Ucraïna

Ucraïna Україна en ucraïnès, transcrit Ukraiïna o Ukraïna i transliterat Ukrajina
Bandera Escut
Lema nacional: Cap
Himne: Ще не вмерла Україна transcrit: Sxe ne vmerla Ukraïna (La glòria d'Ucraïna no ha mort)
Capital (i major ciutat)		Kýiv 50 ° 27' N, 30 ° 30' E
Idiomes oficials		Ucraïnès
Gentilici		ucraïnès, ucraïnesa
Govern		Democràcia parlamentària
	President Primer Ministre	Víktor Ianukóvitx Mykola Azarov
Independència
	de la Unió Soviètica	24 d'agost del 1991
Superfície
-	Total	603,700 km2
-	Aigua (%)	0%
Població
-	Est. jul. 2010	45.415.596  (27è)
-	Cens	-
-	Densitat	76 /km2 (92è)
Moneda		Hrívnia (UAH)
Fus horari		EET (UTC+2)
-	Estiu (DST)	EEST (UTC+3)
Domini internet		.ua
Codi telefònic		380

Ucraïna ( ^? i  escolteu-ne la pronunciació en ucraïnès) és un estat europeu de l'Europa de l'Est. En el sentit de les agulles del rellotge, limita amb Bielorússia al nord, amb Rússia al nord-est i a l'est, amb la mar d'Azov, l'estret de Kertx i la mar Negra al sud, amb Romania i Moldàvia al sud-oest, i amb Hongria, Eslovàquia i Polònia a l'oest. La mar Negra separa Ucraïna també de Geòrgia, Turquia i Bulgària, com també de Romania i Rússia, països ja esmentats com a fronterers per terra.

Etimologia

Ucraïna (en ucraïnès: Україна, Ukraiïna). Prové de kraïna, paraula d'arrel eslava que significa “país” o “territori”, més el prefix "u", que significa "dins". Per tant, la paraula vindria a significar "Dins del territori". En temps de l'imperi Rus i en època soviètica, es va propagar la lectura errònia de l'etimologia com a significant "territori fronterer". En ucraïnès modern "країна" (kraïna o kraiína) significa "país". Abans Ucraïna era coneguda com el país dels Rus', o Rus' de Kýiv, i en la literatura occidental, com a Rutènia.

Geografia física

Ucraïna té una posició estratègica a l'est d'Europa, limitant, en el sentit de les agulles del rellotge, amb Bielorússia al nord, Rússia al nord-est i a l'est, la mar d'Azov, l'estret de Kertx i la mar Negra al sud, Romania i Moldàvia al sud-oest, i Hongria, Eslovàquia i Polònia a l'oest. La mar Negra separa Ucraïna també de Geòrgia, Turquia i Bulgària, com també de Romania i Rússia, països ja mencionats com a fronterers per terra. Amb Rússia comparteix més quilòmetres de frontera, seguit de Bielorússia.

El país és muntanyós a l'oest, on es troba una secció de la serralada dels Carpats, però en general és força pla, ocupat principalment per un paisatge ondulant d'estepa. El país forma part de la gran plana europea que va des d'Alemanya fins als Urals, o, vist des d'una altra perspectiva, comprèn la part final de l'estepa euroasiàtica que comença a Mongòlia.

Hi ha una presència important de llargs rius com el Dnipró, el Dnister o el Buh Meridional, que són aprofitats pels seus recursos hidrològics. Aquests tres rius majors desemboquen a la mar Negra, on formen els seus limans (un tipus d'estuari). Al sud-oest, el delta del Danubi forma part de la frontera amb Romania.

El punt més alt, tant dels Carpats ucraïnesos com d'Ucraïna, és la muntanya o horà Hoverla, de 2.061 m. A Crimea, també hi ha una petita serralada a la zona costanera del sud que s'anomena les Muntanyes de Crimea (Кри́мські го́ри, Krymski hory en ucraïnès, Qırım dağları en tàtar de Crimea), la muntanya més alta de la qual és la muntanya o horà de Roman-Koix (1.545 m).

Política i govern

Estructura de govern

D'acord amb la primera Constitució ucraïnesa del juny de 1996, Ucraïna és un «Estat sobirà i independent», compost per les tres branques: els poders executiu, legislatiu i judicial.

El primer està encapçalat pel President, que és escollit per mitjà de sufragi universal, directe i secret per a un mandat de cinc anys, amb la possibilitat d'una reelecció. El President nombre el Primer Ministre, que ha de ser ratificat pel Poder Legislatiu.

A data d'avui, Ucraïna ha tingut quatre presidents:

• Leonid Kravtxuk (desembre de 1991 – juliol de 1994)
• Leonid Kutxma (juliol de 1994 – gener de 2005)
• Víktor Iúsxenko (del 23 de gener de 2005 - 25 de febrer de 2010)
• Víktor Ianukóvitx ( des del 25 de febrer de 2010)

El Poder Legislatiu (Verkhovna Rada) està representat per una sola cambra, el Consell Suprem o Suprema Rada, integrada per 450 membres electes per a un període de quatre anys.

El Poder Judicial està integrat pels jutjats popular i la Cort Regional, Suprema i Constitucional.

Afers exteriors

Ucraïna i la Unió Europea.

Ucraïna ocupa una posició geopolítica estratègica al món, ja que es veu amb la necessitat de mantenir bones relacions amb un país poderós (Rússia), pateix els efectes de l'expansió de la Unió Europea i, tenint en compte el seu passat històric, no és aliè al que actualment passa a l'Orient Mitjà. És un país de trànsit entre Europa i l'Àsia.

La política exterior ucraïnesa es basa en els següents punts:

1. Consolidar les seves relacions amb els següents organismes: ONU, CEI, OTAN, G8 i la UE.
2. Buscar la candidatura per ser membre de la UE.
3. Continuar com a observador permanent de l'OEA.
4. Com a membre fundador del Grup GUAM (Geòrgia, Ucraïna, Armènia i Moldàvia), que tenen l'objectiu de promoure la participació dels seus membres en el procés de la integració europea, Ucraïna busca reforçar les relacions amb aquests països.
5. Buscar una consolidació de les relacions amb Bielorússia, el Kazakhstan i Rússia amb la firma de l'Acord Sobre l'Espai Econòmic Únic (EEU).
6. Buscar una relació estratègica-especial en matèria de cooperació bilateral, diplomàtica i comercial amb Polònia, Rússia, els EUA i el Turkmenistan.
7. Enfortir les relacions diplomàtiques i comercials amb l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica Llatina (especialment amb Mèxic).
8. Enfortir relacions diplomàtiques amb el Perú i Veneçuela.
9. Consolidar les relacions comercials amb l'Iraq (Ucraïna importa petroli iraquià) així com continuar amb la cooperació amb la reconstrucció del país.

Divisió administrativa

(Vegeu també Categoria:Províncies d'Ucraïna i Categoria:Ciutats d'Ucraïna)

Administrativament el país s'estructura en 24 óblasti o províncies i una república autònoma: Crimea (número 4 al mapa). A més, les ciutats de Kýiv (dintre del número 12 al mapa) i Sebastòpol (dintre de Crimea) tenen un estatus especial.

