–2, 6–1
66. 4 d'octubre de 1992 Volkswagen-Damen-Grand Prix (3) Moqueta Txecoslovàquia Jana Novotná 6–3, 1–6, 6–4
67. 11 d'octubre de 1992 European Indoors (6) Moqueta USA Martina Navrátilová 2–6, 7–5, 7–5
68. 25 d'octubre de 1992 Midland Bank Championships (5) Moqueta Txecoslovàquia Jana Novotná 4–6, 6–4, 7–6(3)
69. 15 de novembre de 1992 Advanta Championships Philadelphia, Filadèlfia, EUA Moqueta CAT Arantxa Sánchez Vicario 6–3, 3–6, 6–1
70. 7 de març de 1993 Virginia Slims of Florida (4) Dura CAT Arantxa Sánchez Vicario 6–4, 6–3
71. 4 d'abril de 1993 Family Circle Cup (4) Terra batuda CAT Arantxa Sánchez Vicario 7–6(8), 6–1
72. 16 de maig de 1993 German Open (7) Terra batuda ARG Gabriela Sabatini 7–6(3), 2–6, 6–4
73. 6 de juny de 1993 Roland Garros (3) Terra batuda USA Mary Joe Fernandez 4–6, 6–2, 6–4
74. 4 de juliol de 1993 Wimbledon (5) Gespa CZE Jana Novotná 7–6(6), 1–6, 6–4
75. 8 d'agost de 1993 Mazda Tennis Classic (3) Dura CAT Arantxa Sánchez Vicario 6–4, 4–6, 6–1
76. 22 d'agost de 1993 Canadian Open (2) Dura USA Jennifer Capriati 6–1, 0–6, 6–3
77. 22 de setembre 1993 US Open (3) Dura CZE Helena Suková 6–3, 6–3
78. 3 d'octubre de 1993 Volkswagen-Card Cup (4) Moqueta CZE Jana Novotná 6–2, 6–0
79. 21 de novembre de 1993 Virginia Slims Championships (3) Moqueta CAT Arantxa Sánchez Vicario 6–1, 6–4, 3–6, 6–1
80. 30 de gener de 1994 Open d'Austràlia (4) Dura CAT Arantxa Sánchez Vicario 6–0, 6–2
81. 6 de febrer de 1994 Toray Pan Pacific Open (3) Moqueta USA Martina Navrátilová 6–2, 6–4
82. 27 de febrer de 1994 Evert Cup, Indian Wells, Califòrnia, EUA Dura RSA Amanda Coetzer 6–0, 6–4
83. 6 de març de 1994 Virginia Slims of Florida (5) Dura CAT Arantxa Sánchez Vicario 6–3, 7–5
84. 20 de març de 1994 Lipton International Players Championships (3) Dura BLR Natasha Zvereva 4–6, 6–1, 6–2
85. 15 de maig de 1994 German Open (8) Terra batuda NED Brenda Schultz-McCarthy 7–6(3), 6–4
86. 7 d'agost de 1994 Toshiba Tennis Classic (4) Dura CAT Arantxa Sánchez Vicario 6–2, 6–1
87. 19 de febrer de 1995 Open Gaz de France, París Moqueta FRA Mary Pierce 6–2, 6–2
88. 12 de març de 1995 Virginia Slims of Florida (6) Dura Aragó Conchita Martínez 6–2, 6–4
89. 26 de març de 1995 Lipton International Players Championships (4) Dura JPN Kimiko Date 6–1, 6–4
90. 16 d'abril de 1995 Gallery Furniture Championship, Houston, Texas, EUA Terra batuda SWE Asa Carlsson 6–1, 6–1
91. 11 de juny de 1995 Roland Garros (4) Terra batuda CAT Arantxa Sánchez Vicario 7–5, 4–6, 6–0
92. 9 de juliol de 1995 Wimbledon (6) Gespa CAT Arantxa Sánchez Vicario 4–6, 6–1, 7–5
93. 10 de setembre de 1995 US Open (4) Dura USA Monica Seles 7–6(6), 0–6, 6–3
94. 12 de novembre de 1995 Advanta Championships Philadelphia (2) Moqueta USA Lori McNeil 6–1, 4–6, 6–3
