Sulpici el Pietós
 Bust reliquiari del sant a Saint-Sulpice-de-Favières |
|
| bisbe, confessor | |
|---|---|
| Nom secular | Sulpitius Pius, Sulpitius II Bituricensis |
| Naixement | ca. 576 Vatan (Berry, actual Indre, Centre, França) |
| Defunció | 17 de gener de 647 Bourges (Cher, Centre) |
| Enterrament | Saint-Sulpice (París) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Vatan, Saint-Sulpice (París) |
| Festivitat | 17 de gener |
| Fets destacables | Bisbe de Bourges (624) |
| Iconografia | Robes de bisbe |
| Patronatge | Companyia de Sant Sulpici |
Sulpici el Pietós (Vatan, Berry, actual Indre, ca. 576 - Bourges, 17 de gener de 647) fou un religiós franc, bisbe de Bourges. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia [modifica]
Nasqué probablement a Vatan (Berry, actual Indre) en una família aristocràtica, i fou destinat a la carrera eclesiàstica. Educat a l'escola palatina pel capellà del rei Guntram, acabà els estudis als setze anys. Fou cridat en 612 pel bisbe Austregisil de Bourges (Cher), que el nomenà ardiaca. Ordenat sacerdot en 618, fou almoiner i capellà a la cort del rei franc Clotari II. A la mort d'Austregisil, fou elegit successor seu com a bisbe de la ciutat, en 624.
Va acabar d'evangelitzar el territori de la diòcesi, convertint els pagans i els jueus. Va participar al concili de Clichy de 627 i fou mestre de Remacle i Desideri de Caors, després canonitzats. L'últim fou consagrat bisbe per Sulpici i escrigué la vita d'aquest.
Es va oposar a la política intervencionista de Dagobert I i va defensar els drets i privilegis de la seva diòcesi. Va dedicar-se a atendre les necessitats de pobres i malalts, fent-se molt estimat pels seus fidels. En morir, en 647, els seus funerals van haver d'endarrerir-se perquè tothom volia pregar davant la seva despulla.
Veneració [modifica]
Venerat immediatament com a sant, al segle XVII se li dedicà l'església de Saint-Sulpice de París, on hi ha les seves relíquies, i se li consagrà la Companyia de Sacerdots de Sant Sulpici, de la que és patró.
A Vatan, la capella dedicada a Sulpici era meta de pelegrinatges des del segle XV, el dia 27 d'agost, data de la traslació de les relíquies a Saint-Sulpice de París.
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sulpici el Pietós |
- Bruno Krusch, Monumenta Germaniae Historica, Scriptores rerum Merovingicarum, tom IV, Hannover, 1902.
- Gallia Christiana, tomo II, XVI, Parigi, 1873.
- Acta Sanctorum, tomo II, 529.
