Suera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Suera
Sueras/Suera
Bandera de Suera Escut de Suera
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Suera respecte del País Valencià Localització de Suera respecte de la Plana Baixa


Municipi de la Plana Baixa
Vista parcial
Vista parcial
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Plana Baixa
Manc. Espadà-Millars
Nules
Gentilici Suerenc/a
Predom. ling. Català
Superfície 22,22 km²
Altitud 316 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
650 hab.
29,25 hab/km²
Coordenades 39° 57′ 07″ N, 0° 19′ 56″ O / 39.95194°N,0.33222°O / 39.95194; -0.33222Coord.: 39° 57′ 07″ N, 0° 19′ 56″ O / 39.95194°N,0.33222°O / 39.95194; -0.33222
Distàncies 78 km de València
31 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PSPV, 3 PP
Jose Pascual Marti Garcia (PSPV) (2011)
Codi postal 12223
Codi territorial 12108
Festes majors Del 15 al 31 d'octubre
Patró/Patrons Crist de la Clemència i Sant Blai
Dies de mercat Dijous
Web
Església de la Mare de Déu de l'Assumpció

Suera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Tales, l'Alcúdia de Veo, Vilamalur i Aiòder.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Suera presenta un relleu muntanyenc, ja que es troba en les últimes estribacions de la Serra d'Espadà, amb el descens progressiu d'altures i duresa del relleu en trànsit cap a la Plana. Aquest relleu té una clara influència en el paisatge que es pot observar en la localitat, en la qual es pot gaudir d'importants extensions de boscos de pins i sureres. El paisatge del poble també es troba esquitxat de cultius de secà i regadiu. El cultiu de secà s'assenta sobre el terreny de forma de terrasses mitjançant els abancalaments que han anat realitzant els seus habitants al llarg dels anys. Els cultius de regadiu són possibles gràcies a les nombroses fonts existents en el terme municipal que són canalitzades mitjançant séquies.

Història[modifica | modifica el codi]

Suera Alta (despoblat) i Suera (municipi) tenen el seu origen en diversos poblats àrabs, units darrere la conquesta cristiana. Jaume I donà la vall en 1260 a Pere, fill de la seua esposa Teresa Gil, i li atorgà franquícies. Després el senyoriu pertanyeria als ducs de Medinaceli. En 1609 romangué despoblat fins al 1611. Tot i que en aquesta data arribaren alguns repobladors, el seu auge demogràfic va arribar amb el segle XVIII (567 habitants en 1787).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Ajuntament
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2010
523 592 565 568 548 547 579 573 510 592 640 680

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals
Eleccions municipals 22 de maig de 2011[2]
Partit Vots % Regidors
PSPV-PSOE 272 62,29 % 4
PPCV 164 37,61 % 3
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Ernesto Macian Tomás UCD
1983 - 1987 Ernesto Macian Tomás Partit Demòcrata Liberal
1987 - 1991 Joaquim Miquel Estall Polés CDS
1991 - 1995 Joaquim Miquel Estall Polés CDS
1995 - 1999 Joaquim Miquel Estall Polés CDS
1999 - 2003 José Montoliu Calatayud PP
2003 - 2007 José P. Martí García PSPV-PSOE
2007 - 2011 José P. Martí García PSPV-PSOE
Des del 2011 José P.Martí García PSPV-PSOE

Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en l'agricultura que va a millorar a partir del segle XIX gràcies a l'extracció d'aigua del subsòl per a reg avui té un paper secundari, ja que gran part de la població es desplaça a treballar en les indústries d'Onda i Ribesalbes.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Ermita del Crist de la Clemència.
  • Castell de Mauç. D'origen àrab. Va ser construït en el segle XII. Està situat en la cúspide del turó de Suera Alta a una altura de 582 m. El castell es troba en ruïnes, però la seva silueta retallada abruptament és una de les més cridaneres dels castells d'Espadà. Encara s'aprecien grans llenços de muralles i la part inferior del que hagué de ser la torre major. Castell associat a quatre alqueries musulmanes a les quals donava protecció i que, després de la conquesta, van ser agrupades en un únic nucli urbà, l'actual Suera. El castell rep aquest nom, però en l'època islàmica era conegut com de Mauz.
  • Despoblat de Castro. Restes d'un antic assentament d'origen medieval. En el lloc també s'han trobat restes de ceràmica medieval.
  • Despoblat de Suera Alta. Restes d'un antic poblat d'origen medieval. Conserva bona part de les seves estructures, cases, molins i carrers, la qual cosa fa molt atractiva la seva visita. Així mateix també s'han trobat restes de ceràmica medieval.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Abundants brolladors es reparteixen pel terme de Suera, destacant cinc Fonts: la del manantial de Castro, la Bocamina, els Ullals, L'Avellaner i La font del Riu.

És el Barranc de Castro on es concentra el major nombre de brolladors seguint pistes i camins entre pins i alzines que duen a la vall, en el paratge de Castro s'ha acondicionat per al gaudi de visitants una zona recreativa.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abad. Se celebra el dia 17 de gener, es realitza una processó en la qual es reparteix un rotllo típic i es beneïxen els animals. També es realitzen fogueres.
  • Sant Blai. Se celebra el dia 3 de febrer en honor al seu patró, els quintos realitzen bous, ball i processó.
  • Festes del Sagrament i Crist de la Clemència. Se celebren durant la setmana del quart diumenge d'octubre. El dilluns de festes es realitza la tradicional baixada del Crist en romiatge que concentra al veïnat.
  • Festes d'estiu. Festes honor a la Verge de l'Assumpció durant la setmana del 15 d'agost. S'organitzen balls, bous i actes culturals.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suera