95. 19 de novembre de 1995 Virginia Slims Championships (4) Moqueta GER Anke Huber 6–1, 2–6, 6–1, 4–6, 6–3
96. 17 de març de 1996 Evert Cup (2) Dura Aragó Conchita Martínez 7–6(5), 7–6(5)
97. 31 de març de 1996 Lipton International Players Championships (5) Dura USA Chanda Rubin 6–1, 6–3
98. 19 de maig de 1996 German Open (9) Terra batuda SVK Karina Habšudová 4–6, 6–2, 7–5
99. 8 de juny de 1996 Roland Garros (5) Terra batuda CAT Arantxa Sánchez Vicario 6–3, 6–7(4), 10–8
100. 7 de juliol de 1996 Wimbledon (7) Herba CAT Arantxa Sánchez Vicario 6–3, 7–5
101. 8 de setembre de 1996 US Open (5) Dura USA Monica Seles 7–5, 6–4
102. 17 de novembre de 1996 Virginia Slims Championships (5) Moqueta Suïssa Martina Hingis 6–3, 4–6, 6–0, 4–6, 6–0
103. 25 de maig de 1997 Internationaux de Strasbourg, Estrasburg, França Terra batuda CRO Mirjana Lučić 6–2, 7–5
104. 30 d'agost de 1998 Pilot Pen International, New Haven, Connecticut, EUA (2) Dura CZE Jana Novotná 6–4, 6–1
105. 8 de novembre de 1998 Sparkassen Cup (5) Moqueta FRA Nathalie Tauziat 6–3, 6–4
106. 15 de novembre de 1998 Advanta Championships Philadelphia (3) Moqueta USA Lindsay Davenport 4–6, 6–3, 6–4
107. 5 de juny de 1999 Roland Garros (6) Terra batuda Suïssa Martina Hingis 4–6, 7–5, 6–2

Finalista (31)[modifica | modifica el codi]

Dobles (11)[modifica | modifica el codi]

Llegenda
Grand Slam (1)
WTA Tour Championship (0)
Tier I (1)
Tier II (2)
Tier III (0)
Tier IV (1)
VS (6)
Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Resultat
1. 28 d'abril de 1986 U.S. Clay Court Championships, Indianapolis, EUA Terra batuda ARG Gabriela Sabatini USA Gigi Fernández
USA Robin White
6–2, 6–0
2. 12 de maig de 1986 German Open, Berlín, Alemanya Terra batuda Txecoslovàquia Helena Suková USA Martina Navrátilová
HUN Andrea Temesvári
7–5, 6–2
3. 14 de setembre de 1986 Toray Pan Pacific Open, Tòquio, Japó Moqueta FRG Bettina Bunge BUL Katerina Maleeva
BUL Manuela Maleeva
6–1, 6–7(4), 6–2
4. 6 d'octubre de 1986 Zurich Open, Suïssa Moqueta ARG Gabriela Sabatini USA Lori McNeil
USA Alycia Moulton
1–6, 6–4, 6–4
5. 20 d'octubre de 1986 Brighton International, Brighton, Regne Unit Moqueta Txecoslovàquia Helena Suková DEN Tine Scheuer-Larsen
FRA Catherine Tanvier
6–4, 6–4
6. 13 d'abril de 1987 Bausch & Lomb Championships, Amelia Island, EUA Terra batuda ARG Gabriela Sabatini Txecoslovàquia Hana Mandlikova
AUS Wendy Turnbull
3–6, 6–3, 7–5
7. 13 de març de 1988 Masters de Miami, Miami, EUA Dura ARG Gabriela Sabatini USA Gigi Fernández
USA Zina Garrison
7–6(6), 6–3
8. 20 de juny de 1988 Wimbledon, Regne Unit Gespa ARG Gabriela Sabatini URSS Larisa Savchenko Neiland
URSS Natasha Zvereva
6–3, 1–6, 12–10
