Subiluliuma II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Relleu de Subiluliuma II a Hattusa.

Subiluliuma II (Subililiama) (rei hitita vers 1205-1185 aC) fill de Tudhalias IV. Portava els títols de Labarnas, Sol meu, Gran rei, Rei d'Hatti i Heroi. El seu nom en realitat era diferent al de Subiluliuma I en una lletra (Subililiama) però convencionalment se l'esmenta com Subiluliuma II.

Alashiya es va revoltar i el rei hi va fer una campanya; es van lliurar tres batalles navals i algunes més a terra ferma. El rei devia guanyar la guerra doncs va aixecar un monument i va instal·lar un governant vassall.

Una epidèmia de fam es va superar gràcies a l'enviament de gra des d'Egipte.

Subiluliuma va fer campanya contra Tarhuntasa segons una inscripció. Pero no se sap la causa de la campanya existint tres teories: una revolta del rei de Tarhuntasa (Kurunta o un fill de Kurunta); els primera atacs dels pobles de mar; o rebels interns.

Es creu que va reconquerir Isuwa als assiris i que el regne va esdevenir altra vegada vassall, però en tot cas el domini fou breu.

Els atacs dels Pobles de la mar es van iniciar després del 1200 aC a l'oest de les terres hitites. El gran rei va demanar l'ajut d'Ugarit i d'altres vassalls (l'única font és d'Ugarit): "l'enemic avança contra nosaltres, i són molt nombrosos... tot el que puguis disposar, enviem-ho". Ugarit va enviar tropes i vaixells deixant el seu propi territori indefens; poc després Ugarit fou atacat per pirates. El rei d'Ugarit escriu al rei d'Alashiya: "Els vaixells de l'enemic son aquí, les meves ciutats cremen i passen coses diabòliques al país; com vos sabeu totes les meves tropes i carros són al país hitita i els vaixells són a Lukka així que el país està abandonat a la seva sort; els set vaixells enemics que van venir d'Alashiya van fer molt de mal; si vos veieu algun vaixell més de l'enemic, feu-m'ho saber". Un carta enviada al rei des de l'interior diu: "les coses fortes tremolen i les fluixes estan destruïdes; el nostre aliment a les eres ha estat saquejat o cremat i les vinyes destruïdes; la ciutat està destruïda com vostè sap". Alguns subjectes del rei que es van parar a Alashiya amb els seus vaixells es van rendir o van haver de rendir-se a l'enemic.

Pel que se sap els vaixells hitites i dels seus aliats foren derrotats. El rei va establir la línia de defensa amb les tropes terrestres a Lawasanda. El general d'Ugarit, Sipti Baqal informava al seu rei del desastre: "el vostre servent ha estat a la posició fortificada de Lawasanda amb el gran rei, i ara el rei s'ha retirar i ha fugit, s'ha sacrificat".

En una altra carta un tal Ewir-Sarruma informa a la mare del rei d'Ugarit que aquest havia fugit de la capital i que la situació havia empitjorat; l'enemic era a Mukis, al nord d'Ugarit i les terres de les muntanyes Amanus havien estat destruïdes per l'enemic. I afegeix: "però encara que els enemics em pressionin jo no marxaré deixant a la meva dona i els fills enfront de l'enemic". Cronològicament en una darrera lletra el rei escriu a la seva mare que li enviarà un missatge tant si els hitites organitzen la batalla com si no ho fan.

Després les cartes s'acaben. Es van conservar en un magatzem perquè la gent de la ciutat va fugir i les cases foren saquejades i algunes cremades, pero els magatzems de cartes no eren d'interès pels saquejadors. La ciutat no fou mai més habitada ni pels antics habitants ni pels invasors, i les cartes es van conservar.

La data de la caiguda de l'Imperi no es pot establir sense dubte. No fou abans del 1185 aC. Una tauleta d'Emar dataria la destrucció d'aquesta ciutat el 1178 aC i Hattusa fou destruïda al mateix temps, pero Hattusa (i la seva regió) segurament fou destruïda pels kashkes i no pels pobles de mar. Hattusa va quedar despoblada fins que molt després fou repoblada pels frigis. Indicis de pobles de mar s'han trobat com establerts a Tars i Mersin.

El títol de gran rei fou assolit per Kuzi-Teshub de Carquemix (cinc generacions després del seu quadravi Subiluliuma I)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Subiluliuma II