Txerkassy Txerníhiv Txernivtsí Crimea Dnipropetrovsk Donetsk Ivano-Frankivsk Khàrkiv Kherson Khmelnytskyi

Kirovohrad Kýiv Luhansk Lviv Mykolàïv Odessa Poltava Rivne Sumy Ternópill

Vínnytsia Volínia Transcarpàcia Zaporíjjia Jytómyr

Vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara. (en anglès)

Economia

A Ucraïna encara no s'han dut a terme importants privatitzacions. Per la seva part, el PIB de 2000 va créixer gràcies a les exportacions un 6% (el primer any de creixement després de la independència), i la producció industrial va créixer un 12,9%. L'economia va continuar creixent el 2001 un 9% i la branca industrial un 14%, a causa de la forta demanda interna i la inversió.

Exportacions a		Importacions de
País	Percentatge	País	Percentatge
Rússia	22,6%	Rússia	35,5%
Turquia	6,2%	Alemanya	9,4%
Itàlia	5,1%	Turquia	7,4%
Alemanya	4,5%	Estats Units	3,1%
Altres	61,6%	Altres	44,6%

El creixement econòmic ha seguit mantenint-se en l'actualitat, tot i que ha tingut tensions econòmiques amb Rússia degut a la Guerra del Gas, que va tenir com a rerefons la tendència pro-occidental del president Víktor Iúixtxenko.

A partir de l'any 2000, l'economia ucraïnesa va demostrar el creixement dins de les seves exportacions, creixent aquestes més d'un 10% a l'any. El creixement es va atribuir en gran part a una onada d'exportacions de metalls i de productes químics a la Xina.

L'any 2005, el desenvolupament econòmic es va retardar temporalment a causa dels canvis desfavorables en termes de comerç, ja que van baixar els costos de l'energia i dels preus del metall. D'acord amb la llei ucraïnesa, per establir una empresa es triga únicament 33 dies; obtenir una llicència comercial és relativament senzill; però tancar una empresa és realment difícil.

El 2006, l'economia ja tornava a experimentar un creixement del 5% gràcies a la confiança del consumidor davant de la forta demanda domèstica i del creixement i la inversió.

El mercat d'acció ucraïnès va créixer perceptiblement deu vegades entre 2000 i 2006, incloent-hi un 34% de creixement el 2004, un 28% el 2005, i un 24% el 2006. El sou normal mitjà al país a començaments del 2007 va arribar als volts dels 250 euros al mes.

El país importa la majoria de les fonts d'energia, especialment el gasoil i el gas natural, i en gran part depèn de Rússia com a proveïdor d'energia. Mentre que el 25% del gas natural d'Ucraïna prové de fonts internes, prop del 35% procedeix de Rússia i el 40% restant de l'Àsia central a través de rutes de trànsit russes. A la vegada, el 85% del gas rus s'entrega a l'Europa Occidental via Ucraïna.

Ucraïna produeix gairebé tots els tipus de vehicles de transport: automòbils, autobusos, carros, vaixells, aeroplans, vagons de metro i de tren, i inclús naus espacials. En els últims anys, l'alta producció tecnològica s'ha convertit en la norma i la majoria de les indústries han experimentat una modernització significativa, fent que els vehicles de fabricació ucraïnesa siguin més econòmicament competitius. Els avions Antonov i els carros KrAZ s'exporten i fabriquen en molts països. El sector immobiliari va augmentar aproximadament un 50% pel que respecta a les propietats immobiliàries.

El 5 de febrer de 2008 va ingressar oficialment a l'Organització Mundial del Comerç (OMC).

Turisme

Ucraïna ocupa el 8è lloc del món a la llista de nombre de turistes que visiten el país, d'acord amb els rànquings de l'Organització Mundial de Turisme,. Va assolir aquesta posició l'any 2008, desplaçant a països com Grècia i Rússia.

Geografia humana i societat

Demografia

Es considera que Ucraïna està en una crisi demogràfica basant-se en l'alta taxa de mort i la baixa taxa de natalitat que té. Actualment, el país té una taxa de natalitat de 9,55 naixements/1.000 habitants, i una taxa de mortalitat de 15,93 morts/1.000 habitants. Un factor important en la contribució a la relativa alta mortalitat és l'alta taxa de mortalitat entre els homes (d'edat laboral) degut a causes que es poden prevenir, com ara el consum d'alcohol o del tabac. L'any 2007, va decréixer a un ritme que és el tercer més ràpid del món.

Les regions industrialitzades de l'est i el sud-est són les més poblades, i un 67,2% de la població viu en zones urbanes.

Etnografia

D'acord amb el cens ucraïnès de 2001, la població d'Ucraïna és eminentment d'ètnia ucraïnesa (77,8%), tot i que hi són presents de forma destacada els russos (17,3%) i, de forma més minoritària, també bielorussos, moldaus, tàrtars de Crimea, búlgars, hongaresos, romanesos, polonesos, jueus, armenis, grecs, tàrtars, gitanos, azeris, georgians, alemanys ètnics, gagaüsos i altres.

Llengües

L'ucraïnès i el rus a Ucraïna d'acord amb el cens del 2001. (en anglès)

El tàtar de Crimea a Crimea i altres llocs.

El parlament d'Ucraïna, va aprovar la llei de llengües el 3 de juliol de 2012 pel què un idioma pot disposar de l'estatus de llengua regional si el nombre de persones que el consideren que la seva llengua materna supera el 10% de la població total de la regió.

A Ucraïna, es parla l'ucraïnès com a llengua autòctona i oficial. També hi ha una part significativa de la població que parla el rus, sigui com a segona llengua o primera. Començant des de la Unió Soviètica, o en algunes regions abans, hi va haver un procés de russificació a Ucraïna. La pressió del rus sobre l'ucraïnès ha resultat en un fenomen que s'anomena súrjyk, és a dir, la barreja de l'ucraïnès amb el rus. La paraula súrjyk no es refereix (encara) a un dialecte ni té regles específiques, sinó que denomina simplement el mal ús de l'ucraïnès, amb la incorporació (de vegades molt exagerada) de russismes.

Una altra de les llengües autòctones d'Ucraïna, a més de l'ucraïnès, és el tàtar de Crimea, de la família de llengües turqueses, que com el nom indica, es parla a la península de Crimea. També es parlava a zones properes a aquesta península, com les óblasts de Kherson i Zaporíjjia. Tot i així, són una minoria des de la seva deportació (cap al Kazakhstan i la part asiàtica de l'URSS) i dispersió en temps d'Stalin, i lluiten per la supervivència del seu idioma enfront del rus. Gran part de Crimea, així com la ciutat d'Odessa, són principalment russòfons, com també ho són algunes parts de les óblasts de Donetsk i Luhansk.

També hi ha l'idioma rutè, considerat un idioma separat o dialecte de l'Ucraïnès per diferents experts. Es parla principalment a la Transcarpàcia.

Hi ha també minories d'armenis (Crimea, Bílhorod-Dnistrovskyi, ciutat i óblast de Lviv i Kàmianets-Podilskyi, per exemple), georgians (una mica per tot arreu), bielorussos, moldaus, romanesos i hongaresos (zones frontereres), polonesos (óblasts de Lutsk, Khmelnytskyi, per exemple), grecs (Crimea, costes de la mar Negra i mar d'Azov), jueus de parla jiddisch (particularment óblasts de Lviv, Odessa, i històricament, óblast de Khmelnytskyi i molts d'altres, de fet, tot el país), gitanos o roma (en particular a les óblasts de Txernivtsí i Ivano-Frankivsk, entre d'altres), alemanys ètnics i altres pobles de parla alemanya, gagaús, àzeris i d'altres. Els krymtxac son una altra minoria de Crimea. El seu idioma està amenaçat.

