Stromeyerita
 Stromeyerita | |
|---|---|
 Stromeyerita de la mina Magma, Districte de Pioneer, Comtat de Pinal, Arizona, Estats Units | |
| Fórmula química | CuAgS |
| Epònim | Friedrich Stromeyer  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.25a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.06 |
| Dana | 2.4.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic, massiu, compacte |
| Estructura cristal·lina | a = 4.06Å, b = 6.62Å, c = 7.94Å |
| Color | gris acer fosc, amb tonalitats febles de violeta |
| Macles | comunes en {101} |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica o mat (oxidada) |
| Color de la ratlla | gris acer fosca |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,2 a 6,3 |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Smy |
| Referències | [1] |
La stromeyerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1832, i rep el seu nom de Friedrich Stromeyer (1776-1835), professor de química de la Universitat de Göttingen (Alemanya), qui va realitzar la primera anàlisi química.
Característiques[modifica]
La Stromeyerita és un sulfur de coure i argent. Químicament similar a la mckinstryïta. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa ferro. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant cristalls prismàtics, podent-se trobar també en hàbit massiu i compacte.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stromeyerita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en filons hidrotermals rics en coure i plata, la majoria de les vegades per processos secundaris per alteració de minerals com la bornita, encara que també com a mineral primari. Sol trobar-se associada a altres minerals com: freibergita, bornita, calcopirita, galena o altres minerals sulfurs.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stromeyerita |
- ↑ «Stromeyerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 gener 2015].