Sulpici el Pietós
.jpg) Bust reliquiari del sant a Saint-Sulpice-de-Favières  | |
| Nom original | (fr) Sulpice le Pieux |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Sulpitius Pius, Sulpitius II Bituricensis c. 576 Vatan |
| Mort | 17 gener 647 (Gregorià) (70/71 anys) Bourges |
| Sepultura | Saint-Sulpice (París) |
| Arquebisbe | |
| Bisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| Activitat | (Floruit: segle VII ) |
| bisbe i confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Vatan, Saint-Sulpice (París) |
| Festivitat | 17 de gener |
| Iconografia | Robes de bisbe |
| Patró de | Companyia de Sant Sulpici |
Sulpici el Pietós (Vatan, Berry, actual Indre, ca. 576 - Bourges, 17 de gener de 647) fou un religiós franc, bisbe de Bourges. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Hagiografia[modifica]
Nasqué probablement a Vatan (Berry, actual Indre) en una família aristocràtica, i fou destinat a la carrera eclesiàstica. Educat a l'escola palatina pel capellà del rei Guntram, acabà els estudis als setze anys. Fou cridat en 612 pel bisbe Austregisil de Bourges que el nomenà ardiaca. Ordenat sacerdot en 618, fou almoiner i capellà a la cort del rei franc Clotari II. A la mort d'Austregisil, fou elegit successor seu com a bisbe de la ciutat, en 624.
Va acabar d'evangelitzar el territori de la diòcesi, convertint els pagans i els jueus. Va participar en el concili de Clichy de 627 i fou mestre de Remacle i Desideri de Caors, després canonitzats. L'últim fou consagrat bisbe per Sulpici i escrigué la vita d'aquest.
Es va oposar a la política intervencionista de Dagobert I i va defensar els drets i privilegis de la seva diòcesi. Va dedicar-se a atendre les necessitats de pobres i malalts, fent-se molt estimat pels seus fidels. En morir, en 647, els seus funerals van haver d'endarrerir-se perquè tothom volia pregar davant la seva despulla.
Veneració[modifica]
Venerat immediatament com a sant, al segle xvii se li dedicà l'església de Saint-Sulpice de París, on hi ha les seves relíquies, i se li consagrà la Companyia de Sacerdots de Sant Sulpici, de la que és patró.
A Vatan, la capella dedicada a Sulpici era meta de pelegrinatges d'ençà el segle xv, el dia 27 d'agost, data de la trasllat de les relíquies a Saint-Sulpice de París.
Bibliografia[modifica]
- Gallia Christiana, tom II, XVI, Parigi, 1873.
- Acta Sanctorum, tom II, 529.
- Bruno Krusch, Monumenta Germaniae Historica, Scriptores rerum Merovingicarum, tom IV, Hannover, 1902.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sulpici el Pietós |