Steffi Graf

Steffi Graff
Steffi Graf (2008)
Nom real	Stefanie Maria Graf
País	Alemanya
Residència	Las Vegas (EUA)
Naixença	14 de juny de 1969 (1969-06-14) Mannheim (Alemanya Occidental)
Alçada	1,75 m
Pes	64 kg
Professional	1982
Retirat	13 d'agost de 1999
Joc	Dretana (revés a una mà)
Diners guanyats	US$ 21.891.306 (4a de la història)
Hall of Fame	2004 (Pàgina membre)
Web oficial	Steffi-Graf.net
Individual
Rècord partits	900–115
Títols	107 (3a de la història)
Millor rànquing	1 (17 d'agost de 1987)
Grand Slams
Open d'Austràlia	G (1988, 1989, 1990, 1994)
Roland Garros	G (1987, 1988, 1993, 1995, 1996, 1999)
Wimbledon	G (1988, 1989, 1991, 1992, 1993, 1995, 1996)
US Open	G (1988, 1989, 1993, 1995, 1996)
Altres torneigs
Copa Masters	G (1987, 1989, 1993, 1995, 1996)
Jocs Olímpics	Or (1984 demostració) Or (1988)
Dobles
Rècord partits	173–72
Títols	11
Millor rànquing	5 (21 de novembre de 1988)
Altres torneigs
Jocs Olímpics	Bronze (1988)
Perfil a WTA

Stefanie Maria "Steffie" Graf (Mannheim, Alemanya Occidental, 14 de juny de 1969) és una tennista professional alemanya retirada, considerada una de les millors jugadores de la història i antiga número 1 del rànquing WTA.

Va guanyar 22 títols de Grand Slam, la segona de tota la història del tennis en categoria femenina darrera Margaret Court (24), i la millor des de la instauració de l'Era Open. Actualment és l'única tennista que ha guanyat en quatre ocasions els quatre Grand Slams i també és l'única (homes i dones) en aconseguir un Golden Slam, va guanyar els quatre Grand Slams i la medalla d'or als Jocs Olímpics de Seül disputats en un mateix any (1988). També va disputar un total de 29 finals de Grand Slam, tretze d'elles consecutives entre el 1987 i el 1990. Cal afegir un títol de dobles i tres finals més de dobles.

Graf estigué en la primera posició del rànquing mundial durant 377 setmanes consecutives, la ratxa més llarga de la història de l'Era Open, i també manté el rècord de nombre d'ocasions com a número 1 a final d'any, amb vuit. Va aconseguir un total de 107 títols individuals, situant-se en tercera posició de la llista per darrera de Martina Navratilova (167) i Chris Evert (154).

La principal característica del seu estil de joc fou la gran versatilitat en totes les superfícies de joc. Està considerada una de les millors tennistes de la història i moltes de les seves rivals afirmen que és la millor. Diversos periodistes especialitzats van nomenar-la la millor tennista del segle XX.

Es va retirar l'any 1999 quan encara estava en tercera posició del rànquing mundial. Posteriorment es va casar amb el tennista estatunidenc, i també ex-número 1 del món, Andre Agassi, a l'octubre de 2001. Es va traslladar a la seva residència de Las Vegas i van tenir dos fills, Jaden i Jaz Elle.

Carrera

Inicis

Steffi Graf començà a jugar al tennis a l'edat de 4 anys per iniciativa del seu pare Peter Graf. Després de guanyar les copes "Junior" d'Alemanya i Europa amb regularitat, va debutar com a professional el 18 d'octubre de 1982 a Suttgart, perdent l'endemà contra Tracy Austin (4-6, 0-6). Durant els primers anys no va aconseguir resultats destacables a excepció de guanyar el torneig dels Jocs Olímpics de Los Angeles. Aquest esdeveniment representava la tornada del tennis al programa olímpic i era de demostració, de manera que no fou recompensada amb la medalla d'or oficial. Graf fou la participant més jove, amb 15 anys, i va representar a Alemanya Occidental. El seu pare controlava estretament la seva agenda per limitar els seus partits i no cremar-se físicament. Per exemple, el 1985 només va disputar deu torneigs declinants nombroses invitacions per dedicar-se a millorar el seu joc. Poc a poc va agafar més consistència en el seu joc preparant-se per assaltar el domini del circuit femení que es disputaven Martina Navratilova i Chris Evert.

No aconseguiria el seu primer títol fins el 13 d'abril de 1986, vencent Chris Evert en la Family Circle Cup. Fou la primera vegada que va vèncer a Evert i a partir d'aquí ja no va perdre cap partit contra ella. La seva confirmació fou espectacular guanyant els tres torneigs següents d'Amelia Island, Charleston i Berlín, culminant amb la victòria davant Navratilova en la final. Al Roland Garros va entrar com a tercera cap de sèrie però va perdre a quarts víctima d'un virus. Aquell any va guanyar un total de vuit torneigs i va ser finalista en el torneig de final de temporada, Virginia Slims Championships davant Navratilova.

L'any 1987 va trencar definitivament amb l'hegemonia d'Everts i Navratilova amb un inici d'any fulgurant. Sis torneigs guanyats en la primera meitat de l'any fins arribar al primer títol de Grand Slam al Roland Garros davant Navratilova. Tanmateix, la tennista estatunidenca la va derrotar en les finals de Wimbledon i US Open, ambdues en dos sets. Graf va esdevenir la tennista número 1 del circuit el 17 d'agost de 1987. Les dues victòries de Grand Slams de Navratilova van provocar que la primera posició del rànquing a final d'any s'hagués de decidir en el Virginia Slam Championships, però l'estatunidenca va perdre davant Gabriela Sabatini a quarts de final i Graf va aconseguir el títol davant l'argentina. El rendiment de Graf fou espectacular durant tot l'any amb 11 títols i un rècord de 74 victòries i només dues derrotes en les finals de Wimbledon i el US Open. Un cop consolidat el seu tron en el rànquing femení mundial, Graf es va mantenir en aquesta posició durant un total de 186 setmanes fins el 10 de març de 1991.

