Sterling Hayden

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Sterling Hayden
Sterling Hayden a la pel·lícula Suddenly (1954)
Sterling Hayden a la pel·lícula Suddenly (1954)
Nom real: Sterling Relyea Walter
Naixença: 26 de març de 1916
Upper Montclair, Nova Jersey (EUA)
Defunció: 23 de maig de 1986 (als 70 anys)
Sausalito, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Madeleine Carroll (1942-1946)
Betty Ann de Noon (1947-1953), (1954-1955), (1956-1958)
Catherine Devine McConnell (1960-1986)

Pàgina sobre Sterling Hayden a IMDb

Sterling Hayden (Upper Montclair, 26 de març de 1916Sausalito, 23 de maig de 1986) fou un actor i escriptor estatunidenc. Es va especialitzar en westerns i cinema negre. És recordat pels rols en pel·lícules com La jungla d'asfalt (1950) de John Huston, Johnny Guitar (1954) de Nicholas Ray, Atracament perfecte (1956), Doctor Strangelove (1964 ) de Stanley Kubrick, i 'El Padrí (1972) de Francis Ford Coppola.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut Sterling Relyea Walter1 a Upper Montclair, Nova Jersey, era fill de George i Frances Walter. Després de la mort del seu pare, va ser adoptat als nou anys per James Hayden, sent rebatejat amb el nom de Sterling Walter Hayden. En la seva etapa d'infància, va viure a New Hampshire, Massachusetts, Pennsylvania, Washington DC i Maine. En aquest últim lloc, va estar estudiant a la Wassookeag School, a Dexter, Maine.

Hayden va ser un aventurer i un home d'acció, sense res a envejar als personatges que va interpretar més tard en el cinema. Als 17 anys, va fugir en un vaixell per veure el món i es va convertir en un pescador en els grans bancals de Newfoundland. Després, va servir com mariner, donant la volta al món diverses vegades.

A la dècada de 1940, Hayden es convertiria en model i poc després signaria un contracte amb Paramount Studios. En el seu primer film, coneixeria a Madeleine Carroll, de la qual s'enamoraria i amb qui es va casar. Però després d'un parell de films, abandonaria Hollywood per servir com a agent secret a les ordres de William J. Donovan a la OSS. Hayden s'allistà en el Cos de Marines sota el nom de John Hamilton (mai amb el seu autèntic nom). Els seus serveis en la Segona Guerra Mundial inclouen assessorament tècnic als Partisans (Iugoslàvia) i com paracaigudista a Croàcia. Va rebre l'Estrella de Plata i un reconeixement per la Iugoslàvia del Mariscal Tito.

La seva admiració pels partisans comunistes va fer que passés una breu temporada com a membre del Partit Comunista dels Estats Units. D'acord amb la seva biografia, en la caça de bruixes va col·laborar amb el Comitè d'Activitats Antiamericanes, confessant noms dels seus vincles dins del partit.[1] La seva dona en aquest temps, Betty Denoon, va defensar el seu marit argumentant que els noms que va citar la seva parella ja figuraven en mans del Comitè, que tenia una còpia de la llista de membres del Partit Comunista. En qualsevol cas, Hayden va repudiar la seva pròpia col·laboració amb el maccarthisme.

En aquest temps, Sterling Hayden començaria la seva època daurada cinematogràfica, i ja reconeguda la seva figura. Protagonitzaria films tan excepcionals com La jungla d'asfalt, de John Huston, Johnny Guitar, de Nicholas Ray o Atracament perfecte, de Stanley Kubrick. Aquesta dècada daurada de l950 va acabar amb el divorci de la seva dona Betty Denoon. El veredicte del judici va concedir a l'actor la custòdia dels quatre fills de la parella: Christian, Dana, Gretchen i Matthew.

A la dècada de 1960 es casaria amb Catherine Devine McConnell, amb la qual compartiria la seva vida fins a la mort i amb la qual tindria dos fills, Andrew i David. En aquesta època, Hayden es retiraria del cinema, viuria en el seu vaixell i escriuria la seva autobiografia titulada Wanderer, publicada el 1963.

