Stephen Hawking

Stephen Hawking

Stephen William Hawking
Nom original	(en) Stephen William Hawking
Biografia
Naixement	8 de gener de 1942 (1942-01-08) Oxford, Regne Unit
Mort	14 març 2018 (76 anys) Cambridge (Anglaterra)
Causa de mort	Causes naturals  (Esclerosi lateral amiotròfica )
Sepultura	abadia de Westminster
Càtedra Lucasiana
1979 – 2009 ← James Lighthill – Michael Green →
Dades personals
Residència	Regne Unit
Nacionalitat	Britànic
Religió	Ateu
Formació	Universitat d'Oxford Universitat de Cambridge
Tesi acadèmica	Properties of expanding universes  (1966 )
Director de tesi	Dennis Sciama
Es coneix per	Forats negres Cosmologia Gravetat quàntica
Activitat
Camp de treball	Relativitat general, gravetat quàntica, física teòrica, cosmologia, matemàtiques aplicades, Univers i forat negre
Lloc de treball	Cambridge
Ocupació	Matemàtiques aplicades Física teòrica
Ocupador	Institut Perimeter de Física Teòrica (2008–2018), mort de la persona Institut Tecnològic de Califòrnia (1970–1975) Gonville and Caius College, investigador post-doc (1965–1969) Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Cambridge (1962–1965) Universitat de Cambridge (–2018), mort de la persona
Partit	cap valor
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1992–) Acadèmia Pontificia de les Ciències (1986–) Societat Filosòfica Americana (1984–) Royal Society for the encouragement of Arts (1974–) Royal Society (1974–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Starmus Festival (en)
Moviment	Ateisme
Professors	Dennis Sciama
Influències	Dikran Tahta, Paul Dirac, Bertrand Russell, Karl Popper, Andrei Linde, Iàkov Zeldóvitx i Albert Einstein
Trajectòria   Equip Competició - University College Boat Club (en)
Obra
Obres destacables (1988) Breu història del temps (1993) Forats negres i universos primitius i altres assajos (2001) L'univers en una closca de nou (2002) On the Shoulders of Giants (2005) God Created the Integers (2011) The Dreams That Stuff Is Made of: The Most Astounding Papers of Quantum Physics and How They Shook the Scientific World (2013) My Brief History
Estudiant doctoral	Bruce Allen Fay Dowker Malcolm Perry Bernard Carr Gary Gibbons Raymond Laflamme
Localització dels arxius	Biblioteca de la Universitat de Cambridge
Família
Cònjuge	Jane Wilde Hawking (1965–1991), divorci Elaine Mason (1995–2006), divorci
Fills	Lucy Hawking  ( Jane Wilde Hawking) Robert Hawking  ( Jane Wilde Hawking) Timothy Hawking  ( Jane Wilde Hawking)
Pares	Frank Hawking   i Isobel Eileen Hawking
Cronologia
31 març 2018	funeral (Cambridge)
Premis Premi Príncep d'Astúries Medalla Copley
Signatura
Lloc web	hawking.org.uk

Stephen William Hawking CBE FRS CH FRSA (Oxford, 8 de gener del 1942) és un físic anglès.

Biografia

Va néixer el 8 de gener del 1942, 300 anys després de la mort de Galileu Galilei. Originari d'una família resident a Londres, els seus pares decidiren traslladar-se fins a Oxford per evitar els bombardejos de la Segona Guerra mundial. Quan Stephen tenia vuit anys, la seva família es va mudar a St Albans, un poble a uns 30 km al nord de la capital britànica, on als onze anys Stephen va anar a l'escola, i després al Col·legi Major Universitari a Oxford, l'antic col·legi del seu pare. Hawking volia estudiar matemàtiques, malgrat que el seu pare hauria preferit que estudiés medicina, però pel fet que les matemàtiques no podien estudiar-se al Col·legi Universitari va optar per estudiar física. Després de tres anys i no gaire de treball, se li va concedir el títol de primera classe amb honors en ciències naturals.

Posteriorment, Hawking va anar a la Universitat de Cambridge per investigar cosmologia, perquè no hi havia ningú treballant en aquella àrea a Oxford en aquells moments. El seu supervisor va ser Dennis Sciama, encara que ell havia desitjat quedar a càrrec de Fred Hoyle, que estava treballant a Cambridge. Després d'aconseguir el doctorat va passar a ser Investigador, i més tard professor al Col·legi de Gonville i Caius. Després d'abandonar l'Institut d'Astronomia el 1973, Stephen va entrar al Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica, i des del 1979 ocupa el lloc de professor titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques. La càtedra va ser fundada el 1663 amb fons concedits al testament del reverend Henry Lucas, el qual havia estat membre del parlament per la Universitat. Va ser primer coberta per Isaac Barrow, i després, el 1669, per Isaac Newton. Aquest càrrec l'ha mantingut fins a l'1 de novembre del 2009, data en la qual va passar al també físic Michael Green.

