Suites per a violoncel sol (Bach)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Suites per a violoncel sol de Bach)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula obra musicalSuites per a violoncel sol

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcicle musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 suites Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV BWV 1007-1012 Modifica el valor a Wikidata
Format perSuite per a violoncel núm. 1
Suite per a violoncel núm. 2
Suite per a violoncel núm. 3
Suite per a violoncel núm. 4
Suite per a violoncel núm. 5
Suite per a violoncel núm. 6 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióvioloncel Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 4e4b97df-403a-4a27-b9fa-5bd8a8333604 IMSLP: 6_Cello_Suites,_BWV_1007-1012_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002410336 Modifica el valor a Wikidata

Les Suites per a violoncel sol (BWV 1007-1012) de Johann Sebastian Bach són actualment un element ineludible del repertori per a aquest instrument.

Les sis suites segueixen la mateixa estructura i ordre de moviments, tots en la mateixa tonalitat de la suite:

  1. Prélude
  2. Allemande
  3. Courante
  4. Sarabande
  5. Galanteries (Minuet per les suites 1 i 2, Bourrée per la 3 i 4, Gavotte per la 5 i 6)
  6. Gigue

Història[modifica]

De 1717 a 1723, Bach fou mestre de capella a la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. El príncep era músic, atent i calvinista. Aquest període feliç de la maduresa és propici a l'escriptura de les seves majors obres instrumentals per a llaüt, flauta, violí (Sonates i partites per a violí sol), clavecí (primer llibre del clavecí ben temperat), violoncel (Suites per a violoncel sol), i els Sis de Brandenburg.

Aquest període contrasta amb el de Mühlhausen i Weimar, de 1707 a 1717 amb 300 cantates (cinc anys de cicle litúrgic) i obres per a orgue.

Amb el temps aquestes composicions havien quedat en l'oblit, però van ser popularitzades pel violoncel·lista català Pau Casals, que les va trobar l'any 1890, a l'edat de 14 anys, en una llibreria de Barcelona. Bach es va convertir en el seu ídol i les seves interpretacions de les suites, gravades a partir de 1936, són encara ara mundialment conegudes.[1] Casals va ser el primer a gravar les sis suites; les seves gravacions encara estan disponibles i es respecten avui dia.[2] 'any 2019, l'enregistrament de Casals va ser seleccionat per la Biblioteca del Congrés per a la seva conservació al National Recording Registry com a "important culturalment, històricament o estèticament".[3]

Les suites han estat interpretades i gravades per molts violoncel·listes. Yo-Yo Ma va guanyar el Premi Grammy a la millor interpretació solista instrumental pel seu àlbum Six Unaccompanied Cello Suites. János Starker va guanyar el Premi Grammy a la millor interpretació solista instrumental pel seu cinquè enregistrament de Six Unaccompanied Cello Suites.

Referències[modifica]

  1. ↑ Rutherford, David. «The Story Behind the Bach Cello Suites, And Why We Still Love Them Today» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2022].
  2. ↑ «J.S. Bach: Six Suites for Solo Cello – Pablo Casals». AllMusic [Consulta: 25 agost 2014]. «"... Casals still seems to be the standard against which other performances are measured, and these recordings are indispensable to any serious collector."»
  3. ↑ Andrews, Travis M. «Jay-Z, a speech by Sen. Robert F. Kennedy and 'Schoolhouse Rock!' among recordings deemed classics by Library of Congress». The Washington Post, 20-03-2019 [Consulta: 25 març 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suites per a violoncel sol
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Suites_per_a_violoncel_sol_(Bach)&oldid=33226178»