Stoà Poikile

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa amb els principals edificis de l'àgora. La stoà Poikile n'és el número 20.

La stoà Poikile (en grec Ποικίλη Στοά) era un monument de l'antiga Grècia erigit al nord de l'àgora d'Atenes descobert el 1981. A partir de la ceràmica trobada es pot datar l'edifici entre el 475 i el 450 aC. La troballa fou possible gràcies al testimoni de Pausànies.

La stoà tenia columnes dòriques a l'exterior i jòniques a l'interior. Estava orientada cap al sud, això feia que entrés més calor solar a l'hivern, mentre que els vents glacials del nord es detenien a la façana darrera.

Al començament l'edifici s'anomenava Peisianaktios pel seu constructor Pisianacte.[1] Poc temps després de la construcció, però, fou ornat amb pintures, i començà a ser anomenat poikile (pintat). Aquestes pintures foren realitzades per eminents artistes d'Atenes: Polignot, Micó i Paneu. Polignot, segons Plutarc, quan pintà les troianes, representà la cara de Laòdice a imatge de la d'Elpinice. També s'hi indica que pintà la stoà de franc, per ésser recordat amb honor per la ciutat, com narren els historiògrafs. Melanti també afegeix: «Doncs sense cap remuneració ornà els temples dels déus i l'àgora de Cècrope amb fites heroiques».[2]

Les pintures queden descrides detalladament per Pausànies, qui encara va poder tenir ocasió d'admirar-les.[3] A les pintures s'hi representaren les grans fites militars, alhora històriques i mitològiques, d'Atenes. A més a més, la stoà contenia escuts de bronze i armament confiscat als vençuts.

Aquesta stoà originà el nom de l'escola filosòfica dels estoics. El fundador del moviment, Zenó de Cítion, tenia el costum d'ensenyar-hi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Plutarc, Cimó 4.6
  2. Plutarc, op. cit. 4.7
  3. Pausànies, Descripció de Grècia i.15.1-2.