Golden Slam (1988)

L'any 1988 va continuar de forma espectacular amb la primera victòria a l'Open d'Austràlia, on no va concedir cap set i només va perdre 29 jocs en tot el torneig. Seguidament va perdre dos cops davant Sabatini i va tornar a guanyar a Amelia Island, San Antonio, Miami i Berlín. També va defensar el seu títol de Roland Garros vencent a Natasha Zvereva per un doble 6−0 en només 32 minuts. Posteriorment va aconseguir el seu primer títol de Wimbledon guanyant a Navratilova, que defensava sis títols consecutius, en tres sets. Al final de l'estiu, va aconseguir també el seu primer US Open davant Sabatini. La conseqüència d'això fou que va guanyar el Títol del Grand Slam, és a dir, els quatre torneigs de Grand Slam en la mateixa temporada, fita que només havien aconseguit anteriorment Maureen Connolly Brinker (1953) i Margaret Court (1970). La fita més important, però, va arribar en vèncer a Sabatini per un doble 6−3 en la final de l'esdeveniment de tennis en els Jocs Olímpics de Seül. Amb aquest títol va esdevenir la primera tennista, i de moment l'única, que va guanyar els quatre títols de Grand Slam i la medalla d'or en uns Jocs Olímpics en un mateix any, fita que els mitjans de comunicació van anomenar Golden Slam.

En el 1988 també va guanyar el seu únic títol de dobles de Grand Slam amb la victòria a Wimbledon juntament amb Gabriela Sabatini. Als Jocs Olímpics no va aconseguir el títol però si la medalla de bronze amb la seva compatriota Claudia Kohde-Kilsch. En el Virginia Slims Championships que tancava la temporada, fou eliminada per Pam Shriver en la seva tercera derrota de l'any. Amb tots els èxits aconseguits durant l'any, fou nomenada BBC Overseas Sports Personality of the Year l'any 1988.

Nous reptes (1989-92)

L'any 1989 començava amb l'especulació si Graf seria capaç de tornar a repetir la gesta i molts periodistes i ex-tennistes consideraven que segurament ho tornaria a repetir. Graf va continuar amb el seu gran nivell de forma i va guanyar novament l'Open d'Austràlia davant Helena Suková. El seu domini en el circuit fou tan aclaparador que va guanyar sis torneigs més durant el primer terç de l'any exceptuant una única derrota davant Sabatini en la final d'Amelia Island. Tanmateix, la seva ratxa de victòries en Grand Slam es va tallar al Roland Garros quan es va trobar una jove tennista de disset anys anomenada Arantxa Sánchez Vicario en la final que la va vèncer en tres sets. Graf es va refer ràpidament defensant el títol a Wimbledon vencent a Monica Seles, Sánchez Vicario, Evert i Navratilova en el camí. Seguidament va guanyar dos torneigs més a l'estiu i va tornar a defensar el títol del US Open davant Navratilova. Tot i no aconseguir el títol de Grand Slam, Graf va tancar l'any amb tres torneigs Grand Slam, el Virginia Slims Championships, un total de 14 títols, un rècord de 86-2 en els partits disputats i només va perdre 12 sets durant tot l'any.

El 1990 va començar igual que l'any anterior amb el tercer títol consecutiu a Austràlia, amb vuit victòries en els darrers nou Grand Slams disputats. Després de la derrota en el Roland Garros davant Sánchez Vicario, Graf va encadenar una ratxa de 66 victòries fins perdre amb Seles en la final de Berlín, aconseguint així la segona ratxa de victòries més llarga de la història WTA darrera les 74 de Navratilova. Durant el transcurs d'aquest torneig, el diari alemany Bild va filtrar un possible escàndol que involucrava el seu pare. Les pressions sobre la tennista anaren creixent i en una roda de premsa durant el desenvolupament del torneig de Wimbledon, Graf trencà a plorar davant les contínues preguntes dels periodistes sobre aquest tema. Això va afectar el seu rendiment en les pistes perdent en la final de Roland Garros davant Seles, en la semifinal a Wimbledon davant Garrison i en la final del US Open contra Sabatini. Malgrat aconseguir només un títol de Grand Slam, Graf va guanyar deu títols durant el 1990 i es va mantenir en la primera posició del rànquing mundial.

Diferents lesions i problemes personals van afectar el seu rendiment durant tot l'any 1992. Aprofitant l'ocasió, Seles es va convertir en la nova dominadora del circuit femení guanyant els Grand Slams d'Austràlia, Roland Garros i US Open. Això va provocar que s'acabés la ratxa de 186 setmanes consecutives en la primera posició del rànquing femení. Graf va perdre a quarts de final de l'Open d'Austràlia davant Jana Novotná, la primera vegada que no arribava a semifinals d'un Grand Slam des de 1986. Al Roland Garros va patir una de les derrotes més doloroses de la seva carrera després de perdre amb Sánchez Vicario, on només va guanyar dos jocs. No obstant, es va refer reconquerint el títol de Wimbledon davant Sabatini i momentàniament el número u del rànquing. Navratilova aconseguí derrotar-la per fi després de quatre anys, a derrota a semifinals del US Open, fet que provocà que Seles la desbanqués de nou en el rànquing. Posteriorment va perdre novament en la Copa Masters femenina. Graf va tancar l'any amb set títols i aconseguint la victòria número 500 de la seva carrera, però també va perdre el número u del rànquing i va trencar definitivament amb el seu entrenador de molt temps Pavel Složil.

