Suanaquilda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Suanaquilda de Baviera o Suanagilda de Baviera a vegades Swanagilda, Swanahilda o Swanaquilda (vers 705/710 † després del 741) fiu una princesa bavaresa de la família dels Agilolfings, casada el 725 amb Carles Martell, duc dels Francs, amb el qual va tenir a Gripó.

Origen familiar[modifica | modifica el codi]

Certeses[modifica | modifica el codi]

Només les certeses que es tenen a propòsit dels parentius de Suanaquilda són les següents:

« Al final de l'any [725], havent reunit un gran nombre de tropes, ell [Carles Martell] va passar el Rin, va recórrer el país dels alemanys i dels sueus, es va avançar fins al Danubi, i en travessant-lo va ocupar el país dels bavaresos; havent-lo sotmès va entrar a França amb molts tresors i una certa matrona anomenada Bilitruda, així com la seva neboda Soniquilda »

[notes 1]

  • Eginhard, anota als annales que durant
« aquest any [741] , Carles va morir, deixant per a hereus tres fill, Carloman, és clar i Pipí, així com Gripó, qui havia nascut d'una menor (aliança), tenint una mare de nom Swanahilde, neboda d'Odiló, duc de Baviera »

.[notes 2]

  • una lletania del Líber confraternitatum augiensis donant els primers sobirans i sobiranes carolíngies la qualifica de régina el que no fa per a les dues altres esposes de Carles Martell.[notes 3] El context no permet agafar el sentit de reina, i Regina significava igualment princesa reial, el que implica la pertinença de Swanagilda a la família merovíngia o agilolfinga, i més probablement a la segona família, en base a les seves relacions bavareses.[1]

Reconstitució familiar tradicional[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment, els historiadors reprenen la genealogia següent, que es pot trobar, entre altres, a Pierre Riché:[2]

 
 
 
 
 
 
 
 
Teodó II
duc de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodebald
duc de Baviera
 
 
 
Grimoald
duc de Baviera
x Beletruda
 
 
 
Teodebert
duc de Baviera
 
Tassiló II
duc de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Swanagilda
 
Carles Martell
duc dels Francs
 
Rotruda
 
Hugbert
duc de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gripó
 
Hiltruda
 
 
 
Odiló
duc de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tassiló III
duc de Baviera
 
 
 
 
 
 
 

Una altra hipòtesi de reconstitució familiar[modifica | modifica el codi]

Però aquesta reconstitució clàssica no dóna explicació del fet que Odiló és oncle de Swanagilda. Des de fa un segle, el coneixement dels Agilolfings ha millorat i certs fets i vincles de parentiu han estat posats al dia:

  • Al començament del segle VIII, una abadessa de Nonnberg es diu Ragentruda i és qualificada de duquessa de Baviera. Es tractaria de l'esposa de Teodebert i la mare d'Hugobert, tots els dos ducs de Baviera. El testament d'Adela de Pfalzel, menciona les seves germanes, una Ragentruda (identificada amb la duquessa de Baviera) i una Plectruda (identificada a la dona del majordom de palau Pipí el Jove), el que en fa una filla del senescal Hugobert [3] El nom de Belectruda està vinculat a Plectruda, i podria ser una filla d'un primer matrimoni de Ragentruda.[4]
  • Erich Zollner ha mostrat el 1915 que Odiló era un fill de Godofreu, duc d'Alamània i Karl-August Eckhardt ha proposat de veure en l'esposa de Godofreu una filla o una germana de Teodó II.[5]

Aquests descobriments permeten a Christian Settipani proposar el quadre següent:[6]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodó I
duc de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hugobert
senescal
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodó II
duc de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Plectruda
x Pipí d'Héristal
 
NN
 
Ragentruda
abadessa de Nonnberg
 
Teodebert
duc de Baviera
 
Grimoald
duc de Baviera
 
Teobald
duc de Baviera
 
Ne
 
 
 
Godofreu
duc d'Alamània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Beletruda
=(?) Plectruda
 
Hugbert
duc de Baviera
 
Tassiló II
duc de Baviera
 
 
 
 
 
Imma
abadessa de Nonnberg
 
Leutfrid
agilolfing
 
Teodebald
duc d'Alamània
 
Odiló
duc de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Suanagilda
x Carles Martell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tassiló III
duc de Baviera

Biografia[modifica | modifica el codi]

Com ho explica Fredegari, Swanagilda era una princesa agilolfinga capturada el 725 pels exèrcits de Carles Martell en el moment d'una campanya d'aquest últim a Baviera. Carles, que s'acaba d'enviudar de Rotruda, es va casar amb ella poc després. Va donar a llum un fill, Gripó. Ambiciosa, intenta convèncer el seu marit de deixar al seu fill una part important del regne, i Carles li acaba acceptant el repartiment del regne en tres i li va deixar la part central.[7][8]

A la mort de Carles Martell, els seus dos fills grans, Carloman i Pipí apartaren al seu germanastre i partiren el regne en dos. Swanagilda va empenyer llavors al seu fill a la revolta, però foren vençuts. Gripó fou empresonat, mentre que la seva mare fou relegada al monestir de Chelles.[8]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. François Guizot, Traduction de la Chronique de Frédegaire, 1823, en línia a [1]. La seva traducció corregida aquí, implica un error, ja que havia traduït matrona quadam nomine Beletrude i nepta va suar Sunnichile per una certa matrona anomenada Bilitruda, així com la seva filla Soniquilda
  2. . Hoc Anno Karlu obiit tres filios heredes relinques, Karlomannum scilicet i Pippinum atque Grifonem, quòrum Grifo, que ceteris minor natu erat, matrem habuit, nomine Swanahildem, neptem Olilonis ducis Baioariorum Settipani, 1993, pàg. 172, nota 171.
  3. . Karolus major domus, Pippin rex, Karlomannus major domus, Karolus imperator, Karlomannus, Karolus rex, Pippin rex, Bernardus rex, Ruadtrud, Ruadheid, Svanahild regina, Bertha regina, Hiltikart regina, Fastrat regina, Luitkart regina, Ruadheid, Irminkar regina Settipani, 1993, pàgs. 168-169.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Settipani, 1993, pàgs. 172-173.
  2. Riché, 1983, pàg. 352 (taula V)
  3. Settipani, 1989, pàg. 38.
  4. . Settipani, 1993, pàg. 172, nota 171
  5. Settipani, 1990, pàg. 9.
  6. Settipani, 1990, pàg. 10
  7. Riché, 1983, pàgs. 53 i 61.
  8. 8,0 8,1 Settipani, 1993, pàg. 173 i 177.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. « Pluriel », 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (ISBN 2-906483-28-1)
  • Christian Settipani, Addenda aux "Ancêtres de Charlemagne", 1990
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)