Stéphane Bern
  | |
| Nom original | (fr) Stéphane Bern (lb) Stéphane Bern |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 novembre 1963 (60 anys) Lió (França) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  França Luxemburg |
| Formació | Emlyon Business School Lycée Carnot |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor, actor, locutor de ràdio i presentador de televisió |
| Ocupador | Jours de France (en)  RTL Europe 1 France Inter Le Figaro TF1 |
Premis
| |
| Lloc web | stephanebern.com |
            | |
Stéphane Bern OBE (Lió, 14 de novembre de 1963)[1] és un escriptor, actor, locutor de ràdio i presentador de televisió franc-luxemburguès, especialitzat en els afers de les famílies reials europees. De pare luxemburguès i mare jueva polonesa, va començar formant-se a l'Escola Superior de Comerç de Lió per després dedicar-se a la recepció al Castell de Versalles. Tanmateix, la seva carrera com a periodista va arribar de la mà de la revista Dynastie, el 1987, a partir del qual va poder treballar posteriorment a France Inter, entre altres ràdios i televisions. Presentador de Coment ça va bien!.
Es va graduar de l'EMLYON Business School.[2]
Obres[modifica]
- Grace Kelly (2007), coeditat amb Albin Michel, ed. Nostalgie, ISBN 978-2-226-15220-6
- Oubliez-moi (2009), ed. Flammarion, ISBN 978-2-081-20850-6
- Une vie de chien. Les animaux chéris des grands de ce monde (2009), ed. Albin Michel, ISBN 978-2-226-19295-0
- 'Au coeur de l'Écosse (2009), juntament amb Franck Ferrand, William de Laubier, i Angelika Cawdor, ed. Flammarion, ISBN 978-2-08-122670-8
- Le livre fou… du roi (2010), ed. Flammarion, ISBN 978-2-081-23343-0
- Secrets d'histoire (2010), ed. Albin Michel, ISBN 978-2-226-25922-6
- Dictionnaire amoureux des royautés (2010), ed. Plon, ISBN 978-2-259-20609-9
Filmografia[modifica]
- Laisse tes mains sur mes hanches, de Chantal Lauby (2003)
- Les aristos, de Charlotte de Turckheim (2006)
- Connasse, Princesse des cœurs, d'Eloïse Lang i Noémie Saglio (2015)
Guardons[modifica]
Oficial de l'Ordre de les Arts i les Lletres el gener de 2010.[3]
Cavaller de l'Orde de Grimaldi el novembre de 2011.[4]
Comandant amb corona de l'Orde d'Adolf de Nassau el gener de 2013.
Oficial de l'Orde de Leopold el març de 2013.[5]
Oficial de l'Excel·lentíssima Orde de l'Imperi Britànic (OBE) el juny de 2014.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Stéphane Bern» (en francès). VSD.fr. Arxivat de l'original el 2014-03-17. [Consulta: 11 desembre 2015].
- ↑ «Interview. Stéphane Bern: "J'avais l'image d'un mec coincé"» (en francès). Teleobs.Nouvelobs.com, 27-08-2013. [Consulta: 10 gener 2016].
- ↑ «Ordre des Arts et des Lettres» (en francès). Culture.gouv.fr. [Consulta: 9 desembre 2015].
- ↑ «Sovereign Ordonnance n° 3537» (en francès). Legimonaco.mc, 17-11-2011. [Consulta: 9 desembre 2015].
- ↑ «Stephane Bern devient Officier de l'Ordre de Leopold» (en francès). 7sur7.be. [Consulta: 9 desembre 2015].
- ↑ «Elizabeth II va décorer Stéphane Bern, chevalier de l'Ordre de l'Empire britannique» (en francès). Metronews.fr, 04-06-2006. [Consulta: 9 desembre 2015].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stéphane Bern |
- Stéphane Bern - Lloc web oficial (anglès)
- Portal d'informació sobre l'aristocràcia fet per Stéphane Bern Arxivat 2020-05-15 a Wayback Machine. (francès)
Categories:
- Persones vives
- Escriptors luxemburguesos
- Periodistes luxemburguesos
- Distingits amb l'Orde d'Adolf de Nassau
- Oficials de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Escriptors francesos del segle XX
- Escriptors francesos del segle XXI
- Alumnes del Lycée Carnot
- Alumnes de l'Emlyon Business School
- Cavallers de la Legió d'Honor
- Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres
- Membres de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Periodistes francesos
- Escriptors lionesos