Una xarampió va provocar que Graf no pogués diputar els primers torneigs de l'any 1992 i es va perdre l'Open d'Austràlia. Va tornar al circuit sense estar en el millor estat de forma i només va guanyar un torneig durant el primer terç de l'any. En el Roland Garros va guanyar Sánchez Vicario a semifinals però va perdre davant Seles amb 10-8 al tercer set. Les dues tennistes es van troba novament a la final de Wimbledon però Graf es va venjar en dos sets. Seles va disputar el partit amb gairebé total silenci per les contínues crítiques sobre els seus crits quan copejava la pilota. Graf també va guanyar tots els partits que va disputar en la Copa Federació i Alemanya va guanyar a Espanya en la final. A l'estiu va representar Alemanya en els Jocs Olímpics de Barcelona, però va perdre en la final davant Jennifer Capriati aconseguint així la medalla d'argent. Fins a final d'any va aconseguir quatre títols indoor més però va perdre amb Sánchez Vicario als quarts de final del US Open i a primera ronda del Virginia Slims Championships davant Lori McNeil.

Segon període de domini (1993-96)

Monica Seles va guanyar a Graf en la final de l'Open d'Austràlia del 1993. Aquest nou gran duel per dominar el circuit femení es va trencar sobtadament quan un malalt mental va apunyalar a l'esquena a Seles mentre disputava el partit de quarts de final d'Hamburg davant Magdalena Maleeva el 30 d'abril de 1993. Inicialment es va pensar en un acte relacionat amb el conflicte bèl·lic que afectava Iugoslàvia, país natal de Seles, però l'autor, Günter Parche, va confessar que era admirador de Graf i que ho havia fet per ajudar-la a recuperar el número u del rànquing. Aquest fet va tenir gran repercussió entre els esportistes que es van tornar més cautes amb els seus admiradors i tots els organitzadors d'esdeveniments esportius van haver de re-examinar les seves mesures de seguretat. Per la seva part, Seles va estar 27 mesos fora del circuit recuperant-se de les ferides i de les seqüeles psicològiques, però mai va tornar a estar al mateix nivell de joc. Amb l'absència de la seva gran rival, Graf va guanyar els tres Grand Slams restants de l'any i va recuperar el tron després de 22 mesos. En el Roland Garros va guanyar a Mary Joe Fernandez, a Jana Novotná a Wimbledon i a Helena Suková al US Open. Tanmateix, el camí no va ser tan fàcil i li va costar començar a guanyar els primers títols de l'any. Després de guanyar nou torneigs durant l'any, va aconseguir el Virginia Slims Championships vencent a Sánchez Vicario.

El 1994 va començar formidablement amb el títol de Austràlia vencent a Sánchez Vicario i concedint-li només dos jocs. Seguidament va guanyar els quatre torneigs següents fàcilment, ja que va perdre el seu primer set de l'any després de guanyar-ne 54 consecutivament. La primera derrota es va produir en la final d'Hamburg davant Sánchez Vicario després de 36 victòries consecutives. Quan tot indicava que tornaria a aconseguir el Títol de Grand Slam, Graf va perdre davant Mary Pierce a semifinals de Roland Garros i seguidament va perdre en primera ronda a Wimbledon davant Lori McNeil, fet que no succeïa en deu anys. Durant l'estiu va tornar a patir greus dolors a l'esquena i per tal de poder disputar el US Open, abans de cada partit feia un tractament de dues hores i vestia una faixa durant el partit. No obstant, això no va servir de gaire perquè els dolors era cada vegada més intensos i finalment va decidir descansar durant dos mesos per tornar a jugar al Virginia Slims Championships, on va perdre davant Pierce a quarts de final.

Les lesions van evitar que jugués l'Open d'Austràlia i va tornar al circuit per disputar i guanyar el Roland Garros i Wimbledon, ambdós davant Sánchez Vicario. Al US Open va coincidir de nou amb Seles en la final, el primer torneig que disputava després de l'atac sofert el 1993, i la va vèncer en tres sets. Finalment també va guanyar el WTA Tour Championships davant Anke Huber amb un total de nou títols. En la parcel·la personal, Graf fou acusada per les autoritats alemanyes d'evadir el pagament d'impostos en els primers anys de la seva carrera. En la seva defensa, va al·legar que a l'inici, el seu pare Peter era el seu representant financer i ell és qui controlava la seva economia. El seu pare fou condemnat a passar 45 mesos a la presó, però fou alliberat després de realitzar serveis socials durant 25 mesos. Els fiscals van tancar el cas quan van acordar amb Graf el pagament d'una multa de 1,3 milions de marcs al govern alemany.

L'any 1996 fou una repetició de l'anterior, on les lesions van provocar que no pogués jugar a Austràlia, posteriorment va defensar els tres títols de Grand Slam repetint contrincant en les finals, i també va guanyar WTA Tour Championships davant Martina Hingis. Malauradament, no va poder participar en els Jocs Olímpics d'Atlanta a causa d'una lesió al genoll dret.

Darrers anys (1997-99)

Durant els darrers anys de la seva carrera tennística, Graf va patir nombroses lesions i recaigudes, especialment en els genolls i l'esquena. L'any 1997 es va perdre la majoria del circuit i també el primer lloc del rànquing a mans de Hingis. Deu anys després d'aconseguir el primer títol de Grand Slam, era la primera temporada en la qual no n'aconseguia guanyar cap. El 1997 només va poder guanyar un títol, i després de perdre's la primera meitat del circuit de la temporada 1998, va guanyar-ne tres de menors superant a les tennistes més importants.

