Sulfur d'alumini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sulfur d'alumini
Sulfur d'alumini
General
Altres noms
Fórmula molecular Al2S3
Massa molar 150.158076 g/mol g/mol
Aspecte Incolor
Nombre CAS [1302-81-4]
Propietats
Densitat i fase 2.0 g/cm3,  sòlid 
Solubilitat en aigua soluble
Punt de fusió 1100°C
Punt d'ebullició 1500°C (sublima)
Estructura
Geometria
de coordinació
Estructura cristal·lina
Perills
Perills
Perills
NFPA 704
NFPA 704.svg
2
4
0
 
Frases R
Frases S
RTECS
Punt d'inflamabilitat No inflamable
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat


Sulfur d'alumini és el nom que rep el compost químic de fórmula Al2S3. Presenta tres formes estructurals diferents, tot i que totes incolores. Són sals sensibles a la humitat, hidrolitzant-se ràpidament a òxids i hidròxids d'alumini hidratats.[1] La reacció d'hidròlisi genera com a subproducte el pestilent i tòxic gas conegut amb els noms de sulfur d'hidrogen o àcid sulfhídric: (H2S).

A diferència del Al2O3, en el que els centres d'Al(III) ocupen els forats octaèdrics, l'estructura més habitual del Al2S3 és aquella en la que trobem estabilitzats els centres d'Al(III) en un terç dels forats tetraèdrics, amb un arranjament molt empaquetat hexagonal dels anions sulfur. A temperatures elevades, els centres d'Al(III) es disloquen a l'atzar per deixar una estructura del tipus wurtzita. Si s'eleva encara més la temperatura s'aconsegueix una estabilització de les formes γ-Al2S3, amb una estructura afí a la γ-Al2O3.

No es coneixen derivats moleculars del Al2S3, però sí barreges d'Al-S-Cl.

Preparació[modifica | modifica el codi]

El sulfur d'alumini es pot preparar ràpidament per ignició dels elements nadius:

2Al + 3S → Al2S3

Aquesta reacció és extremadament exotèrmica i no cal escalfar tota la mostra de la barreja per tal que es produeixi. El producte es crea així en forma fosa, a una temperatura superior als 1.100°C. El producte refredat presenta una elevada duresa.

Seguretat[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5.