Investigacions

Stephen Hawking ha treballat en les lleis bàsiques que governen l'univers. Junt amb Roger Penrose, va mostrar que la teoria general de la relativitat d'Einstein implica que l'espai i el temps han de tenir un principi en el big bang i un final dins de forats negres. Semblants resultats assenyalen la necessitat d'unificar la relativitat general amb la teoria quàntica, l'altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle xx. Una conseqüència de tal unificació que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporar-se i desaparèixer. Una altra conjectura és que l'univers no té límits en el temps imaginari. Això implicaria que el mode en què l'univers va començar queda completament determinat per les lleis de la ciència.

«	No dic que Déu no existexi. Déu és el nom que la gent li dóna a la raó per què som aquí. Però, crec que aquesta raó són les lleis de la física i no algú amb qui podem tenir una relació personal.	»
— Stephen Hawking

«	Hom podria preguntar què hi havia abans, però la resposta és que no hi havia res abans del "big bang", de la mateixa manera que no hi ha res més al sud del pol sud.	»
— Stephen Hawking

Esclerosi lateral amiotròfica

Stephen Hawking està severament discapacitat per patir esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la qual cosa no li impedeix mantenir la seva alta activitat científica i pública. Els seus primers símptomes de la malaltia van aparèixer durant la seva estada a Oxford i finalment va ser diagnosticat d'ELA als 21 anys, just abans del seu primer matrimoni. En aquell moment, els doctors li van pronosticar que no viuria més de 2 o 3 anys (temps de supervivència normal d'aquesta malaltia), però per motius desconeguts és de les poques persones que ha sobreviscut molts més anys, encara que patint l'avanç progressiu de la seva discapacitat.

El 1985, va patir una traqueotomia i des de llavors utilitza un sintetitzador de veu per a comunicar-se. Gradualment, ha anat perdent l'ús dels seus braços i cames, així com de la resta de la musculatura voluntària, incloent-hi la força del coll per a mantenir el cap dret; la seva mobilitat és pràcticament nul·la. La cadira de rodes que utilitza en públic està controlada per un ordinador que en Hawking dirigeix mitjançant lleus moviments de cap i ulls, cosa que també li permet seleccionar paraules i frases en el sintetitzador de veu.

Reconeixements

El professor Hawking té dotze doctorats honorífics, ha guanyat el CBE el 1982 i va ser designat Company d'Honor el 1989. És receptor de nombrosos premis, guardons i medalles i és Membre d'Honor de la Royal Society i de la US National Academy of Sciencies. Stephen Hawking continua combinant la vida en família (té tres fills i un nét) i la seva investigació en física teòrica junt amb un extens programa de viatges i conferències.

• 1975 Eddington Medal
• 1985 Gold Medal of the Royal Astronomical Society
• 1988 Wolf Prize in Physics
• 1989 Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia
• 1999 [1] Julius Edgar Lilienfeld Prize de l'American Physical Society
• 2006 Medalla Copley.

Publicacions

Les seves nombroses publicacions tècniques inclouen:

• Estructura a gran escala de l'espai temps amb G. F. R. Ellis.
• Relativitat general : Revisió en el centenari d'Einstein amb W. Israel.
• 300 anys de gravetat amb W. Israel.

Stephen Hawking ha publicat cinc llibres de divulgació:

• Breu història del temps, el seu èxit de vendes (Bantam Press, 1988)
• Forats negres i universos bebès i altres assajos (Bantam Books, 1993)
• L'univers en una closca de nou (2001)
• Brevíssima història del temps (2003)
• El gran disseny (2010)

Enllaços externs

• (anglès) Pàgina de Stephen Hawking.
• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de la Concòrdia 1989.

Articles a la xarxa

• (anglès) Emma Ross, Stephen Hawking celebra els anys, 7 de gener de 2002, LA Times del , LA Times.
• (anglès) Hawking celebrates own brief history, 7 de gener de 2002, BBC del , BBC.
• (anglès) Black holes turned "inside out", 22 de juliol de 2004, BBC del , BBC.
• (anglès) Colonies in space may be only hope, says Hawking 16 d'octubre del 2001, The Daily Telegraph.