Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí (en àrab سليمان بن يقظان الكلبي الأعرابي, Sulaymān ibn Yaqẓān al-Kalbī al-ʿArābī), més conegut com a Sulayman ibn Yaqdhan o Sulayman al-Arabí (m. 780), valí de Barcelona (a. 777-780). La seua nissaga va governar Barcelona uns quinze anys.

El 777 es va aliar amb el valí de Saragossa Hussayn al-Ansarí i va enviar una ambaixada a Carlemany, a Paderborn, oferint-li la submissió d'ambdós. Carlemany va marxar contra Saragossa el 778, i una de les columnes de l'exèrcit va creuar pels Pirineus catalans, unint-se a ella les forces que enviava Sulayman des de Barcelona.

Arribats a Saragossa, Hussayn va refusar sotmetre's a Carlemany, del que sembla que només volia l'aliança contra Còrdova, i es va excusar en el fet que ell no havia promès la submissió ni res concret personalment i que Sulayman l'havia malinterpretat. Carlemany va acusar Sulayman d'haver-lo enganyat. Saragossa va ésser sitiada, però després d'un mes, sense perspectives d'èxit, Carlemany es va retirar, prenent com ostatges Sulayman i altres notables àrabs del seu bàndol.

Durant la retirada l'exèrcit franc va ésser atacat pels bascons a la Navarra central, potser instigats pels fills de Sulayman, Ayxun i Matruh. Com a represàlia Carlemany va atacar Pamplona i després va continuar cap al pas de Roncesvalls, on el seu exèrcit va ésser aniquilat pels bascons i per tropes d'Ayxun i Matruh, el 15 d'agost del 778. Alliberat arran d'aquesta batalla, Sulayman es va quedar a Saragossa mentre enviava el seu fill Matruh a governar Barcelona (amb Girona) en nom seu.

El 780 Sulayman va ésser assassinat pel seu antic aliat el valí Hussayn al-Ansarí.[1]


Precedit per:
---
valí de Barcelona
a. 777778
Succeït per:
Matruh ibn Sulayman al-Arabí

Referències[modifica | modifica el codi]