Steve Miller Band
| Steve Miller Band | ||
|---|---|---|
 Steve Miller Band el 2009
|
||
| Dades biogràfiques i tècniques | ||
| Altres noms | The Steve Miller Blues Band, The Miller Band | |
| Lloc d'origen | San Francisco, Califòrnia, Estats Units | |
| Gènere(s) | Rock, blues-rock, rock psicodèlic | |
| Anys en actiu | 1967 – present | |
| Discogràfiques | Capitol | |
| Lloc web oficial | www.stevemillerband.com | |
|
|
||
| Steve Miller Gordy Knudtson Billy Peterson Kenny Lee Lewis Joseph Wooten Lee Corso |
||
|
|
||
| Norton Buffalo James "Curley" Cooke Tim Davis Les Dudek Lonnie Turner Steve Mcarty Jim Smith Jim Peterman Lance Haas Craymore Stevens Boz Scaggs Glyn Johns Ben Sidran Nicky Hopkins Bobby Winkelman Jack King Ross Valory David Denny Jesse Davis Gerald Johnson John King Gary Mallaber Dicky Thompson Jim Keltner Roger Chris Yoder "Sneaky" Pete Kleinow Byron Allred Greg Douglass John Massaro Bob Malach Billy Peterson Ricky Peterson Leo Sidran |
||
Steve Miller Band és un grup de música rock format el 1967 a San Francisco (Califòrnia).[1] El líder del grup és Steve Miller, que toca la guitarra i fa la veu principal.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El 1965, l'Steve Miller i el teclista Barry Goldberg van fundar un grup anomenat Goldberg-Miller Blues Band amb el baixista Shawn Yoder, el guitarrista Craymore Stevens i el bateria Lance Haas després de traslladar-se a Chicago per tocar blues. Després de signar amb la discogràfica Epic Records, van tocar a diferents clubs de Chicago. També van aparèixer a la sèrie televisiva Hullbaloo, amb els Four Tops i les Supremes i van estar tocant a un club de Manhattan. Amb Miller, l'únic disc gravat fou l'àlbum de deu cançons Blowing My Mind el 1966.[2]
Miller va deixar el grup per anar a San Francisco on l'escena del psicodèlic estava naixent. Allà va formar el grup Miller Blues Band que, quan es van firmar amb Capitol Records el 1967, van escurçar el nom per Steve Miller Band. El grup, que consistia d'en Miller, el guitarrista James Cooke, el baixista Lonnie Turner, i el bateria Tim Davis (que va ser reemplaçat per Lance Haas), feien de taloners a Chuck Berry en una actuació a Fillmore West, que va ser gravat com a un àlbum en directe.[3] El guitarrista Boz Scaggs va formar part del grup poc després de tocar al Monterrey Pop Festival al juny. El maig de 1968, quan estaven a Anglaterra, van gravar el seu àlbum de debut Children of the Future. L'àlbum no va tenir èxit ni va puntuar entre el Top 100 d'àlbums , però fou destacat per les seves cançons estrella "Baby's Calling Me Home" i el número funky blues "Steppin' Stone". Per acabar l'àlbum hi ha una versió més tranquil·la de la cançó estàndard "Key To The Highway". El segon àlbum del grup, Sailor, que va sortir l'octubre, va pujar fins al número 24 de la llista Billboard. L'èxit inclou els senzills "Livin' In The USA", "Lucky Man" i les cançons de Boz Scaggs "Overdrive" i "Dime-A-Dance Romance"
Top 40 de senzills de la llista Billboard [modifica]
| Any | Senzill | Estats Units Hot 100 |
|---|---|---|
| 1973 | "The Joker" | 1 |
| 1976 | "Take the Money and Run" | 11 |
| "Rock'n Me" | 1 | |
| 1977 | "Fly Like an Eagle" | 3 |
| "Jet Airliner" | 8 | |
| "Jungle Love" | 23 | |
| "Swingtown" | 17 | |
| 1981 | "Heart Like a Wheel" | 24 |
| 1982 | "Abracadabra" | 1 |
Premis [modifica]
- Premi ASCAP, l'any 2008.[4]
- El grup aconseguí una estrella al passeig de la Fama a Hollywood.
- El bateria que va formar el grup, Lance Haas, guanyà el premi Wisconsin "Teacher of the Year" el 1993.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Steve Miller Band |
- ↑ «Steve Miller Band». rateyourmusic.com. [Consulta: 13-11-2008].
- ↑ Artist Direct Goldberg-Miller Blues Band Biography
- ↑ Chuck Berry news
- ↑ ASCAP to honor Steve Miller and Lionel Richie
