Sturmgewehr 44

Mkb 42 (H).

Mkb 42(W) amb un dispositiu llançagranades.

L'Sturmgewehr 44 (rifle d’assalt en alemany), també conegut com a Stg 44, Mp 44 o Maschinenpistole 44, va ser un fusell d’assalt desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial pel Tercer Reich. És considerat el primer fusell d’assalt del món.

Desenvolupament

Cartutx 7.92x33mm Kurz.

Arran de les experiències de l’exèrcit alemany durant els primers mesos de la inavasió de la Unió Soviètica, es va accentuar la necessitat d’aconseguir una arma capaç de contrarestar la potència de foc dels fusells semiautomàtics soviètics SVT-38 i SVT-40. Aquesta nova arma havia de tenir la potència i l’abast dels fusells Mauser K98 utilitzats fins llavors i la velocitat de tret d’armes automàtiques com l’MP 40. Això va fer accelerar un projecte de recerca iniciat el 1938, denominat Mkb, que dirigia Hugo Schmeisser i que desenvolupaven les empreses Walter i Haenel. Tot i la necessitat evident d’aconseguir la nova arma —i més tenint en compte el fracàs dels fusells semiautomàtics Gewehr 41 i Gewehr 43, amb molts problemes mecànics, que havien de substituir els de forrellat—, hi va haver molt poc interès i el projecte va disposar de pocs fons.

El desenvolupament de la nova arma es va produir en un temps rècord, amb la dificultat afegida que al mateix temps que es dissenyava el fusell, també se'n dissenyava la munició, i els canvis es van anar aplicant sobre la marxa. La munició que es va decidir utilitzar va ser el cartutx 7,92 x 33 mm Kurz, desenvolupat per l’empresa Polte, de Magdaburg. Aquest cartutx era de longitud més reduïda que la munició de fusell, però d’igual calibre, així doncs, no va fer falta fabricar de nou totes les plantilles de fàbrica.

El 1942 el projecte va ser mostrat a Hitler. Se li van ensenyar els dos prototips de la nova arma, el desenvolupat per l’empresa Walter (Mkb W), que tenia una cadència de tret de 600 trets per minut, pesava 4,50 Kg i la presa de gasos era de pistó sobre del canó, i el prototip desenvolupat per Haenel (Mkb H), que tenia una cadència de 500 trets per minut, pesava 5 Kg i la presa de gasos era de pistó anular al canó. Els dos prototips utilitzaven el mateix carregador de caixa separable corba amb capacitat de 30 cartutxos. Després de l’exposició el Führer es va mostrar clar: Alemanya no podia permetre’s fabricar en aquell moment un nou tipus d’arma i de munició, i va ordenar la cancel•lació del projecte.

Això no obstant, els dirigents del projecte i els membres de l’OKW (Alt Comandament de les Forces Armades) van considerar que el nou fusell era de vital importància, ja que les armes d’infanteria alemanyes estaven en desavantatge respecte a les soviètiques —les armes alemanyes es congelaven amb les baixes temperatures de l’hivern rus i la intensa temporada de fang de la tardor les tornaven inservibles, això va fer que molt soldats preferissin combatre amb armes capturades—; per això es va decidir seguir-la desenvolupant a esquena de Hitler.

L’OKW va considerar que el prototip de Mkb de Haenel era el més viable tècnicament i va ordenar fabricar-ne unes desenes d’unitats, amb algunes modificcions, com un rail per poder incorporar mira telescòpica o una modificació al canó per poder incorporar un dispositiu llançagranades. L’ocasió per posar a prova la seva efectivitat en combat va arribar l’hivern del 1942, quan un contingent de tropes alemanyes sota el comandament de Theodor Scherer va quedar aïllada a la ciutat soviètica de Jolm. Els defensors van ser subministrats per aire i se’ls va fer arribar diverses unitats d’Mkb 42. Els resultats van ser excel·lents. L’arma va dotar l’infanteria d’una sorprenent potència de foc i es va guanyar la fama i la bona consideració entre les tropes. Quant Hitler va saber que es va desobeir la seva directriu de frenar el projecte Mkb es va enfadar i va ordenar una investigació per trobar els responsables. Tot i això, quan va conèixer els informes que afirmaven que era una arma extraordinària i les peticions dels generals de que se’ls subministressin més i més armes va canviar d’opinió, va ordenar la producció en sèrie de l’arma i en va canviar el nom, passaria de dir-se Mkb 42 a MP 44 o Stg 44 (Sturmgewehr 44, en alemany fusell d’assalt 44).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sturmgewehr 44