Subirats

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Subirats
Bandera de Subirats Escut de Subirats
(En detall) (En detall)
Localització

Subirats (Catalunya)
Subirats
Subirats (Catalunya)
Subirats

Localització de Subirats respecte de l'Alt Penedès


Municipi de l'Alt Penedès
Ordal
Ordal
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Penedès
Alt Penedès
Gentilici subiratenc, subiratenca
Superfície 55,92 km²
Altitud 243 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
3.075 hab.
54,99 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 399500 4582150(i) 41° 23′ 5″ N, 1° 47′ 53″ E / 41.38472, 1.79806
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

15
Pere Pons i Vendrell (CiU)
Codi territorial 082732

Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Entitat de població Habitants
Ca l'Avi 94
Can Bas 53
Can Batista 78
Can Cartró 168
Cantallops 61
Caseria Can Rossell 53
Casots, els 86
Lavern 416
Ordal 626
Pago, el 70
Sant Joan 89
Sant Pau d'Ordal 586
Urbanització Can Rossell 86
Urbanització Casablanca 289
Urbanització la
Muntanya Rodona
65
Font: Municat

Taula de continguts

[modifica] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
46 45 51 394 671 2.394 2.539 3.194 2.989 2.993
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.207 3.115 2.832 2.769 2.629 2.522 2.194 2.138 2.103 2.174
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.307 2.376 2.529 2.623 2.736 2.943 3.052 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[modifica] Història

Els primers assentaments al municipi són antiquíssims, probablement anteriors al neolític. Els assentaments íbers són els primers que esdevenen estables i importants. Els seguirà l'etapa romana i visigoda fins a l'entrada dels sarraïns al segle VIII. No fou fins dos-cents anys més tard que la plana es repoblà de nou. El primer fogatge data de 1358 i diu que el Castell de Subirats pertany a Ramon de Riu-sec i s'hi compten 142 focs que equivalen a 639 habitants. Al segle XV hi hagué una reducció de la població a la meitat degut a les epidèmies i a l'emigració cap al regne de València i Mallorca. Fins al segle XVII hi ha poca informació degut a la pèrdua d'arxius durant la Guerra Civil. Se sap que hi hagué moltes morts degut a la guerra de successió. L'any 1764 la Parròquia de Sant Sadurní de Subirats es va separar del municipi, passant-se a dir Sant Sadurní d'Anoia. Novament la guerra del francès suposà una important davallada demogràfica per al municipi. Al Segle XIX és quan els pobles creixen més i adopten l'actual fisonomia. L'any 1887 Subirats va assolir els 3194 habitants. L'envestida de la fil·loxera, al contrari del que es pot pensar, no va fer minvar gaire la població i no fou fins la Guerra Civil que es constata una nova davallada demogràfica. Amb l'arribada de la democràcia i sobretot a partir dels anys noranta, el municipi experimenta un creixement general de la població.

[modifica] Subiratencs il·lustres

  • Salvador Mata del Racó i Puig (1859-1933): Farmacèutic, Filòsof, viticulor, escriptor, conferenciant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). Fòu president del Consell Comarcal de Vilafranca del Penedes, i fundador i president del Centre Agricola de Vilafranca. Al 1925 és anomenat Director del Laboratori Quimic de Vilafranca del Penedés.
  • Pompeyo Mata del Racó i Puig (1869-1935?): Diplomàtic. Entre d'altres, destaquen el seu càrrec com a Canciller d'Espanya a Caracas (Veneçuela), anomenat pel rei Alfons XIII al 1919.
  • Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1926) També anomenat Grau. Hisendat, polític i mecenes, de família enriquida amb el comerç amb Amèrica de vins i caves. Ennoblit el 1912 pel Rei Alfons XII amb el títol de Comte de Lavern. Entre d'altres fou vicepresident i president en funcions de l'Ateneu Barcelonès per donar pas a en Pompeu Fabra. Va ser escollit diputat com a liberal monàrquic el 1901. Fou un gran mecenes i entre daltres donà la col·lecció completa de manuscrits originals de Jacint Verdaguer a la Biblioteca de Catalunya. A Lavern hi feu construir una masia monumental anomenada Cal Maristany. Fou enterrat al Masnou en un magnífic panteó obra de Josep Llimona.
  • Domènec Cols i Puig (Sant Pau d'Ordal, 1928) - Barcelona 2011: compositor, organista i prevere.

[modifica] Referències

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].

[modifica] Vegeu també

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Subirats
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües