Subirats
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de l'Alt Penedès | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Penedès Alt Penedès |
||||
| Gentilici | subiratenc, subiratenca | ||||
| Superfície | 55,92 km² | ||||
| Altitud | 243 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
3.076 hab. 55,01 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 399500 4582150Coord.: 41° 23′ 5″ N, 1° 47′ 53″ E / 41.38472,1.79806 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
15 Pere Pons i Vendrell (CiU) |
||||
| Codi territorial | 082732 |
||||
Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Ca l'Avi | 92 |
| Can Bas | 57 |
| Can Batista | 75 |
| Can Cartró | 179 |
| Can Rossell | 63 |
| Cantallops | 76 |
| els Casots | 91 |
| Lavern | 437 |
| Ordal | 655 |
| el Pago | 68 |
| Sant Joan Salerm | 89 |
| Sant Pau d'Ordal | 573 |
| Can Rossell de la Costa | 133 |
| Casablanca | 403 |
| la Muntanya Rodona | 84 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
Taula de continguts |
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Història [modifica]
Els primers assentaments al municipi són antiquíssims, probablement anteriors al neolític. Els assentaments íbers són els primers que esdevenen estables i importants. Els seguirà l'etapa romana i visigoda fins a l'entrada dels sarraïns al segle VIII. No fou fins dos-cents anys més tard que la plana es repoblà de nou. El primer fogatge data de 1358 i diu que el Castell de Subirats pertany a Ramon de Riu-sec i s'hi compten 142 focs que equivalen a 639 habitants. Al segle XV hi hagué una reducció de la població a la meitat degut a les epidèmies i a l'emigració cap al regne de València i Mallorca. Fins al segle XVII hi ha poca informació degut a la pèrdua d'arxius durant la Guerra Civil. Se sap que hi hagué moltes morts degut a la guerra de successió. L'any 1764 la Parròquia de Sant Sadurní de Subirats es va separar del municipi, passant-se a dir Sant Sadurní d'Anoia. Novament la guerra del francès suposà una important davallada demogràfica per al municipi. Al Segle XIX és quan els pobles creixen més i adopten l'actual fisonomia. L'any 1887 Subirats va assolir els 3194 habitants. L'envestida de la fil·loxera, al contrari del que es pot pensar, no va fer minvar gaire la població i no fou fins la Guerra Civil que es constata una nova davallada demogràfica. Amb l'arribada de la democràcia i sobretot a partir dels anys noranta, el municipi experimenta un creixement general de la població.
Subiratencs il·lustres [modifica]
- Salvador Mata del Racó i Puig (1859-1933): Farmacèutic, Filòsof, viticulor, escriptor, conferenciant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). Fòu president del Consell Comarcal de Vilafranca del Penedes, i fundador i president del Centre Agricola de Vilafranca. Al 1925 és anomenat Director del Laboratori Quimic de Vilafranca del Penedés.
- Pompeyo Mata del Racó i Puig (1869-1935?): Diplomàtic. Entre d'altres, destaquen el seu càrrec com a Canciller d'Espanya a Caracas (Veneçuela), anomenat pel rei Alfons XIII al 1919.
- Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1926) També anomenat Grau. Hisendat, polític i mecenes, de família enriquida amb el comerç amb Amèrica de vins i caves. Ennoblit el 1912 pel Rei Alfons XII amb el títol de Comte de Lavern. Entre d'altres fou vicepresident i president en funcions de l'Ateneu Barcelonès per donar pas a en Pompeu Fabra. Va ser escollit diputat com a liberal monàrquic el 1901. Fou un gran mecenes i entre daltres donà la col·lecció completa de manuscrits originals de Jacint Verdaguer a la Biblioteca de Catalunya. A Lavern hi feu construir una masia monumental anomenada Cal Maristany. Fou enterrat al Masnou en un magnífic panteó obra de Josep Llimona.
- Domènec Cols i Puig (Sant Pau d'Ordal, 1928) - Barcelona 2011: compositor, organista i prevere.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Vegeu també [modifica]
- Serral de Lavern.
- Font Clara
- Torrota del moro
- Ateneu Agrícola de Lavern
- Sant Pere de Lavern
- Museu d'Esperanto de Subirats
- Jaciment dels Casots
- Torrota de can Llopart
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Subirats |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Pàgina web de la Companyia de Teatre Amateur de Lavern
- Pàgina web de l'emissora municipal, amb notícies del municipi i comarca
  |
Açò és un esborrany sobre l'Alt Penedès. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