Diàspora ucraïnesa (Украї́нська діа́спора, Ukraïnska diàspora): L’ucraïnès es parla, minoritàriament, a les regions properes de països fronterers, com ara Rússia, Bielorússia, Polònia, Eslovàquia i Hongria. També hi ha una nodrida diàspora ucraïnesa a altres parts del món (vegeu la secció sobre Demografia a dalt). Així algunes comunitats parlen ucraïnès a països com ara: el Canadà, els EUA, Austràlia, l'Argentina i Israel. En els últims temps, hi ha hagut molta emigració cap a altres països d'Europa, en particular: Polònia, Eslovàquia, República Txeca, Hongria, Itàlia, Regne Unit i Portugal.

Religió

La principal religió a Ucraïna és el Cristianisme ortodox, dividida principalment en dus branques: una Església Ortodoxa sota jurisdicció del Patriarcat de Kýiv i una altra regida pel Patriarcat de Moscou. Als anys noranta, una part de l'exarcat ucraïnès de l'Església Ortodoxa Russa es va declarar autocèfal, condició no reconeguda per les altres esglésies ortodoxes, per tant, actualment hi ha també la denominada Església ortodoxa autocèfala ucraïnesa.

La religió grecocatòlica, també anomenada de ritus uniat, que es podria anomenar una mena de fusió entre la religió ortodoxa i la catòlica, es practica principalment a l'oest del país (tot i que no exclusivament), en particular entre els rutens i els ucraïnesos en general a la Transcarpàcia i a les óblasts de Lviv, Ivano-Frankivsk i Txernivtsí, religió que també es practica a Romania (Església Romanesa Unida a Roma, o Església grecocatolica de Romania).

També hi ha comunitats de catòlics i protestants.

El judaisme és prou important, amb una població de jueus asquenazites o els aixkenazim de parla jiddisch a diferents parts d'Ucraïna, amb els percentatges més alts de jiddisch-parlants a les ciutats de Lviv, Odessa, Txernivtsí i Kýiv.

També s'ha de considerar que, com a la resta d'Europa i moltes altres parts del món d'avui, hi ha molts ateus i agnòstics a Ucraïna, cosa que el gràfic següent no reflecteix.

Religió a Ucraïna
religió			percentatge
Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Kýiv)			50.4%
Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Moscou)			26.1%
Església greco-catòlica ucraïnesa			8%
Església Ortodoxa Ucraïnesa Autocefàla			7.2%
Església Catòlica Romana			2.2%
Protestantisme			2.2%
Judaisme			0.6%
Altres			3.2%

Educació

Hi ha una important xarxa d'universitats a Ucraïna, repartides per tot el país, en part herència de la Unió Soviètica, en part herència pròpia, amb universitats tan antigues com ara l'Acadèmia Kyievesa de Mohyla o Acadèmia de Kýiv-Mohyla (Києво-Могилянська академія, Kýievo-Mohylianska akadèmiia), fundada el 1615 pel Metropolità de Kýiv, Petró Mohyla. Vegeu un breu repàs de la història de la universitat a la seva pàgina (en anglès i ucraïnès). O també la Universitat Nacional de Medecina de Lviv "Danylo Hàlytskyi" (Львівський національний медичний університет імені Данила Галицького), fundada el 1661 a Lviv quan el rei polonès Jan II Kazimierz Waza (o Joan II Casimir Vasa, 1609-1672) li va atorgar l'estatus d'acadèmia al Collegium ja existent. Hi havia estudis mèdics abans, però no va ser fins el 1773 que la facultat mèdica oficial es va establir. Vegeu un molt breu repàs per la seva història a la seva pàgina (parcialment en ucraïnès, parcialment en anglès).

Cultura i esports

Símbols culturals i senyes d'identitat nacional ucraïnesa

Músic itinerant, cosac ucraïnès, tocant la bandura amb el típic pentinat cosac (Остап Кіндрачук, Ostap Kindratxuk, "el cosac-bandurista").

El llegendari cosac Mamai tocant la kobza (pintura de la primera meitat del s XIX)

Pýsanky tradicionals i moderns

General

• La institució del cosac (sing: коза́к, pl: козаки́), que va néixer a Ucraïna. La figura del cosac se sol associar amb el seu cavall, la kobza o la bandura i l'osselédets (cap rapat amb una cua de cabell que sorgeix de dalt de tot del cap)
• Haidamaki (Гайдáмаки o Гайдaма́ки), uns rebels del s. XVIII de la Ucraïna "de la riba dreta" (del Dnipró) que es revoltaren contra l'opressió de la Confederació de Polònia i Lituània (Rzeczpospolita Obojga Narodów). Els Haidamaki també donen nom a un poema de Taràs Xevtxenko i a un grup modern de folc-rock ucraïnès.
• El Txumatsvo (Чумацтво)- Ofici de comerciant itinerant des del s. XV fins el s. XIX a Ucraïna. Els txumaký (singular: чумак, txumak) eren una classe social de comerciants que transportaven molts productes, però el més important era la sal. Feien camins regulars, com ara des de la mar Negra fins a la regió de Halytxynà (Galítsia), i els camins que freqüentaven acabaven blancs per la sal que anava caient. És per això que la Via làctia en ucraïnès és coneguda com el "Camí dels Txumaký" (Чума́цький Шлях, Txumàtsky Xliakh). Txumak també és el nom d'un ball popular.
• Txornozem - Ucraïna és famosa per la seva terra negra o txornozem (чорнозе́м), un sòl altament fèrtil. A Ucraïna hi ha capes de fins a 2 metres.

Música i ball més emblemàtics

• Hopak (гопа́к), el ball típic dels cosacs, on salten etc., que és tan vistós i que requereix habilitats d'acrobàcia. Es pot ballar sol, en parella o en grup. Va sorgir entre els cosacs com una mena de ball-joc-exercici imitant moviments de batalla o de defensa personal. En això te paral·lels amb el capoeira de Brasil. Avui en dia, s'ha conservat el hopak com a ball tradicional, i també s'ha recuperat com un esport-art marcial. En aquest últim cas, s'anomena hopak de combat, o boiovýi hopak (Бойови́й гопа́к). Hi ha clubs que practiquen aquesta art marcial a Lviv, Kýiv, Ternópill, Txernivtsí, Khmelnytskyi, Kàmianets-Podilskyi i Kirovohrad.
• Kozatxok (козачо́к), alegre ball popular que era molt estès entre els cosacs i en general a Ucraïna. La paraula és el diminutiu de cosac, i també s'usava per a denominar una mena de patge.
• Kolomyika (коломи́йкa), tipus de cant i ball popular
• Cant coral popular, com a expressió de música tradicional
• Kobzar (кобза´р), bard itinerant que acompanya els poemes èpics cantats anomenats duma (дума) amb la kobza, o a vegades amb la bandura o la lira de roda. Sovint els kobzars son cecs.
• Kobza (ко´бза), o llaüt ucraïnès
• Bandurist (бандури́ст, també банду́рник, банду́рщик, bandúrnyk, bandúrsxyk), músic itinerant que toca la bandura (банду́ра), instrument de corda tradicional ucraïnès similar a una cítara. Els que son cecs s'anomenen kobzars.
• Lírnyk (лі́рник), músic itinerant que cantava i canta cançons èpiques, històriques i religioses acompanyant-se amb la "lira de roda" (Ліра колісна, lira kolisna), la versió ucraïnesa de la viola de roda. Sovint eren i son músics cecs. Pertanyien al mateix gremi que els kobzars
• Lira ucraïnesa (ліра), la viola de roda ucraïnesa
• Trembita (трембі́та), instrument musical tradicional dels Hutsuls, als Carpats, similar a la trompa alpina
• etc. etc.