El 1999 va disputar la primera final de Grand Slam en tres anys i va aconseguir una victòria memorable al Roland Garros en el que seria el seu últim títol. Addicionalment va esdevenir la primera tennista en vèncer a les tres primeres del rànquing mundial en un mateix torneig de Grand Slam, Lindsay Davenport a quarts de final, Seles a semifinals i Hingis en la final. Després de disputar la final, Graf va assegurar que aquesta seria la seva darrera participació en el torneig, acabant així amb els rumors sobre la seva retirada. A Wimbledon va disputar la seva darrera final perdent davant Davenport. En aquesta ocasió també va disputar el doble mixt fent parella amb John McEnroe, però van declinar jugar la semifinal per tal de no perjudicar més el seu genoll i poder disputar el seu accés a la final individual.

El 13 d'agost va anunciar la seva retirada definitiva del circuit femení professional mentre ostentava la tercera posició del rànquing mundial femení. En les declaracions que va realitzar va assegurar que havia aconseguit tot el que s'havia proposat en el tennis i que sentia que no s'havia deixat res per assolir.

Vida personal

En els anys 1990 va mantenir una llarga relació amb el pilot de cotxes Michael Bartels.

El 22 d'octubre de 2001 es va casar amb Andre Agassi, que també havia estat número 1 del circuit masculí. Quatre dies després va donar a llum, sis setmanes prematurament, el seu fill Jaden Gil. El 3 d'octubre de 2003 va néixer la seva segona filla, Jaz Elle.

El 1991, la ciutat alemanya de Leipzig li va dedicar l'escola de tennis amb el nom de Steffi Graf Youth Tennis Center. També és fundadora i directora de la Fundació Children for Tomorrow, en la qual es pretén ajudar a joves víctimes de la violència, la persecució i les guerres, a fi de facilitar el seu accés a la rehabilitació físico-terapèutica. El 1999 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports pels seus extraordinaris èxits esportius.

Grand Slams

Individual: 31 (22-9)

Campiona (22)

Medaller
Tennis
Jocs Olímpics
Competint per RFA
Or	Los Angeles 1984	Individual femení
Or	Seül 1988	Individual femení
Bronze	Seül 1988	Dobles femenins
Competint per Alemanya
Plata	Barcelona 1992	Individual femení

Any	Torneig	Oponent	Resultat
1987	Roland Garros	Martina Navratilova	6−4, 4−6, 8−6
1988	Austràlia	Chris Evert	6−1, 7−6
1988	Roland Garros (2)	Natalia Zvereva	6−0, 6−0
1988	Wimbledon	Martina Navratilova	5−7, 6−2, 6−1
1988	Estats Units	Gabriela Sabatini	6−3, 3−6, 6−1
1989	Austràlia (2)	Helena Suková	6−4, 6−4
1989	Wimbledon (2)	Martina Navratilova	6−2, 6−7, 6−1
1989	Estats Units (2)	Martina Navratilova	3−6, 7−5, 6−1
1990	Austràlia (3)	Mary Joe Fernández	6−3, 6−4
1991	Wimbledon (3)	Gabriela Sabatini	6−4, 3−6, 8−6
1992	Wimbledon (4)	Monica Seles	6−2, 6−1
1993	Roland Garros (3)	Mary Joe Fernández	4−6, 6−2, 6−4
1993	Wimbledon (5)	Jana Novotná	7−6, 1−6, 6−4
1993	Estats Units (3)	Helena Suková	6−3, 6−3
1994	Austràlia (4)	Arantxa Sánchez Vicario	6−0, 6−2
1995	Roland Garros (4)	Arantxa Sánchez Vicario	7−5, 4−6, 6−0
1995	Wimbledon (6)	Arantxa Sánchez Vicario	4−6, 6−1, 7−5
1995	Estats Units (4)	Monica Seles	7−6, 0−6, 6−3
1996	Roland Garros (5)	Arantxa Sánchez Vicario	6−3, 6−7, 10−8
1996	Wimbledon (7)	Arantxa Sánchez Vicario	6−3, 7−5
1996	Estats Units (5)	Monica Seles	7−5, 6−4
1999	Roland Garros (6)	Martina Hingis	4−6, 7−5, 6−2

Finalista (9)

Any	Torneig	Oponent	Resultat
1987	Wimbledon	Martina Navratilova	5−7, 3−6
1987	Estats Units	Martina Navratilova	6−7, 1−6
1989	Roland Garros	Arantxa Sánchez Vicario	6−7, 6−3, 5−7
1990	Roland Garros (2)	Monica Seles	6−7, 4−6
1990	Estats Units (2)	Gabriela Sabatini	2−6, 6−7
1992	Roland Garros (3)	Monica Seles	2−6, 6−3, 8−10
1993	Austràlia	Monica Seles	6−4, 3−6, 2−6
1994	Estats Units (3)	Arantxa Sánchez Vicario	6−1, 6−7, 4−6
1999	Wimbledon (2)	Lindsay Davenport	4−6, 5−7

Dobles: 4 (1-3)

Campiona (1)

Any	Torneig	Parells	Oponents	Resultat
1988	Wimbledon	Gabriela Sabatini	Larisa Savchenko Neiland Natasha Zvereva	6–3, 1–6, 12–10

Finalista (3)

Any	Torneig	Parells	Oponents	Resultat
1986	Roland Garros	Gabriela Sabatini	Martina Navrátilová Andrea Temesvári	6–1, 6–2
1987	Roland Garros (2)	Gabriela Sabatini	Martina Navrátilová Pam Shriver	6–2, 6–1
1989	Roland Garros (3)	Gabriela Sabatini	Larisa Savchenko Neiland Natasha Zvereva	6–4, 6–4

Jocs Olímpics

Individual

	Any	Torneig	Superfície	Oponent	Resultat
1r lloc	1984	Los Angeles	Dura	Sabina Goles	1–6, 6–3, 6–4
Or	1988	Seül	Dura	Gabriela Sabatini	6–3, 6–3
Plata	1992	Barcelona	Terra batuda	Jennifer Capriati	6–3, 3–6, 4–6

El color vermell indica que Graf va guanyar el títol però com que el tennis era un esdeveniment en aquesta edició dels Jocs Olímpics, no va ser guardonada amb una medalla d'or.

