Sultanat d'Ouadai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sultanat d'Ouadai (1635–1912) (també conegut com a Imperi Wadai) fou un estat musulmà de l'Àfrica, al modern Txad. Originalment era un regne no musulmà a l'est del llac Txad. Va sorgir al segle XVI escindit del sultanat de Darfur.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Al segle XVI la primera dinastia de Darfur (de llengua daju) fou enderrocada pels tunjurs i nombrosos refugiats es van desplaçar cap al Ouadai o Wadai. Aquestos refugiats van constituir un regne, el Dar Sila, de llengua daju. Al final del segle els tunjurs o tanjurs que havien conquerit el Darfur van conquerir també el Ouadai que va passar a ser un estat feudatari. Les capitals dels tanjurs eran llavors Uri i Ayn Farah al nord del Darfur.

El 1635 el poble maba (boro mabang) i altres grups menors de la regió, es van unir al cap àrab musulmà Abd al-Karim, que va dirigir una invasió des de l'est i va desconèixer el poder dels tanjurs en decadència. Abd al-Karim tenia el suport dels pastors àrabs i va esdevenir el primer "kolak" o sultà d'una dinastia que va subsistir fins al segle XX. Mentre al Darfur els tanjurs foren suplantats per la nova dinastia dels Kayra poc disposada a renunciar al Ouadai. Durant gran part del segle XVIII Waddai va resistir la seva incorporació al Darfur i finalment els dos regnes es van consolidar de forma separada i van crear els seus "imperis"; el Darfur cap a l'est en direcció al Nil, i el Ouadai cap a l'oest fins al llac Txad, absorbint el regne de Baguirmi.

Expansió[modifica | modifica el codi]

Vers 1800, durant el regnat de Sabun, el sultanat d'Ouadai va començar a expandir-se aprofitant la seva situació a les rutes transaharianes. Una nova ruta comercial cap al nord, via Ennedi, Kufra, i Bengasi fou descoberta, i Sabun va enviar caravanes reials per treure'n profit; va encunyar les seves pròpies monedes i va importar cotes de malles, armes de foc i consellers militars del nord d'Àfrica. El successors de Sabun no foren tan hàbils i Darfur va aprofitar lluites successòries (1838) per posar al seu propi candidat al tron a Wara, la capital de l'Ouadai. Aquesta tàctica va fracassar quan el home del Darfur, Muhammad Sharif (1834-1858) va rebutjar l'autoritat dels seus protectors i va consolidar la seva pròpia autoritat; amb això fou acceptat per les faccions del Ouadai i va esdevenir el més habil governant del país.

Muhammad Sharif va fer campanyes militars a l'oest fins al Bornu i va establir l'hegemonia sobre Baguirmi i altres petits regnes fins al riu Chari. A la Meca Muhammad Sharif es va trobar amb el fundador de la confraria senusita, un moviment que havia arrelat a la Cirenaica i esdevindrà la força política dominant i el principal opositor a la colonització francesa. El sultanat estava dividit en quatre províncies corresponents als quatre punts cardinals; cada província estava subdividida en districtes formats pels territoris de les diverses comunitats ètniques; entremig d'aquesta organització hi havia una extensa xarxa de propietats reials administrades per senescals; a part de les terres reials hi havia les propietats de les reines mare i potser d'altres personatges, molt menys extenses; la riquesa venia de les terres i aquestes estaven taxades en especie i els productes que arribaven al poder reial retornava al conjunt, excepte una part considerada impostos que passava a Wara per les necessitats de la cort, i una part destinada a reserves ubicades prop dels llocs d'origen, per alimentar a l'exèrcit o per les necessitats del poble en temps de fam.

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

Abéché amb edificis construïts pel darrer sultà Ali Kolak, foto de vers 1918

A Sharif el va succeir el seu fill Ali (1858-1874) i després el germà d'aquest, Yusuf (1874-1898) que va haver de frenar les ambicions dels mahdistes del Sudan. Després de 1898 es va iniciar una lluita pel poder entre diversos prínceps amb suport de les diferents faccions locals i de poders exteriors (Darfur, Sanusiyya, França). El 6 de juny de 1909 els francesos van ocupar la capital, que llavors era Abeche, i van instal·lar un sultà sense poder. La resistència va seguir fins que el darrer sultà independent fou fet presoner el 1912. El sultanat va quedar llavors dins el territori militar del Txad.

Llista de sultans[modifica | modifica el codi]

Govern Sultà Notes
1635 Ouadai substitueix al regne de Birgu sota una nova dinastia
Kolak (o sultà)
Dinastia al-Abbasi
1635 a 1655 Abd al-Karim, Kolak  
1655 a 1678 Kharut al-Kabir, Kolak  
1678 a 1681 Kharif, Kolak  
1681 a 1707 Yakub Arus, Kolak  
1707 a 1745 Kharut al-Saghir, Kolak  
1745 a 1795 Jawda Kharif al-Timan, Kolak  
1795 to 1803 Muhammad Salih Derret ibn Jawda, Kolak  
1803 to 1813 Abd al-Karim Sabun ibn Salih Derret, Kolak  
1813 to 1813 Muhammad Busata ibn Abd al-Karim, Kolak  
1813 to 1829 Yusuf Kharifayn ibn Abd al-Kadir, Kolak  
1829 to 1829 Rakib ibn Yusuf ibn Abd al-Kadir, Kolak  
1829 to 1835 Muhammad Abd al-Aziz Dhawiyi ibn Radama  
1835 to 1835 Adham ibn Muhammad Abd al-Aziz, Kolak  
1835 to 1858 Izz ad-Din Muhammad Sharif ibn Salih Derret, Kolak  
1858 to 1874 Ali ibn Muhammad, Kolak  
1874 to 1898 Yusuf ibn Ali, Kolak  
1898 to 1900 Ibrahim ibn Ali, Kolak  
1900 a Desembre de 1901 Ahmad Abu al-Ghazali ibn Ali, Kolak  
1902 to 1909 Muhammad Daud Murra ibn Yusuf, Kolak  
3 de juny de 1909 a 1912 Asil, Kolak  
Sobirania francesa
1912 Estat suprimit per França
1935 Estat restaurat
1935 a 1945 Muhammad Urada ibn Ibrahim, Kolak  
1945 a 1960 Ali Silek ibn Muhammad Daud Murra, Kolak primera vegada
1960 Estat suprimit pel govern del Txad
1970 Estat restaurat pel govern del Txad
1970 to 1977 Ali Silek ibn Muhammad Daud Murra, Kolak Segona vegada
1977-2004 Ibrahim ibn Muhammad Urada, Kolak  
Des de 2004 Vacant  

Referències i bibliografia[modifica | modifica el codi]