Arts decoratives

D'entre les diferents arts decoratives d'Ucraïna, aquestes dues tècniques son particularment emblemàtiques. Vegeu a baix sota "cultura popular" per saber-ne més.

• Vyxyvanka o vyxývanka (вишива́нка o виши́ванка)
• Pýsanka, pl. pýsanky (пи́санка, pl. пи́санки)
• Pintura de Petrykivka (Петриківський Розпис, Petrykivskyi Ròzpys o Petrykivskyi Rózpys), una escola de pintura popular i art decorativa al poble de Petrykivka (Петрикі́вка).

Plats i menjars emblemàtics

Salo servit amb pebre

• Borsx o borsxtx (борщ), la sopa nacional, a base de remolatxa, sovint conté també patates, col, agrella, carn de vedella, etc. i que es serveix amb "smetana" (el que se'n diu "crema de llet agra", conegut en francès com a crème fraiche, en alemany com a saure Sahne i en anglès com a sour cream) i herbes fresques com ara julivert o anet. De fet, es fan molst diferents tipus de sopa, que resulta un plat clau a l'hora de dinar o sopar.
• Varényky (варе́ники), mena de ravioli xinès - ucraïnès portat per l'Horda d'or el segle X
• Osselédets pid xúboiu, arengada sota "abric de pell" (amanida freda de remolatxa i arengada, entre altres ingredients)
• Holubtsý (голубці), farcellets: fulles tendres de col farcides de carn picada de porc o vedella i arrós i cuinat en una salsa.
• Salo (cansalada) (са́ло), cansalada (sense viar).
• Khrin (хрін), un condiment similar a la mostassa però feta de rave picant, gairebé igual al wasabi japonès. La picantor puja al nas i no afecta pas la boca.
• Kaixa: La kaixa és un concepte important a la cuina d'Europa de l'Est. Significa tant cereals cuinats (com seria l'arrós), com també "farinetes". Es menja una gran varietat de cereals o gramínies, des del fajol (hretxka) fins a l'ordi (iatxmín), passant per l'arrós, el sègol (jyto), la civada (ovès) i el blat (pxenýtsia).
• etc. etc.

Begudes nacionals

Venedora de Kvas a Kýiv, 2005

Un brindis típic a Ucraïna és "budmo" (Будмо), que significa "serem" i que ve a ser l'equivalent del nostre "som i serem".

• Te (чай), Ucraïna és un país de te, excepte a la regió de Lviv, on la influència de l'imperi Austro-Hungarès, dels polonesos i dels armenis presents es nota en el fet que el cafè (que es diu, per cert, cava = кава) ha arrelat, i és molt bo.
• Pyvo (пи́во) - cervesa, una tradició molt antiga a Ucraïna. Hi ha moltes petites cerveseries i es fa una cervesa d'alta qualitat artesanal, com també industrial. S'acompanya amb peix sec anomenat taranka o taranyka (таранька)
• Horivka o horilka (горі́вка), la paraula per vodka en ucraïnès. Acompanya el menjar. També hi ha de picant, que es diu horilka z pertsem (horilka amb bitxo). De fet, hi ha una infinitat de varietats de derivats del horilka, normalment casolans, on se li afegeix fruites, herbes aromàtiques, etc.
• Kèfir, beguda similar a un iogurt líquid.
• Kvas, beguda de pa fermentat amb un mínim de contingut alcohòlic, tan baix, de fet, que la beguda es considera apta per a nens.
• Vi, que anomenen vynó (вино́). Al sud del país vora la mar Negra, en particular a Crimea i a l'óblast o província de Kherson hi ha una llarga tradició vinícola. S'hi elaboren vi, cava (Шампанське, xampanske), moscatell i vins de postre com el "massandra", i similars al porto i madeira. Vegeu, per exemple, una foto de l'entrada de les caves Koktebel, a Crimea.
• Un sens fi de sucs naturals de fruita fresca, suc de compota i suc elaborat a partir de fruita fumada.

Cultura popular

Festes d'Ucranïa

Data	Festa
1 de gener	Cap d'any
7 de gener	Nadal
8 de març	Dia Internacional de la Dona
1 i 2 de maig	Dia Internacional del Treball
9 de maig	Dia de la Victòria
28 de juny	Dia de la Constitució
24 d'agost	Dia de la Independència d'Ucraïna
Dates mòbils	Pasqua
Dates mòbils	Santíssima Trinitat

Arts decoratives populars

A part del tall de fusta en l'arquitectura popular, hi ha moltes formes d'art decorativa popular, com ara les següents:

• Vyxyvanka o vyxývanka (вишива́нка o виши́ванка), els brodats tradicionals, espectaculars. Són tot un món i motiu de gran orgull per a la població.
• Pýsanka, pl. pýsanky (пи́санка, pl. пи́санки), ous pintats en gran detall per pasqua, una tècnica i art popular.
• Pintura de Petrykivka (Петриківський Розпис, Petrykivskyi Ròzpys o Petrykivskyi Rózpys), una escola de pintura popular i art decorativa al poble de Petrykivka (Петрикі́вка). Consisteix principalment en una tècnica de dissenys florals sobre fusta, tela, paper. Alguns dels mestres més coneguts son, d'abans: Tetiana Pata (Тетяна Якимівна Пата, 1884 - 1976), Hanna Pavlenko (Ганна Павленко), Nadia Avràmivna Bilokin (Наді́я Авра́мівна Білокі́нь, 1893 - 1981), Oryxka Pylýpenko (Оришка Пилипенко); d'ara: Marfa Ksenofòntivna Tymtxenko (Ма́рфа Ксенофо́нтівна Ти́мченко, 1922), Fédir Sàvovytx Pankó (Фе́дір Са́вович Панко́), Vassyl Sokolenko (Василь Соколенко) i Zóia Kudix (Зоя Кудіш), entre d'altres.
  • Vegeu exemples de l'art a: Pàgina sobre la pintura de Petrykivka (en anglès); Una imatge mestre - un arbre "riabyna" (pàgina en anglès, ucraïnès, rus); Pàgina d'una escola d'educació infantil a Petrykivka on mostren exemples de l'art (en ucraïnès); una pàgina sobre mestres de l'art (mig en ucraïnès, mig en rus).
• L'art decorativa de la vytynanka (витинанка), un tipus de collage popular amb retalls molt fins i motius tradicionals. Un dels exponents d'aquest art fou la Maria Oksentíïvna Rudnenko (Марія Оксентіївна Руденко, 1915-2003). Per veure exemples de la seva obra i aquesta tècnica, mireu a aquesta pàgina.
• La pintura naïf en general és molt típic a Ucraïna, una de les seves manifestacions és en la pintura d'icones sobre vidre. Vegeu aquesta pàgina sobre art naïf a Ucraïna i altres llocs. Comença amb un article sobre la pintora contemporània d'icones sobre vidre, la Halyna Kuzmenko-Kuznetsova (Галина Кузьменко-Кузнєцова), després sobre la tècnica tradicional de la pintura d'icones sobre vidre del s XVIII-XIX, i continua amb altres artistes contemporanis en altres tècniques pictòriques, a més d'obres populars anònims del s. XVIII i XIX.