Dobles

	Any	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Resultat
Bronze	1988	Seül	Dura	Claudia Kohde-Kilsch	Empat

En aquesta edició no es va disputar el partit pel tercer lloc i es van guardonar amb medalla de bronze les dues parelles semifinalistes.

Títols: 118 (107-11-0)

Individual (107)

Llegenda
Grand Slam (22)
WTA Tour Championship (5)
Or Olímpic
Tier I (16)
Tier II (29)
Tier III (9)
Tier IV (8)
VS (17)

Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent	Resultat
1.	13 d'abril de 1986	Family Circle Cup, Hilton Head, Carolina del Sud, EUA	Terra batuda	Chris Evert	6–4, 7–5
2.	20 d'abril de 1986	Sunkist WTA Championships, Amelia Island, Florida, EUA	Terra batuda	Claudia Kohde-Kilsch	6–4, 5–7, 7–6(3)
3.	3 de maig de 1986	U.S. Women's Clay Court Championships, Indianapolis, EUA	Terra batuda	Gabriela Sabatini	2–6, 7–6(5), 6–4
4.	3 de maig de 1986	German Open, Berlín, Alemanya	Terra batuda	Martina Navratilova	6–2, 6–3
5.	24 d'agost de 1986	United Jersey Bank Classic, Mahwah, Nova Jersey, EUA	Dura	Molly Van Nostrand	7–5, 6–1
6.	14 de setembre de 1986	Toray Pan Pacific Open, Tòquio, Japó	Moqueta	Manuela Maleeva-Fragniere	6–4, 6–2
7.	October 12, 1986	European Indoors, Zürich, Suïssa	Moqueta	Helena Suková	4–6, 6–2, 6–4
8.	26 d'octubre de 1986	Pretty Polly, Brighton, Regne Unit	Moqueta	Catarina Lindqvist	6–3, 6–3
9.	26 de febrer de 1987	Virginia Slims of Florida, Boca Raton, Florida, EUA	Dura	Helena Suková	6–2, 6–3
10.	8 de març de 1987	Lipton International Players Championships, Key Biscayne, Florida, EUA	Dura	Chris Evert	6–1, 6–2
11.	13 d'abril de 1987	Family Circle Cup (2)	Terra batuda	Manuela Maleeva-Fragniere	6–2, 4–6, 6–3
12.	19 d'abril de 1987	Bausch & Lomb Championships (2)	Terra batuda	Hana Mandlikova	6–3, 6–4
13.	10 de maig de 1987	Masters de Roma, Roma, Itàlia	Terra batuda	Gabriela Sabatini	7–5, 4–6, 6–0
14.	17 de maig de 1987	German Open (2)	Terra batuda	Claudia Kohde-Kilsch	6–2, 6–3
15.	6 de juny de 1987	Roland Garros, París, França	Terra batuda	Martina Navratilova	6–4, 4–6, 8–6
16.	16 d'agost de 1987	Virginia Slims of Los Angeles	Dura	Chris Evert	6–3, 6–4
17.	27 de setembre de 1987	Citizen Cup, Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Isabel Cueto	6–2, 6–2
18.	1 de novembre de 1987	European Indoors (2)	Moqueta	Hana Mandlikova	6–2, 6–2
19.	22 de novembre de 1987	Virginia Slims Championships, Nova York, EUA	Moqueta	Gabriela Sabatini	4–6, 6–4, 6–0, 6–4
20.	24 de gener de 1988	Open d'Austràlia, Melbourne, Austràlia	Dura	Chris Evert	6–1, 7–6(3)
21.	6 de març de 1988	U.S. Hardcourt Championships, San Antonio (Texas), EUA	Dura	Katerina Maleeva	6–4, 6–1
22.	27 de març de 1988	Lipton International Players Championships (2)	Dura	Chris Evert	6–4, 6–4
23.	15 de maig de 1988	Lufthansa Cup - German Open (3)	Terra batuda	Helena Suková	6–3, 6–2
24.	5 de juny de 1988	Roland Garros (2)	Terra batuda	Natasha Zvereva	6–0, 6–0
25.	3 de juliol de 1988	Wimbledon, Londres, Regne Unit	Gespa	Martina Navratilova	5–7, 6–2, 6–1
26.	31 de juliol de 1988	Citizen Cup (2)	Terra batuda	Katerina Maleeva	6–4, 6–2
27.	28 d'agost de 1988	United Jersey Bank Classic (2)	Dura	Nathalie Tauziat	6–0, 6–1
28.	11 de setembre de 1988	US Open, Nova York, EUA	Dura	Gabriela Sabatini	6–3, 3–6, 6–1
29.	2 d'octubre de 1988	Jocs Olímpics, Seül, Corea del Sud	Dura	Gabriela Sabatini	6–3, 6–3
30.	30 d'octubre de 1988	Midland Bank Championships, Brighton, Regne Unit	Moqueta	Manuela Maleeva-Fragniere	6–2, 6–0
31.	29 de gener de 1989	Open d'Austràlia (2)	Dura	Helena Suková	6–4, 6–4
32.	19 de febrer de 1989	Virginia Slims of Washington, Washington DC, EUA	Moqueta	Zina Garrison	6–1, 7–5
33.	5 de març de 1989	U.S. Hardcourt Championships (2)	Dura	Ann Henricksson	6–1, 6–4
34.	19 de març de 1989	Virginia Slims of Florida (2)	Dura	Chris Evert	4–6, 6–2, 6–3
35.	9 d'abril de 1989	Family Circle Cup (3)	Terra batuda	Natasha Zvereva	6–1, 6–1
36.	7 de maig de 1989	Citizen Cup (3)	Terra batuda	Jana Novotná	No presentada
37.	21 de maig de 1989	Lufthansa Cup - German Open (4)	Terra batuda	Gabriela Sabatini	6–3, 6–1
38.	9 de juliol de 1989	Wimbledon (2)	Gespa	Martina Navratilova	6–2, 6–7(1), 6–1
39.	6 d'agost de 1989	Great American Bank Classic, San Diego, EUA	Dura	Zina Garrison	6–4, 7–5
40.	20 d'agost de 1989	United Jersey Bank Classic (3)	Dura	Andrea Temesvári	7–5, 6–2
41.	10 de setembre de 1989	US Open (2)	Dura	Martina Navratilova	3–6, 7–5, 6–1
42.	22 d'octubre de 1989	BMW European Indoors (3)	Moqueta	Jana Novotná	6–1, 7–6(6)
43.	29 d'octubre de 1989	Midland Bank Championships (2)	Moqueta	Monica Seles	7–5, 6–4
44.	19 de novembre de 1989	Virginia Slims Championships (2)	Moqueta	Martina Navratilova	6–4, 7–5, 2–6, 6–2
45.	28 de gener de 1990	Open d'Austràlia (3)	Dura	Mary Joe Fernandez	6–3, 6–4
46.	4 de febrer de 1990	Toray Pan Pacific Open (2)	Moqueta	Arantxa Sánchez Vicario	6–1, 6–2
47.	15 d'abril de 1990	Bausch & Lomb Championships (3)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	6–1, 6–0
48.	6 de maig de 1990	Citizen Cup (4)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	5–7, 6–0, 6–1
49.	5 d'agost de 1990	Canadian Open, Montreal, Canadà	Dura	Katerina Maleeva	6–1, 6–7(6), 6–3
50.	12 d'agost de 1990	Great American Bank Classic (2)	Dura	Manuela Maleeva-Fragniere	6–3, 6–2
51.	30 de setembre de 1990	Volkswagen-Damen-Grand Prix, Leipzig, Alemanya	Moqueta	Arantxa Sánchez Vicario	6–1, 6–1
