Sulpici el Pietós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Sulpici».
sant Sulpici el Pietós, o
Sulpici II de Bourges

Bust reliquiari del sant a Saint-Sulpice-de-Favières
bisbe, confessor
Nom secular Sulpitius Pius, Sulpitius II Bituricensis
Naixement ca. 576
Vatan (Berry, actual Indre, Centre, França)
Defunció 17 de gener de 647
Bourges (Cher, Centre)
Enterrament Saint-Sulpice (París)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Vatan, Saint-Sulpice (París)
Festivitat 17 de gener
Fets destacables Bisbe de Bourges (624)
Iconografia Robes de bisbe
Patronatge Companyia de Sant Sulpici

Sulpici el Pietós (Vatan, Berry, actual Indre, ca. 576 - Bourges, 17 de gener de 647) fou un religiós franc, bisbe de Bourges. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué probablement a Vatan (Berry, actual Indre) en una família aristocràtica, i fou destinat a la carrera eclesiàstica. Educat a l'escola palatina pel capellà del rei Guntram, acabà els estudis als setze anys. Fou cridat en 612 pel bisbe Austregisil de Bourges (Cher), que el nomenà ardiaca. Ordenat sacerdot en 618, fou almoiner i capellà a la cort del rei franc Clotari II. A la mort d'Austregisil, fou elegit successor seu com a bisbe de la ciutat, en 624.

Saint-Sulpici de París, on hi ha la despulla del sant.

Va acabar d'evangelitzar el territori de la diòcesi, convertint els pagans i els jueus. Va participar en el concili de Clichy de 627 i fou mestre de Remacle i Desideri de Caors, després canonitzats. L'últim fou consagrat bisbe per Sulpici i escrigué la vita d'aquest.

Es va oposar a la política intervencionista de Dagobert I i va defensar els drets i privilegis de la seva diòcesi. Va dedicar-se a atendre les necessitats de pobres i malalts, fent-se molt estimat pels seus fidels. En morir, en 647, els seus funerals van haver d'endarrerir-se perquè tothom volia pregar davant la seva despulla.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Venerat immediatament com a sant, al segle XVII se li dedicà l'església de Saint-Sulpice de París, on hi ha les seves relíquies, i se li consagrà la Companyia de Sacerdots de Sant Sulpici, de la que és patró.

A Vatan, la capella dedicada a Sulpici era meta de pelegrinatges des del segle XV, el dia 27 d'agost, data de la traslació de les relíquies a Saint-Sulpice de París.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sulpici el Pietós
  • Bruno Krusch, Monumenta Germaniae Historica, Scriptores rerum Merovingicarum, tom IV, Hannover, 1902.
  • Gallia Christiana, tomo II, XVI, Parigi, 1873.
  • Acta Sanctorum, tomo II, 529.