Museus

Fitxer:PysankaMuseum.JPG

Museu de la Pýsanka, dedicat als ous pintats en la tècnica ucraïnesa de pýsanky

Molins de vent al museu d'arquitectura popular nacional a Pyróhiv

Hi ha molts museus, molt repartits pel territori, de manera que en un lloc inesperat, et pots trobar amb una col·lecció molt bona d'art, tot i que possiblement petita. Al museu municipal d'art de Khmelnytskyi, per exemple, hi ha una compacte però excel·lent col·lecció d'obres de la Maria Pryimatxenko (però no sempre exposades per falta d'espai).

Museus al territori d'Ucraïna

• Museu nacional d'art d'Ucraïna, Kýiv. Tot i que petit, té una bona selecció de pintura de tots els temps. Es troba a Kýiv. Vegeu: article a la plana de Welcome to Ukraine (article en anglès més una selecció d'imatges).
• Casa-museu de Pavló Tytxyna, Kýiv. Museu sobre la vida i obra d'aquest poeta i polític ucraïnès, en greu perill de desaparèixer a causa de l'especulació i la falta de política cultural.
• Museu Nacional de Lviv, Lviv. Un dels museus més grans d'Ucraïna, conté la major col·lecció d'icones (unes 4000) i art popular del país; també te altres obres: pintura, gravats, manuscrits, publicacions, etc.
• Museu de la Pýsanka, Kolomýia, província d'Ivano-Frankivsk. Museu dedicat a l'art ucraïnès de pintar ous.
• Museu Nacional d'Art Decorativa Popular d'Ucraïna, Kýiv. Un dels museus d'art més grans d'Ucraïna, es troba dins el recinte del Monestir de les Coves de Kýiv.
• Museu Ivan Hontxar - Centre de Cultura Folklòrica d'Ucraïna (Український центр народної культури «Музей Івана Гончара») a Kýiv - vegeu la pàgina oficial (en ucraïnès, rus i anglès).
• Museu del Patrimoni Cultural d'Ucraïna - obres d'art d'artistes que es veieren forçats a viure a l'exili (vegeu Diàspora ucraïnesa)
• Museu d'art Occidental i Oriental de Kýiv (Київський музей західного та східного мистецтва), també conegut com a Museu d'art de Bohdan i Vàrvaro Khanenko (Музей Мистецтв імені Богдана та Варвари Ханенків) - museu dedicat a l'art d'Europa Occidental, per una banda, i per l'altre, a l'art Oriental (Orient Llunyà, Orient Pròxim, Àsia Central), de la qual te una magnífica col·lecció.
• Museu Nacional de Lviv, a Lviv. Un dels museus més grans d'Ucraïna, conté la major col·lecció d'icones (unes 4000) i d'art popular del país; també te altra pintura, gravats, manuscrits, publicacions, etc.
• Museu de pintura d'Ivan Aivazovsky, Crimea. Dedicat a la pintura d'Ivan Aivazovsky (ucraïnès: Іва́н Костянти́нович Айвазо́вський, Ivan Kostiantýnovytx Aivazovskyi; rus: Иван Константинович Айвазовский; armeni: Հովհաննես Այվազովսկի, Hovhannes Aivasovsky, originalment Aivazian, 1817-1900), pintor que vivia i treballava a Crimea, imperi Rus, d'origen armeni, especialitzat en marines. Vegeu imatges a la plana d'un museu d'Armènia

Pobles-museu, eco-museus a l'aire lliure a Ucraïna

L'eco-museu o poble-museu és un concepte molt comú a Ucraïna, on se'n diuen skànseny o skànsens (ска́нсени, skànseny), paraula d'origen escandinava, o també "prosto neba" (просто неба), frase que vol dir "a l'aire lliure" (literalment: "simplement el cel").

• Museu d'arquitectura popular i etnografia d'Ucraïna (Музей народної архітектури та побуту України), prop del poble de Pyróhiv, l'óblast de Kýiv. Conté arquitectura i objectes d'art tradicional de tota Ucraïna.
• Museu d'arquitectura popular, etnografia i art infantil de Prelesne (Музей народної архітектури, побуту та дитячої творчості в селі Прелесне), poble de Prelesne, óblast de Donetsk. Apart dels edificis (habitatges, molins de vent de fusta, etc.), conté col·leccions d'art naïf i popular, i d'art feta per nens.
• Assentament de'n Mamai, Centre d'informació "Cosac Mamai" (Мамаєва Слобода, Центр народознавства "Козак Мамай"), es troba en un parc a la ciutat de Kýiv. Recreació d'un assentament cosac del s. XVIII.
• Museu d'arquitectura popular i etnografia a mig curs del Dnipró (Музе́й наро́дної архітекту́ри та по́буту Сере́дньої Наддніпря́нщини), prop de Pereiàslav-Khmelnytskyi (Переяслав-Хмельницький), óblast de Kýiv. Arquitectura, objectes d'art popular, algunes peces arqueològiques i monuments megalítics (Кам'яні баби, kàmiani baby, en singular: Кам'яна баба, kàmiana baba, o sigui, "dona de pedra", per exemple).
• Xevtxénkivskyi hai, nom complet: Museu d'arquitectura popular i etnografia "Xevtxénkivskyi hai" (Шевче́нківський гай — етно-парк; Музей народної архітектури і побуту «Шевченківський гай»), prop de Lviv. S'enfoca cap a l'arquitectura i l'etnografia de l'Ucraïna occidental, en particular Halytxynà i el Hutsuls, Lemkos i Boikos (rutens o rusyny, русини), però també Bucovina, Podíl·lia i Volyn.
• Museu d'arquitectura popular i etnografia de Zakarpàttia (Закарпатський музей народної архітектури та побуту), a Újhorod, Transcarpàcia. Esglésies de fusta espectaculars i altres edificis, principalment de fusta, com també de tova o maçoneria.

Museus a l'estranger relacionats amb Ucraïna

• Poble-museu del patrimoni cultural ucraïnesocanadenc (ucraïnès: Село́ спа́дщини украї́ноканадської культу́ри, Seló spàdsxyny ukraï´nokanadskoï cultury; anglès: Ukrainian Cultural Heritage Village), prop d'Edmonton, Alberta (Canadà), sobre la vida dels immigrants ucraïnesos del s. XIX a Alberta. Forma part del gran complex de l'Ecomuseu del país de Kalyna.
• Ecomuseu del país de Kalyna (Kalyna Country ecomuseum, Еко-туристичний музей Калина Кантрі), Província d'Alberta (Canadà)

Teatres

A Ucraïna, en part com a herència de la Unió Soviètica, hi ha molts diferents teatres a la majoria de ciutats capitals de província i altres. Hi ha edificis especials per òpera, per teatre, pel teatre de titelles, pel circ. És particularment interessant la importància que tingué (o que té) el circ i el teatre de titelles, com per a tenir un lloc permanent a cada província dedicat només a aquella art, sovint consistent en edificis grans, a vegades espectaculars, com els del circ i de titelles de Kýiv.

Vegeu, per exemple, la imatge panoràmica interactiva de l'edifici del teatre de titelles de Kýiv, unes imatges del teatre a la pàgina del "Deutscher Friedensstifter" a flikr (en alemany, topònims transcrits del rus), i la pàgina oficial; la pàgina de Dyven, el teatre de titelles de l'óblast de Khmelnytskyi.

Destacats teatres d'òpera son els de Lviv, Odessa i Kýiv.