52.	14 d'octubre d 1990	BMW European Indoors (4)	Moqueta	Gabriela Sabatini	6–3, 6–2
53.	28 d'octubre de 1990	Midland Bank Championships (3)	Moqueta	Helena Suková	7–5, 6–3
54.	11 de novembre de 1990	Virginia Slims of New England, Worcester, Massachusetts, EUA	Moqueta	Gabriela Sabatini	7–6(5) 6–3
55.	31 de març de 1991	U.S. Hardcourt Championships (3)	Dura	Monica Seles	6–4, 6–3
56.	5 de maig de 1991	Citizen Cup (5)	Terra batuda	Monica Seles	7–5, 6–7(4), 6–3
57.	19 de maig de 1991	Lufthansa Cup - German Open (5)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	6–3, 4–6, 7–6(6)
58.	7 de juliol de 1991	Wimbledon (3)	Gespa	Gabriela Sabatini	6–4, 3–6, 8–6
59.	6 d'octubre de 1991	Volkswagen-Damen-Grand Prix (2)	Moqueta	Jana Novotná	6–3, 6–3
60.	13 d'octubre de 1991	BMW European Indoors (5)	Moqueta	Nathalie Tauziat	6–4, 6–4
61.	27 d'octubre de 1991	Midland Bank Championships (4)	Moqueta	Zina Garrison	5–7, 6–4, 6–1
62.	8 de març de 1992	Virginia Slims of Florida (3)	Dura	Conchita Martínez	3–6, 6–2, 6–0
63.	3 de maig de 1992	Citizen Cup (6)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	7–6(5), 6–2
64.	17 de maig de 1992	Lufthansa Cup - German Open (6)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	4–6, 7–5, 6–2
65.	5 de juliol de 1992	Wimbledon (4)	Gespa	Monica Seles	6–2, 6–1
66.	4 d'octubre de 1992	Volkswagen-Damen-Grand Prix (3)	Moqueta	Jana Novotná	6–3, 1–6, 6–4
67.	11 d'octubre de 1992	European Indoors (6)	Moqueta	Martina Navratilova	2–6, 7–5, 7–5
68.	25 d'octubre de 1992	Midland Bank Championships (5)	Moqueta	Jana Novotná	4–6, 6–4, 7–6(3)
69.	15 de novembre de 1992	Advanta Championships Philadelphia, Filadèlfia, EUA	Moqueta	Arantxa Sánchez Vicario	6–3, 3–6, 6–1
70.	7 de març de 1993	Virginia Slims of Florida (4)	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	6–4, 6–3
71.	4 d'abril de 1993	Family Circle Cup (4)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	7–6(8), 6–1
72.	16 de maig de 1993	German Open (7)	Terra batuda	Gabriela Sabatini	7–6(3), 2–6, 6–4
73.	6 de juny de 1993	Roland Garros (3)	Terra batuda	Mary Joe Fernandez	4–6, 6–2, 6–4
74.	4 de juliol de 1993	Wimbledon (5)	Gespa	Jana Novotná	7–6(6), 1–6, 6–4
75.	8 d'agost de 1993	Mazda Tennis Classic (3)	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	6–4, 4–6, 6–1
76.	22 d'agost de 1993	Canadian Open (2)	Dura	Jennifer Capriati	6–1, 0–6, 6–3
77.	22 de setembre 1993	US Open (3)	Dura	Helena Suková	6–3, 6–3
78.	3 d'octubre de 1993	Volkswagen-Card Cup (4)	Moqueta	Jana Novotná	6–2, 6–0
79.	21 de novembre de 1993	Virginia Slims Championships (3)	Moqueta	Arantxa Sánchez Vicario	6–1, 6–4, 3–6, 6–1
80.	30 de gener de 1994	Open d'Austràlia (4)	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	6–0, 6–2
81.	6 de febrer de 1994	Toray Pan Pacific Open (3)	Moqueta	Martina Navratilova	6–2, 6–4
82.	27 de febrer de 1994	Evert Cup, Indian Wells, Califòrnia, EUA	Dura	Amanda Coetzer	6–0, 6–4
83.	6 de març de 1994	Virginia Slims of Florida (5)	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	6–3, 7–5
84.	20 de març de 1994	Lipton International Players Championships (3)	Dura	Natasha Zvereva	4–6, 6–1, 6–2
85.	15 de maig de 1994	German Open (8)	Terra batuda	Brenda Schultz-McCarthy	7–6(3), 6–4
86.	7 d'agost de 1994	Toshiba Tennis Classic (4)	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	6–2, 6–1
87.	19 de febrer de 1995	Open Gaz de France, París	Moqueta	Mary Pierce	6–2, 6–2
88.	12 de març de 1995	Virginia Slims of Florida (6)	Dura	Conchita Martínez	6–2, 6–4
89.	26 de març de 1995	Lipton International Players Championships (4)	Dura	Kimiko Date	6–1, 6–4
90.	16 d'abril de 1995	Gallery Furniture Championship, Houston, Texas, EUA	Terra batuda	Asa Carlsson	6–1, 6–1
91.	11 de juny de 1995	Roland Garros (4)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	7–5, 4–6, 6–0
92.	9 de juliol de 1995	Wimbledon (6)	Gespa	Arantxa Sánchez Vicario	4–6, 6–1, 7–5
93.	10 de setembre de 1995	US Open (4)	Dura	Monica Seles	7–6(6), 0–6, 6–3
94.	12 de novembre de 1995	Advanta Championships Philadelphia (2)	Moqueta	Lori McNeil	6–1, 4–6, 6–3
95.	19 de novembre de 1995	Virginia Slims Championships (4)	Moqueta	Anke Huber	6–1, 2–6, 6–1, 4–6, 6–3
96.	17 de març de 1996	Evert Cup (2)	Dura	Conchita Martínez	7–6(5), 7–6(5)
97.	31 de març de 1996	Lipton International Players Championships (5)	Dura	Chanda Rubin	6–1, 6–3
98.	19 de maig de 1996	German Open (9)	Terra batuda	Karina Habšudová	4–6, 6–2, 7–5
99.	8 de juny de 1996	Roland Garros (5)	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	6–3, 6–7(4), 10–8
100.	7 de juliol de 1996	Wimbledon (7)	Herba	Arantxa Sánchez Vicario	6–3, 7–5
101.	8 de setembre de 1996	US Open (5)	Dura	Monica Seles	7–5, 6–4
102.	17 de novembre de 1996	Virginia Slims Championships (5)	Moqueta	Martina Hingis	6–3, 4–6, 6–0, 4–6, 6–0
103.	25 de maig de 1997	Internationaux de Strasbourg, Estrasburg, França	Terra batuda	Mirjana Lučić	6–2, 7–5
104.	30 d'agost de 1998	Pilot Pen International, New Haven, Connecticut, EUA (2)	Dura	Jana Novotná	6–4, 6–1
105.	8 de novembre de 1998	Sparkassen Cup (5)	Moqueta	Nathalie Tauziat	6–3, 6–4
106.	15 de novembre de 1998	Advanta Championships Philadelphia (3)	Moqueta	Lindsay Davenport	4–6, 6–3, 6–4
107.	5 de juny de 1999	Roland Garros (6)	Terra batuda	Martina Hingis	4–6, 7–5, 6–2

