Steve Biko

De Viquipèdia

Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. El seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la discussió per a més informació i ajudeu a trobar un consens.

Steve Biko o Stephen Bantu Biko (ciutat del Rei Guillem, Província del Cap, Sud-Àfrica, 1946 (altres fonts diuen 1948)^{[cal citació]} - 12 de setembre de 1977), activista sud-africà anti-apartheid.

Es va educar en l'escola secundària de Forbes Grant i en Lovedale College, i va obtenir el seu batxillerat en Marian Hill, una institució de l'Església Catòlica Central de Natal.

En 1966 va anar a la Universitat de Natal a estudiar medicina. En 1968 va arribar a ser fundador i President de l'Associació d'Estudiants Sud-africans (SASO), després que va estar involucrat en les activitats de la Unió Nacional d'Estudiants de Sud-àfrica (NUSAS) que es considerava que estava controlada per liberals i pacifistes. SASO va anar una de les primeres organitzacions de la "Consciència Negra" que va emergir. Va definir "el negre" de manera diferent com ho havia fet el ANC de Nelson Mandela (fins a al voltant de 1965) ja que "incloïa no només als africans (negres), sinó també a les races barrejades, els mulats i indis, en aquell llavors, tots aquests designats com "no blancs" per l'estat de l'apartheid.

Un any més tard, en 1969, Biko va ser expulsat de la universitat. Llavors va fundar i va treballar en el "Programa de la Comunitat Negra", en Durban, "per al desenvolupament polític i soci-econòmic dels germans de la comunitat negra de Sud-àfrica i estimular, d'aquesta forma les accions positives per a l'acte-emancipació del judici de l'apartheid.

Entre els projectes d'aquest programa que va començar en 1972, estava la publicació de la "Revista Negra", un esforç per analitzar les tendències dels corrents polítics, i de la qual Biko va arribar a ser l'editor. Posteriorment, la Revista Negra va ser censurada i el mateix Biko va quedar en arrest domiciliari al febrer de 1973. Se li va prohibir participar en cap activitat de cap organització, i va ser bandejat a la Ciutat del Rei Guillem per cinc anys.

Aquests actes de violència estatal només van augmentar la lluita emancipatòria de Biko. Continuà treballant en la sucursal de la Comunitat Negra de la Ciutat del Rei Guillem, i va començar a estudiar dret, per correu. Al desembre de 1975 les seves prohibicions van augmentar i fins i tot se li va impedir treballar en el programa comunal.

En 1975 va fundar el Zimele Trust Fund, per a ajudar als presos polítics i els seus familiars. També el Ginsberg Educational Trust para ajudar als estudiants víctimes de la persecució.

En 1976 va ser triat secretari general d'aquesta organització. En el mateix any, la Convenció del Poble Negre (BPC) va efectuar el seu congrés en Durban a la qual Biko no va poder concórrer. La BPC l'elegí president honorari.^{[cal citació]}

[edita] La massacre d'estudiants de Soweto (juny de 1976)

Llavors va ocórrer la massacre d'estudiants de Soweto, de juny de 1976, i els líders de Soweto van demanar al Govern de Sud-Àfrica que negociés el futur del país amb Nelson Mandela, Roberto Sobukwe i Steve Biko.

Durant aquests successos, Biko va ser arrestat i detingut en diverses ocasions. A l'agost de 1976, va ser arrestat i condemnat a confinament solitari per 101 dies^{[cal citació]}. Al març de 1977 novament va ser arrestat, detingut i alliberat sota fiança. Al juliol de 1977, se li va aplicar el mateix procediment. Biko va ser arrestat altra vegada a l'agost de 1977. Fins a llavors, no havia estat acusat sota el càrrec de violència. Aquestes acusacions només van venir després de la seva mort.

El 12 de setembre de 1977, Steve Biko va morir sota detenció policial a Pretòria.^{[cal citació]} Va ser la vint-i-tresena persona que va morir sota misterioses circumstàncies en els calabossos de Sud-àfrica. En tot cas, des del seu naixement, l'apartheid de Sud-àfrica amb el seu ordre social violent, va ser el que va assassinar a Steve Biko lentament com ho ha fet amb milions d'altres africans. ^{[cal citació]}Per tant, l'assumpte no és com Biko va ser torturat a les mans de la policia per emancipador estudiantil, Biko va ser assassinat per l'ordre social, per l'Estat racista i el terrorisme del Apartheid. ^{[cal citació]}

Steven Biko es va convertir en un símbol del moviment negre.

[edita] Homenatge pòstum

Al maig de 1980 el músic britànic Peter Gabriel llança el seu tercer disc com solista el qual conté una cançó titulada “Biko”, en memòria del líder sud-africà. Aquesta cançó també va ser gravada per Joan Baez en 1987, Simple Minds en 1989, Manu Dibango en 1994 i posteriorment per Ray Wilson.

En 1987 Richard Attenborough va filmar la pel·lícula “Cry Freedom”, biografia en escena de la vida i mort de Steve Biko. Al seu torn aquesta pel·lícula està basada en dos llibres escrits pel periodista sud-africà Donald Woods, “Asking for Troubles” i “Biko”.