Festivals (música, ball, cinema, literatura, humor)

• LitFest, Festival Internacional de Literatura de Lviv, que te lloc anualment en combinació amb el Fòrum d'Editors de Lviv (fira del llibre). Te lloc el setembre de cada any a Lviv, i és la fira del llibre més important d'Ucraïna com també una de les més importants de l'Europa de l'est. Apart d'ucraïnesos, hi concorren escriptors i editors de l'àmbit eslau de llocs tant diversos com ara Rússia, Polònia, Bielorússia, Eslovàquia, Croàcia, Sèrbia i Eslovènia, i també dels països Bàltics (Lituània, Letònia, Estònia), germànics i nòrdics (Alemanya, Suïssa, Àustria, Noruega) i Israel, per exemple. L'any 2009, també hi va haver una comitiva d'escriptors catalans.

• HoholFest (ГогольFest, o també: Театрально-музично-кіно-мистецький фестиваль ГогольFest), anomenat GogolFest en rus i anglès. Aquest festival multi-disciplinar d'art contemporani (teatre, música, dansa, cinema, literatura i les arts visuals i audiovisuals, performance-accions artístiques, etc.) té lloc a Kýiv cada any el setembre des del 2007. El nom el te en honor a l'escriptor ucraïnès i rus, Mykola Hóhol, conegut al món com a Nikolai Gógol. És un festival molt important i prou emblemàtic a Ucraïna, i atrau participants d'arreu. L'any 2010, per exemple, apart d'ucraïnesos, hi seran presents companyies i artistes de països com ara Bielorússia, Polònia, Rússia, Lituània, Letònia, Hongria, Romania, Finlàndia, Suècia, Països Baixos, Alemanya, Suïssa, França, Portugal, Espanya, Itàlia, el Brasil, Argentina, Iran, EUA i Gran Bretanya. Vegeu la pàgina oficial (en ucraïnès, rus i anglès)

• Festival internacional de música "Porta de Hiozliov - Basar Oriental" (фестиваль «Гёзлёв къапусы - Східний базар», Festival "Hiozliov kapussy - Skhidnyi bazar", la transcripció del tàtar només aproximatiu). Es presenta en tàtar de Crimea i ucraïnès i es retransmet per la televisió nacional. S'enfoca cap a les cultures turqueses de Crimea i antigues repúbliques de la Unió Soviètica, però hi ha participants d'arreu. El nom "Porta de Hiozliov" prové de l'antic nom de la ciutat de Ievpatòria, on es fa el festival a finals d'agost. El 2009 va tenir lloc la sisena edició.

• Festival de Jazz de Koktebel - es fa el setembre de cada any al municipi coster i turístic de Koktebel, a Crimea. Atrau un públic de tot l'espai de l'antiga URSS i hi participen músics de renom d'arreu del món.

• MakhnóFest, Festival underground musical i literari "Dia de la independència amb en Makhnó" (МахноФест, MakhnóFest o Музи́чно-літерату́рний андергра́ундовий фестива́ль «День Незале́жності з Махно́м», Muzytxno-literaturnyi andergràundovyi festyval "Den nezaléjnosti z Makhnom"), Huliaipole, óblast de Zaporíjia. Aquest potent festival de música i literatura es fa cada any al lloc de naixement de'n Néstor Makhnó entorn al dia de la Independència d'Ucraïna. L'organitza l'associació cultural "L'última barricada" (Мистецького об'єднання «OstаNNя Барикада», "Ostànnia Barrykada").

• Artpole (Camp d'art), abans Xexory o Xexory de Podíl·lia (Артполе, Шешо́ри o Шешори Подільскі), festival de música ètnica i landart. Va començar el 2003 al poble de Xexory (óblast d'Ivano-Frankivsk), als Carpats o pre-Carpats, per desplaçar-se el 2007 al poble de Vorobíïvka, óblast de Vínnytsia. Te lloc el juliol.

• Festival de música "Taràs Bulba" (Музичний рок-фестиваль «Тарас Бульба»), ciutat de Dubno (Ду́бно), a l'óblast de Rivne. Festival anual de rock, pop i música "etno" que te lloc a la riba del riu Ikva, sota les muralles del castell de Dubno.

• KlezFest a Ucraïna ("Клезфест в Україні"), festival enfocat al gènere de música tradicional jueva del klezmer, que té lloc anualment a Kýiv des de 1999.

• "Els Laureats del Premi Nobel", Festival d'humor panucraïnès («Лауреат Нобельської премії» всеукраїнський фестиваль гумору). Aquest festival d'humor i sàtira té lloc cada any des del 2003 al poble de Nóbel (Но́бель), óblast de Rivne (d'allí el nom humorístic del festival).

Balnearis

Ucraïna te un gran nombre de sanatoris, balnearis i spas amb aigües minerals i termals. Vegeu aquesta pàgina explicativa (en ucraïnès, rus i anglès).

Esports

Futbol

Ucraïna serà la seu de la pròxima Eurocopa 2012, la màxima competició de futbol entre seleccions europees. Es tracta d'una candidatura conjunta amb el país veí de Polònia, i serà el primer gran esdeveniment esportiu que es disputi a Ucraïna després de la seva independència de la URSS. Formant part de la Unió Soviètica, a Kýiv s'hi va disputar un partit de la competició de Futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1980. Els equips de futbol més coneguts són el Xakhtar Donetsk i el Dynamo Kýiv.

Trívia: Des que han fitxat el defensa ucraïnès Dmytró Txyhrynskyi, (Дмитро Чигринський o Дмитро Анатолійович Чигринський), simplificat a Dmitró Txigrinski als mitjans, que va arribar a Catalunya a l'agost d'enguany (2009), tots els partits del Barça son retransmesos a la televisió ucraïnesa.

    Selecció de Futbol

Escacs

Personatges d'abans:

• Fédir Parfénovytx Bahatyrtxuc (Фе́дір Парфе́нович Богатирчу́к, anglès: Fedir Bohatyrchuk, 1892, Kýiv - 1984, Оttowa) — jugador d'escacs ucraïnès, soviètic i canadenc, metge i home polític, va assolir el títol de campió d'Ucraïna.

• Isaac Boleslavski (Ісаак Єфремович Болеславський, Isaac Efremovitx Boleslavski, 1919-1977) - Gran Mestre d'escacs jueu de Zolotonoixa, 3 cops campió d'Ucraïna i 2 cops sotscampió del Campionat d'escacs de l'URSS

• Leonid Stein (Леоні́д Заха́рович Штейн, Leonid Zakhàrovytx Xtein, 1934-1973) - Gran Mestre d'escacs d'origen jueu de Kàmianets-Podílskyi (Кам'янець-Подільський), óblast de Khmelnytskyi.
• etc., etc.

Personatges d'ara:

• Kateryna Lahnó (Катери́на Олекса́ндрівна Лагно, Kateryna Oleksàndrivna Lahnó, 1989) - prodigi dels escacs, i la Gran Mestre Femení (WGM) més jove del món (va guanyar el títol a l'edat de 12 anys i 4 mesos, tot trencant el rècord previ de l'hongaresa, Judit Polgár). Va néixer a Lviv, es va criar a la ciutat de Kramatorsk (Краматорськ), on els escacs estan molt arrelats, a l'óblast de Donetsk, i ara viu a Donetsk.

• Myroslava Hrabinska, altrament coneguda com a Myroslava Iakivtxyk (Мирослава Грабінська o Яківчик, 1984, Lviv) - Gran Mestre Internacional.

• Volodýmyr Hrabinskyi (Володимир Олександрович Грабінський, 1974, Lviv) — Mestre Internacional i "entrenador de mèrit d'Ucraïna" (заслужений тренер України), és a dir, ha rebut un títol universitari d'esport i s'ha guanyat el títol nacional d'entrenador de mèrit per haver format molts destacats alumnes. Va estudiar a la Universitat Estatal de Cultura Física de Lviv (Львівський державний університет фізичної культури).

