Steve Biko

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Steve Biko davant de l'ajuntament d'East London.

Steve Biko o Stephen Bantu Biko (King William's Town, Província del Cap, Sud-Àfrica, 1946 - 12 de setembre de 1977), activista sud-africà anti-apartheid.

Es va educar a l'escola de secundària de Forbes Grant i al Lovedale College, i va obtenir el seu batxillerat en Marian Hill, una institució de l'Església Catòlica Central de Natal.

En 1966 va anar a la Universitat de Natal a estudiar medicina. El 1968 va arribar a ser fundador i President de la South African Students' Organisation (SASO), després que va estar involucrat en les activitats de la National Union of South African Students (NUSAS) que es considerava que estava controlada per liberals i pacifistes. SASO va anar una de les primeres organitzacions de la "Consciència Negra" que va emergir. Va definir "el negre" de manera diferent com ho havia fet l'ANC de Nelson Mandela (fins a al voltant de 1965) ja que "incloïa no només als africans (negres), sinó també a les races barrejades, els mulats i indis, en aquell llavors, tots aquests designats com "no blancs" per l'estat de l'apartheid.

Un any més tard, el 1969, Biko va ser expulsat de la universitat. Llavors va fundar i va treballar en el "Programa de la Comunitat Negra", a Durban, "per al desenvolupament polític i soci-econòmic dels germans de la comunitat negra de Sud-àfrica i estimular, d'aquesta manera les accions positives per a l'acte-emancipació del judici de l'apartheid. El 1972, Biko va ser nomenat president honorari de la Black People's Convention.[1]

Entre els projectes d'aquest programa que va començar el 1972, hi havia la publicació de la "Revista Negra", un esforç per analitzar les tendències dels corrents polítics, i de la qual Biko va arribar a ser l'editor. Posteriorment, la Revista Negra va ser censurada i el mateix Biko va quedar en arrest domiciliari al febrer de 1973. Se li va prohibir participar en cap activitat de cap organització, i va ser bandejat a King William's Town per cinc anys.

Aquests actes de violència estatal només van augmentar la lluita emancipatòria de Biko. Continuà treballant en la sucursal de la Comunitat Negra de la Ciutat del Rei Guillem, i va començar a estudiar dret, per correu. Al desembre de 1975 les seves prohibicions van augmentar i fins i tot se li va impedir treballar en el programa comunal.

El 1975 va fundar el Zimele Trust Fund, per a ajudar als presos polítics i els seus familiars. També el Ginsberg Educational Trust para ajudar als estudiants víctimes de la persecució.

El 1976 va ser triat secretari general d'aquesta organització. En el mateix any, la Black People's Convention (BPC) va efectuar el seu congrés en Durban a la qual Biko no va poder concórrer.

Massacre d'estudiants de Soweto (juny de 1976)[modifica | modifica el codi]

Llavors va ocórrer la massacre d'estudiants de Soweto, de juny de 1976, i els líders de Soweto van demanar al Govern de Sud-àfrica que negociés el futur del país amb Nelson Mandela, Roberto Sobukwe i Steve Biko. Steve Biko es va convertir en un símbol del moviment negre.

Homenatge pòstum[modifica | modifica el codi]

Al maig de 1980 el músic britànic Peter Gabriel llança el seu tercer disc com solista el qual conté una cançó titulada “Biko”, en memòria del líder sud-africà. Aquesta cançó també va ser gravada per Joan Baez en 1987, Simple Minds en 1989, Manu Dibango en 1994 i posteriorment per Ray Wilson.

En 1987 Richard Attenborough va filmar la pel·lícula “Cry Freedom”, biografia en escena de la vida i mort de Steve Biko. Al seu torn aquesta pel·lícula està basada en dos llibres escrits pel periodista sud-africà Donald Woods, “Asking for Troubles” i “Biko”.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Steve Biko Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «The Big Read: Steve Biko, Martyr of the Black Consciousness movement» (en anglès). Daily Observer, 19/9/2008. [Consulta: 11 juny 2011].