Sucre (Bolívia)
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
 |
|||||
| País | Bolívia |
||||
| Superfície | km² | ||||
| Altitud | 2.750 msnm | ||||
| Població (2010) • Densitat |
284,032[1] hab. | ||||
| Coordenades | 19° 2′ 0″ S, 65° 15′ 0″ O / -19.03333,-65.25000Coord.: 19° 2′ 0″ S, 65° 15′ 0″ O / -19.03333,-65.25000 | ||||
| Formació Fundació |
29 de setembre de 1538 |
||||
| Dirigents: • Alcalde: |
Moisés Torres Chivé (2012) |
||||
| Fus horari • a l'estiu |
UTC -4 UTC-4 |
||||
| Codi telefònic | +591 4 |
||||
| Web |
www.sucre.bo
|
||||
Sucre és la capital constitutional de la República de Bolívia i del departament de Chuquisaca, situada al sud de la part central del país.
Taula de continguts |
Història [modifica]
La ciutat fou fundada el 1539 pel capità Pedro de Anzures, marquès de Campo Redondo, sota el nom Charcas, en referència al poble Charcas, que vivia en aquesta regió. La seva altitud mitjana és de 2780 metres. Històricament, és coneguda com a Charcas, La Plata o Chuquisaca. Al segle XVIII, la ciutat pren el nom de La Plata per la seva riquesa.
El 1559, el rei Felip II d'Espanya establí a La Plata l'Audiencia de Charcas, de quina autoritat s'estenia sobre una regió comprenent allò que és actualment el Paraguai, el sud-est del Perú, el nord de Xile, el nord de l'Argentina i una gran part de Bolívia. El 1609 un arquebisbat és fundat a la ciutat. El 1624, és creada la Universitat de Sant Francesc Xavier, que és llavors la primera universitat en l'Amèrica llatina.
Fins al segle XVIII, La Plata fou el centre judiciari, religiós i cultural de la regió. El 1839, després que la ciutat es tornà la capital de Bolívia, li donaren un nou nom en homenatge al mariscal Antonio José de Sucre, camarada de Simón Bolívar per la independència de Bolívia, de Colòmbia, de l'Equador, del Perú i de Veneçuela. Sucre, massa isolada deprés del declini econòmic de Potosí, perd l'estatus de seu del Govern bolivià per a La Paz.
El 1991, Sucre és declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Milers de turistes són atrets cada any per aquesta capital del barroc amb edificis blancs datant dels segles XVIII i XIX.
Turisme [modifica]
| Patrimoni de la Humanitat · UNESCO | |
|---|---|
| Ciutat històrica de Sucre | |
 Basílica de San Francisco |
|
| Informació | |
| Localització | Departament de Chuquisaca Bolívia |
|
|
|
| Tipus | Cultural |
| Criteris | iv |
| ID | 566 |
| Regió * | Llatinoamèrica i Carib |
| Inscripció | 1991 (15a sessió) |
| Coordenades | 19° 2′ 35″ S, 65° 15′ 33″ O / -19.04306,-65.25917 |
| * Segons les regions de la UNESCO. | |
L'urbanisme colonial i l'arquitectura Republicana que caracteritzen Sucre li valen el títol de “Patrimoni Cultural de la Humanitat”, atorgat en 1991 per la UNESCO.[2]
És la segona ciutat a Bolívia que rep aquesta distincció després de Potosí (1987). Aquest fet propicia la creació del Pla de Rehabilitació de les Àrees Històriques de Sucre (PRAHS, 1995), institució local encarregada de la gestió del centre històric, en col·laboració amb la Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). Es potencia el segment productiu del turisme cultural i es perfila la idea d'un nou eix turístic entre Sucre i Potosí com a iniciativa mancomunada de desenvolupament regional.
Fills il·lustres [modifica]
- Juana Azurduy de Padilla (1780-1862) lluitadora per la Independècia de les Províncies Unides del Riu de la Plata.
Referències [modifica]
- ↑ Instituto Nacional de Estadística. «Población para el año 2010». [Consulta: 8 de desembre de 2012].
- ↑ http://whc.unesco.org/en/list/566
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sucre (Bolívia) |
Guia de viatges de Wikivoyage.- (anglès) BoliviaWeb - Informacións generals
- (castellà) Govern Municipal de Sucre
- (castellà) Fotos
- (castellà) Correo del Sur - Periòdic
|
|||||||||