• Kateryna Dóljykova (Катери́на Олекса́ндрівна До́лжикова, Kateryna Oleksàndrivna Dóljykova, 1988, Kýiv), Gran Mestre Internacional.

• Natàlia Zdebska (Ната́лія Леоні́дівна Зде́бська, Natàlia Leonídivna Zdebska, Kramatorsk), Gran Mestre Internacional.

• Natàlia Hryhorenko (Ната́лія Вади́мівна Григоре́нко, Natàlia Vadýmivna Hryhorenko, 1986, Lviv) - Mestre Internacional.

• Diana Arutiúnova (Діа́на Арту́рівна Арутю́нова, 1988, Simferòpol) - Gran Mestre Internacional

• Tetiàna Vassylévytx (Тетя́на Петрі́вна Василе́вич, 1977, Ievpatòria, Crimea) - Gran Mestre Internacional.

• Valerii Aveskúlov (Вале́рій Дми́трович Авеску́лов, 1986, Antratsyt, Антраци́т, óblast de Luhansk) - Gran Mestre Internacional.

• Oleksandr Beliavskyi (Олександр Белявський, 1953, Lviv) - Gran Mestre Internacional, representa Eslovènia en competicions internacionals.

• Vassyl Ivantxuc (Вас́иль Михáйлович Іванчýк, Vassyl Mykhàilovytx Ivantxuc, 1969, Kopýtxyntsi, óblast de Ternópill) - Gran Mestre Internacional.

• Ruslan Oléhovytx Ponomariov (Русла́н Оле́гович Пономарьо́в, 1983, Hórlivka, óblast de Donetsk) - Campió del Món de la FIDE (2002-2004), formà part de l'equip ucraïnès campió olímpic a la XXXVI Olimpíada d'Escacs de Calvià, 2004.

• Iuri Kryvorutxko (Ю́рій Григо́рович Кривору́чко, 1986, Lviv) - Gran Mestre Internacional.

• Antón Kórobov (Анто́н Сергі́йович Ко́робов, 1985, Khàrkiv) - Gran Mestre Internacional.

• Zahar Efimenko (Захар Єфименко, 1985, Kramatorsk) - Gran Mestre Internacional, campió d'Ucraïna.

• Martyn Kravtsiv (Мартин Романович Кравців, 1990, Lviv) - Gran Mestre Internacional.

• etc , etc.

Hopak de combat

El hopak (гопа́к) és conegut avui en dia principalment com a ball tradicional molt acrobàtic dels cosacs ucraïnesos. Tot i així, va originar entre els cosacs com una mena de ball-joc-exercici imitant moviments de batalla o de defensa personal, similar al capoeira de Brasil. Avui en dia, també s'ha recuperat com un esport-art marcial. En aquest cas, s'anomena hopak de combat (Бойови́й гопа́к, boiovýi hopak), i també lluita cosaca (козацький двобій, kozatskyi dvobíi). Hi ha clubs que practiquen aquesta art marcial a Lviv, Kýiv, Ternópill, Txernivtsí, Khmelnytskyi, Kàmianets-Podilskyi i Kirovohrad.

Jocs Olímpics

    Ucraïna als Jocs Olímpics

Jocs				Total
Atlanta 1996	9	2	12	23
Sydney 2000	3	10	10	23
Atenes 2004	9	5	9	23
Pequín 2008	7	5	15	27
Total	28	23	46	97

Història

Edat mitjana

L'actual territori que forma Ucraïna va ser la part meridional del primer estat eslau oriental: el Principat de Kýiv o Rus' de Kýiv (en eslau oriental antic: Рѹсь; en ucraïnès modern: Ки́ївська Русь, transcrit: Kýiivska Rus'; en grec antic: Ρωσία, transcrit: Rossia); segle IX—1240). La seva capital era Kýiv. Fins avui dia, en l'àmbit científic, no hi ha una única teoria sobre la fundació de l'estat de Rus' de Kýiv. D'acord amb la Crònica de Néstor (ca. 1113), la ciutat de Kýiv va ser fundada pels germans Kyi, Xek, Khòriv i la germana Lýbid, i aquesta ciutat va esdevenir capital del futur Estat de Kýiv. D'acord amb la teoria "normandista", sobre aquesta base, els varegs (un poble víking procedent dels territoris de la Suècia actual) Askold i Dir, enviats pel governant de Nóvgorod, Riurik, agafen control de la ciutat de Kýiv. Aquests després són deposats pel príncep Oleh, també vareg. Amb el temps, els varegs van ser assimilats per la població eslava local, el poble ruteni, l'antic nom que rebien els ucraïnesos (o protoucraïnesos). Durant els segles X i XI el territori ucraïnès es va convertir en l'estat més important d'Europa i es va forjar la identitat ucraïnesa que ha perdurat fins a l'actualitat.

Originàriament, el terme rus' feia referència a tots els principats eslaus orientals basats a Kýiv, però a causa de les disputes internes i a les intrusions dels mongols i els tàrtars començaren a definir-se les tres grans branques dels eslaus orientals: russos (que es deien muscovites), amb el centre a Vladímir (posteriorment Moscou), ucraïnesos a l'entorn de Kýiv i als principats de Galítsia i Volínia (aquests últims dos unificats el 1199 en un estat que durà fins el 1340 i després ocupats per Polònia i altres estats), i bielorussos als principats de Palièsie, Polissia o Polèssia (en llatí: Polesia; bielorús: Палессе, transcrit: Palièssie; en ucraïnès: Полісся, Políssia; en rus: Поле́сье, Polèssie) i Minsk, Smolensk i Pinsk.

A mitjan segle XIV els lituans aprofitaren la debilitat dels tàrtars i van començar a ocupar el principat. Posteriorment Polònia i Lituània s'uniren en un estat, la Confederació de Polònia i Lituània i els territoris ucraïnesos van quedar subjectes a la dominació polonesa.

Renaixement, època moderna

Ja a mitjan segle XVII, els serfs ucraïnesos que van fugir de Polònia crearen un estat independent al centre del país, donant origen als cosacs. Després de les particions de Polònia de finals del segle XVIII entre Prússia, l'Imperi d'Àustria i l'Imperi Rus, l'Ucraïna occidental va quedar sota la dominació austríaca i després austrohongaresa mentre que l'oriental va romandre sota la russa.

Durant aquest període comença a revifar la consciència nacional en un procés paral·lela a la Renaixença catalana. Després de la Revolució Russa del 1917, Ucraïna va assolir una breu independència en dos estats, units el 1920. El 1922, però, el país torna a ser dividit, aquesta vegada entre Polònia i la Unió Soviètica. La part soviètica va ser una de les repúbliques fundadores d'aquest estat sota el nom de República Socialista Soviètica d'Ucraïna.

Durant els anys més durs de la Unió Soviètica sota Stalin, es va portar a cap moltes purgues, entre elles la purga dels intel·lectuals ucraïnesos (escriptors, artistes, músics, actors, etc. capdavanters). D'aquest episodi se'n diu Renaixença afusellada (розстрі́ляне Відро́дження, rozstríliane Vidródjennia, anys 20 i 30). Solapant-se amb això, hi ha l'episodi del genocidi ucraïnès anomenat Holodomor (Голодомо́р, 1932-33), una fam artificial creada pel règim de Stalin, on tots els aliments foren trets del país per soldats i les fronteres tancades. Hi van morir milions.

