Sucre (Bolívia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sucre
Municipi de Sucre
Bandera de Sucre Escut de Sucre
(En detall) (En detall)
Localització
Localització del municipi de Sucre
País Bolívia
Altitud 2.750 msnm
Població (2010)
  • Densitat
284,032[1] hab.
Coordenades 19° 2′ 0″ S, 65° 15′ 0″ O / -19.03333,-65.25000Coord.: 19° 2′ 0″ S, 65° 15′ 0″ O / -19.03333,-65.25000
Formació
Fundació
 
29 de setembre de 1538
Dirigents:
• Alcalde:

Moisés Torres Chivé (2012)
Fus horari
 • a l'estiu
UTC -4
UTC-4
Codi telefònic +591 4
Web

Sucre és la capital constitutional de la República de Bolívia i del departament de Chuquisaca, situada al sud de la part central del país.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat fou fundada el 1539 pel capità Pedro de Anzures, marquès de Campo Redondo, amb el nom de Charcas, en referència al poble Charcas, que vivia en aquesta regió. La seva altitud mitjana és de 2780 metres. Històricament s'ha conegut com a Charcas, La Plata o Chuquisaca. Al segle XVIII la ciutat prengué el nom de La Plata per la seva riquesa.

L'Ajuntament

El 1559, el rei Felip II d'Espanya establí a La Plata l'Audiencia de Charcas, la jurisdicció de la qual s'estenia sobre una regió que comprenia el que actualment és el Paraguai, el sud-est del Perú, el nord de Xile, el nord de l'Argentina i una gran part de Bolívia. El 1609 es creà un arquebisbat a la ciutat. El 1624 es fundà la Universitat de Sant Francesc Xavier, que fou la primera universitat de l'Amèrica llatina.

Fins al segle XVIII, La Plata fou el centre judicial, religiós i cultural de la regió. El 1839, després que la ciutat passés a ser la capital de Bolívia, li donaren un nou nom en homenatge al mariscal Antonio José de Sucre, camarada de Simón Bolívar per la independència de Bolívia, de Colòmbia, de l'Equador, del Perú i de Veneçuela. Sucre, massa isolada després del declivi econòmic de Potosí, perdé l'estatus de seu del Govern bolivià, que passà a La Paz.

Vista de centre de la ciutat

El 1991 Sucre fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Cada any milers de turistes visiten aquesta capital del barroc amb edificis blancs que daten dels segles XVIII i XIX.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Ciutat històrica de Sucre
Basílica de San Francisco
Basílica de San Francisco
Informació
Localització Departament de Chuquisaca
Bolívia Bolívia

Tipus Cultural
Criteris iv
ID 566
Regió * Llatinoamèrica i Carib
Inscripció 1991 (15a sessió)
Coordenades 19° 2′ 35″ S, 65° 15′ 33″ O / -19.04306,-65.25917
* Segons les regions de la UNESCO.

L'urbanisme colonial i l'arquitectura republicana que caracteritzen Sucre li van valdre el títol de “Patrimoni Cultural de la Humanitat”, atorgat el 1991 per la UNESCO.[2]

És la segona ciutat a Bolívia que rep aquesta distinció després de Potosí (1987). Aquest fet propicià la creació del Pla de Rehabilitació de les Àrees Històriques de Sucre (PRAHS, 1995), institució local encarregada de la gestió del centre històric, en col·laboració amb l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). Es potencia el segment productiu del turisme cultural i es perfila la idea d'un nou eix turístic entre Sucre i Potosí com a iniciativa mancomunada de desenvolupament regional.

Restes paleontològiques

Altres atraccions de Sucre són les empremtes paleontològiques del període cretaci trobades als afores de la ciutat i Cal Orko, el jaciment d'empremtes fossilitzades més gran del món, fascine els paleontòlegs i els admiradors dels dinosaures. És a pocs quilòmetres de Sucre, a 3.000 metres d'altura als Andes centrals.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Sucre, capital de Bolívia

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Instituto Nacional de Estadística. «Población para el año 2010». [Consulta: 8 de desembre de 2012].
  2. http://whc.unesco.org/en/list/566

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sucre (Bolívia)