Stephen Fuller Austin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Stephen Fuller Austin
Naixement 3 de novembre de 1793
Comtat de Whyte, Virgínia
Mort 27 de desembre de 1836 (als 43 anys)
West Columbia (Texas)

Stephen Fuller Austin (Comtat de Whyte, 3 de novembre de 1793 - West Columbia (Texas), 27 de desembre de 1836) és conegut com el "Pare de Texas" ("The Father of Texas", en anglès) pel fet que va liderar la segona i definitiva onada de colonització estatunidenca d'aquella regió aleshores mexicana, on va portar 300 famílies des dels Estats Units.[1] La capital de Texas, Austin, així com altres llocs i institucions, fou anomenada en memòria seva.


Primers anys[modifica | modifica el codi]

Stephen F. Austin va néixer a la regió minera del sud-oest de Virgínia al poble avui conegut com a Austinville.[2] Era el segon fill de Moses Austin i Mary Brown Austin,però va passar a ser el primogènit doncs la seva germana gran, Eliza Austin, havia mort només un mes després de néixer. Als quatre anys, el 8 de juny de 1798, la seva família es va traslladar a un lloc situat a unes 40milles del riu mississipi a les mines de Potosi, Missouri, que aleshores eren territori espanyol[3] i on el seu pare va estar treballant a una mina explotada per colons francesos anomenada Mine à Breton.

Als onze anys el van enviar a Colchester, Connecticut per estudiar a la "Bacon Academy". Després va continuar els estudis a la universitat de Transylvania a Lexington, Kentucky.[4] on es va graduar en dret. Als 21 anys va començar a treballar com a jurista a Missouri.[5]

Austin desava els seus estalvis al Bank de santLuis, però es va quedar arruïnat amb el crac bancari de 1819 cosa que el va decidir a traslladar-se cap al sud als nous territoris d'Arkansas.[4] Allà va comprar unes terres en les què més endavant es volia construir la capital Little Rock, cosa que va revaloritzar el seu valor.[6]

Es va establir a Arkansas al comtat de Hempstead ,i va presentar la seva candidatura per a les eleccions al Congrés com a representant d'aquests territoris, era el 1820, quedant com el segon més votat, tot i que el seu nom no va aparèixer en algunes paperetes doncs s'havia apuntat una mica tard.[6] Uns mesos més tard, el novembre de 1820, Austin es va traslladar a Louisiana. Allà es va posar a treballar en un gabinet legal privat, juntament amb Joseph H. Hawkins un advocat de Nova Orleans que havia estat congressista.

Trasllat a Texas[modifica | modifica el codi]

Sam Houston i Stephen Austin retratats en un segell amb commemoració del centenari de Texas 1936

Mentre vivia a Arkansas, el pare d'Austin va rebre la comanda per part d'un empresari d'aconseguir portar 300 famílies d'estatunidencs que volguessin treballar per a ell a Texas.[4] Moses Austin va morir sobtadament d'una pneumonia i va deixar l'encàrrec en mans de son fill Stephen i així li va fer saber la seva mare a través d'una carta.[7] Austin es va embarcar al Beaver en direcció a Nova Orleans on s'havia de trobar amb una colla d'oficials espanyols comandats per Erasmo Seguín.[8]

El grup de colons que portava l'Stephen va fer un viatge de tres setmanes fins a arribar a San Antonio el 12 d'agost. Mentre feien el viatge Mèxic es va declarar independent d'Espanya, per tant Texas passava a ser una província de Mèxic. José Antonio Navarro, un home nascut a San Antonio es va fer amic de l'Stephen Austin i va col·laborar amb ell.[9] El nou governador Antonio María Martínez li va donar autorització per explorar la costa entre San Antonio i el Brazos River per tal de trobar un lloc adient per establir els seus colons.[6] Per ajudar-los anava amb ells Manuel Becerra i tres indis Aranama.

Finalment van triar com a lloc per establir-se la zona entre els rius Brazos i el Colorado[10] Cada família formada per un matrimoni i dos fills va rebre 1280 acres al preu de dotze cèntims i mig per acre. Als qui volien dedicar-se al conreu se'ls va donar 177 acre i als que volien dedicar-se a la ramaderia 4428. Al desembre de 1821 es van començar a establir a les terres acabades d'adquirir Brazoria County, Texas.

Aplegador de colons[modifica | modifica el codi]

Stephen Austin

Agustín de Iturbide president provisional del nou país es va negar a acceptar la venda de terres als colons de Stephen Austin i aquest es va veure obligat a viatjar a Mèxic, a on l'emperador Maximilià li va donar la raó. Stephen va rebre 67.000 acres de terra per cada 200 famílies de colons introduïdes per ell.

Després de l'abdicació de l'emperador, el març de 1823, Iturbide va anul·lar la llei d'immigració.[11] No obstant, a l'abril, l'Stephen es va arriscar a portar 300 famílies més. El març de 1825, a Mèxic es va aprovar una nova llei semblant a l'anterior que atorgava a cada home casat una part de terres en règim de cooperativa 4428 acres, amb la condició que paguessin a l'estat $30 al llarg dels 6 anys següents.

Entre 1825 i 1829 va portar 900 famílies més. Durant aquest temps se'l va considerar una autoritat civil i militar. va organitzar grups de gent armada per protegir els colons que van ser l'orígen de l'actual cos de Texas rangers. Malgrat les seves esperances l'Stephen no va fer gaires diners, doncs els colons no es podien permetre de pagar-li pels seus serveis.

