Steve Miller Band

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Steve Miller Band
Steve Miller Band el 2009
Steve Miller Band el 2009
Dades biogràfiques i tècniques
Altres noms The Steve Miller Blues Band, The Miller Band
Lloc d'origen San Francisco, Califòrnia, Estats Units
Gènere(s) Rock, blues-rock, rock psicodèlic
Anys en actiu 1967 – present
Discogràfiques Capitol
Lloc web oficial www.stevemillerband.com
Membres
Steve Miller
Gordy Knudtson
Billy Peterson
Kenny Lee Lewis
Joseph Wooten
Lee Corso
Membres anteriors
Norton Buffalo
James "Curley" Cooke
Tim Davis
Les Dudek
Lonnie Turner
Steve Mcarty
Jim Smith
Jim Peterman
Lance Haas
Craymore Stevens
Boz Scaggs
Glyn Johns
Ben Sidran
Nicky Hopkins
Bobby Winkelman
Jack King
Ross Valory
David Denny
Jesse Davis
Gerald Johnson
John King
Gary Mallaber
Dicky Thompson
Jim Keltner
Roger Chris Yoder
"Sneaky" Pete Kleinow
Byron Allred
Greg Douglass
John Massaro
Bob Malach
Billy Peterson
Ricky Peterson
Leo Sidran

Steve Miller Band és un grup de música rock format el 1967 a San Francisco (Califòrnia).[1] El líder del grup és Steve Miller, que toca la guitarra i fa la veu principal.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1965, l'Steve Miller i el teclista Barry Goldberg van fundar un grup anomenat Goldberg-Miller Blues Band amb el baixista Shawn Yoder, el guitarrista Craymore Stevens i el bateria Lance Haas després de traslladar-se a Chicago per tocar blues. Després de signar amb la discogràfica Epic Records, van tocar a diferents clubs de Chicago. També van aparèixer a la sèrie televisiva Hullbaloo, amb els Four Tops i les Supremes i van estar tocant a un club de Manhattan. Amb Miller, l'únic disc gravat fou l'àlbum de deu cançons Blowing My Mind el 1966.[2]

Miller va deixar el grup per anar a San Francisco on l'escena del psicodèlic estava naixent. Allà va formar el grup Miller Blues Band que, quan es van firmar amb Capitol Records el 1967, van escurçar el nom per Steve Miller Band. El grup, que consistia d'en Miller, el guitarrista James Cooke, el baixista Lonnie Turner, i el bateria Tim Davis (que va ser reemplaçat per Lance Haas), feien de taloners a Chuck Berry en una actuació a Fillmore West, que va ser gravat com a un àlbum en directe.[3] El guitarrista Boz Scaggs va formar part del grup poc després de tocar al Monterrey Pop Festival al juny. El maig de 1968, quan estaven a Anglaterra, van gravar el seu àlbum de debut Children of the Future. L'àlbum no va tenir èxit ni va puntuar entre el Top 100 d'àlbums , però fou destacat per les seves cançons estrella "Baby's Calling Me Home" i el número funky blues "Steppin' Stone". Per acabar l'àlbum hi ha una versió més tranquil·la de la cançó estàndard "Key To The Highway". El segon àlbum del grup, Sailor, que va sortir l'octubre, va pujar fins al número 24 de la llista Billboard. L'èxit inclou els senzills "Livin' In The USA", "Lucky Man" i les cançons de Boz Scaggs "Overdrive" i "Dime-A-Dance Romance"

Top 40 de senzills de la llista Billboard[modifica | modifica el codi]

Any Senzill Estats Units Hot 100
1973 "The Joker" 1
1976 "Take the Money and Run" 11
"Rock'n Me" 1
1977 "Fly Like an Eagle" 3
"Jet Airliner" 8
"Jungle Love" 23
"Swingtown" 17
1981 "Heart Like a Wheel" 24
1982 "Abracadabra" 1

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Premi ASCAP, l'any 2008.[4]
  • El grup aconseguí una estrella al passeig de la Fama a Hollywood.
  • El bateria que va formar el grup, Lance Haas, guanyà el premi Wisconsin "Teacher of the Year" el 1993.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Steve Miller Band