Finalista (31)

• 1984: Filderstadt (perd davant Catarina Lindqvist)
• 1985: Berlín (perd davant Chris Evert)
• 1985: Nova Jersey (perd davant Kathy Rinaldi)
• 1985: Fort Lauderdale (perd davant Martina Navratilova)
• 1986: Key Biscayne (perd davant Chris Evert)
• 1986: Boca Raton (perd davant Chris Evert)
• 1986: WTA Tour Championships (perd davant Martina Navratilova)
• 1987: Wimbledon (perd davant Martina Navratilova)
• 1987: US Open (perd davant Martina Navratilova)
• 1988: Boca Raton (perd davant Gabriela Sabatini)
• 1989: Amelia Island (perd davant Gabriela Sabatini)
• 1989: Roland Garros (perd davant Arantxa Sánchez Vicario)
• 1990: Berlín (perd davant Monica Seles)
• 1990: Roland Garros (perd davant Monica Seles)
• 1990: US Open (perd davant Gabriela Sabatini)
• 1991: Boca Raton (perd davant Gabriela Sabatini)
• 1991: Amelia Island (perd davant Gabriela Sabatini)
• 1992: Amelia Island (perd davant Gabriela Sabatini)
• 1992: Roland Garros (perd davant Monica Seles)
• 1992: Jocs Olímpics de Barcelona (perd davant Jennifer Capriati)
• 1993: Open d'Austràlia (perd davant Monica Seles)
• 1993: Key Biscayne (perd davant Arantxa Sánchez Vicario)
• 1993: Hamburg (perd davant Arantxa Sánchez Vicario)
• 1993: Filadèlfia (perd davant Conchita Martínez)
• 1994: Hamburg (perd davant Arantxa Sánchez Vicario)
• 1994: Mont-real (perd davant Arantxa Sánchez Vicario)
• 1994: US Open (perd davant Arantxa Sánchez Vicario)
• 1996: Filadèlfia (perd davant Jana Novotná)
• 1997: Tòquio (perd davant Martina Hingis)
• 1999: Indian Wells (perd davant Serena Williams)
• 1999: Wimbledon (perd davant Lindsay Davenport)