A la dècada de 1970, apareixeria en el paper del capità McCluskey a El Padrí i posteriorment seguiria la seva carrera a la televisió a la cadena NBC, amb The Tomorrow Show, amb Tom Snyder. el 1969, Hayden va comprar una embarcació a Holanda i aniria vivint entre París, Connecticut i seu apartament a Sausalito, Califòrnia. El 1976 va publicar la seva novel·la Voyage: A Novel of 1896.

El 1986, Sterling Hayden va morir víctima d'un càncer de pròstata a Sausalito, Califòrnia, a l'edat de 70 anys.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper Notes
1941 Virginia Norman Williams
1942 Bahama Passage Adrian Ainsworth
1947 Blaze of Noon Tad McDonald
1949 El Paso Bert Donner
1949 Manhandled Bert Donner
1950 La jungla d'asfalt (The Asphalt Jungle) Dix Handley
1951 Journey into Light Reverend John Burrows títol alternatiu: Skid Road
1952 The Star Jim Johannson/Barry Lester
1952 Ploma de foc (Flaming Feather) Tex McCloud
1952 Denver and Rio Grande McCabe
1952 Hellgate Gilman Hanley
1952 The Golden Hawk Kit Gerardo/The Hawk
1952 Flat Top Comandant Dan Collier Títol al Regne Unit: Eagles of the Fleet
1953 Fighter Attack Steve
1953 So Big Pervis DeJong
1953 Take Me to Town Will Hall
1953 Kansas Pacific capità John Nelson
1954 Crime Wave Det. Tinent Sims també anomenada The City is Dark
1954 El príncep valent (Prince Valiant) Sir Gawain
1954 Arrow In the Dust Bart Lash
1954 Johnny Guitar Johnny "Guitar" Logan
1954 Naked Alibi Cap Joe Conroy
1954 Suddenly Sheriff Tod Shaw
1955 Battle Taxi capità Russ Edwards
1955 Timberjack Tim Chipman
1955 Shotgun Clay Hardin
1955 The Eternal Sea Rear-Adm. John Madison Hoskins
1955 Top Gun Rick Martin
1955 The Last Command Jim Bowie
1956 The Come On Dave Arnold
1956 Atracament perfecte Johnny Clay
1957 Crim passional (Crime of Passion) Tinent Bill Doyle
1957 5 Steps to Danger John Emmett
1957 Gun Battle at Monterey Jay Turner/John York
1957 Valerie John Garth
1957 Zero Hour! capità Martin Treleaven
1957 The Iron Sheriff Sheriff Samuel 'Sam' Galt
1958 Ten Days to Tulara Scotty
1958 Terror in a Texas Town George Hansen
1964 Dr. Strangelove Brigadier General Jack Ripper
1969 Hard Contract Michael Carlson
1969 Ternos Cacadores Allan
1970 Loving Lepridon
1971 Le Saut de l'ange Mason/Custer
1972 El Padrí capità McCluskey
1972 Le Grand départ M. Nature/The Leader
1973 El llarg adéu Roger Wade/Billy Joe Smith
1973 The Final Programme Maj. Wrongway Lindbergh
1974 Deadly Strangers Malcolm Robarts
1975 Is It Any Wonder?
1975 Cipolla Colt "Henry 'Jack' Pullitzer" Títols alternatius: Cry, Onion!, Spaghetti Western, The Smell of Onion
1976 1900 Leo Dalcò
1978 King of the Gypsies King Zharko Stepanowicz
1979 Winter Kills Z.K. Dawson
1980 The Outsider Seamus Flaherty
1980 Nine to Five Russell Tinsworthy Títol alternatiu: 9 to 5
1981 Gas Duke Stuyvesant
1981 Venom Howard Anderson

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pastor Petit, Domingo. Hollywood respon a la guerra civil (1936-1939): panoràmica humana i artística. Llibres de l'Índex, 1997, p.171. ISBN 8487561977. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sterling Hayden Modifica l'enllaç a Wikidata