Steve Marriott

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSteve Marriott

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1947 Modifica el valor a Wikidata
Manor Park (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1991 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Arkesden (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata (Inhalació de fum Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióItalia Conti Academy of Theatre Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, productor discogràfic, compositor de cançons, guitarrista, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereRock Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficA&M Records
Atco Records
Decca Records Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0550203 Allmovie: p45722 TMDB.org: 1330672
Spotify: 7pvL2bMcPtEGYzwTcULQKj iTunes: 261540 Last fm: Steve+Marriott Musicbrainz: 380181bc-9bcf-4933-97ac-38aee6940445 Songkick: 245367 Discogs: 272901 Allmusic: mn0000040312 Find a Grave: 6318447 Modifica el valor a Wikidata

Stephen Peter Marriott (Londres, 30 de gener de 1947 - Essex, 20 d'abril de 1991) popularment conegut com a Steve Marriott va ser un reeixit cantautor i guitarrista. Va ser membre de Small Faces (1965-1969) i Humble Pie (1969-1975).

A la Gran Bretanya, Marriott va esdevenir una icona de la cultura Mod com el guitarrista de Small Faces la segona meitat dels anys 1960. Les seves primeres influències musicals inclouen a Buddy Holly, Booker T. & The M.g.'s, Ray Charles, Otis Redding, Muddy Waters, Bobby Bland i més tard els The Rolling Stones i els The Kinks. La revista Mullo el va nomenar com un dels 100 cantants més grans de tots els temps.[1]

Amb Humble Pie va ser una icona del rock, elogiat per Keith Richards, David Gilmour, Gary Moore, Ozzy Osbourne, Kevin Dubrow i Paul Stanley.

El 1975, es llança com a solista encara que no arribaria gaire lluny i fins i tot va fer alguna audició per a reemplaçar a Mick Taylor als The Rolling Stones.

A començaments dels anys vuitanta reuneix una nova versió d'Humble Pie amb què arriba a gravar dos discos, però no van assolir gaire èxit.

En els seus últims anys, desil·lusionat de la indústria de la música, va donar l'esquena a les discogràfiques i es va mantenir en relativa foscor, tornant en les seves arrels i donant concerts a petits pubs i clubs de Londres i Essex.[2]

Marriott va morir el 1991 quan un incendi, que pel que sembla va ser provocat per un cigarret va destruir la seva casa d'Arkesden, Essex.

Referències[modifica]

  1. «100 greatest singers of all time (1984)». Mojo Magazine. [Consulta: 30 juliol 2007].
  2. «Lord Crowley review». BBC. [Consulta: 30 juliol 2007].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Steve Marriott