9. 14 d'agost de 1989 WTA New Jersey, Mahwah, EUA Dura USA Pam Shriver USA Louise Allen
Perú Laura Gildemeister
6–2, 6–4
10. 27 d'abril de 1992 Masters d'Hamburg, Hamburg, Alemanya Terra batuda AUS Rennae Stubbs NED Manon Bollegraf
CAT Arantxa Sánchez Vicario
4–6, 6–3, 6–4
11. 26 d'abril de 1993 Masters d'Hamburg Terra batuda AUS Rennae Stubbs Letònia Larisa Savchenko Neiland
CZE Jana Novotná
6–4, 7–6(5)

Finalista (7)[modifica | modifica el codi]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Torneig 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Títols G−P
Open d'Austràlia 1R 3R A NC A G G G QF A F G A A 4R A QF 4 / 10 47–6
Roland Garros 2R 3R 4R QF G G F F SF F G SF G G QF A G 6 / 16 87–10
Wimbledon Q 4R 4R A F G G SF G G G 1R G G A 3R F 7 / 15 75–8
US Open LQ 1R SF SF F G G F SF QF G F G G A 4R A 5 / 15 73–10
WTA Tour Championships A A A F G SF G SF QF 1R G QF G G A SF A 5 / 12 31–7
Jocs Olímpics NC G No celebrat G No celebrat F No celebrat A No celebrat 2 / 3 15–1
Llegenda: G: Guanyadora F: Finalista SF: Semifinalista QF: Quarts de final Q: Qualificació A: Absent RR: Round Robin NC: No celebrat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Finn, Robin. «Graf Is Best, Right? Just Don't Ask Her» (en anglès). The New York Times, 18/08/1999. [Consulta: 19/03/2010].
  2. «Tennis Players of the Century» (en anglès). AugustaSports.com, 12/12/1999. [Consulta: 19/03/2010].
  3. Athletes: Steffi Graf Olympic.org
  4. Herman, Robin. «Graf Shuts Out Zvereva to Gain French Open Title» (en anglès). The New York Times, 05/06/1988. [Consulta: 22/03/2010].
  5. Protzman, Ferdinand. «Graf's Toughest Foe: the Press» (en anglès). The New York Times, 13/07/1990. [Consulta: 25/03/2010].
  6. «Fed Cup 1992 - Final - Alemanya vs. Espanya». Fed Cup.
  7. Finn, Robin. «Injuries Force Sampras and Graf to Skip Games» (en anglès). The New York Times, 17/07/1996. [Consulta: 30/03/2010].
  8. «Graf edges Hingis, captures sixth and 'last' French title» (en anglès). Sports Illustrated, 16/08/1999. [Consulta: 03/04/2010].
  9. Harris, Nick. «Wimbledon 99 - Magic mixture of McEnroe and Graf» (en anglès). The Independent, 26/06/1999. [Consulta: 03/04/2010].
  10. «Steffi Graf announces retirement» (en anglès). [Consulta: 03/04/2010].
  11. Harwitt, Sandra. «From court ruler to cuddly mother, Graf all about grace» (en anglès). ESPN, 08/05/2008. [Consulta: 03/04/2010].
  12. Knolle, Sharon. «Andre Agassi and Steffi Graf Wed» (en anglès). ABC, 23/10/2001. [Consulta: 03/04/2010].
  13. 13,0 13,1 Steffi Graf WTA Bio (en anglès)
  14. Aquesta medalla d'or no té caràcter oficial, al considerar-se el tennis un esport de demostració en aquests Jocs Olímpics.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]