Maidan Nezaléjnosti, Plaça de la Independència

El 1939 l'Ucraïna polonesa fou ocupada per la Unió Soviètica. La invasió alemanya del 1941 va provocar l'assetjament de Kýiv. Durant els anys d'ocupació i guerra, la comunitat jueva, molt nombrosa a Ucraïna, va ser exterminada i la política de terra cremada duta a terme pels dos bàndols va deixar el país en ruïnes.

El 1954, la regió de Crimea va ser transferida a Ucraïna por decisió personal de Khrusxov.

Independència

Després de molts segles de dominació estrangera, el 25 d'agost del 1991 –poc després del cop d'estat fracassat de l'URSS– el parlament ucraïnès va declarar la independència, decisió que va ser ratificada l'1 de desembre mitjançant un referèndum popular. Unes setmanes després va passar a formar part de la CEI, una institució amb poca efectivitat que vol mantenir els lligams econòmics amb Rússia. Tot i ser membre fundador de la CEI, avui en dia Ucraïna ja no és un veritable membre, mantenint només l'estatus de "membre participatiu".

Ucraïna fou considerada inicialment com una república amb condicions econòmiques més favorables que la resta de regions de l'antiga URSS. Tot i així, el país va experimentar una recessió econòmica més profunda que la resta de repúbliques. Durant la recessió, Ucraïna va perdre el 60% del seu PIB entre 1991 i 1999, i va patir taxes d'inflació superiors al 1000%. Insatisfets amb les condicions econòmiques, així com el crim i la corrupció, els ucraïnesos van protestar i organitzaren vagues. L'any 1994, el president Kravtxuk va acordar avançar les eleccions presidencials, en les quals va perdre el càrrec enfront l'anterior primer ministre del país, Leonid Kutxma.

Durant les dues legislatures de Kutxma, l'economia ucraïnesa es va estabilitzar i des de 2000 ha gaudit d'un creixement econòmic constant, amb una mitjana anual aproximat del 7%, una de les majors taxes de creixement tant a Europa com arreu del món. L'any 1996 fou aprovada una nova Constitució, que va establir un règim semipresidencial i va dotar Ucraïna d'un sistema polític estable. Malgrat això, Kutxma fou criticat per excés de poder, corrupció, transferència de propietats públiques a mans d'oligarques afins, atacs a la llibertat d'expressió i frau electoral.

Revolució Taronja

Per defensar els seus drets democràtics, van viatjar a la capital centenars de milers d'ucraïnesos de tot el país, protestant al carrer al fred de l'hivern.

L'any 2004, Víktor Ianukóvitx, aleshores primer ministre, fou declarat guanyador de les eleccions presidencials, manipulades segons els observadors internacionals que hi havia presents. L'escrutini va causar un clam popular en suport del candidat de l'oposició, Víktor Iúixtxenko, que va encapçalar la pacífica Revolució Taronja contra els resultats. Aquesta revolta impulsà Víktor Iúixtxenko i Iúlia Timoixenko al poder, deixant Ianukóvitx a l'oposició.

Post revolució Taronja

El març de 2006 van tenir lloc les eleccions a la Rada Suprema ("Verkhovna Rada") i tres mesos més tard es va constituir un govern de coalició anticrisi format pel Partit de les Regions, el Partit Comunista d'Ucraïna i el Partit Socialista d'Ucraïna. El darrer partit s'havia separat de la Coalició Taronja amb Nostra Ucraïna i el Bloc Iúlia Timoixenko. La nova coalició va nomenar Víktor Ianukóvitx per al càrrec de primer ministre, que va tornar així al càrrec, mentre el líder del "Partit Socialista" esdevenia president del Parlament. Unes noves eleccions van tenir lloc el setembre de 2007, amb victòria de la "Coalició Taronja" de Iúixsxenko i Timoixenko.

Vegeu també

• Ucraïnesos, article sobre el poble, i sobre algunes figures cabdals de la cultura i la història del país.
• Ucraïnès, article sobre l'idioma.
• Holodomor, article sobre el genocidi dels anys 1930.

Bibliografia

Enciclopèdies

• Encyclopedia of Ukraine (que va sortir per primera vegada a University of Toronto Press el 1984-93), 5 volums. S'ha revisat i expandit d'ençà. Una part d'aquesta obra és accessible a internet a través de la pàgina de l'enciclopèdia del Canadian Institute of Ukrainian Studies, revisat i expandit cada any. (en anglès)
• Енциклопедія українознавства (у 10 томах) (Entsyklopèdiia ukraïnoznavstvo, Enciclopèdia sobre Ucraïna en 10 toms, a cura de Volodýmyr Kubíiovytx, publicat per primera vegada a París el 1954, després revisat i reeditat a Nova York, 1989 i) Lviv, 1993, 2003. (en ucraïnès)
• Енкилопедія сучасної України: В 25-ти томах (Enciclopèdia de l'Ucraïna contemporània). Поліграф книга, 2001. (en ucraïnès)

Enllaços externs

Portal: Ucraïna

• «Plana del president d'Ucraïna» (en ucraïnès, rus, anglès).
• «Govern d'Ucraïna» (en ucraïnès, rus, anglès).
• Lloc web del Govern d'Ucraïna amb informació sobre cada regió (en ucraïnès, rus i anglès).
• Pàgina del Verkhovna Rada d'Ucraïna (Верховна Рада України, "Consell Alt d'Ucraïna"), el Parlament d'Ucraïna (en ucraïnès, rus i anglès) - aquí s'hi pot trobar informació sobre la declaració d'independència d'Ucraïna, tots els diputats i partits, el funcionament i l'estructura del parlament, les lleis d'Ucraïna, etc.
• Agència nacional de notícies d'Ucraïna (ucraïnès) (en anglès) (rus)
• Pàgina de l'Encyclopedia of Ukraine mantinguda pel Canadian Institute of Ukrainian Studies (en anglès).
• Guia general d'Ucraïna feta a Ucraïna (en anglès)
• Les ciutats i regions d'Ucraïna (en anglès)

• Mapes:
  • Mapa d'Ucraïna amb divisions administratives i països veïns (en anglès)
  • Mapa d'Ucraïna mostrant un xic el relleu del territori (en anglès)
  • Mapa d'Europa mostrant l'emplaçament d'Ucraïna (en anglès)
  • Mapa de Rússia i països de l'antiga URSS (Comunitat d'Estats Independents - CEI), Ucraïna no és ple membre de la comunitat, sinó "membre participant" (en anglès)

• Fotos:
  • Fotos d'Ucraïna agrupades per regió i també per categories, com ara monuments, parcs naturals, rius, carreteres, geologia, castells, museus, personatges, etc. (en anglès, ucraïnès i rus)
  • Mapa interactiu amb fotos de diferents ciutats, espais naturals i altres llocs d'interès - una mena de guia visual (en anglès).
  • Pàgina d'enllaços a galeries de fotos de diferents regions, muntanyes i ciutats d'Ucraïna (en anglès)
  • Sèrie d'imatges de Kýiv a la pàgina del "Deutscher Friedensstifter" a flickr (rus) (en alemany)
  • Fotoperiodisme: «L'ànima dividida d'Ucraïna» (en català, anglès).

• Poesia:
  • Mazepa 99, pàgina sobre Ucraïna en francès i ucraïnès, amb enllaços a poesia ucraïnesa en línia traduïda al francès, portuguès, alemany, anglès, hebreu, jiddisch i rus (a baix a l'esquerra).
  • Biblioteca en línia de poesia ucraïnesa, segurament la més completa (en ucraïnès).