Dobles (11)

Llegenda
Grand Slam (1)
WTA Tour Championship (0)
Tier I (1)
Tier II (2)
Tier III (0)
Tier IV (1)
VS (6)

Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Resultat
1.	28 d'abril de 1986	U.S. Clay Court Championships, Indianapolis, EUA	Terra batuda	Gabriela Sabatini	Gigi Fernández Robin White	6–2, 6–0
2.	12 de maig de 1986	German Open, Berlín, Alemanya	Terra batuda	Helena Suková	Martina Navratilova Andrea Temesvári	7–5, 6–2
3.	14 de setembre de 1986	Toray Pan Pacific Open, Tòquio, Japó	Moqueta	Bettina Bunge	Katerina Maleeva Manuela Maleeva	6–1, 6–7(4), 6–2
4.	6 d'octubre de 1986	Zurich Open, Suïssa	Moqueta	Gabriela Sabatini	Lori McNeil Alycia Moulton	1–6, 6–4, 6–4
5.	20 d'octubre de 1986	Brighton International, Brighton, Regne Unit	Moqueta	Helena Suková	Tine Scheuer-Larsen Catherine Tanvier	6–4, 6–4
6.	13 d'abril de 1987	Bausch & Lomb Championships, Amelia Island, EUA	Terra batuda	Gabriela Sabatini	Hana Mandlikova Wendy Turnbull	3–6, 6–3, 7–5
7.	13 de març de 1988	Masters de Miami, Miami, EUA	Dura	Gabriela Sabatini	Gigi Fernández Zina Garrison	7–6(6), 6–3
8.	20 de juny de 1988	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Gabriela Sabatini	Larisa Savchenko Neiland Natasha Zvereva	6–3, 1–6, 12–10
9.	14 d'agost de 1989	WTA New Jersey, Mahwah, EUA	Dura	Pam Shriver	Louise Allen Laura Gildemeister	6–2, 6–4
10.	27 d'abril de 1992	Masters d'Hamburg, Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Rennae Stubbs	Manon Bollegraf Arantxa Sánchez Vicario	4–6, 6–3, 6–4
11.	26 d'abril de 1993	Masters d'Hamburg	Terra batuda	Rennae Stubbs	Larisa Savchenko Neiland Jana Novotná	6–4, 7–6(5)

Finalista (7)

• 1985: Berlín (amb Catherine Tanvier perden davant Claudia Kohde-Kilsch i Helena Suková)
• 1986: Hilton Head (amb Catherine Tanvier perden davant Chris Evert i Anne White)
• 1986: Roland Garros (amb Gabriela Sabatini perden davant Martina Navratilova i Andrea Temesvári)
• 1986: Mahwah (amb Helena Suková perden davant Betsy Nagelsen i Elizabeth Smylie)
• 1986: Chicago (amb Gabriela Sabatini perden davant Claudia Kohde-Kilsch i Helena Suková)
• 1987: Roland Garros (amb Gabriela Sabatini perden davant Martina Navratilova i Pam Shriver)
• 1989: Roland Garros (amb Gabriela Sabatini perden davant Larisa Savchenko Neiland i Natasha Zvereva)

Trajectòria

Individual

Torneig	1983	1984	1985	1986	1987	1988	1989	1990	1991	1992	1993	1994	1995	1996	1997	1998	1999	Títols	G−P
Open d'Austràlia	1R	3R	A	NC	A	G	G	G	QF	A	F	G	A	A	4R	A	QF	4 / 10	47–6
Roland Garros	2R	3R	4R	QF	G	G	F	F	SF	F	G	SF	G	G	QF	A	G	6 / 16	87–10
Wimbledon	Q	4R	4R	A	F	G	G	SF	G	G	G	1R	G	G	A	3R	F	7 / 15	75–8
US Open	LQ	1R	SF	SF	F	G	G	F	SF	QF	G	F	G	G	A	4R	A	5 / 15	73–10
WTA Tour Championships	A	A	A	F	G	SF	G	SF	QF	1R	G	QF	G	G	A	SF	A	5 / 12	31–7
Jocs Olímpics	NC	G	No celebrat			G	No celebrat			F	No celebrat			A	No celebrat			2 / 3	15–1
Llegenda: G: Guanyadora F: Finalista SF: Semifinalista QF: Quarts de final Q: Qualificació A: Absent RR: Round Robin NC: No celebrat

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Steffi Graf

• Lloc web oficial (alemany) (anglès)
• Steffi Graf a la WTA (anglès)
• Steffi Graf al lloc web de la Copa Federació de tennis (anglès)
• Steffi Graf al International Tennis Hall of Fame (anglès)
• Steffi Graf a Sports Reference (anglès)
• Premi Príncep d'Astúries dels Esports 1999 (castellà)