Subayta
Subayta o Isbayta (hebreu Shivta שבטה), fou un antic establiment del Negev al sud d'Israel. El nom és d'origen nabateu, i en grec es va dir Sobata; en hebreu es va dir Shivta.
Les ruïnes de Subayta es troben a 43 kms al sud-oest de Beersheba. Foren visitades per E. H. Palmer el 1870 i posteriorment han estat excavades diverses vegades. Fou nabatea, romana i bizantina i era un centre agrícola sense muralles. Els àrabs hi van arribar vers 638 i es va construir una mesquita, però al segle VIII o IX fou abandonada. Modernes teories suggereixen que en realitat només fou un establiment bizantí i estació pels pelegrins que anaven al Mont Sinaí; això es basa en l'anàlisi dels sistemes de regadiu, tots seguint les estructures bizantines; fins ara el predomini d'estructures bizantines s'atribuïa a les restes d'una comunitat monàstica establertes sobre les runes d'un poble nabateu i per un temps breu romà.
Hi ha tres esglésies bizantines, dos premses de vi, àrees residencials i edificis administratius. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005 i el govern israelià té declarada la zona com a Parc Nacional.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Subayta |