Relació amb la francmasoneria[modifica | modifica el codi]

En aquesta època un francmasó provinent de Louisiana va fundar la lògia nº 111 a Texas. Els francmasons eren ben considerats per la classe alta mexicana i també per l'aristocràcia lleial als borbons.[12] Stephen va ser escollit l'onze de febrer de 1828 coom a representant de la lògia a San Felipe. A Mèxic la classe dirigent va començar veure amb mals ulls els francmasons per por que volguessin demanar la independencia dels territoris texans i a l'octubre de 1828 van acabar declarant la lògia contrària a la llei. A començament de l'any vinent, l'Stephen va abandonar la lògia .[13]

Implicació amb la polítitica mexicana[modifica | modifica el codi]

Stephen es va dedicar al comerç i va col·laborar amb el govern mexicà en sufocar la rebel·lió de "Fredonia" dirigida per Haden Edwards.[14] A partir d'aquest moment el govern de Mèxic ja no va donar més permisos per a colons provinents dels Estats Units, amb l'Stephen però van fer una excepció. Va aconseguir 640 acres per als marits, 320 per a les esposes, 160 per cada fill, i 80 per cada esclau.


Stephen es va ficar en la política mexicana donant suport al candidat Antonio López de Santa Anna refiant que aconseguiria que els colons no paguessin tants imposts, cosa que es va fer realitat amb l'exempció del 1832. Antonio López també proposava que Texas se segregués de Coahuila i formés un nou estat. Austin no estava d'acord amb això per la qual cosa es va entrevistar el juliol de 1833 amb el Vicepresident Valentín Gomez Farías. Finalment no es va aconseguir la independència doncs per a això calia tenir 80.000 habitants i Texas només en tenia 30.000.

Texas Revolution[modifica | modifica el codi]

Determinats esdeveniments van portar que els colons s'alcessin contra Antonio López. Austin es va fer càrrec de les forces texanes durant el setge de Béxar, des del 12 d'octubre fins l'onze de desembre de 1835. Antonio López va preparar un exèrcit per a fer fora els colons anglosaxons i va declarar la "República de Texas" però finalment el 21 d'abril de 1836 va ser capturat a la batalla de San Jacinto.

Austin i la República de Texas[modifica | modifica el codi]

Austin estava a Nova Orleans quan va rebre la notícia de la captura d'Antonio López i va tornar a Texas per a presentar-se com a candidat a la presidència del nou estat. Stephen estava convençut que podria guanyar fins que es va assabentar que també es presentava Sam Houston del qual va dir "Molts dels antics colons són massa cecs per poder veure o per entendre què els convé, votaran per ell" Austin va aconseguir 587 vots mentre que Houston 5.119 i Henry Smith el tercer candidat 743 vots.

Houston va demanar a Austin que acceptés el càrrec de secretari d'estat.

Mort[modifica | modifica el codi]

Dos mesos després de les eleccions, el 27 de desembre de 1836, va morir de pneumònia mentre estava a la nova capital de Columbia avui coneguda com a "West Columbi". Estava allotjat a casa de George B. McKinstry. Austin va ser enterrat al cementiri de "Gulf Prairie Cemetery" al comtat de Brazoria, a Texas. El 1910 les seves restes van ser traslladades al cementiry estatal de la ciutat que porta el seu nom Austin, Texas.

Com que no havia tingut descendència, les seves terres van ser heretades per la seva germana Emily Austin Perry.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Universitat estatal Stephen F. Austin
monument a la tomba de Stephen F. Austin

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Hayes, Derek. Historical Atlas of the United States, with Original Maps (en anglès). Douglas & McIntyre, 2006, p.150. ISBN 1553652053. 
  2. Stephen Fuller Austin -Biography
  3. Lonestar Text book
  4. 4,0 4,1 4,2 Edmondson (2000), p. 59.
  5. «AUSTIN, STEPHEN F. | The Handbook of Texas Online| Texas State Historical Association (TSHA)». Tshaonline.org. [Consulta: 2011-12-11].
  6. 6,0 6,1 6,2 Edmondson (2000), p. 60.
  7. http://0-www.tshaonline.org.sapl.sat.lib.tx.us/handbook/online/articles/AA/fau11.html
  8. Letter from Stephen F. Austin to Maria Austin, July 13, 1821
  9. Todish (1998), p. 107.
  10. Edmondson (2000), p. 61.
  11. «ITURBIDE, AGUSTIN DE | The Handbook of Texas Online| Texas State Historical Association (TSHA)». Tshaonline.org. [Consulta: 2013-07-10].
  12. Normand, Pete (1986). The Texas Masons: The Fraternity of Ancient Free & Accepted Masons in the History of Texas. College Station, TX: Brazos Valley Masonic Library & Museum Assn.
  13. Carter, Dr. James D. (1955). Masonry in Texas: Background, History, and Influence to 1846. Waco, Texas: Committee on Masonic Education and Service, Grand Lodge of Texas, A.F. & A.M.
  14. Bates (1956), p. 794.
  15. «Austin College: Sherman, Texas». Austincollege.edu. [Consulta: 2011-12-11].
  16. «Stephen F. Austin State University | College, University in Texas». Sfasu.edu. [Consulta: 2011-12-11].
  17. 17,0 17,1 «The Official Web Site of Travis County, USA». Co.travis.tx.us, 2011-11-05. [Consulta: 2011-12-11].
  18. «Stephen F Austin statue Clute 02 photo - Artichoke Vinagrette photos at». Pbase.com, 2005-11-27. [Consulta: 2011-12-11].
  19. «Texas and the U.S. Capitol Building». Texasbob.com. [Consulta: 2011-12-11].
  20. «Area Museums and Landmarks». Gulf-prairie.org. [Consulta: 2011-12-11].

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stephen Fuller Austin Modifica l'enllaç a Wikidata