Suimanga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Suimangues
Mascle de Suimanga asiàtic(Nectarinia asiatica)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Subordre: Passeri
Família: Nectariniidae
Vigors, 1825
Gèneres

Vegeu el text


Suimanga és el nom comú que s'aplica a les espècies d'ocells de la família dels nectarínids (Nectariniidae),[1] dins l'ordre dels passeriformes. Són aus molt petites, distribuïdes per Àfrica i Àsia meridional, arribant al nord d'Austràlia. La major part de les espècies s'alimenten principalment de nèctar, malgrat que també mengen insectes, sobretot quan alimenten joves. Les fruites també són part de la dieta en algunes espècies. Llurs ales són curtes i el vol ràpid i directe.

Els suimangues tenen com a equivalents dos grups molt poc relacionats: els colibrís d'Amèrica i els menjamels d'Austràlia. Les semblances són producte de una evolució convergent motivada pel similar estil de vida basat en l'alimentació a base de nèctar. Algunes espècies de suimangues poden prendre el nèctar en vol, a la manera dels colibrís, però generalment ho fan posats.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Les diferents espècies varien en grandària, des del més petit, Nectarinia nectarinioides, que pesa uns 5 gr, fins Arachnothera flavigaster de al voltant de 45.
  • Hi ha un fort dimorfisme sexual. Normalment els mascles tenen plomatges de color brillants i metàl·lics, sovint cues molt més llargues i en general són més grans que les femelles.
  • Tenen becs grans i prims, corbats cap a baix, amb llengües tubulars acabades en pinzells, com adaptació a l'alimentació a base de nèctar.
  • Un cas especial és el de les espècies del gènere Arachnothera, el de les aus més grans de la família, amb plomatge marró monòton, sense dimorfisme sexual i un bec llarg i corbat cap a baix.

Les espècies de suimangues que viuen en grans altituds, entren en letargia per la nit, baixant la temperatura del seu cos i entrant en un estat de baixa activitat i escassa capacitat de resposta.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Aquesta família habita les zones tropicals del Vell Món, amb representants en Àfrica, Àsia i Australàsia. En África habiten sobretot al sud del Sàhara i Madagascar, però també a Egipte. En Àsia, es distribueixen a la llarga de la costa del Mar Roig, al nord d'Israel, amb un salt en la distribució fins a Iran, i des d'aquí fins a la Xina meridional i Indonèsia. En Australàsia, habita Nova Guinea, nord d'Austràlia i Salomó. En general no viu a les illes oceàniques, amb l'excepció de les Seychelles. La major quantitat d'espècies es troben en África, on probablement es va originar el grup. La major part de les espècies són sedentàries o migrants estacionals de curta distància. Els nectarínids ocupen hàbitats variats, amb una majoria d'espècies al bosc primari, però també als boscos secundaris, boscos oberts, matollars oberts i sabanes, matoll costaner i bosc alpí. Algunes espècies s'han adaptat ràpidament als hàbitats humantzats, com les plantacions, jardins i terres de conreu. Moltes espècies poden ocupar una gran varietat d'hàbitats des del nivell del mar fins als 4.900 m.

Hàbits[modifica | modifica el codi]

Són aus diürnes que generalment viuen en parelles o de vegades en petits grups familiars. Unes poques espècies es reuneixen de tant en tant en grups més grans.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els suimangues que no es reprodueixen a les regions equatorials solen ser criadors de temporada, i la majoria aprofiten amb aquesta finalitat l'estació humida, debut a la major disponibilitat d'insectes per alimentar els joves. La reproducció durant l'estació seca, com és el cas de Nectarinia adelberti, es considera associada amb la floració de les plantes de les que s'alimenta. Les espècies que crien a les zones equatorials es reprodueixen en qualsevol època de l'any. En general són monògams i territorials.

En general fan el niu amb forma de bossa, tancat i suspès de branques primes. Els nius del gènere Arachnothera són diferents. Alguns, com els fets per Arachnothera longirostra, tenen forma de petites tasses teixits a la part inferior de grans fulles. Els nius d'Arachnothera són discrets, contrastant amb la resta de gèneres que són més visibles. En la majoria de les espècies la femella construeix el niu sense ajuda. La posta és de fins a quatre ous. El mascle copera en l'alimentació dels pollets després de l'eclosió. En el cas del gènere Arachnothera, ambdós sexes cooperen covant els ous. Els nius dels nectàrids solen ser objectiu de paràsits de cria, com els cucuts i els indicatòrids.

Llistat de gèneres[modifica | modifica el codi]

Es descriuen 16 gèneres amb 136 espècies.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Suimanga a l'Enciclopèdia catalana
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suimanga