Suera
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de la Plana Baixa | |||||
 |
|||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Plana Baixa Manc. Espadà-Millars Nules |
||||
| Gentilici | Suerenc/a | ||||
| Predom. ling. | Català | ||||
| Superfície | 22,20 km² | ||||
| Altitud | 316 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.620.943 hab. 73.015,45 hab/km² |
||||
| Coordenades | 39° 57′ 07″ N, 0° 19′ 56″ O / 39.95194,-0.33222Coord.: 39° 57′ 07″ N, 0° 19′ 56″ O / 39.95194,-0.33222 | ||||
| Distàncies | 78 km de València 31 km de Castelló de la Plana |
||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PSPV, 3 PP Jose Pascual Marti Garcia (PSPV) |
||||
| Codi postal | 12223 |
||||
| Festes majors | Del 15 al 31 d'octubre | ||||
| Patró/Patrons | Crist de la Clemència i Sant Blai | ||||
| Dies de mercat | Dijous | ||||
| Web | |||||
Suera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.
Limita amb Tales, l'Alcúdia de Veo, Vilamalur i Aiòder.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El terme municipal de Suera presenta un relleu muntanyenc ja que es troba en les últimes estribacions de la Serra d'Espadà, amb el descens progressiu d'altures i duresa del relleu en trànsit cap a la Plana. Aquest relleu té una clara influència en el paisatge que es pot observar en la localitat, en la qual es pot gaudir d'importants extensions de boscos de pins i sureres. El paisatge del poble també es troba esquitxat de cultius de secà i regadiu. El cultiu de secà s'assenta sobre el terreny de forma de terrasses mitjançant els abancalaments que han anat realitzant els seus habitants al llarg dels anys. Els cultius de regadiu són possibles gràcies a les nombroses fonts existents en el terme municipal que són canalitzades mitjançant sèquies.
Història [modifica]
Suera Alta (despoblat) i Suera (municipi) tenen el seu origen en diversos poblats àrabs, units darrere la conquesta cristiana. Jaume I donà la vall en 1260 a Pere, fill de la seua esposa Teresa Gil, i li atorgà franquícies. Després el senyoriu pertanyeria als ducs de Medinaceli. En 1609 romangué despoblat fins el 1611. Tot i que en aquesta data arribaren alguns repobladors, el seu auge demogràfic va arribar amb el segle XVIII (567 habitants en 1787).
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 523 | 592 | 565 | 568 | 548 | 547 | 579 | 573 | 510 | 592 | 640 | 680 |
Política [modifica]
| Eleccions municipals 22 de maig de 2011[2] | |||||
| Partit | Vots | % | Regidors | ||
| PSPV-PSOE | 272 | 62,29 % | 4 | ||
| PPCV | 164 | 37,61 % | 3 | ||
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Ernesto Macian Tomás | UCD |
| 1983 - 1987 | Ernesto Macian Tomás | Partit Demòcrata Liberal |
| 1987 - 1991 | Joaquim Miquel Estall Polés | CDS |
| 1991 - 1995 | Joaquim Miquel Estall Polés | CDS |
| 1995 - 1999 | Joaquim Miquel Estall Polés | CDS |
| 1999 - 2003 | José Montoliu Calatayud | PP |
| 2003 - 2007 | José P. Martí García | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | José P. Martí García | PSPV-PSOE |
| Des del 2011 | José P.Martí García | PSPV-PSOE |
Economia [modifica]
Basada tradicionalment en l'agricultura que va a millorar a partir del segle XIX gràcies a l'extracció d'aigua del subsòl per a reg avui té un paper secundari, ja que gran part de la població es desplaça a treballar en les indústries d'Onda i Ribesalbes.
Monuments [modifica]
- Església de l'Assumpció. Temple que presenta una dimensions espectaculars donat el reduït del nucli urbà. Conserva frescos de Joaquim Oliet i un mural ceràmic en la façana de Manuel Safont. Es va construir en el segle XVIII.
- Ermita del Crist de la Clemència.
- Castell de Mauç. D'origen àrab. Va ser construït en el segle XII. Està situat en la cúspide del turó de Suera Alta a una altura de 582 m. El castell es troba en ruïnes, però la seva silueta retallada abruptament és una de les més cridaneres dels castells d'Espadà. Encara s'aprecien grans llenços de muralles i la part inferior del que hagué de ser la torre major. Castell associat a quatre alqueries musulmanes a les quals donava protecció i que, després de la conquesta, van ser agrupades en un únic nucli urbà, l'actual Suera. El castell rep aquest nom, però en l'època islàmica era conegut com de Mauz.
- Despoblat de Castro. Restes d'un antic assentament d'origen medieval. En el lloc també s'han trobat restes de ceràmica medieval.
- Despoblat de Suera Alta. Restes d'un antic poblat d'origen medieval. Conserva bona part de les seves estructures, cases, molins i carrers, la qual cosa fa molt atractiva la seva visita. Així mateix també s'han trobat restes de ceràmica medieval.
Llocs d'interés [modifica]
Abundants brolladors es reparteixen pel terme se Suera, destacant cinc Fonts: la de la Muntanya Castro, Bocamina, Ullals, Avellanar i Font del Riu.
És el Barranc de Castro on es concentra el major nombre de brolladors seguint pistes i camins entre pinedes que duen a la vall, en el paratge de Castro s'ha condicionat per al gaudi de visitants una zona recreativa.
Festes i celebracions [modifica]
- Sant Antoni Abad. Se celebra el dia 17 de gener, es realitza una processó en la qual es reparteix un rotllo típic i es beneïxen els animals. També es realitzen fogueres.
- Sant Blai. Se celebra el dia 3 de febrer en honor al seu patró, els quintos realitzen bous, ball i processó.
- Festes del Sagrament i Crist de la Clemència. Se celebren durant la setmana del quart diumenge d'octubre. El dilluns de festes es realitza la tradicional baixada del Crist en romiatge que concentra al veïnat.
- Festes d'estiu. Festes honor a la Verge de l'Assumpció durant la setmana del 15 d'agost. S'organitzen balls, bous i actes culturals.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Archivo Historico Electoral.
Enllaços externs [modifica]
- Ajuntament de Suera, Ajuntament de Suera.
- Centre cultural Suera. Centre cultural de Suera que organitza diferents actes culturals al llarg de l'any.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suera |
|
|||||
