Subh-i Azal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Subh-i Azal

Subh-i Azal, de nom real Mirza Yahya Nur, (vers 1830-1912) fou el fundador de la secta azalita dels babis.

La seva família fou expropiada per la monarquia persa. El 1844 quan vivia a Teheran amb el seu germà Mirza Husayn Ali (Baha Allah) foren dels primer convertits al babisme a la capital. El 1848 va intentar unir-se en la revolta babi a Mazanderan. Posteriorment la direcció clerical del babisme fou suplantada en part per laics i el mateix Bab fou executat el 1850. Yahya havia rebut del Bab el títol de Subh-i Azal (Matí d'Eternitat) i d'al-Thamar al-Azaliyya (Fruit Etern) i fou dels primers laics que va pretendre la revelació (un versos que havia compost havien estat aprovats pel Bab i l'havia designat successor).

El 1852 va participar en la revolta fracassada de Takur i va haver de fugir a Bagdad, on es va imposar com a cap de la secta; però va restar amagat i sense contacte amb la comunitat més que a través d'algun fidels i el seu germà Husayn Ali, més agosarat, es va imposar com a líder efectiu de la comunitat babi a Bagdad i va exposar les seves pretensions a ser el profeta. El 1863 els babis de Bagdad foren expulsats a Edirne i la divisió entre els dos germans fou ja evident i no tenia marxa enrere: els babis es van dividir entre babis azalites i babis bahais.

Husayn Ali fou exiliat pels turcs a Acre, i Yahya Nur fou exiliat a Xipre. Va morir a Famagusta el 29 d'abril de 1912. El seu successor Mirza Yahya Dawlatabad va optar per ser un reformador secular abans que un cap religiós i el moviment azalita va perdre empenta.

Va deixar algunes obres, però en general no han estat publicades.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Subh-i Azal