Sucre de llustre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sucre de llustre
Pastís alemany empolvorat amb sucre de llustre

El sucre de llustre [1] o sucre glacé, si du fècula,[2] és sucre en pols (amb cristalls d'un diàmetre inferior a 0,15 mm). S'utilitza en confiteria, pastisseria i rebosteria per cobrir i donar un últim toc de decoració a postres o dolços. Barrejada amb aigua calenta i llimona produeix un glacejat amb el qual es decoren postres com l'strudel de poma.

Barrejant el sucre glacé amb una mica d'aigua, s'obté una pasta anomenada glasa amb la qual es pot cobrir o decorar els dolços o pastissos, i que en assecar-se forma una fina capa d'un elegant brillantor blanquinós i cruixent. El setinat amb sucre glacé admet additius alimentaris que permeten obtenir variants de color i de sabors. Per la seva textura extremadament fina, el sucre de llustre empolvorat sobre unes postres permet que el sabor dolç del sucre es fongui instantàniament en la boca, a diferència del sucre en pols comú.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Sucre glacé és un gal·licisme que prové del francès glace (que es pronuncia /glas/), emprat en l'expressió culinària francesa sucre glace. D'aquí procedeix també un dels seus noms en anglès icing sugar (anomenat també powdered sugar o confectioners sugar). La referència al glaç es deu a l'aspecte de l'acabat que aquest sucre permet donar a moltes preparacions de rebosteria.

Química[modifica | modifica el codi]

El sucre de llustre és un disacàrid que es pot utilitzar, per exemple, a l'elaboració d'una barreja explosiva. Si el sucre fi es barreja amb oxidants s'obté una substància explosiva. Malgrat els ions d'oxigen lligats, el sucre pot lligar i funciona com reductor. El perill que pot originar és sovint subestimat, ja que la barreja pot explotar durant l'elaboració del barrejat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Sucre» (en català). Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 de setembre del 2011].
  2. «Sucre 8. Sucre glacé» (en català). Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 de setembre del 2011].