Suessions

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els suessons o suessions (suessiones o suessones, Οὐέσσονες) foren un poble de la Gàl·lia Belga, entre l'Oise i el Marne, aliats als rems amb els que formaven un únic cos polític amb les mateixes constitucions i lleis, i un cap únic.

El seu territori limitava amb els rems i era gran i fèrtil, sent Noviodunum el seu oppidum principal.[1] El seu rei més famós fou Divitacus, un dels més poderosos cabdills gals i en temps de Cèsar (57 aC) tenien com a rei a Galba, que va assolir la direcció de la guerra dels pobles belgues contra els romans. Els suessions tenien dotze ciutats i mobilitzaven un contingent de cinquanta mil homes. Juli Cèsar va ocupar Noviodunum, ciutat dels suessions, i el poble es va sotmetre i van quedar units als remis. El 52 aC van enviar un contingent de cinc mil homes a Alèsia per ajudar als gals assetjats. Més tard van quedar separats dels rems.

La moderna ciutat de Soissons conserva el seu nom.

Referències[modifica | modifica el codi]