Steindachneria argentea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Steindachneria argentea
Exemplar del golf de Mèxic
Exemplar del golf de Mèxic
Steindachneria argentea.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Superordre: Paracanthopterygii
Ordre: Gadiformes
Subordre: Gadoidei
Família: Merlucciidae
Subfamília: Steindachneriinae
Gènere: Steindachneria
(Goode & Bean, 1888)[1][2]
Espècie: S. argentea
Nom binomial
Steindachneria argentea
(Goode & Bean, 1896)[3]
Distribució geogràfica (en blau)
Distribució geogràfica (en blau)
Sinònims

Steindachneria argentea és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids i l'única del gènere Steindachneria.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 30 cm de llargària màxima.
  • Cos allargat, comprimit i de color argentat amb el dors lleugerament marró, el ventre morat i la cavitat oral més fosca.
  • 1 espina a l'aleta dorsal i 123-125 radis tous a l'aleta anal.
  • Anus situat entre les aletes pèlviques.
  • Presenta un òrgan lluminós en la meitat ventral del cos i als costats del cap.
  • El primer radi de l'aleta pèlvica és llarg i filamentós.[6][7]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

Als Estats Units és depredat per Merluccius albidus.[8][9]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí i batidemersal, el qual viu entre 400 i 500 m de fondària (31°N-8°N, 98°W-63°W) sobre fons tous de la plataforma continental i de la part superior del talús continental.[6][10]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Florida (els Estats Units)[11] i el nord del golf de Mèxic fins a Veneçuela,[12] incloent-hi Centreamèrica.[6][13][14][15][16][17][18][19]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Agassiz A., 1888. Three cruises of the United States coast and geodetic survey steamer "Blake." (Chapter xv. Sketches of the characteristic deep-sea types.--Fishes, pp. 21-36, figs. 195-224 is by Goode & Bean). Bull. Mus. Comp. Zool. v. 15 (in 2 vols.). i-xxii + 1-314 and 1-220.
  2. uBio (anglès)
  3. Goode, G. B. & T. H. Bean, 1896. Oceanic ichthyology, a treatise on the deep-sea and pelagic fishes of the world, based chiefly upon the collections made by the steamers Blake, Albatross, and Fish Hawk in the northwestern Atlantic, with an atlas containing 417 figures. Spec. Bull. U. S. Natl. Museum Núm. 2: Text: i-xxxv + 1-26 + 1-553, Atlas: i-xxiii, 1-26, 123 pls.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  8. Rohr, B.A. i Gutherz, E.J., 1977. Biology of offshore hake, Merluccius albidus, in the gulf of Mexico. Fish. Bull. 75(1):147-158.
  9. FishBase (anglès)
  10. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
  11. Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  12. Cervigón, F., 1991. Los peces marinos de Venezuela. Segona edició. Vol. 1. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 425 p.
  13. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  14. Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  15. Duarte, L.O., C.B. García, I. Moreno, G. Melo, P. Navajas, N. Sandoval i D. von Schiller, 1999. Atlas demográfico de los peces demersales del Golfo de Salamance, Caribe Colombiano. Dinámica poblacional, distribución, alimentación y reproducción. Digital Book (CD-ROM). Invemar-Colciencias.
  16. Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  17. Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  18. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  19. Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 519 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West , NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Steindachneria argentea
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.